11 de gen. 2009

NOVA CASA DE LA VILA

Un fet que ens hauria de motivar a tots especialment és si , en la situació actual de manca de recursos econòmics , és factible la construcció d'un nou ajuntament en què , per construir-lo , s'ha de fer una gran inversió en l'adequació d'uns baixos , a més del corresponent lloger mentre durin les obres del nou edifici , i el més sorprenent es que per fer el nou edifici , s'enderroqui l'actual edifici , conegut com "CAN PEP"
S'entendria millor que , donat que es volen unificar tots els serveis en un sol edifici , utilitzessin els baixos llogats per instal-lar de manera provisional l'oficina d'urbanisme ; i donada la manca d'edificis pels serveis municipals , s'hauria de buscar un nou emplaçament per la CASA DE LA VILA , llocs no en falten , i.... perquè no tornar-lo a instal-lar en el seu antic emplaçament del carrer VERGE DE LA ROCA.
UN altre fet a tenir en compte és , la creació d'una nova ABS ( area bàsica de salut ) dintre del nostre municipi , que tindrà com a punt principal el nou CAP de Miami i que donarà servei a tota la franja costera amb la inclusió de Bonmont Terres Noves , i derivarà els pacients a l'hospital de dia de Cambrils , tot i tenint la garantia , expressada públicament per part de l'alcalde , que el desdoblament no significarà cap reducció dels serveis què actualment disposa el cap Mont-roig. Seria convenient fer un seguiment dels esdeveniments per tal de no tenir cap sorpresa d'última hora.
Tot i tenint clar que seà sanitat qui decideixi quina empresa donarà el servei al nou cap de Miami ( ICS o SAGESA ) , també es evident que l'Ajuntament de Mont-roig te quelcom a die en aquest tema .
Convilatans , nosaltres som els principals beneficiaris de la politica municipal , i tot i tenint molt clar que mai es pot acontentar a tothom , hauriem de participar i pendre part en tot allò que tan directament ens afecta.

19 comentaris:

MIAMIMEMATA ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Els projectes cal fer-los quan pertoca i no deixar que l'acabi l'altre i aquesta legislatura s'estan acabant o retocant projectes anteriors, perquè com que sempre s'ha mirat la pela resulta ser que cal refer les coses fetes barates i aprofitant espais (tanatori), ai quina por la ronda de dalt que estant fent i que un dia o altre acabaran no? tothom diu que no hi passen dos camions alhora, es igual, ja faran desprès un altre carril els que manin la propera legislatura.
Em sorprèn la nova política de re-agrupats de obrir-se a informar-nos, perquè serà?

MIAMIMEMATA ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
reagrupat ha dit...

Anonim del 11 de gener a les 19:52.
Evidenment els projectes cal ferlos quan pertoca , fer una planificacio de projectes per iniciar i acabar dintre d'un mateix mandat es practicament imposible , sempre haura projectes que es començaran en un mandat i s'acabaran el seguent , la difencia de un bon gestor a unaltre de no tan bo , es sber reformar tots aquells projectes ia iniciats que es evident que estan malt fets.
Els reagrupats sempre amb estat oberts a donar tota clase d'informacio i col-laboracio ,nosaltres per raons que tothom coneix , i desde el primer dia em estat fora dels llocs hon es genera l'informacio , la que aconseguim estem disposats a compartirla amb tothom , i l'unic que ens interesa i preocupa es la modernitzacio del nostre municipi ( que falta li fa) i el benhestar de tots el seus habitants.

Xapix ha dit...

Crec que l'ajuntament nou,s'haria d'esperar ja que corren temps n massa bons; si s'ha quedat petit,hi ha diferents emplaçaments per treure algun departament, com han fet en el departament de festes, que esta a les ofcines de miami.

Reagrupats, en 3 post que heu fet,us donc la rao en el 80 %, jeje

salutacions

Anònim ha dit...

Quan dieu l'ajuntament ha decidit?
A l'equip de govern hi han dos regidors d'ERC,que també ho varen votar,no?

catalanix ha dit...

Quan es diu l'Ajuntament a decidit es refereix llogicament al equip de govern, hon i fuguren els dos regidors d'ERC , es va votar a favor per part de tot l'equip de govern. El que caldria esbrinar dels dos regidors abans mencionats, quina es la seva prioritat , si mantenir la cadira i el poder, ho les prioritats del municipi, que sens dubte no es la construccio d'un nou ajuntament.
la rumoroliga afirma , que molts del seu propi grup no i estaven dacord.

Anònim ha dit...

Sembla ser que l´argument dels regidors que van asolir el cárrec amb les sigles D´ERC(cosa amb diferències que ser regidors d¨esquerra)es que l´ajuntament es quedi al poble ja que si no aniria a Miami, tant d´amor per Mont-roig es digne d´admirar.....aquests nois estimen tant al poble que a les properes igual es presenten amb les sigles del PP i donen el que cobren a una ONG nova(polítics sense fronteres son igual les sigles el que importa es la cadira)

MIAMIMEMATA ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

amic xapix, un resultat del 80% és molt notable i un cop debatut pot arribar al excelent. Com a reagrupat, agraeixo la valoració als comentaris.

Anònim ha dit...

miamimemata,
aquesta vegada no comparteixo el teu comentari envers el tanatori. Tot i que tampoc m'agrada la decoració, (horroros mabre), cegant perillosament la vista per tal d'amagar el cementiri.
Sí que m'agrada el lloc, tan pel seu entorn històric, com per la passejada del últim adeu fins el cementiri.
Temps enrrere, els nostres difunts, eren vetllats a les seues cases. Més endavant, al polìgon industrial de Cambrlis, al costat del bar-restaurant i davant d'una industria càrnica, sens dubte inmillorable entorn lluny de Mont-roig.
Per cert, a quin polìgon industrial de Mont-roig et refereixes?

un reagrupat de mont-roig a mitg camí del cementiri

Anònim ha dit...

detras de la fisher? PREGUNTO

Anònim ha dit...

Pel que fa a la nova casa de la vila, l'he buscat als programes polítics de les passades eleccions i crec que no surt en cap programa dels qui actualment governen.
Per tant, jo no la vaig votar,penso que és prioritari entre d'altres coses un centre de dia per la gent gran...

Anònim ha dit...

A mes d'un centre de dia per la gent gran , es urgent una guarderia pels nostres infants, el temps pasa depresa i no es veu cap tipus de moviment al respecte , de que seveis un ajuntament nou quant els que teoricament el pagarem no podem ni caminar pels nostres carrers , algu hauria d'explicar el perque del nou edifici municipal.

1000 i 1 900 ha dit...

Mantenir l'actual edifici mentre durin les obres i no cal anar a pagar lloguer i trasllat d'oficines, no sé el projecte del nou edifici com és, però amb l'espai del que ara és el pàrquing i el solar del costat que ara és un cau trastos, es podria edificar un edifici nou i mantenir l'actual i després afegir-lo amb el nou.

Anònim ha dit...

Crec ke nkara no us heu adonat ke tot es facana i ja sta, la llar d''infants promesa pel curs vinent, no deu ser massa necessaria, ja ke kom tot, augmentaran un 20% i sant sakabo la falta de places. Benvinguda sigui la crisis amb infants amb edat de guarderia
Ahhhh!, pero no us keixeu ke als altres pobles es mes cara, potser es ke tenen mes serveis, pregunto

Xapix ha dit...

anònim de 15 de gener (reagrupat), merci itens raó si es negocía bé, pot ser un acord del 100%, fins aviat.

Anònim ha dit...

Reagrupament juntament amb l´Uriel Beltran recomanen el nou mapa sanitari de la Generalitat, i vosaltres ? no sou de Reagrupament?No sabeu que l´Uriel es el representant d´ERC en materia sanitaria? on son els dubtes?

L'enquesta del CEO va atorgar a ERC el passat mes de juny l'11,3% de la intenció directa de vot. Precisament, en un moment en el que el partit estava celebrant la fase final del seu llarg procés congressual, un moment que va coincidir amb un debat intern molt intens i de calat que havia de resoldre l’estratègia del partit, ja fos en un sentit continuista o bé per un canvi fonamentat en l’exigència programàtica, el concert econòmic i el dret de decidir. Crec que és significatiu que l’enquesta del CEO reflecteixi que en el moment en què es va debatre sobre el canvi de l'estratègia a seguir, ERC va aconseguir millors resultats.

D'altra banda, en el moment actual, quan s’aposta per un to més baix en els debats cabdals de la legislatura, sobre el model de finançament, en la resposta a la sentència del Tribunal Constitucional o davant les ineficaces polítiques del PSOE per fer front a la crisi industrial que pateix Catalunya, els resultats baixen al 7,9%. Les dades semblen deixar clar, per tant, que el debat intern sobre l'estratègia a seguir no només no és castigat per l'electorat, sinó que es segueix amb inter



QUINA CATALUNYA SOM I SEREM? LA SANITAT ÉS LA RESPOSTA (4)
urielbertran | dijous, 13 de novembre de 2008 | 16:32h

Atenció Hospitalària i llistes d’espera

És cert que aquests darrers anys el Govern de la Generalitat ha fet un esforç per tal de reduir les llistes d’espera quirúrgiques en un context de creixement constant de la població assegurada.

Així, si l’any 2004, 67.073 persones formaven part d'una llista d’espera quirúrgica, al juny de 2008 aquesta xifra havia baixat fins a les 52.995 persones. Tot plegat, en un context d’increment de la població assegurada de 179.000 persones en només un any (de juny de 2007 a juny de 2008). Tot i aquest esforç, que reconeixem, és evident que la xifra de persones en llista d’espera continua essent molt alta i que s’ha de destinar un major esforç a la seva reducció. Més si tenim en compte que la llista d’espera quirúrgica de 3,78 mesos de mitjana no és la única que han de suportar els ciutadans. A aquest temps d’espera s’hi ha de sumar el que es requereix, primer, per arribar a ser atès per l’especialista i, després, el temps d’espera per a la realització de les proves diagnòstiques preceptives (de 45 dies de mitjana). Sumats els tres períodes d’espera, el temps total implica per a la majoria de ciutadans un període massa prolongat d’angoixa i de dolor que el sistema té l’obligació d’escurçar de forma urgent.

Uns altres centres a potenciar i incrementar en nombre de cara al futur són els anomenats hospitals lleugers (amb tecnologia i intensitat de recursos que fins ara es trobava concentrada en els hospitals, per atendre de forma ambulatòria a la població que s’havia de desplaçar a un hospital), amb l’objectiu de portar l’atenció especialitzada a la primària en algunes zones. Amb aquests serveis podrem aconseguir un augment de l’accessibilitat, la reducció de llistes d’espera per a proves diagnòstiques, consulta especialitzada i determinats procediments quirúrgics, la millora en l’atenció a les urgències i, en general, una atenció més ràpida i resolutiva.

Finalment, és també imprescindible que la xarxa hospitalària pública estigui dotada d’una oferta de llits adequada a la població y que disposi d’alta tecnologia diagnòstica i terapèutica per potenciar la resolució amb procediments mínimament invasius. Per això, cal accelerar el Pla d’inversions de la Generalitat seguint les recomanacions del nou mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública.
No sabeu ni que fan els vostres representants !!!!!


Comentaris: 1

HOMENATGE A ROBERT ESTIVALIS
urielbertran | dimarts, 11 de novembre de 2008 | 18:01h

Us reprodueixo el text que vaig llegir en l'homenatge que el passat divendres, a l'Ateneu Barcelonès, fèiem a Robert Estivalis, un patriota català-cors que va morir l'any 2006 i que vaig tenir la gran sort de conèixer i estimar. Vaig ser convidat a participar en aquest acte per l'associació Catalunya-Corsica, conjuntament amb en Miquel Calzada, periodista, i Jean Guy Talamoni, president de Corsica Nazione:

Amic,

Et vaig conèixer l’estiu de l’any passat, en el lloc exacte on ens havíem de conèixer: a les jornades independentistes de Corti. Allí on feia anys i panys que hi volia anar i que moltes intranscendents circumstàncies m’ho havien impedit. I, precisament, l’any que hi vaig, acompanyat d’en Jordi, representant ambdós l’independentisme català, però sobretot representant la il·lusió de conèixer una illa de somni i un moviment polític admirable, em vaig trobar a un excepcional català de Catarroja. Et vaig trobar a tu.

Robert, no t’ho vaig poder dir mai, però has de creure la impressió amb la que em commogué la teva biografia. La teva lluita per la llibertat, per la immensa llibertat –tota- que es mereix qualsevol poble. Això i la contagiosa alegria que ens procurà un munt de rialles i anècdotes durant tots aquells dies. Ens vam tornar a veure, per sort, fa poc i continuaves essent el mateix de sempre. Hi ha vegades que poques estones són suficients per copsar la grandesa d’algú i tu eres dels grans. Dels del treball constant i sovint anònim, dels del treball veritablement imprescindible.

El nostre president màrtir Lluís Companys, afusellat per l’odi del feixisme a la llibertat, proclamà una vegada: “Catalunya i la llibertat són la mateixa cosa, allà on hi ha la llibertat, allà es troba la meva pàtria”. Avui Robert, s’esvaeix un tros de la llibertat que has estat tu. Avui s’esvaeix un tros de Catalunya, la teva pàtria. Som deutors de la teva lluita i, encara més, de reemplaçar el bocí de llibertat que t’endus, per sempre, amb tu...

Des de Catalunya adrecem a tots els patriotes corsos, a tot el moviment d’alliberament nacional cors i a la família de Robert el nostre més profund sentiment de condol i de solidaritat fraternal.

Visca Corsica

Visca els Països Catalans!

Afegir-hi un comentari

QUINA CATALUNYA SOM I SEREM? LA SANITAT ÉS LA RESPOSTA (3)
urielbertran | dilluns, 10 de novembre de 2008 | 01:41h

Atenció primària

Una altra característica dels sistemes de salut dels països més avançats, és el paper transcendent que es dóna a l’atenció primària per tal que sigui el contacte habitual del ciutadà amb el sistema que té cura de la seva salut. Aquesta és la via que hem de seguir per evitar els col·lapses que s’esdevenen en els nostres hospitals.

Però la realitat és que, ara per ara, l’atenció primària pot descol·lapsar poc l’atenció hospitalària perquè al seu torn també està col·lapsada. Abans de res necessitem com l’aigua un Pla de Xoc que es proposi alleugerir la pressió assistencial que pateixen els metges, infermeres, personal administratiu... i que permeti millorar la pròpia organització de la xarxa, promovent la implicació molt més efectiva dels professionals en la gestió del sistema.

El propi Departament de Salut reconeix que a causa de l’increment de la població atesa en un milió de persones que s’han incorporat al sistema sanitari en deu anys (96-06) amb l’afegitó del problema que significa el mal finançament, es necessiten com a mínim vuit anys per posar al dia la pressió assistencial i les deficiències d’infraestructures. Amb tot, és urgent escurçar aquestes previsions i formalitzar un Pla per ampliar les plantilles i adequar-les a les necessitats reals de la societat catalana, tenint en compte també els canvis demogràfics que s’estan produint els últims anys: l’edat més avançada d’una part important de la població, l’apunt de l’increment de la natalitat, etc. Només així podrem ampliar els horaris d’atenció als ciutadans i la durada de la visita mèdica.

La millora de la gestió dels centres i de la qualitat assistencial també passa per una major coordinació entre els centres d’atenció primària i l’hospital de referència i la resta dels dispositius assistencials i logístics que configuren l’atenció a la salut del ciutadà. Així com per establir un temps mínim per accedir a les exploracions complementàries per arribar a un diagnòstic o per avaluar l’evolució d’un tractament, amb una incidència especial en les patologies que suposen un risc vital. I també cal implantar l’ús de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) per millorar la qualitat del treball dels professionals, com ara amb la digitalització de resultats d’exploracions, per aconseguir la informació compartida i integrada de la història clínica.

Per últim, també és imprescindible millorar les condicions de treball dels i les professionals de la nostra sanitat, impulsant programes que millorin l’actualitat de la seva formació, fent l’èmfasi necessari en el tracte humà de la malaltia, per tal de tenir uns referents altament qualificats que dignifiquin el sistema. I, sobretot, volem fomentar una participació més activa dels professionals en l’organització i la gestió dels centres d’assistència primària a través de la participació en l’organització de les seves agendes i en la gestió d’una part del pressupost de cada Àrea Bàsica de Salut.



Comentaris: 1

QUINA CATALUNYA SOM I SEREM? LA SANITAT ÉS LA RESPOSTA (2)
urielbertran | divendres, 7 de novembre de 2008 | 12:43h

Una sanitat mal finançada

Efectivament, parlar d’un sistema sanitari de primera és parlar, inevitablement, de diners. La quantitat de recursos que destinem al sistema és una condició imprescindible –tot i que no suficient-, per a millorar la qualitat de la salut de la ciutadania. I a Catalunya, deixem-ho clar des de bon començament, les xifres de despesa en salut no són bones perquè l’Estat ens espolia amb el dèficit fiscal i ens discrimina amb la distribució dels recursos.



L’any 2005, el dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat va ser de 18.595 milions d’euros. Això vol dir que cada català va pagar a Madrid 2.522 euros en impostos que no van tornar a Catalunya! A més, com si no n’hi hagués prou amb aquest dèficit fiscal que entreguem a Madrid, a sobre de cornuts paguem el veure, i així l’any 2005 Catalunya només va poder destinar a la sanitat 1105 euros per habitant, mentre que d’altres comunitats en principi més pobres com Extremadura o l’Aragó van poder destinar-ne 1.211 i 1.279 euros respectivament. És a dir, que el nostre país a més de pagar a l’Estat molt més que les altres comunitats autònomes, rep de l’Estat menys que la mitjana.



Perquè ens fem una idea del dèficit de finançament que pateix la nostra sanitat només cal que ens comparem amb Extremadura o, millor encara, amb els països que utilitzen l’euro. Aquests Estats, que gaudeixen d’un nivell de renda similar al nostre, destinen de mitjana a la despesa sanitària 1700 euros per habitant. És a dir, destinen a la sanitat fins a 600 euros més per persona i any que Catalunya. Ara, només cal comparar aquests 600 euros amb els 2.522 que cada català paga a Madrid en impostos que no tornen, per adonar-nos, perplexos i estabornits, de fins a quin punt podríem millorar el nostre sistema sanitari, i l’educatiu, i el d’atenció a la gent gran, i l’universitari... si poséssim fi a aquesta sagnia econòmica que ens empobreix.



Per acabar d’il·lustrar aquesta qüestió del deficitari finançament sanitari, vull esmentar la previsió que fa l’IDESCAT que a Catalunya la xifra de població major de 65 anys passarà d'1,1 a 1,4 milions d'habitants l'any 2015. Això representarà entre un 18,66% i un 26,48% de la població ( quan l’any 1991 els majors de 65 anys representaven només el 14,24% de la població). Amb aquestes projecció, i si tenim present que aproximadament el 90% de la despesa sanitària d’una persona adulta es realitza a partir dels 65 anys, podem veure amb claredat com les necessitats de finançament s’agreujaran encara més en el futur immediat.

Davant d’aquesta crua realitat el nou model de finançament ha de comportar imperativament una retallada substancial del dèficit fiscal que patim. Si no ho aconseguim, encara que la majoria de polítics intentin amagar-ho, estarem hipotecant durant molts anys la qualitat de la salut de tots els catalans i les catalanes.

Comentaris: 3

QUINA CATALUNYA SOM I SEREM? LA SANITAT ÉS LA RESPOSTA (1)
urielbertran | dimarts, 4 de novembre de 2008 | 19:20h

Amb aquest post inicio una sèrie d’escrits sobre la sanitat catalana, sobre els principals problemes que ha d’afrontar i les solucions que crec necessàries per tal de poder-los abordar.

La sanitat és la principal prestació social d’un país, pel volum de despesa que genera i pel fet d’abastar tota la ciutadania. Per tant, el model sanitari ha de ser una de les puntes de llança del model social i nacional al que aspirem els independentistes, i cal que comencem a articular propostes clares en aquest àmbit.

A més, a causa de la preeminència de la despesa sanitària en el pressupost global de la Generalitat (sobre el 35% del total), una anàlisi acurada del nostre sistema de salut ens aportarà molta informació sobre l’estat real del nostre país, de les finances de la Generalitat i del futur que ens espera si les coses no canvien.

Introducció
Un dels drets fonamentals dels ciutadans i les ciutadanes en les democràcies socialment més avançades és el de la protecció de la salut. Per això, una de les dades que sempre es pren en consideració alhora d’avaluar el grau de desenvolupament d’un país és la qualitat del seu sistema de salut. Una Catalunya avançada, una Catalunya que aspiri a ser un dels països amb més benestar d’Europa, ha de considerar per força la salut com una prioritat nacional bàsica. Conscients d’aquesta importància el model sanitari català s’ha plantejat des de fa molts anys com un dels més ambiciosos existents. Cosa que, inevitablement, comporta haver d’afrontar els importants canvis del moment actual i superar les debilitats que ens amenacen.

Poder decidir el nostre sistema de salut
La primera qüestió que hem d’abordar, i amb urgència, és la necessitat de centrar el nostre propi model perquè deixi de ser subsidiari o complementari del model sanitari espanyol. Catalunya necessita un model sanitari propi, de manera que l’atenció a tots els ciutadans, per complexa que sigui, pugui començar i acabar al nostre país, i tingui un nivell de qualitat equivalent al de països punters com Suècia o Dinamarca.

Això passa per la consolidació d’un Sistema Nacional de Salut Català en tota la seva amplitud. Ara bé, per aconseguir-ho, és imprescindible que les institucions catalanes puguin decidir sobre tot allò que conforma i determina el nostre sistema de salut. Sinó com el podrem millorar?. Encara ara, malgrat que formalment la sanitat és una competència traspassada, massa qüestions fonamentals es decideixen des de Madrid, lluny del nostre país i sense atendre les necessitats reals de les catalanes i dels catalans. Això passa, per començar, amb la necessitat més important: el finançament, però també amb la política sobre els medicaments, amb la legislació sobre l’avortament i l’eutanàsia, amb la decisió sobre el nombre de places necessàries per a la formació dels especialistes o amb la legislació laboral... El fet de no poder decidir sobre tots aquests aspectes des de casa nostra –algun d’ells, vull insistir-hi, tan transcendent com els diners que destinem a la salut- representa una autèntica llosa per a la consolidació d’una sanitat de primera...

Comentaris: 5

CRISI ECONÒMICA I DEPENDÈNCIA POLÍTICA
urielbertran | dilluns, 27 d'octubre de 2008 | 11:09h
Que estem immersos en una difícil crisi econòmica tothom hores d’ara n’és plenament conscient. En aquests moments, a octubre de 2008, les últimes dades de què disposem sobre la situació econòmica de Catalunya han confirmat els pitjors pronòstics. Durant el segon trimestre del present any l’economia catalana ha decrescut un -0,1% respecte el primer trimestre, i durant el mes d’agost i setembre l’atur registrat s’ha desbocat. Amb aquest, ja són deu els mesos que porta pujant de forma consecutiva i el nombre total de persones desocupades s’ha situat en la xifra més alta en 14 anys.



Els mitjans de comunicació ens parlen constantment que ens trobem davant d’una crisi financera a causa de la manca d’escrúpols i d’ètica del capitalisme financer internacional que troba el seu origen en dues pràctiques que han resultat letals: la primera, del fet que el sistema bancari ha concedit préstecs hipotecaris per damunt del valor real de l’habitatge a milions de persones amb un elevat risc d’insolvència. I la segona, que les entitats financeres es van dedicar a “empaquetar” aquests préstecs hipotecaris i els van vendre com a productes financers d’elevada rendibilitat tot amagant el risc altíssim que comportava la seva adquisició.



Finalment, i com era d’esperar, quan un part important d’aquests prestataris insolvents no han pogut fer front a la hipoteca contractada, els bancs comercials han començat a fer fallida i els bancs d’inversió els han anat al darrera al fondre’s els valors dels productes financers relacionats amb aquestes hipoteques impagades. La conseqüència immediata d’aquesta crisi financera –que és la que pateix l’economia real de totes i tots- és que els bancs no tenen diners per a concedir els préstecs a curt i llarg termini que necessita el teixit empresarial per continuar i poder ampliar la seva activitat normal, el que provoca el tancament de moltes empreses i el creixement de l’atur.



A Catalunya, però, la crisi financera internacional no és la única crisi a la que ens enfrontem. Ni probablement és la més greu. Al nostre país, a la crisi financera s’hi afegeix una crisi de competitivitat de la nostra economia, que fa anys que arrosseguem i que arran de l’esfondrament del sector de la construcció estem evidenciant de forma contundent.



Durant els darrers deu anys el sector de la construcció ha actuat com a motor de l’economia catalana, ha tingut un creixement espectacular i ha permès que el creixement del Producte Interior Brut es situés en taxes importants per sobre del 3%. Però, paral·lelament, quasi ningú havia prestat atenció que el creixement industrial i el dels sectors que havien de ser punta de llança de la competitivitat del país -els sectors que ens havien de permetre exportar més producció arreu del món i ampliar la quota de mercat i de riquesa- era molt petit. A diferència de Madrid o el País Basc, a casa nostra no hem tingut ni el poder polític, ni els recursos econòmics per a invertir en infraestructures i poder desenvolupar un teixit empresarial fort de sectors punters amb capacitat exportadora.



Per això quan el sector de la construcció ha perdut el seu tremp i l’atur s’ha incrementat de forma molt notable ens hem adonat –dramàticament- que no disposem d’un motor econòmic alternatiu al del totxo per continuar generant benestar i riquesa i que la nostra economia no té la capacitat de recol·locar les persones que es queden sense feina.



I què té a veure tot això amb la dependència política? Doncs tot, perquè sense el poder polític per impulsar un aeroport amb connexions intercontinentals capaç de captar inversió estrangera i el millor talent, sense els diners de l’espoli fiscal que es queda Espanya per poder fer inversió en Recerca i Desenvolupament, infraestructures i millorar la formació dels nostres joves, i sense la competència per dissenyar una política fiscal que afavoreixi l’exportació i les empreses exportadores, ens serà impossible millorar la nostra competitivitat respecte els altres països de món. I la crisi en la que estem immersos es dilatarà, malauradament, molts més anys del que durarà en altres indrets, deixant al seu pas una rastellera de destrucció d’empreses i de centenars de milers d’aturats.



La crua realitat és que ara més que mai necessitem un poder polític propi per fer front a la difícil situació que tenim al davant. Dit de forma més clara: o ens en sortim de la crisi amb Estat propi, o la crisi pot acabar amb bona part del que hem entès com a economia catalana.

Comentaris: 1

CAL ATURAR ELS 1680 ACOMIADAMENTS A NISSAN
urielbertran | dijous, 23 d'octubre de 2008 | 14:02h
Ahir a la tarda, al Parlament de Catalunya, vaig demanar a la Consellera de Treball Mar Serna que no accepti l’Expedient de Regulació d’Ocupació que presentarà l’empresa Nissan i que pretén acomiadar 1680 treballadors.


No es l’únic ERO que s’ha presentat aquest mes. L’octubre ha estat farcit de notícies molt preocupants que anunciaven la presentació de diferents ERO per part d’empreses industrials molt importants per a Catalunya i per al nostre teixit productiu.

A principis de mes l’empresa SEAT va presentar un expedient per suspendre temporalment els contractes de fins a 4700 treballadors.

I fa dues setmanes l’empresa Nissan va fer públic que presentaria un ERO encara mes preocupant per acomiadar 1680 treballadors, el que representa el 40% del total de la seva plantilla. Aquesta companyia, doncs, en lloc de plantejar-se mesures més raonables, com ara programes de flexibilitat horària per regular l’excés de producció, es planteja únicament un acomiadament massiu, traumàtic, de 1680 treballadors.

I s’ho planteja sense que en cap moment hagi pogut demostrar que aquests acomiadaments són necessaris. El Comitè d’Empresa ha revelat que els darrers 4 anys l’empresa ha obtingut beneficis de les seves plantes a Catalunya, i que també n’ha obtingut durant el primer trimestre d’enguany. Per tant, existeix un elevat risc que aquesta mesura només sigui el preàmbul del tancament a mig termini de les instal·lacions de Nissan a Catalunya.

Nissan té una gran responsabilitat davant la societat catalana que passa per presentar un pla industrial que asseguri la seva presència al nostre país. No podem oblidar que aquesta empresa ha obtingut quantioses ajudes de les Administracions públiques catalanes, i també quantiosos beneficis arran de la fabricació d’automòbils que ha realitzat al nostre país durant 30 anys.

No és d’estranyar que en aquest context fins i tot el Secretari General del sindicat en el que està afiliada la Consellera Serna, el senyor Josep Maria Àlvarez de la UGT, hagi demanat a la fiscalia actuï contra Nissan per crear alarma social innecessària i hagi denunciat la seva direcció per practicar “terrorisme empresarial”.

Sabem que des del govern espanyol no faran res per assegurar el futur de l’empresa a Catalunya. Ens ho va deixar clar el ministre Miguel Sebastián quan va reunir-se dijous passat a París amb el president de l’aliança Nissan-Renault, el senyor Carlos Ghosn, i només va voler tractar el futur de les fàbriques de Renault a Espanya i no el de Nissan a Catalunya, i encara, evidenciant el seu menyspreu vers la situació del nostre país, amb 1680 acomiadaments sobre la taula, va resumir la reunió declarant “el futuro de la industria del automóvil en España es brillante”. El Senyor Sebastián deu pensar el mateix que la presidenta de la Comunitad de Madrid, encertadament per cert, que Catalunya no és territorio nacional.

Sra Serna, en aquests moments els treballadors del nostre país només tenen a la Generalitat per aturar els excessos que s’estan cometent, i per això li demanem que no accepti l’ERO que vol presentar l’empresa Nissan i que es formalitzi una taula de negociació entre l’empresa, els sindicats i la Generalitat per trobar una sortida raonable al problema que l’anunci dels acomiadaments ha generat.

Comentaris: 2

PROPOSTA DE MANIFEST FUNDACIONAL DE REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA
urielbertran | dilluns, 22 de setembre de 2008 | 12:44h




Reagrupament Independentista, militants i simpatitzants que volem una ERC forta que recuperi els valors i el rumb polític del partit

Reagrupament Independentista agrupa a militants i simpatitzants d’Esquerra Republicana de Catalunya que tenim com a objectiu que ERC situï en la seva agenda política la independència i la justícia social, i que recuperi l’estil republicà de fer política: transparent, auster i proper a la ciutadania.

Reagrupament Independentista subscriu la declaració ideològica d’ERC i es dissoldrà un cop acomplerts els seus objectius.



La situació de crisi econòmica i política actual exigeix la unió sobiranista

El moment polític i econòmic actual d’extrema gravetat exigeix un país amb les eines necessàries per fer front a les amenaces econòmiques i polítiques plantejades, i demana un partit fort, cohesionat i a l’alçada dels reptes que ens assetgen:

Comentaris: 1
Vull llegir la resta de l'article

JUNTS PODEM! NEIX REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA PER RELLANÇAR ERC
urielbertran | dilluns, 8 de setembre de 2008 | 01:28h







Som independentistes i sabem que el nostre país pot aconseguir la independència. Cada any noves nacions assoleixen la seva llibertat. Perquè en el món global en el que vivim disposar d’Estat propi, poder decidir lliurement el que més convé a cada moment, és un requisit indispensable per a qualsevol nació que es proposa progressar. I els Països Catalans no en som una excepció. El dilema al que ens enfrontem com a catalans és semblant al que s’enfronten Escòcia o el Quebec, o al que han resolt Montenegro o Eslovàquia; independència o perifèria que s’empobreix. Al món només compten els Estats, cada vegada més interdepenents, sí, però conservant tots ells la seva sobirania i el dret de decidir per desenvolupar-se en llibertat.



L’evolució del món i la situació d’espoli i crisi en la que es troba avui Catalunya no admet més dubtes ni vacil·lacions. Ni més divisions. Estem sotmesos a un Estat espanyol que s’enforteix i ens empobreix. I que sempre ha aprofitat les actituds covardes dels partits catalans i les divisions del catalanisme, de l’independentisme i, ara, d’ERC, per imposar-nos els seus dictats. Ho vam evidenciar fa un temps amb les retallades que va patir l’Estatut i ho tornem a tastar, de nou, amb el que s’està convertint en la segona part d’aquell desastre: les rebaixes en la negociació del model de finançament. Un finançament just i adequat, per cert, sense el qual s’agreujarà la situació de les famílies i de les empreses, atesa la crisi econòmica que plana al damunt nostre.



Aquests episodis ens ensenyen que només ens en sortirem si, amb urgència, bastim un projecte que no s’arronsi davant de l’Estat espanyol i comencem a superar la inèrcia de divisions que ens han debilitat. Certament, no serà una tasca fàcil, perquè implica canviar el sentit negatiu de la nostra història recent. Però si ens ho proposem de nou, amb coratge i humilitat, i amb l’experiència que hem acumulat, estem segurs que és possible teixir tota la xarxa de complicitats que necessitem per guanyar. I com que per teixir i cosir el que cal és posar fil a l’agulla Reagrupament.cat i Esquerra Independentista fem el pas i ens unim, i comencem a caminar, des d’ara, com a Reagrupament Independentista.



Treballar plegats ens servirà per donar una nova empenta a l’independentisme en un moment en el que té possibilitats d’esdevenir majoritari i que no podem desaprofitar. Si alguna cosa ha quedat clara a Catalunya aquests darrers anys ha estat el fracàs clamorós de tots els partits en l’intent il.lús per reformar Espanya a través d’un nou Estatut. Demostrat empíricament, al nostre país només li queda un camí per progressar: conformar un renovat projecte independentista, seriós, capaç de plantar cara a l’Estat i de superar les tremolors de cames dels que pacten a Madrid, i disposat a mobilitzar i a aglutinar les millors energies al seu voltant.



Sí, aquest és el projecte que exigeix cada vegada més gent i que volem impulsar a ERC; el de la fermesa, el del coratge i el de la il·lusió. El projecte de canvi que farà més forta la única força política que avui pot aconseguir un Estat per a Catalunya. I per a desenvolupar-lo la unitat torna a ser necessària. La nostra voluntat és la de seguir sumant i sumant, ser el pal de paller perquè es puguin afegir al canvi i a ERC totes aquelles persones que creuen que el que estem fent val la pena. Així que no cal que ningú ens busqui contra ningú perquè no ens hi trobarà.



Finalment, volem fer una reflexió i una crida a tothom. És cert que som molts els que avui desitgem la llibertat de la nostra nació. Molts més que en qualsevol altra moment de la nostra història recent. Prous, fins i tot, com per aconseguir-la si ens hi posem alhora. Però hem de ser conscients que tot i les poderoses raons que tenim per marxar d’un Estat espanyol que espolia el nostre esforç, que ens impedeix aconseguir el benestar que ens mereixem o poder ensenyar al món totes les potencialitats que tenim com a ciutadans, la nostra independència, per canals estrictament democràtics, no serà un procés plàcid ni exempt de tensions perquè Espanya no és un Estat veritablement democràtic.



Per tant, no n’hi ha prou amb que una majoria de catalans es planyi en silenci o que ens queixem des de casa cada vegada que ens posen pals a les rodes. Ni podem cometre l’error de creure que assolir un Estat propi és cosa només d’elits o de polítics professionals. Companyes i companys, la llibertat i la independència nacional són conquestes col·lectives que només aconsegueix un poble en moviment, que requereixen de l’esforç i la militància de país de totes i tots. “Ara és l’hora catalans”, així ens crida el nostre himne, i així ho proposem nosaltres. És l’hora del Reagrupament Independentista per rellançar el partit històric que ens ha de conduir a la llibertat, Esquerra Republicana de Catalunya.





Joan Carretero i Uriel Bertran

Militants d’ERC i membres de Reagrupament Independentista



Comentaris: 15

POT EL PSC VOTAR NO ALS PRESSUPOSTOS PER FORÇAR UN BON FINANÇAMENT?
urielbertran | dimarts, 2 de setembre de 2008 | 12:29h
Malauradament no. La probabilitat que el PSC voti no als pressupostos de l’Estat mentre formi part del Govern espanyol coincideix exactament amb la probabilitat que ERC voti no als pressupostos de la Generalitat mentre formi part del Govern català: 0%. Cal ser seriosos, si el PSC forma part del Govern de l'Estat és inversemblant que voti en contra dels seus propis pressupostos. La diputada Carme Chacón votarà en contra dels pressupostos presentats per la ministra de defensa Carme Chacón?

I mentre el PSC estigui compromès amb el Govern espanyol el PSOE no es mourà en el tema del finançament. Sap que no li perillen ni pressupostos ni estabilitat.



La realitat és tan crua que trobo preocupant que persones ben informades com ho estan periodistes, articulistes o dirigents polítics encara fomentin el debat sobre quin serà el sentit del vot del PSC. Penso que, al capdavall, és indicatiu de la manca d’una estratègia de país, coherent i efectiva, per acabar amb els abusos de Madrid. Si tinguéssim les coses clares ningú no s’hauria de refugiar en aquest tipus d’il·lusions.



Cal definir, d’una vegada per totes, els nostres objectius nacionals (dret de decidir i concert econòmic) i plantar cara a l’Estat per assolir-los; obrir el necessari conflicte polític, com fa poc recordava Joan Carretero en un article, des de la mobilització i des de l’exigència de compromisos seriosos als partits polítics catalans.



Al PSC, és coherent exigir-li que condicioni la seva participació en el Govern espanyol a que s’acabi la perpetuació de l’espoli fiscal (només així es mourà el PSOE). A ERC, que no permeti que el PSC pugui compatibilitzar presidir la Generalitat i alhora formar part d’un govern espanyol que decideix mantenir la situació actual d’espoli (només així es mourà el PSC). A CiU, que no torni al tacticisme i es comprometi amb la l’estratègia de fermesa davant de Madrid. I a IC, que no prengui iniciatives per Catalunya, a menys que estiguin consensuades amb la resta del catalanisme.



Si el catalanisme no actua amb aquesta determinació ens apropem a un nou fracàs col·lectiu en aquesta qüestió del finançament.







Comentaris: 2

ERC NO HA DE DESCARTAR TRENCAR EL GOVERN PEL FINANÇAMENT
urielbertran | dissabte, 30 d'agost de 2008 | 17:04h


Si el govern espanyol acaba imposant –com sembla que succeirà- un model de finançament que perpetua el saqueig fiscal, espero que no es confirmi aquest titular del diari Avui "ERC descarta trencar el Govern pel finançament".



La realitat és la que és, i el fet que el finançament no millori en la mesura que ho necessitem tindrà uns culpables directes: el govern espanyol de Corbacho i de Chacón, és a dir, el govern espanyol format pel PSC i pel PSOE que haurà decidit imposar la continuïtat de l’espoli fiscal als Països Catalans



Per això, la meva opinió és que ERC en aquest assumpte del finançament ha d'exigir quelcom molt clar i carregat de sentit comú (que és el que espera tot el catalanisme): si en el futur, el Govern espanyol format pel PSC i pel PSOE imposa la perpetuació de l’espoli fiscal, o el PSC surt del Govern espanyol en protesta per aquesta decisió, o, per tal que Catalunya es pugui defensar de l'espoli, surt del Govern de la Generalitat i es convoquen eleccions.



A ningú se li passaria mai pel cap posar de director d’un banc una persona que s’ha demostrat que dirigeix una banda de lladres de bancs, perquè llavors podran atracar el banc amb total impunitat. De la mateixa manera, si arriba el moment, no podrà presidir la Generalitat un PSC que dins del govern espanyol decideix conjuntament amb el PSOE promoure el saqueig fiscal, perquè llavors es continuarà saquejant Catalunya amb total impunitat. Si es confirma la pitjor hipòtesi i ens imposen un finançament insuficient, ERC té la obligació d’exigir: o el PSC abandona el govern espanyol i fa un pas clar per defensar Catalunya dels abusos que pateix, o, perquè el país pugui plantar cara a l'Estat, el PSC surt de la Generalitat que haurà decidit empobrir el govern espanyol del qual forma part .



Comentaris: 3

ELS ERRORS DE L’ESTATUT I EL NOU FRONT PEL FINANÇAMENT
urielbertran | dimarts, 22 de juliol de 2008 | 11:41h

Ahir, amb la reunió a quatre bandes entre CiU, PSC, ERC i IC, en la que van prendre-hi part, entre d’altres, Antoni Castells, Josep Huguet, Joan Boada i Francesc Homs, es va voler escenificar un nou front catalanista de rebuig a la proposta del ministre espanyol d'economia Pedro Solbes sobre el nou model de finançament de les Comunitats Autònomes. La reunió, a més, ha estat precedida per la recent publicació de les corresponents balances fiscals per part dels governs català i espanyol que xifren en uns 15.000 milions d’euros (el 9% del PIB) l’espoli fiscal català. Ambdós fets ens indiquen que s’ha anat congriant a Catalunya un clima de pressió que exigeix formalitzar un nou model de finançament que asseguri la retallada significativa del dèficit fiscal. I això és bo, és una bona forma de començar.

Ara bé, malgrat aquesta primera impressió -i ara m'haureu de perdonar l’expressió- el cul tan escaldat que té Catalunya després de tanta impostura com la que es va practicar amb la negociació de l’Estatut, quan tots els partits demostraven primer una gran ambició política per acabar després fent el ridícul amb escarafalls i pactant d'amagadetes, i després de les successives escenificacions d’unitat catalanista, com la del 30 de setembre quan es va aprovar l’Estatut al Parlament, que posteriorment es van desfer una darrera l’altre per egoismes partidistes, ens obliga a ser prudents i a advertir que la reunió d’ahir i la publicació de les balances fiscals no són elements suficients per encarar adequadament la negociació amb l’Estat ni per fer sortir el catalanisme del pou d’escepticisme en el que s’ha instal·lat des de fa temps.

És cert que acabada la trobada tots els que hi van participar van coincidir a desplegar un ventall de crítiques a la proposta de Solbes qualificant-la de decebedora, insuficient i vaga. Però la rèplica va quedar aquí i no es va posar damunt la taula cap text alternatiu. Així doncs, què és el que anem a negociar a Madrid? Amb quina força anem a negociar a Madrid?

Si no s'acorda una proposta concreta de finançament que serveixi per retallar significativament el dèficit fiscal perquè puguem fer front a la crisi econòmica que ens ve al damunt i un mètode de negociació clar i ferm amb l'Estat, serà impossible assegurar i cohesionar aquest front català. I llavors, tard o d’hora, aquest nou front pel finançament s’esquarterarà donant lloc a un campi qui pugui on tornaran a primar els interessos partidistes a curt termini que deixaran Catalunya i els seus ciutadans a l’estacada.

Cal que ara anem a Madrid amb les idees clares i amb una estratègia comuna i ferma de caixa o faixa: o s’accepta el finançament que necessita Catalunya o Madrid tindrà al davant un front catalanista disposat a mobilitzar-se. Aquest és l’únic llenguatge que entenen a Espanya i és l’únic acord que ens pot permetre progressar com a nació. La resta serà esdevenir més perifèria, pura perifèria subalterna política i econòmica. Som a temps de no tornar a repetir els errors del passat.

Afegir-hi un comentari

CATALUNYA RÀDIO I ELS MALS POLÍTICS
urielbertran | dilluns, 7 de juliol de 2008 | 12:41h




Fa uns dies L'Antoni Bassas anunciava que deixarà la conducció d'El Matí de Catalunya Ràdio a finals de temporada, el proper 18 de juliol (trist dia que coincidirà amb l’aniversari funest del Alzamiento) . És una mala notícia ja que ell i el seu equip han consolidat una proposta atractiva i plural, en la línia del que hauria de ser tot mitja públic. Això s'ha vist recompensat amb un lideratge d'audiència continuat.




Comentaris: 5
Vull llegir la resta de l'article
« anterior 1 2 3 4 següent » Accés de l'autor
Nom d'usuari

Clau

Recorda'm
Els meus enllaços
POLíTICA
Esquerra independentista
Esquerra Republicana de Catalunya
JERC
Visites al bloc
Visites a la portada
Avui: 19 visites
Aquesta setmana: 110 visites
Aquest mes: 1801 visites
Des de l'inici: 32090 visites
Visites a les entrades
Avui: 23 visites
Aquesta setmana: 66 visites
Aquest mes: 1387 visites
Des de l'inici: 20782 visites
Últims 40 canvis

Iniciativa per Llíria
Llíria: Un local social per al Pich-La Torreta
Àngel Canet Català
Des de Santa Maria de Nassiu (o N'Assiu, com li agrada a Esclafamuntanyes)
NOSAL3 som + de tres
Xerrada i exposició de Xúquer Viu per al divendres a l'Alcúdia.
Al darrera la nevera
Pandilleros, la nova aventura 'calorra' dels Tony Manero
Bloc de Pere Aragonès
El mestre Junqueras a Brussel·les
xavifortuny
EL CATALÀ A EUROPA? ESTEM FENT EL RIDÍCUL...
Des de Llíria cap a Itaca
Expulsat del PP valencià un regidor per defensar la figura literària de V...
Albert Bardolet
Ramon Tremosa. Tàctica o estratègia?
Josep Pastells
Pancracius i els crancs de riu
Alliberats per sempre més d'Espanya i França! (EA, 90.952 visites)
La guerra contra l'independentisme basc. (EA 1222)
Coca de recapte
El Cartell
Apòstata desficiosa
Si hagués nascut a Roma fa més de dos mil anys...
Literatura catalana moderna - Illes
Corrupció política i despolitització a les Illes
Els límits de la terra
L'home que s'allunya pel carrer llarg
Per Tutatis!
Faula del dit procés de pau Palestina/Israel
Antoni Soy
Actuacions del Govern de Catalunya a l'automoció
De Suïssa estant
Catalunya mirada de lluny : 1. Som i serem
Coc Ràpid
Qui tem el candidat Tremosa?...
Nessie School of Languages
Lletres ebrenques, colloquio con il Presidente Ernest Benach
Raül Romeva i Rueda
Europa front la crisi
Emigdi Subirats i Sebastià
Oriol Junqueras, l'independentisme a Brussel·les
BONA VIDA
L´INDECENT ANTISEMITISME DE CATALUNYA RÀDIO
Chào ông Viêt Nam
Primers apunts: A Jylland també surt el sol
Xavier Mir
Junqueras, intravenós
ESCOLA MUSICAL
Els llepacàmera
Moises Queralt Bernadas, Bloc
L'AMOR DE LA TRUITA
La bitàcola de Xavier Diez
Carles Sentís
Pere Meroño
Sindicalisme, sindicalisme nacional, i sobirania
Indústries i caminars.
Amb una mica de serietat i amb mala llet de la bona.
Puig d'en Cama
Quitança a Catalunya
El meu país d'Itàlia
27 de gener 1945
marginàlies
EL CONEIXEMENT I ÚS DEL CATALÀ: UN DRET SOCIAL
Esclafamuntanyes
Sobre la situació política a Salem: El Bloc recolzarà el Pp
Biblia Sacra
CVI - La mare i els germans de Jesús - Marc 3, 31-35
Isaac Peraire Soler
La Llei d'Educació de Catalunya, a l'abast dels docents
Consuetudinàrium
Aquí tenim vermut de Reus !
qui sap si la tendresa
Des de Galiza
Ulisses20
Un jutge no és la justícia.
Saül Gordillo www.saul.cat
ERC combat Tremosa amb l'independent/ista Junqueras
El Cop d'Ull
EL GRAN GERMÀ
Notícies VilaWeb
Una trentena de centres escolars romanen tancats pels estralls del vent
27/01/2009 06:59h
'Els talibans no guanyen pas la guerra'
27/01/2009 06:00h
La Nit de la Memòria reivindica la resistència antifranquista de Benet, Brossa i Passola
27/01/2009 06:00h
Marcel·lí Antúnez: ''Metamembrana' és la primera instal·lació pancatalana'
27/01/2009 06:00h
El Suprem decideix avui si és permès de fer objecció a l'assignatura de Ciutadania
27/01/2009 08:58h
Arxiu
« Gener 2009 »
dl dt dc dj dv ds dg
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31

MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats

Anònim ha dit...

Al minicomentari del 27 / gener / 2009 12:26

els comentaris son comentaris i no pas plagis. Aplicat que grinyoles una mica.

Salut