24 de març 2009
Símptomes
Qui avisa no és traïdor diu la dita .. La patacada serà espectacular sino canviem el rumb (Joan Carretero, març 2005). La seva premonició, encertada al seu temps tal i com es va demostrar, és avui en dia vigent.
Confiem que en Joan Puigcercós posi tota la seva inteligència política per endreçar el rumb de la nau del nostre partit amb un grapat de vies d'aigua obertes que cal segellar inmediatament.
Malauradament no confiem gens que succeeixi el mateix a nivell local. L'executiva continuïsta, els regidors allunyats de la societat, i les males arts d'algus militants i simpatitzants (algunes perfectament reflectides en aquest blog) ens fan ser molt, però que molt, pessimistes amb aquest partit al nostre poble. Mira que la patacada fou de campionat, però és que per aquest camí, la divisió no serà amb els reagrupats, no, sinó entre ells mateixos (l'obsessió per ser candidats no els fa veure que quan s'és al govern és precisament l'acció de govern coherent amb els principis ideològics i el programa electoral la que fa pujar o baixar vots)
D'altra banda, la lluita per la independència del nostre país requereix sacrificis, conflicte, voluntat de servei a canvi de res, i sobretot i per damunt de tot, coherència. Coherència per sumar cada dia més adeptes al projecte. Sobretot joves, .. i molta gent del nostre partit els ha defraudat, enganyat, i ha fet tot el possible per evitar-ne la seva incorporació al projecte amb la seva actitud pactista i de renúncia als principis pels que s'haurien de regir els nostres representants (independència, transparència, socialdemocràcia, etc, etc).
L'elecció d'Oriol Junqueras com a candidat a les eleccions europees, les darreres manifestacions del Secretari General Joan Puigcercós així com la feina fosca que sembla està fent per renovar el partit, són símptomes positius, petites passes ... però les properes setmanes seran clau en les decissions estratègiques sobre finançament, sentència del Constitucional, suport a un govern espanyol amb l'aigua al coll (desitgem que siguin molt més encertades que les de l'Estatut, les del tripartit, les del suport incondicional a Zapatero i tantes d'altres que al nostre parer són les que ens han dut als resultats de l'enquesta)
Les enquestes (la del Periódico i perquè no dir-ho, les d'aquest blog) són simptomes, símptomes que cal corregir, i no ens confonguem , la responsabilitat recau en la direcció nacional.
I a Mont-roig, els símptomes són exactament els mateixos, i, no ens confonguem, la responsabilitat és de l'executiva local ((malauradament no es pot ser optimista quan l'executiva que hi havia mai es va responsabilitzar dels resultats de les darreres eleccions municipals). I malgrat les desqualificacions obstinades, desconeixen que nosaltres, també en som molt d'obstinats a l'hora de denunciar i publicar, el que són, únicament i exclusiva, les nostres opinions. I opinem, sí, i opineu, sí, i discrepem sí, i discrepeu, sí, que d'això es tracta a l'hora d'escriure als blogs. Per a la resta, ja tenim les webs oficials (les de Mont.roig i les de Catalunya) que sembla estan vacunades contra els símptomes esmentats.
17 de març 2009
JAUME RENYER: ANDALUSIA ES ESPANYA I CATALUNYA NO.
Llegeixo les primeres reaccions de polítics catalans d'ordre (Ridao, Mas, Herrera...) aparentment sorpresos per l'acord entre el govern espanyol i l'andalús per saldar el "deute històric" de l'Estat amb Anadalusia.
Tots insisteixen en el greuge comparatiu entre comunitats autònomes espanyoles, Catalunya inclosa. Cap d'ells adopta una perspectiva nacional catalana sobre la qüestió: Anadalusia és Espanya, (més concreatment la punta de llança de les comunitats autònomes contra les nacions perifèriques), Catalunya no, és país sotmés a un règim, arbitrari i cada cop més brutal, de dominació política per part de l'Estat. Estem arribant com a país a situacions límit (per la crisi econòmica, per la degradació anunciada de l'autogovern, per les reformes del règim electoral que s'anuncien...) i no hi ha partits polítics que tinguin la voluntat i la capacitat d'afrontar el conflicte en tota regla (i en tots els fronts) que les forces estatals plantegen. La falta de previsió conscient, la inconsistència exhibida pels qui assumeixen responsabilitats que no són capaços d'assumir les pagarem cares en els anys a venir, que s'anuncien duríssims. Des de les entitats cíviques amb sentit de país i les actituds individuals de molts ciutadans catalanistes hom resistirà com es podrà mentre no siguem capaços de refer les eines polítiques per remuntar la situació de declivi nacional a la que ens veiem abocats.
16 de març 2009
CONTRANATURA
15 de març 2009
NOVA EXECUTIVA
L’Assemblea de la Secció Local d’Esquerra de Mont-roig del Camp va escollir el passat divendres 13 de març la nova Executiva Local, que serà presidida per Miquel Àngel Rofes, que fins aleshores ocupava la Secretaria d’Organització.
La nova Executiva Local té un marcat caràcter continuista, ja que estarà formada pels mateixos integrants de l’anterior executiva local, i per dos nous integrants. Els canvis més significatius són que l’anterior presidenta, Irene Aragonès, passa a ocupar la Secretaria de la Dona, i que el càrrec de portaveu del grup municipal, fins ara ocupat pel regidor d’Acció Social Miquel Anguera, passarà a ser ocupat per Ferran Pellicer, regidor de Serveis Territorials i Espais Públics. Miquel Anguera segueix a l’executiva ocupant la secretaria de Finances
La nova Executiva, que va presentar a l’Assemblea un pla de treball pels propers dos anys, té la voluntat d’ampliar els seus membres i de crear comissions sectorials per executar el seu pla de treball.