7 de juny 2009

VICTOR ALEXANDRE

02 de juny de 2009
ESQUERRA , PARTIT CONSERVADOR

( Aquest article, malgrat tenir fixada data de publicació a les pagines de l'AVUI, ha estat prohibit per Toni Cruanyes, director en funcions del diari )


Durant força anys , com molts altres catalans , he votat Esquerra Republicana plenament conveçut que votava un partit d'esquerres, que es la meva ideologia. Però ara he vist que tè una direcció conservadora. El votava perquè pensava que els seus dirigents , a banda de coincidir amb les meves idees socials i amb una manera d'entendre la vida, tenien com a fet prioritari la llibertat de Catalunya. El meu ideal era i és ben senzill: primer de tot ls llibertat , després la gestió d'aquesta llibertat. No m'interessen els pusil-lànimes perquè no aspiro a ser un esclau d'esquerres, aspiro a ser persona. I per poder ser persona necessito ser lliure : lliure per ser qui soc , lliure per decidir , lliure per viure amb dignitat. De sobte , però els diriguents d'Esquerra em diuen que les coses sòn justament a l'inrevés. Es a dir , que la llibertat del meu poble ara no toca -ara toca pluja fina- i que el dret de ser, el dret de decidir i el dret de viure amb dignitat só somnis de tanoca que el temps esvairà com s'esvaiexen les bombolles de sabó en contacte amb la ma del infant.
Estic esbalaït, francament. Ja sé que no sóc l'únic, n'hi ha milers com jo, però això encara fa més dramàtica la situació. Estic esbalaït perquè , com ha independentista i home d'esquerres que sóc , ja fa temps que em pregunto com puc votar Eaquerra sense caure en una flagrant contradicció. Com puc votar-la si s'ha convertit en una força conservadora que em diu que la independència és secundaria? D'un partit d'esquerres se n'espera aire fresc i fermesa per trangredir una legalitat injusta. El conformisme , la covardia , la submissió i l'acomodació a la humillaci´, en canvi, son trets propis d'una naturalesa conservadora. El conservador és molt gelós del seu plat de llanties, agraeix a l'amo que li permeti omplir-lo i per res del mòn posa en perill una engruna de pa a canvi d'una dignitat incerta. Per això mai no traba el moment d'ana més enllà, perquè està tan acostumat a viure en captivitat que res no l'espanta més que la llibertat. En parla molt de la llibertat, això si, però només com una icona abstracta, només com una pastanaga celestial inassolible. I és que el captiu bon minyo a qui l'amo a cobert privilegis no s'allibera mai. És un captiu vocacional que l'unic que lamenta és no tenir cua per agrair més explicitament els copets que l'amo li dóna a l'esquena.
el conservador mor sempre entre les quatre parets de la presó. Peró, mentre és viu, es burla dels companys que barrinen plans de fuga o els desqualifica obertament. Hi està obligat per poder justificar la seva cobardia. prudència en diu, de la covardia. De fet, si els carcellers no existissin els hauria d'inventar. Sort en té que sempre hi són amb l'esguard amatent per reprovar el més minim gest d'autoafirmació individual o col-lectiva. Ves quin compromis que un dia es deixessin la porta oberta. Quina mala consciència que li crearia, ara que ha millorat el seu estatus gestinant el dia a dia penitenciari. "politica social de la presó" , en diu ell. A més, és un conservador agraït perquè l'alcaid l'ha-nomenat vicecarceller honorific i és molt important. Ell ho té clar: només un radical, només un extremista empenyeria la porta i marxaria.
jo, esforçant-m'hi, puc entendre aquestes febleses humanes. però em pregunto si un partit politic que les practiqui, per més que s'amagui darrere el nom d'Esquerra, pot ser mai el meu psrtit. El conformisme i el conservadorisme no van amb mi. M'agrada la gent que es rebel-la contra la ignominia. M'agrada la gent que no es ven ni s'agenolla i que no en desqualifica pel sol fet de mantenir-me dret quan ells s'arrosseguen per terra.
En les properes eleccions catalanes vull poder votar una força politica que no sigui conservadora, una força descomplexada que consideri la llibertat com el bé més preuat de l'esser humà. Vull poder votar, en definitiva, una força que em retorni la dignitat que Espanya i frança ens han robat a mi i al meu poble.

Victor Alexandre.

http://www.victoralexandre.cat/

· Notícia relacionada : L'avui censura Victor Alexandre.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Podrà votar la CUP, en Víctor. No?

Anònim ha dit...

Jo crec que votará una plataforma que agrupará tots els patriotes desencisats del partits polítics majoritaris actuals, Rcat i les Cup han d´estar junts per la lluita de la llibertat del nostre pais