Carta de comiat als companys d'Esquerra

Benvolguts companys : Aquesta carta és per anunciar-vos que el militant Jaume Sabate Grifoll, amb carnet 26361, deixa de militar a Esquerra Republicana de Catalunya després de vuit anys de fer-ho. No ha estat una decisió facil , com tampoc n'estic content, però atessos els darrers esdeveniments, és la millor opció que puc triar.

Com molts de vosaltres ja haureu vist , desde fa un temps he estat molt crític amb l'actuació d'Esquerra, i si ho he fet, ha estat perquè creia que hi havia la possibilitat de posar-hi remei. Primer, vaig pensar que podia fer veure a la direcció que estava equivocada en la seva estratègia del pacte del tripartit, i mes tard, veient que no rectificaven, malgrat totes les raons esgrimides, vaog decidir d'apostar per forçar el canvi d'aquesta direcció que ha portat a Esquerra a ser un partit amb més exvotants que votants i qui sap, pot ser que també amb més exmilitants que militants.

Però no ha pogut ser, a vegades un no pot aconseguir el que vol, encara que he mirat d'explicar, penso que carregat de raó, que contraproduent que és l'actual estrategia i sobretot la manco de credibilitat que te l'actual direcció d'Esquerra, vosaltres companys militants , noho heu volgut veure, ja se sap, quan es tracta de temes relacionats amb les persones, la racionalitat sempre queda supeditada a les emocions, i en aquest cas de la direcció d'Esquerra, també al component de poder conservar la seva feina com ha polítics professionals.

La professionalització de la política, cosa totalment legitima si es pensa que a casa nostra es pot fer política com en un pais normal, és per mi contraproduent per a la lluita independentista, ja que el problema companys és que no estem justament en un país normal. Els països Catalans no són cap pais ni cap Estat, són només una nació sotmesa a la colonització d'Espanya i a vegades emb sembla que alguns dirigents d'Esquerra ho han oblidat. Es aquest comtext, la professionalització de la política és per mi inversament proporcional a les possibilitats d'aconseguir la independencià.

estia segur , però que molts de vosaltres, companys militants d'Esquerra, si continueu donant suport a l'actual direcció d'Esquerra, no ho feu per les mateixes raons que tene els que han fet de la poítica una professió, sinó perquè encar creieu que la pluja fina i el patriotisme social, pactant amb el PSC-PSOE, és una bona estratègia per aconseguir crear les complicitats independentistes que en Carod i en Puigcercós diuen que son necessàries abans de començar a fer els passos per proclamar la independència. Tranqils companys, no ho penso citicar mes. Ja he gastat massa temps ha fer-ho i si devant de la situació actual no ho voleu veure, és que potser no ho fareu pas mai.

Amb Esquerra Republicana de Catalunya he viscut situacions bones i d'altres no tant, durant vuit anys he treballat de valent per donar a conèixer el missarge independentista als meus amics i parents, al meu poble, he lluitat sense defallir en les pitjors circumstancies, quan vaig ser marginat per la Camarcal en la suspensió d'executiva , i localment en les municipals 2007, he viscut moments maravellosos amb la creació de Secció Local, i amb els resultats de 2003 i 2004 com tambe d'altres de pitjors, sobretot darrerament, en definitiva; he dedicat una part de la meva vida per fer creixé ERC perqué pensava que era la millor opció per acondeguir l'unic que m'importa: la independència del meu país.

Però companys miltants d'Esquerra, la direcció del partit en què tant confieu ha triat el pitjor moment, si es que n'hi ha algun de bo, per dir-nos a una part important de la militància que tenim com a prioritat la independència que al partit hi sobrem. No es gaire intel-ligent fre-ho davant d'unes eleccions europees i quan falta menys d'un any, com apunten molts analistes, per a las eleccions al Parlrment de Catalunya. Però sembla que els sentiments emboiren la racionalitat d'alguns. i amb comptes de mirar de sumar, s'aboquen a fer fora del partit els que no combreguen amb ells sense que els importi les conseqüencies.

A partir d'avui el meu objectiu és dedicar tots els meus esforços en la lluita independentista, sense perdre més temps en fer pedagogia als qui no volen posar-se a la raó ( de fet, igual que passa amb els espanyols ). Per això ara la meva prioritat és donar vida al moviment sobiranista que Reuagrupament està duent a terme, per aconseguir que aviat tinguem una candidatura d'ampli espectre al Parlament de Catalunya que proclami la independencia. Ens queda poc temps i ara és el moment de frer-ho.

Però no puc acomiadar-me de tots vosaltres sense donar-vos les gràcies, companys d'Esquerra per haver-me donat l'oportunitat de poder treballar per l independència de la meva nació. Garcies per haver pogut conèixer tants patriotes de pedra picada i gràcies sabretot per haver-me ensenyat la manera com NO S'HA DE FER POLITICA per aconseguir la nostra llibertat.

Visca la terra !

Salut i independència !