28 de febr. 2010

LAPORTA I REAGRUPAMENT (1ª PART )



Jan Laporta ha registrat el seu domini i ha posat en marxa el Twitter. Sembla que ja ha decidit entrar a la política. Això és una bona noticia. Molt bona.
Que un persona coneguda per la majoria de la població , i a més que ha demostrat que sap gestionar i liderar un club tant difícil i complicat com FC Barcelona, sempre és molt bona noticia que decideixi entrar a la política per ajudar que Catalunya esdevingui lliure.
Davant el fet que un líder tant conegut com Jan Laporta, vulgui entrar a encapçalar una opció que proclami la independència a Catalunya, seria ser molt estúpid per part de Reagrupament no donar-li l'oportunitat d’anar junts.
Joan Carretero, que sempre ha defensat que a Reagrupament no és un partit polític, si no una associació d'indepedentistes per crear una candidatura la més unitaria i forta per poder proclamar la independència, ha dit que en Jan Laporta és molt ben benvingut. Però a més, si vol ser el lider, en Joan Carretero ja ha dit més d'un cop que ell no té cap interès en ser protagonista i si és necessari, deixa li lideratge amb molt de gust. Per això, va ser el primer en reaccionar quan va veure que en Jan Laporta no s'amagava que li agradaria aportar el seu lideratge a la causa de la independència. Joan Carretero va oferint al Jan Laporta tota la maquinaria de Reagrupament l'endemà del onze de setembre. D'ençà aquella data ho segueix fent sempre que hi ha l'oportunitat.
Gràcies a aquestes declaracions s’ha aconseguit que Jan Laporta hagi dit, més d’un cop, que es considera una persona reagrupada, encara que no ha fet el pas d’apuntar-se.
Això és un triomf de Joan Carretero, sense cap dubte. Perquè us imagineu que hauria passat si en Joan Carretero, fos el típic líder que vol ser el protagonista principal o la vedet de l’espectacle?. En Jan Laporta mai es plantejarà entrar en un partit o fer coalició amb una altra formació , si sap que tenir problemes de lideratge. Per poder tenir garanties d’èxit, en Jan Laporta sap per experiència pròpia a la Junta del Barça, que el seu lideratge ha de ser indiscutible.
En aquesta tessitura, que hagués problemes de lideratge, Jan Laporta, potser no entraria a la política o si ho fes, ho faria amb un partit propi i amb ganes de marcar diferències amb Reagrupament. Qualsevol dels dos casos, seria nefast per la independència de Catalunya.
Des de Reagrupament calia de totes les maneres possibles, deixar les portes obertes a la possibilitat d’en Laporta.
Però malgrat la predisposició del Joan Carretero, dins a Reagrupament s’estava creant una campanya interessada per posar-hi problemes a l'entrada del Jan Laporta. Sempre és comença atacant a la persona del Jan Laporta, per després subtilment, deixar anar el tema de que cal seguir la norma a la peu de la lletra. Però , també, es va començar a fer gestos per mostrar al mateix Laporta i a tothom, que realment havia reagrupats disposats a plegar de Reagrupament només amb que en Laporta volguès formar-hi part. Només cal veure, com aquella dona, segons ella reagrupada, va sortir a parlar a la conferència de premsa quan es presentava en Carles Móra com a reagrupat, dient que els reagrupats posarien molts problemes al Laporta i molts plegarien. Les coses no acostumen a passar perquè si. Sobretot si tenim en compte la coberta mediàtica que va tenir les seves declaracions.
No sabem si aquest moviment eren orquestrat per persones que ho feien per defensar els seus interessos o ambicions polítiques personals, o per diferències personals o perquè seguien consignes d’altres formacions, o pel que sigui, però que ha existit aquest moviment de contestació a les accions de Joan Carretero, mirant de minvar la seva autoritat com a responsable de Reagrupament, ha quedat ben demostrat amb les accions, declaracions, cartes i comunicats dels quatre membres de la Junta que van negar-se a dimitir, encara que això, podria haver posat en perill a Reagrupament.
.
Encara és més curiós, tal com explica en Josep Sort al seu bloc personal, que els implicats “ van intentar contactar amb en Jan Laporta per tal que n'assumís el lideratge de l’associació. Per fer-ho van recórrer a un jove, i molt ambiciós periodista, que sempre ha treballat a les ordres d'un maquiavèl·lic polític convergent. Laporta, però, es va negar a entrar al joc, entre d'altres raons perquè els que havien posat en joc a Reagrupament, negant-se a dimitir, no eren més que quatre gats -o potser dos- i tot plegat era d'una cutrada de l'alçada d'un campanar. “

23 de febr. 2010

ESQUERRA ON VAS !

La Llei de consultes del Parlament que servirà per ser menys sobirans
Acabo de llegir la noticia a Vilaweb que el Parlament està a punt d’aprovar la Llei de consultes només amb el suport del tripartit. La llei, tal com s’està debatent, haurà de demanar sempre permís al govern espanyol per a poder convocar qualsevol referèndum. Però al final, el Tripartit, i amb Esquerra com a principal valedor, ha desestimat la proposta de CiU i han deixat tal com estava el text: La Generalitat sempre haurà de demanar permís al govern espanyol per poder convocar un referèndum.
Gracias a un partit 'independentista', ara el Parlament ha fet una llei que farà que sigui menys sobirà. Per a consultar qualsevol cosa als ciutadans de Catalunya, haurà de demanar sempre permís a Madrid.
Encara algú dubta que els dirigents d’Esquerra s’estan suïcidant?
La direcció d’Esquerra ha trepitjat tantes línies vermelles que semblaria que era impossible que ho fes un altre cop. Doncs ara n'acaben detrepitjar una altra. Algú tenia dubtes que aquesta llei no serviria per a res o, pitjor, servirà perquè el Parlament es lligui de mans per no poder avançar cap a la independència?
S'ha de ser innocent per creure els sopars de duro que volia vendre la direcció d'Esquerra. Des del primer dia estava clar que aquesta llei no serviria per poder fer cap referèndum per l’autodeterminació de Catalunya. El més greu era que primer en Puigcercós quan estava a la conselleria i després l’Ausàs varen fer bandera d’aquesta llei per justificar que Esquerra es mantingués al govern, empassant-se tots els gripaus espanyolistes que el PSC-PSOE els feia menjar: Invasions de competències de la Generalitat amb la llei de dependència, espanyolització de TV3 iCatRadio, tercera hora de castellà emmascarada amb l’autonomia de cada centre educatiu, TV3 tancada al País Valencià i restriccions per a les Illes i a la Catalunya Nord, acord de finançament que legitima l’espolifiscal...etc.
Us en recordeu, companys defensors de l'estratègia d'Esquerra, quan deieu que calia mantenir-se al govern malgrat totes aquestes línies vermelles trepitjades només per donar temps a aquesta llei deconsultes? Ara què dieu? Ha valgut la pena tot plegat?
Però el més greu de tot, és també la direcció d’Esquerra ha utilitzat la llei de consultes per justificar per dos cops el seu vot en contra de la ILP per demanar que es convoqui un referèndum vinculant. Deien que era irresponsable presentar-la, perquè calia esperar que fos aprovada la llei de consultes al Parlament que ells impulsaven. Asseguraven en veu baixa, que aquesta llei permetria convocar referèndums per l’autodeterminació des del Parlament. Titllaven als que havien presentat la ILP com uns irresponsables.
Si amb això no n'hi havia prou, el mateix Puigcercós el 13D deia, davant de les càmeres de TV3, que proposaria al Parlament la convocatòria d’un referèndum vinculant.
Però quan Esquerra va tornar a votar unes setmanes després, junt amb el PP, PSC, CiU i Iniciativa-Esquerra Unida, en contra la ILP que demanava que és convoqués un referèndum vinculant, adduint que anava encontra a les competències del Parlament, Esquerra ja estava reconeixent que el Parlament no podria mai aprovar una llei de consultes que permetés fer referèndums.
Si encara hi havia algú tenia l’esperança que al final Esquerra es trauria un conill del barret i la llei permetria convocar referèndums per l’autodeterminació, llegiu aquesta notícia a l’Avui.cat: El PSC afirma que la llei de consultes no permetrà fer cap referèndum independentista
Es pot tenir tanta barra,es pot mentir tan descaradament i no haver-ne de patir conseqüències?
Jo penso que és impossible que els votants d’Esquerra, sobretot els que no tenen el cul llogat, continuin votant-los. La direcció d’Esquerra, amb aquesta llei, s’ha acabat de lligar la soga alcoll i com més avancem, ells mateixos se l’aniran estrenyent.

10 de febr. 2010

GESTIONAR EL PRESENT...

Aquest es el problema , viure a costelles del ERARI PUBLIC , nomes faltaría que no gestionéssim diàriament el present , individualment ia ho fem en cada moment , diàriament fem política . El problema comença quan sorgeix algun president defensant els interessos particulars de partit , dient que ell i d’altre gent ens gestionaran el present i futur polític i econòmic , que ells no perden l’horitzó , que ells de tant en quant van a la platja i miren mar endins i es pregunten : allò del fons , on es perd la vista es l’horitzó? No es necessari que ens diguin que es preocuparan pel futur de tots nosaltres des de qualsevol poltrona atisban amb la ma damunt dels ulls la llibertat “terra , terra” ( dons gracies no )

En el moment de començar la nostra ultima singladura com a colònia , va aparèixer un home nou! No es va atrevir a dir-nos a tots nosaltres que com badocs esperàvem les paraules màgiques , el mana , “ CATALANS JA SOC AQUI , ves per on , en aquell moment ens va enlairar per art de màgia a la categoria de ciutadans de les estepes castellanes , li van permetre dir-nos “ ciutadans de Catalunya” ia soc aquí , ves per on en aquest moment varem deixar de ser polacos, per convertir-nos en ciutadans dels colonitzadors , desprès han aparegut altres essers , com a la pel·lícula “LA GUERRA DE LAS GALÀXIES” , varem arribar a l’època del peix al cove , mira que be ! ia podíem menjar de les engrunes que ens deixaven recollir els nostres espoliadors i amb un escuradents a la boca , plis-plas! , a la època del federalisme fins i tot sense pensar semblava possible un dialec amb els nostres amos , ens varem il·lusionar , seriem igual a ells , deixaríem de ser ciutadans de Catalunya, pesant a esser ciutadanos espanyoles , ens donarien de menjar a dojo , per continuar espoliant-nos ( que no es exacte la paraula) treballen per el seu benefici , Il·lusos teníem que creure que érem lliures , les paraules màgiques ESTAT FEDERAL , la solució. la gallina sempre amb les urpes protegint el boti , aquí comencen a jugar d’altres individus. ( no tenien majoria ) varen tenir que repartir menjadora. Els esquerrans si varen apuntar , em arribat a l’època de la “puja fina” , cada vegada mes pobres i al damunt mullats ! , es que son de pedra picada , es que anirem a la metròpoli a marcar paquet , es que el mes calent es a l’aigüera , etc..., nacionalistes , catalanistes, pactistes , i una muntanya de “istes”.

Ara ja fan propaganda encoberta per el futur immediat ( El punt, diumenge 24 de gener de 2010 ) diuen el dia que seran majoria ia proclamaran no se que , ara no es el cas , que tenim 21 diputats , que de moment estan molt be , que el dia que ni hagi 68 en començaran a parlar “ es propi de tot home imbecil fer-se d’astut” ( Georges Courtelaine, 1858-1929) per veure si en aconsegueixen 69 un bon numero ! es beu que es el millor, com que no es així , ells estan col·laborant amb els colonitzadors “ no tenim que perdre l’horitzó”, m’entres ens el fan buscar a nosaltres , ells ajuden a empobrir el país , des de la seva òptica en diuen “GESTIONAR” , quina paraula en boca d’un pactista! Que es conforma en portar els comptes de la colònia , perquè no expliquen al poble que cada vegada que van a la metròpoli a rebre ordres per la governabilitat retornen a la colònia acollonits , perquè reben aquest tracte tant personal , que si teniu un bon estar a casa vostra , que si falta alguna cosa “ellos “ es la faran arribar “vosotros a recaudar y obedecer”, no teniu... com es diu allò... que tenen ells... els colonitzadors com en deien... Criadilla?

Perquè no expliquen al poble que a partir d’ara quan anirem a votar a les autonòmiques , no serà anar a votar, serà un referèndum, si tots volem, si a la població ens expliquen un bon pla de nació, tornarà a existir , nomes es tracta de votar a una candidatura transversal ( ni dretes ni esquerres) independent i catalana, no valen les paraules catalanista-unioniste , nomes serveix la paraula CATALUNYA

Ara es l’hora, anar a votar tots a una per la desconnexió per perdre de vista els espoliadors de dintre i de fora de la nostra futura nació.

Votar tots a una , es fer un referèndum , es obtindré la majoria de diputats , no fa falta el vist i plau dels colonitzadors , mai cap opressor a donat la llibertat , desconnectem mitjançant les urnes , tots a una , deixem de ser catalanistes , siguem valents , votem en les properes eleccions autonòmiques per un govern de la nació catalana .

D’ara en endavant , naturalment “catalans”

LO CODOL