19 d’abr. 2009

PATRIOTISME I DIGNITAT


A mitjan mes de març, el govern espanyol acordava amb l’andalús liquidar el conegut com a deute històric –un concepte esotèric que els dos governs van acordar que pujava a més de 1.200 milions d’euros– de l’Estat amb Andalusia, tot complint escrupolosament el termini que fixa l’Estatut andalús. Es veu que de terminis n’hi ha que sí que són d’obligat compliment!Des d’aleshores, en qüestió de setmanes, el govern de l’Estat ha decidit avalar amb 9.000 milions d’euros una caixa d’estalvis en situació compromesa, presidida per un veterà dirigent regional del PSOE i, en funció dels acords de la cimera del G-20, augmentar l’aportació espanyola a l’FMI en 4.000 milions. Queda clar que la crisi només serveix d’excusa per no millorar el finançament de Catalunya...Mentrestant, l’executiu espanyol posava damunt la taula de Catalunya una quantitat de diners que no suposaria cap augment de recursos real, sinó que, segons dades del departament d’Economia i Finances, cobriria poc més de la tercera part de la disminució d’ingressos que la Generalitat va patir l’any 2008 a causa de la crisi. Una burla, en poques paraules.Per un altre costat, quan fa prop de tres anys de l’aprovació de l’Estatut, no s’han traspassat ni les Rodalies de Renfe, ni l’aeroport del Prat, ni els de Reus i Girona, ni tan sols serveis que el Tribunal Constitucional fa anys que va decidir que són competència de Catalunya, com les beques universitàries.A les portes –se suposa, perquè ja fa mesos que esperem– del desenllaç de la negociació del nou sistema de finançament i de la sentència del TC sobre l’Estatut, tots dos carregats de mals presagis, la situació política a Catalunya és desoladora. Hi ha un abisme entre la classe política i la ciutadania, com reflecteixen les enquestes oficials quan avaluen la satisfacció política dels ciutadans i demostren els altíssims índexs d’abstenció.El catalanisme, davant el poc entusiasme que desperta en els seus rengles l’actuació dels partits que haurien d’ocupar aquest espai, tendeix a organitzar-se’n al marge, mitjançant plataformes i entitats que aprofiten les facilitats que, per a la difusió dels seus missatges, ofereixen les noves tecnologies de la comunicació. L’èxit de la manifestació independentista de Brussel·les del 7 de març és una demostració de la capacitat de mobilització d’aquest nou sobiranisme transversal. Ara bé, tot i valorant de manera molt favorable la tasca patriòtica d’aquestes entitats, cal que els seus objectius siguin inequívocament assumits pels partits.L’Estatut amputat a Madrid no ens ha aportat ni reconeixement nacional, ni increment de les competències, ni millor finançament –i això, abans de la previsible nova retallada a mans del TC–. La constatació d’aquest fracàs ens ha de portar a superar, d’una vegada per totes, les estratègies del peix al cove, de la reclamació de la lectura generosa i de la relectura dels textos legals, de l’estació federal cap a la qual transitaríem junts els independentistes catalans i els progressistes espanyols, del patriotisme social i la pluja fina.Ni Estat plurinacional, ni Espanya plural, ni federalisme asimètric –ni simètric, ni de cap mena–. Amb Espanya no hi ha res a fer. I no podran dir que el catalanisme no ha intentat regenerar Espanya per fer-hi viable l’encaix de Catalunya. Ja fa bastant més d’un segle que ho prova. La nostra supervivència com a nació i el progrés de Catalunya i el benestar dels seus ciutadans només es poden aconseguir amb la independència. Aquesta és una evidència que, segons diversos estudis, cada cop més catalans comparteixen.El sobiranisme i l’independentisme, i els partits que se’n reclamen, han d’interioritzar un nou paradigma en les seves relacions amb l’Estat. No és missió del catalanisme vetllar per l’estabilitat dels governs espanyols de torn, a canvi de quatre concessions menors. No són els partits catalans els que han de suplicar que el partit del govern de l’Estat els tingui en compte. Són aquests governs, quan estan en minoria, que han de maldar per aconseguir els vots dels partits sobiranistes. I aquests només poden donar-los-els a canvi de millores substancials en l’autogovern i el reconeixement nacional de Catalunya: finançament digne, grans infraestructures, seleccions esportives, participació efectiva en organitzacions internacionals, organització territorial pròpia, restricció del concepte de llei estatal de bases i ampliació del de competència exclusiva de la Generalitat, respecte escrupolós a la utilització del català com a llengua vehicular en tots els àmbits... Sense compromisos en aquesta línia, i d’acord amb la proposta formulada per Heribert Barrera, els parlamentaris catalanistes a les Corts espanyoles no haurien de donar suport a cap iniciativa de cap govern.Demanar això a qualsevol govern espanyol és demanar molt, ho sé. Però les diverses estratègies basades en el pactisme i la implicació en la governabilitat de l’Estat han portat el nostre país a l’atzucac en què es troba. Catalunya ha d’utilitzar la força política que tingui a Madrid pensant només en els seus interessos nacionals.Cal que el creixent independentisme sociològic torni a comptar amb un referent electoral clar. Per això penso que a les properes eleccions al Parlament s’hi ha de presentar una candidatura d’ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya per una decisió majoritària del Parlament, que posteriorment seria sotmesa al corresponent referèndum de ratificació. Discrepo cordialment dels que defensen que el referèndum s’ha de convocar des de l’actual legalitat vigent, ja que la seva convocatòria dependria de la imprescindible autorització del govern espanyol, que no cal dir que mai no estarà per la feina. La lògica més elemental obligaria que aquesta candidatura la liderés l’únic partit parlamentari que es defineix com a independentista en els seus estatuts i la seva declaració ideològica, però això, no ho ignoro, col·lideix frontalment amb la seva estratègia actual.Mentre no obtingui la majoria necessària per a governar, l’independentisme parlamentari no hauria de participar ni de donar recolzament actiu a cap govern que no tingués un programa d’augment important de l’autogovern i avenç en el reconeixement nacional de Catalunya, centrat en les qüestions cabdals de país a què abans m’he referit.L’altre gran eix que hauria de vertebrar l’oferta de l’independentisme és el d’una severíssima exigència ètica en l’activitat política, que és la millor manera de recuperar la confiança dels ciutadans. L’independentisme hauria de ser l’abanderat de l’honestedat, el rigor, l’eficiència i l’austeritat en l’exercici dels càrrecs públics. L’independentisme no ha de participar del monopoli de la política per part de polítics professionals sense cap altra ocupació coneguda, la profusió d’assessors a les institucions, l’opacitat en les contractacions, la inflació d’informes externs d’eficàcia dubtosa, el gust per l’ostentació i el luxe i la col·locació de familiars, amics, coneguts i saludats. Una llei electoral que obligui a una vinculació efectiva entre candidats i electors és, en aquest sentit, una prioritat inajornable.El programa polític que he intentat esbossar es basa en els dos valors que donen títol a aquest article: patriotisme i dignitat. Patriotisme per posar l’interès nacional de Catalunya per davant de qualsevol altra consideració, de qualsevol altre interès particular, per legítim que pugui ser. Dignitat per no tolerar cap humiliació a la nostra nació, ni que només sigui per honorar els qui ens van precedir en la lluita per la llibertat de la pàtria, fins l’extrem que alguns hi van deixar la vida. Patriotisme i dignitat: Catalunya no mereix menys.FONT: Diari AVUI. Dissabte 18 d'abril de 2009 (Pàgin 6)

24 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs be ja teniu el que merixeu, ara cal tenir pebrots i fer el vostre partit!!!!!!!

Ciaoooooooooo, ja no cal que patiu més teniu el permis del President d´ERC per fotre el camp.

Un militant d´ERC.

Anònim ha dit...

M´agradaria que el Puigcercós o algú d ERC expliqués en quina part del manifest d´En Carretero no está d´acord.
¿No vol la independencia?
¿creu que es pot aconseguir amb els socialistes al poder?
¿No será que el que no els agrada es que no es pot estar al poder a qualsevol preu?
¿No será que no els agrada la part de dignificar la vida política deixant de banda els amiguismes i que si no viuen dels sous públics, no saben que fer a la vida per guanyarse les seves garrofes i les dels seus amiguets?

En cap cas al manifest diu de marxar de Esquerra, es el Puchi el que ens vol fora , que ho expliqui, s´han creuat les tres ratlles vermelles que va dir el Carretero i en Puchi va fer seves.
No hi ha finançament, el TC encara no s´ha manifestat i la 3ªhora de castellá no está clara¿ a que espera per fer sortir Esquerra de la Generalitat?
Tornem al de sempre, els cárrecs, sous, cotxes oficials..... son per alguns mes importants que la DIGNITAT de les persones i la DIGNITAT com a nació.
Per fotre el camp d´esquerra no necessitem el permís del Puchi , tant sols hem sap greu que no sigui la propia ERC la que lideri aquest projecte transversal de patriotisme i dignitat.

Anònim ha dit...

Els independistes de veritat no volem botiflers que es venguin al PP com va fer CiU. Volem dignitat, que no ens fotin el pèl, ser ferms en el nostre objectiu i que no ens enredin amb romanços.
Aquests independentistes som els que vam votar NO a l'Estatut per considerar-ho una estafa (i així s'està demostrant). Mentre, la direcció d'ERC va donar els primers simptomes de sobreposar les poltrones al partit intentant no posicionar-se i poder seguir gaudint dels caterings que es demanen a càrrec dels ciutadans.

Una vegada més es va confiar en els capgrossos i novament ens decepcionen al no tenir una actitut ferma dins el govern.

Si fa uns 6 anys CiU va perdre tants vots i ERC en va guanyar tants va ser, entre altres coses, per les traïdories de CiU. Aquella bombolla esperançadora de votants i nous militants d'ERC s'ha anat desinflant mica a mica. No és tant que la gent no entengui el pacte amb el PSOE (amagat sota les sigles PSC), sinó la manca d'aquesta actitud ferma en qüestions clau. ERC està a la Generalitat però només ho noten els budells i els culs de la seva directiva que han acabat desprestigiant el partit i sense credibilitat.

Com a independentista donaré suport al partit que em representi millor, a aquell que tingui la indpendència com a objectiu principal i que ho defensi com es mereix.

Taro
militant d'ERC (fins que em fotin fora?)

Anònim ha dit...

Diari Avui del dijous 23 d'abril de 2009 , entrevista a Joan Puigcercós, president d'esquerra
titular : "CARRETERO HA DE SABER QUÈ VOL SER QUAN SIGUI GRAN"
Aclariment , company Joan , en Carretero viu de la seva profesio que es la medicina , que es la seva professio , de la que a viscut sempre, el que auries de manifestar es que vols ser tu quan siguis gran , i els votans no et permetin viure de la politica.

Anònim ha dit...

al del vostre partit!!!!!!!!!!!ciaooooooooooo

Nomès els curtets/tetes del pais han llegit el que no és escrit en el manifest d'en carretero a l'avui
és que potser no l'heu llegit?
qui la llegit us ha dit que hi diu?

aquest manifest no diu res entre linies, i és apte per a totes les edats independentistes que no girin la vista vers la menjadora.

un militant d'erc també.

Anònim ha dit...

tenir o no tenir pebrots?

per fer les coses que heu fet i feu, sí que cal tenir pebrotets.

Per cert, el permis del president per fotre el camp d'erc, nomès cal si es deuen favors. Tú ja m'entens

militant d'erc reagrupat

Anònim ha dit...

Apunteu-vos a la CUP i no esquartereu més el panorama independentista

Anònim ha dit...

de quin independentisme parles company , del nostre pais , o del de la menjadora,

Anònim ha dit...

Com a militant d'ERC vull fer-vos una pregunta, es per clarificar les meves idees i no parar boig en el benentès que vosaltres, Reagrupats me les podeu aclarir:

Si el Sr. Carretero fa un nou Partit Polític i es presenta a les eleccions, en cas de no aconseguir guanyar-les per majoria absoluta, que faria en Carretero?
1- Es quedaria a l'oposició "apoltronat" cobran ell, i els seus, un sou?
Amb un mínim de representació Política, com podria sortir al balco de la Generalitat i Proclamar la III República?

3- Plegaria per no haver aconseguit la majoria, i tal i com diu ell per dignitat, honor, etc...? se'n tornaria cap a casa?

La veritat fora d'aquestes opcions, jo no en ser veure cap d'altra i per a mi el fet d' estar a l'oposició, cobrant un sou, perquè a l'oposició també es cobren sous, significa que a més d'estar "apoltronat" no tens l'oportunitat de fer res de res per al País, ni per la Independència d'aquest País al que tant dius que estimes.

Una militant d´ERC.

Anònim ha dit...

a la militant d'erc del 28 04 2009


no saps o no vols veure cap altre escenari, segurament ho deus mirar en les mateixes ulleres que vas fer servir per llegir l'article del avui, on en loc es diu que carretero volia fer un nou parti. No les llencis, el problema és darrere les ulleres

militant d'erc

Anònim ha dit...

Segons la teva resposta, tu tampoc en veus cap altre d´escenari!!!!!

Militant d´ERC.

Anònim ha dit...

potser depèn del sou no? Ens pots dir quin es el sou dels regidors de Mont-roig i així sabrem de què parlem? :-)

Anònim ha dit...

Retribució Càrrecs Electes
El Ple del 29 de juny de 2007 va aprobar les retribucions dels membres de la Corporació.

L'alcalde Fran Morancho té dedicació exclusiva al càrrec, amb una retribució de 48.800 euros bruts a l'any. També té dedicació exclusiva, amb un límit anual de 28.500 euros, el primer tinent d'alcalde, Miquel Anguera i Brú, qui dedicarà un mínim de 136 hores mensuals a les seves tasques de coordinador de l'Àrea de Serveis a les Persones i regidor d'Acció Social.

La resta de regidors de l'equip de govern tenen una dedicació parcial mínima de 100 hores al mes, per la qual rebran un sou de 400 euros. La retribució màxima a percebre per cada un dels regidors amb dedicació parcial al càrrec és de 19.500 euros a l'any, que inclou l'assistència a totes les comissions i plens municipals.

La resta de membres de la Corporació ingresen uns honoraris per la seva assistència a les sessions dels òrgans col·legiats dels quals formen part, a raó de 95 euros per Ple, 55 euros per Comissió Informativa i 55 euros per Junta de Portaveus .

A més, hi ha establerta una assignació a cada grup municipal per a l’exercici de les seves funcions de 600 euros anuals, així com 400 euros a l’any per a cada un dels seus membres.

Informació Publica a la Web de l´Ajuntament de Mont-roig del Camp!!!


I?

Anònim ha dit...

Home que ja fa temps que ens coneixem. publica el que realment han cobrat es dir, sou, hores extres, dietes i desplaçaments, etc Va home, fes-ho públic i posats a fer ho publiques tambe a la web de l'Ajuntament. La pregunta es molt simple: Total brut anual cobrat per l'Alcalde de Mont-roig i cadascun dels regidors de govern l'any 2008 per a tots els conceptes. Esperem resposta.

Anònim ha dit...

Ai!!! que no sabem llegir?

"Retribució limitada a l´any de 28500Euros. Algun carrec de confiança cobre mes o meys, pero es clar, com ERC no en te, aquest tema no es del vostre interes.

Anònim ha dit...

Ets tu que no saps llegir o què? Contesta home. Quin sou han cobrat cadascun dels regidors incloent dietes, desplaçaments, hores extres, assistencies a reunions, a plents, etc ?. I que vol dir que no es del nostre interès? Doncs ara hi afegim: Quin sou han cobrat cadascun dels carrecs de confiança (tambe incloent dietes, hores extres, desplaçaments etc) de l'equip de govern?.

Si es molt senzill home, i son sous que els paguem tots no?. I que es publiquin tambe a la web de l'Ajuntament els sous dels carrecs de confiança.

Quins collons, que no es del nostre interes diu ..

Anònim ha dit...

Que diries que cobra un càrrec de confiança de l'ajuntament? posa una xifra

Anònim ha dit...

carrec de confiança, la mateixa paraula o diu, per amistat al maxim mandatari´per servei al municipi per donar idees sense esperar res a camvi. el salari minim inter profesional, estaria ben pagat.
salut i peles.

Anònim ha dit...

jo també vull saber els sous, algú mes?

Anònim ha dit...

i yo tambe

Anònim ha dit...

ilos de miami tambien

Anònim ha dit...

Per respostas sabies, al tito Fermin, de aqui a cuatre dias siete de julio, festa grossa, tots els peperos locals convidads a pastis i "champan". AAAAAAh. AAAAprimera fila tots els de Esquerra, el brindis será" por miami, por españa"
Salud ultrasssssss.

Anònim ha dit...

Què noi? Que t'estan traduïnt la pregunta o què?. Vaja, vaja, sí que és difícil coneixer els sous de regidors i carrecs de confiança...

Anònim ha dit...

tant que esteu a la que salta per tirar pestes als reagrupats i quan us fan una pregunta tan senzilla desapareixeu?. Jo també m'apunto. Quin és el sou de regidors i càrrec de confiança comptant les dietes i hores extres?