29 d’abr. 2009

Esquerra clausura el bloc d'un militant per expressar el seu suport a Joan Carretero

(Barcelona, 29-04-2009)


La direcció d'Esquerra ha emprès una contundent persecució contra tot militant que expressi suport a Joan Carretero i, per exemple, ha clausurat aquest matí de forma fulminant el bloc Montmeló, el camí del canvi, que administrava Xavier Castells, militant d'ERC i regidor de Montmeló.


Castells va fer una entrada al seu bloc ahir a la nit en què expressava el seu suport a Joan Carretero i criticava l'expedient disciplinari i la suspensió immediata de militància que la direcció del partit va acordar dilluns contra Joan Carretero per 36 vots a favor i 1 en contra. Segons Castells, la direcció basava aquesta decisió tan greu en un article en què "l'excompany Carretero parlava d’unitat dels independentistes cara a les properes eleccions i en què cercava i demanava al seu partit, ERC, que fossin el pal de paller de la independència". També es demanva si "ha oblidat la direcció que la independència és la base del pensament ideològic del nostre partit".

El bloc de Xavier Castells era un dels que tenen alguns militants associats a la pàgina web d'Esquerra.

Ridao lidera un procés de liquidació fulminant de tota dissidència interna

La contundència de la direcció contra militants discrepants posa de manifest la voluntat de "liquidar" tot rastre de dissidència interna, cosa que encaixa amb la unanimitat de la decisió adoptada per l'executiva.

Així mateix, cal recordar les manifestacions de satisfacció que va efectuar el mateix secretari general, Joan Ridao, davant la marxa de Joan Carretero i altres militants que aquesta setmana han començat a fer-ho. Ridao en va fer una valoració positiva perquè considera que amb la pràctica explusió de Joan Carretero i l'abandonament de diversos militants que discrepen de la línia de la direcció s'aclareix i es cohesiona ERC, cosa favorable per a ERC ja que ha de veure's reflectit en una millora dels resultats electorals.

Sense Joan Carretero, Simó creu que ERC sortirà enfortida perquè "s'esborren les diferències"

En un sentit semblant a Ridao, s'ha prounuciat la portaveu parlamentària d'ERC, Anna Simó, que ha declarat en roda de premsa avui al Parlament que la marxa d'ERC de l'exconseller i líder de Reagrupament, Joan Carretero, ha de portar una “definició més clara del que representa el projecte d'ERC, cap a on va i quines són les seves bases ideològiques”. Per a Simó ERC pot sortir “enfortit” perquè “s’esborren les diferències” que hi havia fins ara a nivell intern del partit.

19 d’abr. 2009

PATRIOTISME I DIGNITAT


A mitjan mes de març, el govern espanyol acordava amb l’andalús liquidar el conegut com a deute històric –un concepte esotèric que els dos governs van acordar que pujava a més de 1.200 milions d’euros– de l’Estat amb Andalusia, tot complint escrupolosament el termini que fixa l’Estatut andalús. Es veu que de terminis n’hi ha que sí que són d’obligat compliment!Des d’aleshores, en qüestió de setmanes, el govern de l’Estat ha decidit avalar amb 9.000 milions d’euros una caixa d’estalvis en situació compromesa, presidida per un veterà dirigent regional del PSOE i, en funció dels acords de la cimera del G-20, augmentar l’aportació espanyola a l’FMI en 4.000 milions. Queda clar que la crisi només serveix d’excusa per no millorar el finançament de Catalunya...Mentrestant, l’executiu espanyol posava damunt la taula de Catalunya una quantitat de diners que no suposaria cap augment de recursos real, sinó que, segons dades del departament d’Economia i Finances, cobriria poc més de la tercera part de la disminució d’ingressos que la Generalitat va patir l’any 2008 a causa de la crisi. Una burla, en poques paraules.Per un altre costat, quan fa prop de tres anys de l’aprovació de l’Estatut, no s’han traspassat ni les Rodalies de Renfe, ni l’aeroport del Prat, ni els de Reus i Girona, ni tan sols serveis que el Tribunal Constitucional fa anys que va decidir que són competència de Catalunya, com les beques universitàries.A les portes –se suposa, perquè ja fa mesos que esperem– del desenllaç de la negociació del nou sistema de finançament i de la sentència del TC sobre l’Estatut, tots dos carregats de mals presagis, la situació política a Catalunya és desoladora. Hi ha un abisme entre la classe política i la ciutadania, com reflecteixen les enquestes oficials quan avaluen la satisfacció política dels ciutadans i demostren els altíssims índexs d’abstenció.El catalanisme, davant el poc entusiasme que desperta en els seus rengles l’actuació dels partits que haurien d’ocupar aquest espai, tendeix a organitzar-se’n al marge, mitjançant plataformes i entitats que aprofiten les facilitats que, per a la difusió dels seus missatges, ofereixen les noves tecnologies de la comunicació. L’èxit de la manifestació independentista de Brussel·les del 7 de març és una demostració de la capacitat de mobilització d’aquest nou sobiranisme transversal. Ara bé, tot i valorant de manera molt favorable la tasca patriòtica d’aquestes entitats, cal que els seus objectius siguin inequívocament assumits pels partits.L’Estatut amputat a Madrid no ens ha aportat ni reconeixement nacional, ni increment de les competències, ni millor finançament –i això, abans de la previsible nova retallada a mans del TC–. La constatació d’aquest fracàs ens ha de portar a superar, d’una vegada per totes, les estratègies del peix al cove, de la reclamació de la lectura generosa i de la relectura dels textos legals, de l’estació federal cap a la qual transitaríem junts els independentistes catalans i els progressistes espanyols, del patriotisme social i la pluja fina.Ni Estat plurinacional, ni Espanya plural, ni federalisme asimètric –ni simètric, ni de cap mena–. Amb Espanya no hi ha res a fer. I no podran dir que el catalanisme no ha intentat regenerar Espanya per fer-hi viable l’encaix de Catalunya. Ja fa bastant més d’un segle que ho prova. La nostra supervivència com a nació i el progrés de Catalunya i el benestar dels seus ciutadans només es poden aconseguir amb la independència. Aquesta és una evidència que, segons diversos estudis, cada cop més catalans comparteixen.El sobiranisme i l’independentisme, i els partits que se’n reclamen, han d’interioritzar un nou paradigma en les seves relacions amb l’Estat. No és missió del catalanisme vetllar per l’estabilitat dels governs espanyols de torn, a canvi de quatre concessions menors. No són els partits catalans els que han de suplicar que el partit del govern de l’Estat els tingui en compte. Són aquests governs, quan estan en minoria, que han de maldar per aconseguir els vots dels partits sobiranistes. I aquests només poden donar-los-els a canvi de millores substancials en l’autogovern i el reconeixement nacional de Catalunya: finançament digne, grans infraestructures, seleccions esportives, participació efectiva en organitzacions internacionals, organització territorial pròpia, restricció del concepte de llei estatal de bases i ampliació del de competència exclusiva de la Generalitat, respecte escrupolós a la utilització del català com a llengua vehicular en tots els àmbits... Sense compromisos en aquesta línia, i d’acord amb la proposta formulada per Heribert Barrera, els parlamentaris catalanistes a les Corts espanyoles no haurien de donar suport a cap iniciativa de cap govern.Demanar això a qualsevol govern espanyol és demanar molt, ho sé. Però les diverses estratègies basades en el pactisme i la implicació en la governabilitat de l’Estat han portat el nostre país a l’atzucac en què es troba. Catalunya ha d’utilitzar la força política que tingui a Madrid pensant només en els seus interessos nacionals.Cal que el creixent independentisme sociològic torni a comptar amb un referent electoral clar. Per això penso que a les properes eleccions al Parlament s’hi ha de presentar una candidatura d’ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya per una decisió majoritària del Parlament, que posteriorment seria sotmesa al corresponent referèndum de ratificació. Discrepo cordialment dels que defensen que el referèndum s’ha de convocar des de l’actual legalitat vigent, ja que la seva convocatòria dependria de la imprescindible autorització del govern espanyol, que no cal dir que mai no estarà per la feina. La lògica més elemental obligaria que aquesta candidatura la liderés l’únic partit parlamentari que es defineix com a independentista en els seus estatuts i la seva declaració ideològica, però això, no ho ignoro, col·lideix frontalment amb la seva estratègia actual.Mentre no obtingui la majoria necessària per a governar, l’independentisme parlamentari no hauria de participar ni de donar recolzament actiu a cap govern que no tingués un programa d’augment important de l’autogovern i avenç en el reconeixement nacional de Catalunya, centrat en les qüestions cabdals de país a què abans m’he referit.L’altre gran eix que hauria de vertebrar l’oferta de l’independentisme és el d’una severíssima exigència ètica en l’activitat política, que és la millor manera de recuperar la confiança dels ciutadans. L’independentisme hauria de ser l’abanderat de l’honestedat, el rigor, l’eficiència i l’austeritat en l’exercici dels càrrecs públics. L’independentisme no ha de participar del monopoli de la política per part de polítics professionals sense cap altra ocupació coneguda, la profusió d’assessors a les institucions, l’opacitat en les contractacions, la inflació d’informes externs d’eficàcia dubtosa, el gust per l’ostentació i el luxe i la col·locació de familiars, amics, coneguts i saludats. Una llei electoral que obligui a una vinculació efectiva entre candidats i electors és, en aquest sentit, una prioritat inajornable.El programa polític que he intentat esbossar es basa en els dos valors que donen títol a aquest article: patriotisme i dignitat. Patriotisme per posar l’interès nacional de Catalunya per davant de qualsevol altra consideració, de qualsevol altre interès particular, per legítim que pugui ser. Dignitat per no tolerar cap humiliació a la nostra nació, ni que només sigui per honorar els qui ens van precedir en la lluita per la llibertat de la pàtria, fins l’extrem que alguns hi van deixar la vida. Patriotisme i dignitat: Catalunya no mereix menys.FONT: Diari AVUI. Dissabte 18 d'abril de 2009 (Pàgin 6)

18 d’abr. 2009

Una imatge val mes que mil paraules.


SIMBOLOGIA



Els simbols formen part de la identitat d'un pais , per aquesta mateixa rao , renunciar a ells es renunciar a la propia identitat , aquest comentari ve al cas , perque l'ajuntament del nostre municipi , a publicat el cartell de les festes de Sant Jordi , diada reivindicativa per Catalunya , on haurien de destacar els tres simbols significatius de la diada , com son , el llibres per fomentar la cultura catalana , la rosa simbol dels enamorats que a catalunya a diferencia de la resta del estat , es celebra el 23 d'abril i no el 14 de febrer ( San Valenti ) , i la senyera simbol nacional per exelencia.

En el nostre municipi el cartel de Sant Jordi , no contempla cap dels tres simbols tan significatius per la nostra identitat , mes aviat recorda aquells famosos cartells que publicava la "secretaria nacional del movimiento" en l'epoca franquista , a mes de tenir un fons de accentuat color blau , que tan ens recorda a un partit de marcat tarannà anticatalanista. el que de veritat sorprèn es que en el equip de govern del nostre municipi i forment part dos regidors d'ERC partit que clarament opta per l'independencia de Catalunya i per tant per l'exaltació dels simbols nacionals del nostre pais .
Dos regidors que acompanyats per militants de la Seccio Local del nostre municipi no varen dubtar en assistir a la manifestació de Brusel-les per demabar el dret a decidir dels ciutadans catalans , rodejats de simbols catalans per excel-lencia , en canvi en el nostrer municipi no an dit ni mu davant del cartell anunciador de la festa de Sant Jordi .
Estic plenament convençut , que , d'estar a la opsició agueren remenat cel i terra per tal de demostrar a tothom que no era el cartell adient per commemorar una diada tan asenyalada , tots recordem quin va ser el seu comportament en el cas de l'escut municipal , que per cert a desaparegut pràcticament en favor d'un "logo comercial" amb el suport dels regidors republicans . Sobta llegir a la revista municipal COMUNICA , que els regidors republicans , continuaran treballan pel municipi i pel pais , el que no diuen es quin pais , pel que volen els socialistes , o pel que figura en la declaracio ideologica del partit . El que quede ben demostrat es el que diu una companya que forma part de l'actual executiva , l'important es estar a dins del poder , el tema de l'identitat nacional i tot la resta quede en segon terme .
devant del dubte que manifesten els convergents , en la mateixa revista , que poden estar tranquils que de la Seccio local d'ERC ningu dira res , els dos membres de l'executiva que so regudors l'unic que els preocupa es seguir conservant els seus carrecs , i a la resta de membres per l'unic que lluiten es per aconseguir , en el futur , una bona posicio en les properes municipals .
Salut i Republica .







15 d’abr. 2009

Telemadrizzz

Video mireu-ho:

http://comunicacio.e-noticies.cat/telemadrid-denuncia-la-persecucio-del-castella-18828.html


En esta noticia de Telemadrid se quejan de que si te vas de vacaciones a la costa catalana,
los restaurantes se llaman 'El racó del Bon Menjar' y los helados se llaman 'gelats' y los zumos se llaman 'sucs', y se quejan de que esto sea así, y de que se indique así.
¡Qué fuerte, qué fuerte! Así que 'gelats'... ¡qué barbaridad!
¡¡En catalán helados no se dice 'helados', se dice 'gelats'!!
¡¡Dios, qué fuerteeeee... qué atropello, qué indignación!!
¿¿Pero cómo puede ser que en otro idioma no digan 'helados' igual que se dice en español??
(menudo descubrimiento que acaban de hacer estos 'periodistas' de TeleEspe, ¿eh?)

Y encima la culpa de que se diga 'gelats' la tiene el gobierno catalán... que es el que está obligando a los catalanes a decir 'gelat' y 'entrepà de formatge', pero qué fuerte!!!

Lo mejor de todo es el enfoque de la noticia: SE QUEJAN DE QUE AL ESTAR EN CATALÁN, LOS TURISTAS NO LO ENTIENDEN.

Y luego nos recuerdan que el turismo es muy importante para la economía española, para que pensemos que por culpa del catalán y el vasco toda España nos vamos a arruinar...

(Por cierto, no viene a cuento, pero ¿Sabéis que entre los mejores restaurantes del mundo, todos los españoles que hay son catalanes o vascos?).

Vaya, vaya... así que en Telemadrid se quejan de que los guiris no entienden los letretitos de los bares.
Pero es que como todos sabemos, los ingleses y alemanes que vienen a emborracharse en las playas españolas tienen todos un doctorado en filología hispánica y si estuviera en español lo entenderían... además de que un restaurante no se ve claramente que es un restaurante, y un puesto de helados tampoco se ve claramente que es un puesto de helados... NO.. no se ve. Es necesario que lo ponga un cartel, y además en español.
Yo es que vamos, cuando me enteré de que en la esquina de mi casa había un bar fue porque había un letrero que ponía 'bar', ya que lógicamente, cuando vi el bar como tal no me di cuenta de que era un bar...
¿Qué debía de ser aquello tan raro con mesas y sillas y una barra y una terraza donde un señor servía cervezas y cafés?
¿Sería un puticlub al aire libre? ¿O una correduría de seguros? Hummm... ¿Un bufete de abogados? ¿O quizás una obra de Gaudí en plan tirao?
No, espera...
¿Y si era una tienda del Barça? ¡O una sede de Esquerra Republicana de Catalunya! ¡Ahí, en medio de la calle, que la ven los niños!

No... señores... ese sitio donde un camarero servía tapas y bebidas... ¡¡era un bar!!
¡¡¡Quéeeee!!! ¿¿Un bar??
¡¡Pues que pongan el letrero con la palabra BAR bien grande (y en español), que soy de Madrid y no me enteroooo!!

Volviendo al ejemplo del 'entrepà de formatge' (bocadillo de queso).
No es por nada pero un francés y un italiano entienden perfectamente la palabra 'formatge', porque en su idioma se dice igual. Lo que dudo que entiendan es 'queso'.
¿Es que Cataluña o Mallorca no tienen turistas franceses o italianos?
Curiosamente, en italiano 'helado' se dice 'gelato' (muy parecido a 'gelat') y yo creo que es mucho más internacional escribirlo con G que con H (incluso en Japón existe la palabra GELATO!!), ya que todo el mundo conoce el famosísimo 'gelato' italiano (menos en Madrid.. allí por lo visto sólo comen membrillo).
Otra de las quejas de la noticia es que tardaron 'una semana' en enterarse de que en un sitio donde ponía 'FRUITA' vendían fruta.
¡Uffff!
¡30 años de vida y 5 cursando una carrera para descifrar este increíble jeroglifico... FRUITA = FRUTA!
Estos de Telemadrid... les cuesta, les cuesta...

Pero de nuevo lo más curioso... Insisten en que los extranjeros no lo entienden...
¿Ah, no?
¡¡Pero si en inglés fruta es FRUIT !!
¡¡FRUIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIT!!
(Señores de Telemadrid: ¿notan ustedes el asombroso parecido con la palabra catalana FRUIIIIIITA? Está en la letrita 'i', por si su gran conocimiento de idiomas no les permite percatarse de ello).

Una cosa que muy poca gente sabe, y que no interesa que se sepa, es que el español es una lengua rara entre todas las románicas porque el vocabulario se derivó de una forma muy diferente... por ejemplo: ventana se dice finestra en catalán, fênetre en francés, fenestra en italiano.... el español es el único en que derivó 'ventana'. Lo mismo pasa con 'dirección', en todas las lenguas románicas existen dos palabras: una para referirse a la dirección en que algo se mueve (direcció, direction....) y otra para la dirección donde está algo, como una casa o una dirección de e-mail (adreça, addresse, indirizzo).. El español es la única en que sólo derivó dirección. Y lo curioso es que gracias a que muchas palabras pasaron del francés al inglés (liberty, transport, table), en inglés también existen dos palabras: 'direction' y 'addresse' (¡qué curioso! ¡se parece al catalán adreça y se pronuncia casi igual!).

El catalán es una puerta directa para comprender el francés, e indirecta para comprener mejor el inglés... y viceversa.

Otro ejemplo: mesa... en catalán taula, en francés table... y en inglés también 'table'.
Y otro: aceite... en catalán OLI, en italiano OLIO, en francés HUILE y en inglés OIL.
Pero claro, los de Telemadrid se quejarán si van a un bar en Barcelona y en las aceiteras pone OLI (en catalán) y no ACEITE, porque dirán que es que OLI los extranjeros no lo entienden, pero aceite sí que lo entieden (claro, claro...).

Lo curioso es que en las aceiteras normalmente no pone NADA, porque todo el mundo sabe distinguir el aceite del vinagre (supongo que en Madrid también...).

¡Ay, qué lengua tan difícil el catalán!
¡Que no se entiendeeee!
Volviendo a la noticia...

Es curioso que no se quejen de que en los autobuses tampoco ponga 'autobús', sino 'Transports Metropolitans de Barcelona'... porque claro, para saber que eso es un autobús, hace falta que lleve un cartel bien grande que ponga 'AUTOBÚS' (en español), que si no, los madrileños no lo entienden y se piensan que es un coche de bomberos... igual que una heladería, que si no pone bien grande 'HELADOS' se piensan que lo que están vendiendo son cacas de perro de colorines. ¿Y ya les han pedido a los del McDonald's que pongan un letrero donde diga 'Hamburguesería' (en español)? A ver si un madrileño se va a pensar que es una tienda de algo de Madonna...

Por cierto... en Cataluña y Mallorca muchos McDonald's tienen los menús en catalán... queja que también leí en otra noticia.
¡Ay, qué dilema!
¿Cómo se dirá BigMac en catalán? ¿Y Coca-Cola? ¿Y McFlurry? ¿Y McNuggets? ¿Y patatas?
'¡¡Jo, tía, yo es cuando me la voy al McDonald's en Barcelona está el menú en catalán y la digo, que no me la entiendo!!'
(Nota: patatas se dice patates, apuntáoslo que no se os olvide, no sea que luego no lo vayáis a entender).

Por lo visto llevan un par de años con este tipo de noticias dando a entender que moverse por Cataluña es imposible porque no se entera uno de nada... y también difundiendo la idea de que 'te multan si pones el letrero en castellano', cuando la realidad es que los comercios pueden poner todas las lenguas que quieran, sólo se les pide que también haya información disponible en catalán.

Alguno no estará de acuerdo en que se obligue a poner la información como mínimo en catalán (o el idioma que sea), ya que lo que debe primar es la libertad, si sólo quieren ponerlo en chino, pues en chino... Pero ése es otro tema, y curiosamente, nunca lo han tratado en Telemadrid ni en ningún otro sitio. Ellos (y la Cope y muchos otros medios) sólo han tratado esta gran mentira: 'Te multan por rotular en castellano'. Es decir: Está prohibido usar el castellano.


¿Cómo te van a multar por escribir algo en castellano? ¿Alguien se lo cree? Sí: los tontos.

De todas formas, si un restaurante decide llamarse 'El racó del Bon Menjar' y no 'Mesón Pepe' será porque quiere, ¿no?

Pero claro, en Telemadrid se quejan de que con ese nombre los turistas no entienden que ahí lo que se vende es comida ('menjar').


Es curioso, porque la mitad de veces en mi vida que he comido en un bar o restaurante (en España, en Italia, en Japón, en Francia...), jamás me fijé cómo se llamaba...

¡Simplemente vi que era un restaurante y entré!
Pero, no, los telemadriles quieren que se lo pongan ahí bien clarito en su idioma, así en plan Homer Simpson.
'ATENCIÓN: AQUÍ, COMIDA, PA JALAR, ¡ÑAM ÑAM!'

Por cierto, yo tengo una queja respecto a los bares de Madrid.
He ido muchas veces, y me encanta ir a comer al MUSEO DEL JAMÓN.
A pesar de su nombre, no es un museo, es un bar-restaurante... Yo supongo que los madrileños, listos y cultos como son con sus musicales y sus museos y su Real Academia y esas cosas, saben reconocer que un bar-restaurante es un bar-restaurante y no el Museo del Prado, por mucho que se llame 'museo' (de la misma manera que sabrán que una heladería es una heladería aunque lo ponga en catalán, ¿o es que el sentido común se lo dejan en casa?).

La cuestión es que en este Museo del Jamón, al igual que en algunos bares de Madrid, vendían una cosa que ponían ahí en un letrero, y que yo nunca logré entender lo que era.

Ellos se quejan del 'entrepà de formatge' en un bar de pueblo catalán, porque no se entiende.
Pues yo me quejo de otra cosa que tampoco entiendo, no en un bar de pueblo, sino por todo el centro de la capital española.

La cosa que nunca logré entender en Madrid, por no estar rotulada en cristiano fue:


'PANTUMACA'

¿¿¡¡ QUÉ COÑO ES PANTUMACA !!??

¿¿ES UNA PALABRA DEL DIALECTO MADRILEÑO??
¡¡¡¡ QUE ROTULEN EN ESPAÑOL, POR FAVOR !!!!

1 d’abr. 2009

REFLEXIONS (paraula d'honor)


Un company ens a fet arribar arribar el seguen escrit el qual publiquem integrament .
El pitjor enemic de la democracia no és la dictadura , sino el feixisme , l'hipocresia i el cinisme ; sí , el cinisme de no respectar a ningú , de trepitjar a tothom de sota mà , de sortir i entrar per la mateixa porta exercint el dret legal del vot , ( feta la llei feta la trampa ), no es pot sortir d'una executiva i tornar-hi a entrar immediatament , no és ètic convocar eleccions i tornar a presentar-se la mateixa gent , sí , tota la mateixa , amb diferents carrecs ; la saviesa popular en diu els mateixos gossos amb diferents collars .
Per exercir la democràcia teniu que ésser el que mai havieu volgut ésser tindre el coratge d'intentar ser militants de base . Vosaltres en totes les facetes de la vostra vida publica , Mai , Mai , heu estat miltants de base , o simplement simpatitzants , quan us ha tocat aquest rol , sempre haveu presentat la dimissió , no teniu la valentia de pertànyer a qualsevol assosiació con a base .
Vosaltres pertanyeu al grup de les aus anomenades aguilas imperiales , utilitzeu la parula democràcia i honor amb molta fluïdesa per tal d'escalar cims més alts.
Els foranis , els que som de base , quam sentim parlar d'aquestes paraules aguilas i escoltem les paraules magiques , democracia i honor , ens quedem com si acabéssim de fumar-nos alguna cosa espessa , igual alguns es pensen que estem parlant dels fanàtics que cada matí besen el marbre , o canten el cara al sol o mirent com surt , d'altres ho lliguem amb aquesta gentussa , que de tant en tant surt a la revista de torn , amb la cara dura d'haver dit Prometo pel meu honor complir els deures del meu carrec .
No hi ha paraula per noble que sigui que no deixi una llarga escuma de canalladas , no tindria que esser una paraula equívoca o un recurs demagògic , no hi ha res més eficaç per corrompre la paraula HONOR que posar-la en boca d'un politic messianic .
HONOR : qualitat moral que comporta el compliment dels propis deures
respecte dels altres i d'un mateix .
LO CODOL.