28 de febr. 2010

LAPORTA I REAGRUPAMENT (1ª PART )



Jan Laporta ha registrat el seu domini i ha posat en marxa el Twitter. Sembla que ja ha decidit entrar a la política. Això és una bona noticia. Molt bona.
Que un persona coneguda per la majoria de la població , i a més que ha demostrat que sap gestionar i liderar un club tant difícil i complicat com FC Barcelona, sempre és molt bona noticia que decideixi entrar a la política per ajudar que Catalunya esdevingui lliure.
Davant el fet que un líder tant conegut com Jan Laporta, vulgui entrar a encapçalar una opció que proclami la independència a Catalunya, seria ser molt estúpid per part de Reagrupament no donar-li l'oportunitat d’anar junts.
Joan Carretero, que sempre ha defensat que a Reagrupament no és un partit polític, si no una associació d'indepedentistes per crear una candidatura la més unitaria i forta per poder proclamar la independència, ha dit que en Jan Laporta és molt ben benvingut. Però a més, si vol ser el lider, en Joan Carretero ja ha dit més d'un cop que ell no té cap interès en ser protagonista i si és necessari, deixa li lideratge amb molt de gust. Per això, va ser el primer en reaccionar quan va veure que en Jan Laporta no s'amagava que li agradaria aportar el seu lideratge a la causa de la independència. Joan Carretero va oferint al Jan Laporta tota la maquinaria de Reagrupament l'endemà del onze de setembre. D'ençà aquella data ho segueix fent sempre que hi ha l'oportunitat.
Gràcies a aquestes declaracions s’ha aconseguit que Jan Laporta hagi dit, més d’un cop, que es considera una persona reagrupada, encara que no ha fet el pas d’apuntar-se.
Això és un triomf de Joan Carretero, sense cap dubte. Perquè us imagineu que hauria passat si en Joan Carretero, fos el típic líder que vol ser el protagonista principal o la vedet de l’espectacle?. En Jan Laporta mai es plantejarà entrar en un partit o fer coalició amb una altra formació , si sap que tenir problemes de lideratge. Per poder tenir garanties d’èxit, en Jan Laporta sap per experiència pròpia a la Junta del Barça, que el seu lideratge ha de ser indiscutible.
En aquesta tessitura, que hagués problemes de lideratge, Jan Laporta, potser no entraria a la política o si ho fes, ho faria amb un partit propi i amb ganes de marcar diferències amb Reagrupament. Qualsevol dels dos casos, seria nefast per la independència de Catalunya.
Des de Reagrupament calia de totes les maneres possibles, deixar les portes obertes a la possibilitat d’en Laporta.
Però malgrat la predisposició del Joan Carretero, dins a Reagrupament s’estava creant una campanya interessada per posar-hi problemes a l'entrada del Jan Laporta. Sempre és comença atacant a la persona del Jan Laporta, per després subtilment, deixar anar el tema de que cal seguir la norma a la peu de la lletra. Però , també, es va començar a fer gestos per mostrar al mateix Laporta i a tothom, que realment havia reagrupats disposats a plegar de Reagrupament només amb que en Laporta volguès formar-hi part. Només cal veure, com aquella dona, segons ella reagrupada, va sortir a parlar a la conferència de premsa quan es presentava en Carles Móra com a reagrupat, dient que els reagrupats posarien molts problemes al Laporta i molts plegarien. Les coses no acostumen a passar perquè si. Sobretot si tenim en compte la coberta mediàtica que va tenir les seves declaracions.
No sabem si aquest moviment eren orquestrat per persones que ho feien per defensar els seus interessos o ambicions polítiques personals, o per diferències personals o perquè seguien consignes d’altres formacions, o pel que sigui, però que ha existit aquest moviment de contestació a les accions de Joan Carretero, mirant de minvar la seva autoritat com a responsable de Reagrupament, ha quedat ben demostrat amb les accions, declaracions, cartes i comunicats dels quatre membres de la Junta que van negar-se a dimitir, encara que això, podria haver posat en perill a Reagrupament.
.
Encara és més curiós, tal com explica en Josep Sort al seu bloc personal, que els implicats “ van intentar contactar amb en Jan Laporta per tal que n'assumís el lideratge de l’associació. Per fer-ho van recórrer a un jove, i molt ambiciós periodista, que sempre ha treballat a les ordres d'un maquiavèl·lic polític convergent. Laporta, però, es va negar a entrar al joc, entre d'altres raons perquè els que havien posat en joc a Reagrupament, negant-se a dimitir, no eren més que quatre gats -o potser dos- i tot plegat era d'una cutrada de l'alçada d'un campanar. “

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Voleu dir que en Carretero deixara que algu li pasi pel davant??

Si fa 4 dies va fer un amago de marxar de reagrupats per discrepancies.

No digeu mes mentides que ja tenim prous politics mentiders no en fan falta mes.

Un soci del Barça

Anònim ha dit...

Carretero pactaria amb el diable per aconseguir una Catalunya independent deixant qualsevol ambició personal.

QUE N¨APRENGUINNNNN els altres polítics mentiders....., diguem una sola mentida que hagi dit Carretero

Anònim ha dit...

DIMITEIXO!!!!!!!!!!!!!

Anònim ha dit...

DIMITEIXO!!!!!!!!!!!!

Anònim ha dit...

Has sentit tu dirli ha ell personalment que dimiteix, mes aviat tu an dit aquells que et manan i dominan, si vols veure mentides comprat un mirall.
ABUR.....