els falsos arguments dels immobilistes

L'actual sistema de finançament de les comunitats autònomes té moltes resistències a ser reformat, sobretot per part dels representants polítics i socials d'aquells territoris que ara gaudeixen d'una situació de privilegi i que reben més diners dels que els tocarien amb un model que fos just i equitatiu. Un dels arguments que esgrimeixen els immobilistes és que no hi ha cap discriminació fiscal de Catalunya, perquè qui paga impostos són les persones i no els territoris i, com a conseqüència, els contribuents catalans són tractats per Hisenda exactament igual que els contribuents de qualsevol altre lloc. La falsedat d'aquest argument és que ignora deliberadament que l'activitat econòmica del govern de l'Estat és dual, no només recapta impostos, sinó que també realitza despeses. L'afirmació de l'argument anterior només té en compte el vessant dels ingressos de l'Estat i deixa de banda la seva despesa; ignora el territori on es materialitza i on es localitzen els perceptors dels seus pagaments. És una visió esbiaixada i els qui la utilitzen no són neutrals respecte al tema analitzat: fan servir aquest argument de manera demagògica per manipular els ciutadans de bona fe.
La forma correcta de fer l'anàlisi de la incidència territorial de l'activitat econòmica de l'Estat és tenint en compte simultàniament tant els ingressos com les despeses. Això es fa mitjançant les balances fiscals, que és l'instrument comptable que es fa servir a Alemanya, els EUA, el Canadà i Austràlia. L'any 2008, s'estima que el dèficit fiscal de Catalunya es va situar al voltant de 21.000 milions d'euros. És evident que l'Estat espanyol no tracta a tots els ciutadans igual des del punt de vista de la despesa.
Els catalans no hem de tenir por de la resposta d’Espanya a la declaració unilateral de Independència del Parlament de Catalunya. Espanya no pot respondre violentament perquè això suposaria aïllar-se del concert internacional i de la Unió Europea. Reagrupament és una associació i no un partit tradicional perquè això li permet garantir un ampli espectre social d’associats i una estructura organitzativa molt lleugera que eviti haver de dependre d’hipoteques de qualsevol tipus. l’Associació recolzarà aquell partit o coalició de partits que defensin els 2 eixos fundacionals de Reagrupament i que serà indispensable que ho ratifiquin els seus associats en votació.

SENSE CREDIBILITAT

El model de finançament de les autonomies de règim comú espanyoles no compleix cap dels requisits que caracteritzen el federalisme fiscal:
- Ordinalitat, consistent en que els territoris no perdin llocs en el rànquing de PIB per càpita que ocupen abans de la redistribució dels ingressos provinents dels impostos un cop s’aplica el sistema de finançament (criteri que figura a l’Estatut i era un dels grans objectius del tripartit a la negociació).
- Transparència, que els criteris de repartiment siguin clars. En el finançament pactat són ambigus, ningú sap exactament que li tocarà, i els guanys que proclamen les diverses autonomies sumen més de 14.000 milions, quan l’Estat en cap cas en posarà més d’11.000 (xifra que, a més, no ha confirmat).
- Limitació de la solidaritat, que a Alemanya el Tribunal Constitucional va situar al 4% del PIB, i a altres països federals del món se situa entre el 2% i el 5% del PIB. A Catalunya, el dèficit fiscal se situa en el 10% del PIB, que, sumat als del País Valencià i de les Illes Balears, situa els Països Catalans com el territori més espoliat fiscalment del món occidental.
Com a conclusió, és inútil emprendre nous processos de millora del finançament amb un Estat que no està disposat a negociar un sistema realment just i solidari, i que només amb la independència cessarà el brutal espoli fiscal al qual ens veiem sotmesos els catalans.
El nou sistema de finançament està dissenyat perquè res no canviï. Els diners que rep cada comunitat depenen de la participació en la recaptació obtinguda en el seu territori d’una cistella d’impostos –concretament, el 50% de l’IRPF i de l’IVA i el 58% dels impostos especials–, ajustada en més o menys diners per tres fons diferents. En primer lloc, hi ha el Fons de Garantia de Serveis Fonamentals, que assegura que es cobreixen les prestacions dels serveis públics fonamentals (salut, educació i serveis socials). A aquest fons s’hi destina el 80% dels diners del total de finançament de les comunitats autònomes. La Generalitat volia que fos el 65% del finançament total. Les variables que es tenen en compte a l’hora de repartir els diners d’aquest fons entre les comunitats autònomes són la dispersió de la població, l’envelliment, la insularitat, la superfície i la població en edat escolar. Cap d’elles són les variables que defensava la Generalitat (immigració i diferència de preus entre comunitats autònomes).En segon lloc, hi ha el Fons de Suficiència Global, que garanteix el finançament de la resta de competències de les comunitats autònomes. Si una comunitat autònoma perd diners amb el que es reparteix amb el Fons de Garantia de Serveis Fonamentals, l’Estat li compensarà amb el Fons de Suficiència Global, de manera que cap en sortirà perdent. El paper que juga aquest fons en el sistema de finançament queda clar en una frase que hi ha en el PowerPoint que té el Ministeri d’Economia i Hisenda penjat a la seva web: "Este Fondo asegura que cada CCAA mantiene el statu quo y ninguna pierde".Finalment, en tercer lloc, hi ha dos fons de signe contrari: el Fons de Competitivitat, per a les comunitats amb més riquesa i que fan un major esforç fiscal i el Fons de Cooperació, per a les comunitats amb menys riquesa relativa. Amb aquests dos fons, l’Estat pot acabar d’ajustar els diners que rep cada comunitat segons li convingui políticament en cada territori.Aquest sistema de finançament és molt insolidari i injust per a Catalunya. Perquè el model fos just per a Catalunya hauria de complir tres criteris:
1. Ordinalitat: un territori no pot perdre posicions en el rànquing de PIB per càpita després de l'aplicació del sistema de finançament. El model de finançament acceptat per la Generalitat no compleix el principi d’ordinalitat. Amb les xifres que s’han fet públiques, Catalunya baixarà posicions en el rànquing de PIB per habitant després de l’aplicació dels diferents fons del model.2. Transparència: les condicions que ha de complir un territori per poder ser beneficiari del sistema, és a dir, rebre més diners del que paga d’impostos, han de ser conegudes i quantificables. Per exemple, la UE estableix que les regions que tenen dret a rebre transferències en aplicació de la solidaritat són aquelles amb un PIB per habitant inferior al 90% de la mitjana europea. El nou model de finançament no és transparent, l’únic que fa és que totes les comunitats es mantinguin com estaven per evitar un conflicte polític territorial i, per tant, manté la situació d’espoli de Catalunya. Per exemple, l'Aragó, la Rioja o Cantàbria –totes amb un PIB per habitant superior a la mitjana espanyola– haurien de contribuir al sistema i, en canvi, amb el nou model de finançament, totes rebran més diners de l'Estat del que paguen d'impostos.3. Limitació quantitativa: la contribució neta de cada territori al sistema, és a dir, la diferència entre el que paga i el que rep, ha de tenir un límit per tal d'evitar excessos de contribució que perjudiquin el seu desenvolupament. Hi ha països que aquest límit el tenen fixat explícitament. Així, per exemple, el Tribunal Constitucional alemany limita la solidaritat interterritorial al 4% del PIB de cada regió.

En canvi, el nou sistema de finançament no fixa cap límit a la solidaritat de Catalunya. El dèficit fiscal de Catalunya és del 10% del PIB i amb el nou model de finançament no hi ha cap garantia que es redueixi.L'actual model de finançament, doncs, consolida la dependència financera de la Generalitat de la voluntat política del Govern de l’Estat espanyol que hi hagi en cada moment, no compleix el principi d’ordinalitat, no és transparent i és abusiu quantitativament per a Catalunya.La Generalitat ha acceptat perpetuar l’espoli fiscal dels catalans, que després de l’acord de finançament serà d’uns 2.500 euros a l’any per persona.

CANVIS PROFUNDS

Guardo intactes a la meva memòria les imatges del míting que Josep-Lluís Carod-Rovira va protagonitzar a Valls el febrer del 2004. Acabat de retornar del seu viatge a Perpinyà, tot just dimitit com a conseller en cap, en mig de l’acarnissament contra ell per part de la caverna mediàtica espanyola, el llavors líder de l’independentisme català fa sobreeixir el Centre Cultural Municipal de la capital de l’Alt Camp amb 1.400 persones per sentir la seva vibrant oratòria, en el que les cròniques van definir com l’acte polític més multitudinari celebrat a Valls des del final del franquisme. Parla d’independència, de mans netes, de rebel·lia, d’aire fresc. Un mes més tard, la candidatura que encapçalava Carod va obtenir els millors resultats que el seu partit mai no havia obtingut en unes eleccions des del temps de la República: 650.000 vots i 8 diputats a les Corts Espanyoles. Molts tocàvem el cel amb la punta dels dits, i ens imaginàvem que, en les següents eleccions al Parlament de Catalunya, l’independentisme que Carod liderava podria disputar el lideratge electoral a convergents i socialistes. Faig avançar a tota velocitat la pel·lícula de la meva memòria fins al 4 de novembre d’enguany. Un Carod que no recorda ni vagament aquell que més de cinc anys abans estava al zènit de la seva carrera política fa una conferència en què augura “canvis profunds”. No concreta gaire, però algunes de les frases que se’n destaquen (“projecte nacional no nacionalista”, “construir la nació des de l’esquerra”, i la ja clàssica apel·lació al “patriotisme social”, aquell gran concepte) em recorden vivament el llenguatge que els socialistes catalans han vingut utilitzant des de fa tres dècades. Comparo les dues imatges. Està clar que Carod parla amb coneixement de causa. El Carod del 2004 no té res a veure amb el d’ara. Ha “canviat profundament”, és evident. Només una cosa es manté immutable: vol seguir fent política professional, per descomptat. Tornar a fer de filòleg no és una opció. Com va dir no fa gaire, “qui està en política des dels 12 anys, no se’n vol retirar als 57”, com si fos un sil·logisme irrefutable. Es veu que amb 45 anys no n’ha tingut prou, l’home. Torno a Valls. Dimarts, 3 de novembre. Qui fa un acte polític a la ciutat és Joan Carretero. El Teatre Principal s’omple per la presentació de Reagrupament. Parla d’independència, però sobretot d’aprofundiment en la democràcia: de llistes obertes, de transparència en els comptes públics, contra l’acumulació de càrrecs i el nepotisme i a favor de la limitació de mandats…Veig molts dels que érem, fa cinc anys i mig, al míting de Carod. Torno a veure l’espurna de la il·lusió en les seves mirades. Em ve al cap la butlleta d’adhesió d’un associat. “No ens enganyeu”, suplicava a l’apartat d’observacions. Segur que era dels que es va il·lusionar amb Carod. Segur que és dels centenars de milers als quals el “canvi profund” de Carod ha decebut. Segur que estava desenganyat amb la política. Segur que Reagrupament l’hi ha tornat a fer creure, però no pot evitar l’ombra del dubte: ja se sap, gat escaldat… No, company. No t’enganyarem. Joan Carretero no t’enganyarà. Els que hem treballat de fa anys al seu costat t’ho garantim. Es creu el que diu. Predica amb l’exemple. No és autoritari, no creu en els aparells tancats dels partits, ni en les capelletes. Té les idees clares però valora la discrepància i la pluralitat d’opinions. Practica la democràcia sense cap por. Escolta els experts en els diferents temes abans de prendre decisions. És d’una integritat personal incorruptible. I els que som al seu costat hi som precisament per aquests valors. Nosaltres sí que estem pels “canvis profunds” en la forma de fer política, i en els seus continguts. No t’enganyarem, company!

escrit per ALBERT PEREIRA

FALTA MENYS

REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA

JUNTA DIRECTIVA

PRESIDENT
JOAN CARRETERO I GRAU ( PUIGCERDA

VICEPRESIDENTA – ÀREA DE RELACIONS EXTERNES
RUT CARANDELL I RIERADEVALL ( BARCELONA )

SECRETARIA
SANDRA LOMAS PENA ( TARRAGONA )

TRESORER – ÀREA ECONÒMICA
ANGEL FONT CATALAN ( BARCELONA )

ÀREA ORGANITZATIVA
EMILI VALDERO I MORA ( BARCELONA )

ÀREA D’OBJECTIUS FUNDACIONALS
JAUME RENYER ALIMBAU ( VILASECA )

VOCAL
IMMA BELLAFONT I SANTIES ( VIC )
VOCAL
IMMA PRAT I SALVANS ( SAN VICENÇ DELS HORTS )
VOCAL
LAIA CUBELLS ESTEVE ( TORREBESSES )
VOCAL
FRANCESC ABAD I ESTEVE ( REUS )
VOCAL
ALBERT PEREIRA I SOLE ( LA SECUITA )
VOCAL
CARLES BONAVENTURA I CABANES ( GIRONA )
VOCAL
NARCIS RIBES I BESALÚ ( GIRONA )
VOCAL
ESTHER PONSA I BOU ( BARCELONA )
VOCAL
XAVIER PALET FARRERO ( BARCELONA )
VOCAL
JOSEP SORT I JANÉ ( BARCELONA )
VOCAL
JOSEP ANTON NUS I TORM ( TREMP )
VOCAL
ROGER GRANADOS I WERHLE ( BARCELONA)

El reglament d'organització i funcionament de REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA , diu
que la junta directiva ha d'estar fomada per 30 membres , els 12 restants han de ser proposats per les respectives assemblees territorials de VEGUERIA, que es la distribució natural del nostre pais.
INDEPENDENCIA.

CONSULTA POPULAR ( refèrendum )

La consulta popular (referèndum) del municipi d’Arenys de Munt , ha tingut un gran ressò mediàtic , tan al nostre país , com a la resta de l’estat espanyol , i de retruc encès la metxa del procés independentista a nivell de consulta popular a diversos municipis de Catalunya , on s’han presentat mocions en els ajuntaments per tal de determinar quin es el recolzament municipal a les iniciatives d’entitats locals , o grups de persones que desitgin portar a terme la consulta popular en el municipi.
Significatiu es el cas del municipi de Montblanc ( Conca de Barbera ) on es va aprovar per majoria donar suport a la consulta , amb l’abstenció del regidor del PP , i el vot en contra del regidor d’independents per Montblanc , cal esmentar que l’alcalde del municipi es d’ERC i que governa amb minoria.
A Tarragona ciutat la moció no va ser aprovada , donat que el govern municipal de la ciutat esta en mans dels socialistes (PSC) , el que evidencia un cop mes el tarannà unionista del socialistes de Catalunya.
La pagina web d’ERC de Mont-roig del Camp ( esquerra.cat / mont-roigcamp) el dia 16-09-2009 que el regidor Ferran Pellicer assistirà a la convenció pel dret a decidir , i acaba dient “ mentre decidim una estratègia conjunta sobre la convocatòria del referèndum, donaren suport a qualsevol iniciativa com la d’Arenys de Munt que es vulgui realitzar al municipi” el que porta a plantejar-ne tot una sèrie de qüestions o preguntes
1º En els municipis esmentats anteriorment l’iniciativa a sorgit del propi ajuntament.
2º Que vol dir “estratègia conjunta” ,ho es que tots els municipis son iguals i per tots serveix el mateix sistema d’actuar. La idiosincràsia de cada municipi es diferent , i per tant la forma d’actuar a d’esser diferent.
3º Tenen por d’enfrontar-se als seus companys de consistori presentant la moció , i esperen que alguna entitat prengui l’iniciativa.
4º En cas de portar a terme la consulta s’hauria de fer en tot el municipi o nomes en el nucli de Mont-roig ( tots sabem que de fer-ho en tot el municipi el resultat es clar)
5º per motivar la participació de tota la ciutadania potser seria bo invertir la pregunta , en comptes de preguntar , VOLS L’INDEPENDENCIA DE CATALUNYA , es podia preguntar , VOLS CONTINUAR AMB ESPANYA .
6º A que estan esperant els regidors d’ERC , un partit clarament independentista ,amb el suport de tots els militants,a presentar la moció al ple municipal
Dona la sensació que tant els regidors com el directius de la secció local d’esquerra estan mes preocupats en conservar el seu estatus , que de dur a terme allò que diu la declaració ideològica del partit.

Aquest escrit a estat enviat per un seguidor del bloc , i publicat integrament tal qual ens ha arribat.

VOLUNTAT POPULAR

El diumenge 13 de setembre passarà a la història de Catalunya. El poble català, escenificat en el poble d’Arenys de Munt, ha mostrat a tot el món que vol exercir el dret d’autodeterminació (un dret reconegut per l’ONU i que, encara que sembli mentida, també ha ratificat l’Estat espanyol). Ho ha fet de la millor manera, votant democràticament en un referèndum.

L’Estat espanyol, en aquest cas el govern del PSC-PSOE, incomplint aquest dret universal dels pobles a l’autodeterminació, ha fet tot el possible per impedir-ho, fins a l’extrem de permetre una manifestació feixista per mirar d’acollonir els ciutadans, com també d’amenaçar l’Ajuntament d’Arenys de Munt d’inhabilitació i penes de presó si donava suport a la consulta.

Davant d’aquests fets, encara hi ha algú que cregui que els catalans no som una colònia ocupada pels espanyols? Encara hi ha algú que pensi que és possible l’encaix a Espanya?

Per mi, tot el que ha succeït els darrers anys, amb l’Estatut, el finançament, la sentència del TC que aviat sortirà i el que està passant a Arenys, és la confirmació fefaent que Espanya no té cap intenció de donar cap oportunitat perquè els catalans puguem ser ciutadans amb els mateixos drets que el poble castellà. Espanya està basada en tots els trets culturals i històrics del poble castellà i tal com diu la seva Constitució, només hi ha una nació: l’espanyola, és a dir, la castellana. Per Espanya, els catalans som una colònia i com a tal som i serem tractats sempre.

Per tant, demanar el reconeixement de la nació catalana dins d’Espanya és impossible i per molt que diguem en manifestacions que “Som una nació”, pels espanyols i també a la resta del món, això té tan poca validesa jurídica com dir que som marcians.

Com que no som reconeguts com un poble diferent, negociar amb Espanya més autogovern que la resta de l’Estat és una fal·làcia. Quan des dels partits catalans parlamentaris diuen que negociaran amb el govern espanyol per aconseguir el concert econòmic o més traspassos o una llei de normalització lingüística a favor del català i en detriment del castellà, o l’oficialitat del català a Europa, o el reconeixement de les seleccions esportives catalanes, són només enganys per perpetuar la situació actual de colonització. ¿Algú pensa que si per una consulta feta per una entitat cultural privada en un petit poble del Maresme els espanyols han posat tota la maquinària de l’Estat per impedir-la, a l’hora d’aconseguir el més mínim bri real de sobirania per als catalans ho deixaran fer? Amb sort, només ens donaran més descentralització administrativa, però mai res que ens pugui dotar d’instruments per aconseguir més sobirania.

Els partits que prometen que ho aconseguiran, menteixen i ho saben.

Però aquests mateixos partits, que per cert han enviat destacats membres a Arenys de Munt a fer-se la foto, tenen l’oportunitat de deixar de mentir. Ara aquests partits poden aprofitar l’exemple que han donat els seus coreligionaris a l’Ajuntament d’Arenys i unir-se per demanar que al Parlament de Catalunya, es faci el mateix: Que rectifiquin i admetin la ILP que Deumil.cat i el CeL vàrem presentar avalats per més de 10.000 signatures i que la Mesa del Parlament va rebutjar. Una ILP que proposava fer el 2010 la mateixa consulta amb la mateixa pregunta d’Arenys de Munt a tots els ciutadans de Catalunya.

Ho faran? No, estic totalment segur que els actuals dirigents d’ERC, de CiU i d’Iniciativa mai no seran prou valents i patriotes com han estat els seus companys de partit d’Arenys de Munt. Ara s’omplen la boca de discursos, es fan fotos i miren de sortir als diaris fent declaracions. Fins i tot, alguns demanen que tots els ajuntaments de Catalunya facin el mateix que Arenys de Munt. Tot això per als dirigents dels partits catalans no té cap cost, és gratis. Ells hi posen la cara per la foto, els catalans de cada poble, hi posen la pell.


La resposta catalana només serà realment efectiva per a Espanya i a la resta del món si es fa des del Parlament de Catalunya, cambra de representació política de tots els catalans i per això cal treballar de valent per fer realitat una candidatura plena de patriotes, disposats si cal anar a la presó, que votaran el 2010 a favor de la declaració unilateral d’independència de Catalunya.

Si no fem, serà trair l’exemple que han donat els milers de ciutadans d’Arenys, els deu mil que varen venir a Brussel·les i els centenars de milers que s’han manifestat per Barcelona

Per cert, quan es dura a terme una consulta popular al nostre municipi per l’independencia de Catalunya ? , seria bo saber que en pensen els nostres convilatants del tema, tot i reconeixen les dificultats d’organitzar un esdeveniment com aquest , per la dispersió del nostre municipi , seria positiu conèixer que en pensa la gent de Mont-roig , almenys els partits que s’anomenen independentistes tindrien una base per redreçar la seva estratègia independentista , especialment Esquerra , que a mes de dos regidors en l’equip de govern tenen 31 militants mes , en total 33 militants , dades que publiquen en la seva pròpia pagina web (esquerra.cat/mont-roigcamp), a que estan esperant per dur a terme la consulta , ho es que son militants del partit per altres qüestions? Ho com ia es habitual esperen que el partit els digui el que han de fer i com ho han de fer.

Endavant les atxes!!

CODI DE CIRCULACIÓ

La Crónica anglosaxona del segle X és el document mes antic en el qual apareix el terme Scotland ( Escòcia ), es un dels quatre països constituents del regne unit . Juntament amb Anglaterra i Gal-les, forma part de la illa de la Gran Bretanya

El Regne d’Escòcia va ser independent fins el 1707, data en la qual es va signar l’Acta d’unio amb Anglaterra, per crear el Regne Unit de la Gran Bretanya . La unió va suposar cap alteració del sistema legal propi d’Escòcia, que des de llavors ha estat diferent del de Gal-les, Anglaterra i Irlanda del Nord pel que és considerada al dret internacional com una endidat jurídica pròpia. La pervivència d’unes lleis pròpies, i d’un sistema educatiu i religiós diferenciat formen part de la cultura escocesa i del seu desenvolupament al llarg dels segles.

Sorgit el segleXIX, l’independentisme escocès ha guanyat influencia des de finals del segle XX ; representat per l’Scottish Nacional Party ( SNP “Partit Nacional d’Escòcia “) que treballa per la independencia d’Escòcia i va obtenir la majoria simple al parlament escocès a les eleccions del març de 2007 .
En l’actualitat el parlament escocès ha presentat una proposta de referèndum per l’independencia que has dura a terme l’any 2010.

El govern de Tony Blair ( fa 10 anys ) va impulsar un procés d’autogovern per tal d’afeblir la pretensions independentistes dels escocesos . Es curiós que alguns dels arguments dels laboristes i conservadors britànics , siguin calcades filparranda amb les que els socialistes i conservadors espanyols utilitzen en contra de l’independencia de Catalunya

Les autoritats britàniques diuen que una Escòcia independent quedarà aïllada i empobrida.

Les autoritats espanyoles diuen que la constitució no reflexa el procés independentista , utilitzen la constitució com si fos el codi de circulació , per sancionar als que no el respecten , quan dona la impressió que segons la mateixa i en un procés democràtic, tindria que esser per donar cabuda a totes les formes de llibertat als pobles que la demanin , en el nostre cas ens les van abolir l’any 1714 , pasan a ser súbdits d’una corona que mai ,mai , ens l’ha respectat ni amb l’actual “codi de circulació” . Quina llàstima tenir politics pactistes en lloc d’independentistes.

LO CODOL.