LAPORTA I REAGRUPAMENT 2ª PART

Curiós, com aquelles persones que argumentaven la seva oposició al Carretero perquè segons deien, s’havia tornat un líder dèspota que volia imposar la seva llista a la candidatura a dit, van corrents a demanar al Jan Laporta que assumeixi el lideratge de Reagrupament. Però també, és molt curiós que aquestes persones deien que estaven en contra al Carretero perquè es volia saltar el reglament, ells amb aquella acció, pretenien encara una cosa pitjor, volien passar pel forro els estatuts i la decisió de l’Assemblea, quan van demanar al Jan Laporta que liderés Reagrupament
Realment, a vegades, un es fa creus com l'emoció i els nervis, pot fet a la persona més intel·ligent actuar d’una manera estúpida i maldestra. Aquestes persones no estaven en els seus cabals, quan van pensar que en Jan Laporta els hi donaria cobertura quan ells s'havien negat a dimitir davant de la petició del President i tota la resta de la Junta, fins i tot, posant en perill el projecte. Si ho han fet amb el Carretero, que els impedeix tornar-ho ha fer amb en Laporta?
Però, a més, algú és tant il·lús de pensar que Jan Laporta, com a bon líder, no pot arribar a ser molt autoritari amb la seva gent, sobretot si es neguen a fer el que ell vol que es faci? O que no demanaría rapidament la dimissió si els hi perd la confiança?
Tot plegat, ja ens dóna una idea en quin món vivien.
O potser, no?. Potser no era el darrer moviment desesperat d’uns que s’havien adonat de la greu errada que havien fet i miraven de sortir-se com sigui. Potser que era una trampa per acabar de dividir definitivament el moviment independentista. Qui sap?

Hi ha gent que s’ho creu aquesta possibilitat, sobretot després de la campanya furibunda de desprestigi contra al Carretero i a Reagrupament, que s’ha creat a partir dels blocs dels amics dels implicats, fent joc als mitjans de comunicació unionistes que aprofitaven, amb tota la mala llet, de donar per mort l'opció independentista.

Amb aquesta mort, tots els que volien mantenir status quo, estarien la mar de contents i en Jan Laporta potser s'ho repensaria abans d'entrar a l'arena política sense l'ajuda d'una associació com Reagrupament. Haurien mort dos ocells d'un tret. Hauria estat una jugada mestre
Per sort, al final, la crisi només ha durat 48 hores i ja està tot encarrilat. Reagrupament està ben viu i tornem a treballar de vàlent per aconseguir els objectius que ens vàrem proposar.

Però jo penso que no hi ha hagut cap conxorxa. La cosa és mes simple. El factor humà, una idea equivocada de que havia de ser Reagrupament i la manca de maduresa tant personal com política d’algunes persones, ha fer aparèixer els mateixos problemes que hi ha en els altres partits. El fet que siguem una Associació, que en Carretero no és un polític normal i sobretot davant de la possibilitat de la irrupció d’un líder guanyador com Jan Laporta, ha provocat que problemes latents s'accentuessin i acabessin d'aflorar la setmana passada. Millor ara que d'aquí tres o quatre mesos.

Els atacs que hem rebut i que Reagrupament hagués aquests problemes, malgrat pugi semblar estrany, penso que és un bon símptoma. Tot plegat ens diu que la cosa va en serio. Si no fossim un perill, no hauria passat res de tot el que ha succeït. Per això l'anunci del Jan i la crisi que ha hagut a Reagrupament, em fan pensar que finalment aquest any, al Parlament de Catalunya, veurem una candidatura encapçalada per Jan Laporta que proclamarà la independència de Catalunya.