Símptomes

Qui avisa no és traïdor diu la dita .. La patacada serà espectacular sino canviem el rumb (Joan Carretero, març 2005). La seva premonició, encertada al seu temps tal i com es va demostrar, és avui en dia vigent.

Confiem que en Joan Puigcercós posi tota la seva inteligència política per endreçar el rumb de la nau del nostre partit amb un grapat de vies d'aigua obertes que cal segellar inmediatament.

Malauradament no confiem gens que succeeixi el mateix a nivell local. L'executiva continuïsta, els regidors allunyats de la societat, i les males arts d'algus militants i simpatitzants (algunes perfectament reflectides en aquest blog) ens fan ser molt, però que molt, pessimistes amb aquest partit al nostre poble. Mira que la patacada fou de campionat, però és que per aquest camí, la divisió no serà amb els reagrupats, no, sinó entre ells mateixos (l'obsessió per ser candidats no els fa veure que quan s'és al govern és precisament l'acció de govern coherent amb els principis ideològics i el programa electoral la que fa pujar o baixar vots)

D'altra banda, la lluita per la independència del nostre país requereix sacrificis, conflicte, voluntat de servei a canvi de res, i sobretot i per damunt de tot, coherència. Coherència per sumar cada dia més adeptes al projecte. Sobretot joves, .. i molta gent del nostre partit els ha defraudat, enganyat, i ha fet tot el possible per evitar-ne la seva incorporació al projecte amb la seva actitud pactista i de renúncia als principis pels que s'haurien de regir els nostres representants (independència, transparència, socialdemocràcia, etc, etc).

L'elecció d'Oriol Junqueras com a candidat a les eleccions europees, les darreres manifestacions del Secretari General Joan Puigcercós així com la feina fosca que sembla està fent per renovar el partit, són símptomes positius, petites passes ... però les properes setmanes seran clau en les decissions estratègiques sobre finançament, sentència del Constitucional, suport a un govern espanyol amb l'aigua al coll (desitgem que siguin molt més encertades que les de l'Estatut, les del tripartit, les del suport incondicional a Zapatero i tantes d'altres que al nostre parer són les que ens han dut als resultats de l'enquesta)

Les enquestes (la del Periódico i perquè no dir-ho, les d'aquest blog) són simptomes, símptomes que cal corregir, i no ens confonguem , la responsabilitat recau en la direcció nacional.

I a Mont-roig, els símptomes són exactament els mateixos, i, no ens confonguem, la responsabilitat és de l'executiva local ((malauradament no es pot ser optimista quan l'executiva que hi havia mai es va responsabilitzar dels resultats de les darreres eleccions municipals). I malgrat les desqualificacions obstinades, desconeixen que nosaltres, també en som molt d'obstinats a l'hora de denunciar i publicar, el que són, únicament i exclusiva, les nostres opinions. I opinem, sí, i opineu, sí, i discrepem sí, i discrepeu, sí, que d'això es tracta a l'hora d'escriure als blogs. Per a la resta, ja tenim les webs oficials (les de Mont.roig i les de Catalunya) que sembla estan vacunades contra els símptomes esmentats.

JAUME RENYER: ANDALUSIA ES ESPANYA I CATALUNYA NO.

Llegeixo les primeres reaccions de polítics catalans d'ordre (Ridao, Mas, Herrera...) aparentment sorpresos per l'acord entre el govern espanyol i l'andalús per saldar el "deute històric" de l'Estat amb Anadalusia.

Tots insisteixen en el greuge comparatiu entre comunitats autònomes espanyoles, Catalunya inclosa. Cap d'ells adopta una perspectiva nacional catalana sobre la qüestió: Anadalusia és Espanya, (més concreatment la punta de llança de les comunitats autònomes contra les nacions perifèriques), Catalunya no, és país sotmés a un règim, arbitrari i cada cop més brutal, de dominació política per part de l'Estat. Estem arribant com a país a situacions límit (per la crisi econòmica, per la degradació anunciada de l'autogovern, per les reformes del règim electoral que s'anuncien...) i no hi ha partits polítics que tinguin la voluntat i la capacitat d'afrontar el conflicte en tota regla (i en tots els fronts) que les forces estatals plantegen. La falta de previsió conscient, la inconsistència exhibida pels qui assumeixen responsabilitats que no són capaços d'assumir les pagarem cares en els anys a venir, que s'anuncien duríssims. Des de les entitats cíviques amb sentit de país i les actituds individuals de molts ciutadans catalanistes hom resistirà com es podrà mentre no siguem capaços de refer les eines polítiques per remuntar la situació de declivi nacional a la que ens veiem abocats.

Llegir-ne més ...

CONTRANATURA

És evident , en la política actual , donada la gran diversitat de formacions polítiques existents , per aconseguir governar en un municipi es fa necessari un pacte polític entre aquelles formacions o partits polítics que s'han presentat a les eleccions i han aconseguit representació dins al consistori . Si cap d'elles ( partits o agrupacions ) aconsegueixen la majoria absoluta ( la meitat més un ) dels regidors elegits , per poder formar un equip de govern estable per tot el mandat és necessari un pacte dues o vàries formacions . L'ideal seria que aquestes formacions que formalitzen un pacte per un madat fossin , almenys , d'una mateixa ideologia política , ja que al contrari es fa molt difícil d'entendre's

Sempre s'ha dit que en els municipis , i mes en els petits , en les eleccions municipals la gent vota les persones i no als partits , el que sí és clar és que els elegibles es presenten recolzats per unes sigles d'un partit polític determinat , d'acord amb unes ideologies i objectius molt clars .

Per aquesta mateixa raó es fa molt difícil entendre com els representants d'un partit com és ERC , un partit independentista d'esquerres i republicà , pugui fer un pacte d'estabilitat amb els representants d'un partit com és el PP, un partit monàrquic , de dretes , clarament nacionalista espanyol i profundament contrari al independentisme català .

Llegim en una entrevista al primer tinent d'alcalde sr. Miquel Anguera , regidor per ERC , en el núm . 104 de la revista Ressò el seguent :

Pregunta : Se sent satisfet dels pactes postelectorals? Hi ha bona sintonia entre tots els representants dels partits que formen l'actual equip de govern?

Resposta : Contestant la primera pregunta , diria que en aquesta vida tot és millorable , evidenment , però el que vam sugnar com a pacte postelectoral , votat d'acord amb tots el membres de la nostra candidatura ( hi ha molts militants del seu propi partit que avui en dia no saben qui tipus de pacte es va signar , i con a tals tenien tot el dret a participar en la votació d'aceptacio "o no" del mecionat pacte ) i que són projectes a realitzar , ens satisfá plenament . quant a la segona qüestió , la sintonia dels vuit representants de l'equip de govern és bona , no tenim cap problema , perquè els que som al govern ens conixem i força , sempre "anteposem el bé del municipi" abans que el partidisme o les ideologies . Ho dic per si algú , a grans trets , no comprengués el pacte amb el PP.

Això esta molt be com teoria , el dia a dia de la política ens demostra tot el contrari .

El passat 4 de març de 2009 , en un ple extraordinari de l'Ajuntament de Mont-roig del Camp , el grup municipal d'ERC presentava una moció d'adhesió als del moviment anomenat "deu mil a Brusel.les" , el resultat de la votació va ser per part dels membres de l'equip de govern , 4 abstencions PSC , "NO" per part del PP i el vot favorable del regidor de ADMC , i per part de l'oposició , vot favorable de CIU , i abstenció de Vx+ .

Davant d'aquest resaultats un es pregunta , la moció presentada és bona pel nostre municipi? Hen de pensar que sí , ja que si no ho fos el regidors republicans no l'haurin presentat . A què es deu , doncs , l'abstenció dels socialistes , i el no rotund del partit popular , bé pel municipi o ideologia de partit?

Un cop més queda demostrat que no tots els pactes són bons , i que a més del del bé pel municipi , cal tenir en compte la ideologia dels partits que recolzen els regidors corresponents , queda més que demostrada la incompatibilitat d'un patit independentista d'esquerres i un partit nacionalista espanyol de dretes .

Seria bo que els regidors que varen presentar la moció , i que va ser aprobada amb els vots favorables de l'oposició , reflexionessin si els pactes amb aquesta formació és bona , ja no tan sols pel municipi , sinó principalment per la seva imatge com a republicans independentistes que diuen ser.

NOVA EXECUTIVA

L’Assemblea de la Secció Local d’Esquerra de Mont-roig del Camp escull Miquel Àngel Rofes com a nou president de l’Executiva Local

L’Assemblea de la Secció Local d’Esquerra de Mont-roig del Camp va escollir el passat divendres 13 de març la nova Executiva Local, que serà presidida per Miquel Àngel Rofes, que fins aleshores ocupava la Secretaria d’Organització.

La nova Executiva Local té un marcat caràcter continuista, ja que estarà formada pels mateixos integrants de l’anterior executiva local, i per dos nous integrants. Els canvis més significatius són que l’anterior presidenta, Irene Aragonès, passa a ocupar la Secretaria de la Dona, i que el càrrec de portaveu del grup municipal, fins ara ocupat pel regidor d’Acció Social Miquel Anguera, passarà a ser ocupat per Ferran Pellicer, regidor de Serveis Territorials i Espais Públics. Miquel Anguera segueix a l’executiva ocupant la secretaria de Finances

La nova Executiva, que va presentar a l’Assemblea un pla de treball pels propers dos anys, té la voluntat d’ampliar els seus membres i de crear comissions sectorials per executar el seu pla de treball.