CONCLUSIONS D'UN INDEPENDENTISTA

Primer. Entre les persones independentistes, n’hi ha que pensem que per sortir de la ratera on ens trobem -el marc autonòmic espanyol-, ja no valen les solucions que ofereixen els partits catalans parlamentaris i pensem que hi ha només una opció: Fer la candidatura transversal i el màxim d’unitària per a poder proclamar la independència al Parlament de Catalunya.
Segon. Per aconseguir que la candidatura entri amb força al Parlament, caldrà fer tot el possible per re-agrupar els diferents independentistes que estan repartits en tots els àmbits de l’eix polític, però sobretot els que darrerament s’estan abstenint perquè estan desencantats amb la política catalana. Per això Reagrupament, a part de la proposta independentista, aposta per la regeneració política.
Tercer. La proposta que ofereix Reagrupament és, ara per ara, l’única que està treballant per aconseguir el màxim nombre independentistes, independentment de la seva ideologia i procedència, per a fer possible la candidatura. La captació d’associats s’està fent sempre a nivell individual i no a nivell de grups o partits.
Quart. Existeixen altres grups o associacions fora dels partits parlamentaris actuals que tenen com a objectiu aconseguir la independència. Alguns ja s’han apuntat a títol individual a Reagrupament, com PRC, Estat Català i d’altres no. Aquests darrers perquè no volen participar-hi si no és en forma de coalició. Aquí podem destacar CA que, amb una altra proposta i una filosofia de projecte diferent de Reagrupament, estan a favor que hi hagi al Parlament un partit independentista, concretament el seu amb el nom de Força Catalunya.
Cinquè. Des de l’òrbita de CiU, hi ha Sobirania i Justícia, que estan en desacord amb la postura ambigua de la direcció de CiU vers la independència. Però ara per ara, creuen que poden fer canviar la direcció de CiU perquè es posicioni a favor de la independència, igual que personatges reconeguts independentistes com l’Àngel Colom i en López Tena. De moment, cap d’ells no ha mostrat interès a deixar de donar suport a CiU en les properes eleccions i, per tant, no poden ni volen anar a favor de la candidatura.
Sisè. Dins d’ERC hi ha Esquerra Independentistes, que, malgrat que també estan totalment en desacord amb la direcció d’ERC, pensen que des de dins d’aquest partit poden fer que ERC deixi el seu sucursalisme amb el PSOE per apostar directament per la independència i per tant no poden ni volen anar a favor de la candidatura.
Setè. Reagrupament no està constituït com a partit ni com a agrupació d’electors i no pot parlar de pactes ni encara menys de coalicions. Només després del congrés al principi de l’octubre pot començar a fer-ho. Un congrés o assemblea on s’hauran d’aprovar moltes coses com l’estratègia de com ens presentem a les eleccions (és a dir, sols com a partit, com a agrupació de electors o coaligats amb altres, etc), com s’elegiran els càrrecs electes, com es reglamentarà les votacions dels càrrecs electes en el Parlament, els estatuts de l’associació…etc.
Vuitè. Reagrupament, segons una majoria dels comentaris rebuts, no està acabant de ser vist com un moviment transversal, malgrat que els seus membres així ho siguin, ja que el seu cap i la majoria de la direcció provisional provenen d’Esquerra i també pel fet de fer servir un nom que es va fer servir com a grup alternatiu a la direcció dins d’aquest partit.
Novè. Reagrupament, quan arribi el moment, haurà de coaligar-se amb les altres forces que també estiguin d’acord a fer la candidatura El problema serà si existirà aquesta possibilitat en el sentit que, per a poder pactar, cal que hi hagi una altra part disposada a fer-ho sense exigències de protagonisme en desacord amb la seva aportació a la coalició i amb voluntat de sumar per fer més forta la candidatura.
Desè. Tant Joan Carretero com la direcció provisional de Reagrupament, si no aconsegueix prou nombre d’associats i suport per crear la candidatura en un temps determinat, ha dit que es deixarà via lliure que uns altres patriotes ho intentin, atès que en aquest supòsit, no hauran estat capaços d’engrescar i convèncer la societat catalana que aposti directament per la independència en aquest moment que es pensa que és clau per l’esdevenidor de Catalunya.

Visca la Terra!
Endavant Candidatura independentista pel 2010!

LES MISÈRIES D’UN PAIS
De Jove sempre havia pensat que les persones més ben preparades i sobretot honrades eren les que haurien d’estar al capdavant de les institucions. En la meva escala de valors, tenia gravat al cervell que els que exercien algun càrrec de responsabilitat , sigui política o acadèmica , mereixien tot el meu respecte no només perquè fos de bona educació , sinó perquè eren persones que s’ho valien per la seva trajectòria prèvia abans de ser anomenats per al càrrec. Potser era l’educació que havia rebut , o potser l’exemple que havia vist a casa meva , però per mi , una persona gran i amb càrrec era perquè s’ho mereixia i no per altres circumstàncies
Amb el temps , vaig començar a veure que no necessàriament havia de ser així . Desprès al meu poble , quan vaig entrar de ple a fer el que jo sempre he anomenat política d’aficionat , de seguida em vaig adonar que els meus esquemes mentals estaven equivocats. Per si hi ha algú que no sap què vol dir política d’aficionat , per mi és la política que fan persones que no cobren cap sou expressament per fer-la , és a dir , que no és feta per un polític professional.
En aquells temps , al meu poble , només hi havia un professional de la política , l’alcalde . Els altres regidors amb cartera cobraven un sou molt minso ( o no cobraven res ) ja que es considerava que no era un feina que requerís dedicació a temps complet . Els regidors a l’oposició no cobraven ni un duro . Ara penso que la cosa a canviat i des de ja fa uns anys si els regidors estan al govern poden arribar a cobrar un bon sou si s’hi dediquen a temps complet , fent-los també polítics professionals
En aquella situació, la indefensió entre qui era polític aficionat a l’oposició i qui exercia el càrrec de màxima autoritat, i per tant tenia tots els avantatges que comporta el càrrec i a més a més es podia dedicar al 100% a la política, era tan brutal, que deixava molt poc marge a l’oposició per fer la seva tasca que requereix la democràcia, perquè sigui realment verdadera. Per això en mol pocs ajuntaments hi ha hagut canvis d’alcalde si no és perquè aquest ha plegat expressament o ha comès algun error molt greu.
Ja se que no es pot generalitzar , i que hi ha alcaldes honrats , treballadors i que es mereixen amb escreix el càrrec , però dins d’aquest context , encara que l’alcalde sigui un incompetent i a mes tingui actituds xulesques, no importa pas gaire ; mentre tingui picardia i dues nocions de saber manipular les persones , pot erigir-se com l’amo del municipi i repetir mandat indefinidament. Si tampoc te cap escrúpol en pactar amb totes les forcés politiques necessàries per mantenir el càrrec, té el càrrec vitalici assegurat. Avui en dia en el municipi , l’equip de govern el formen quatre partits diferents , la seva ideologia esta anys llum la una de l’altra.
Tot això a mi em va sobtar des de la visió de polític aficionat . En principi vaig pensar que al meu poble no hi havia prou persones competents amb criteri propi que fossin capaces d’autoorganitzar-se per fer veure a la població a qui elegien cada quatre anys . Però quan vaig començar a conèixer una mica més el que succeïa als pobles del voltant, vaig veure que també passava més o menys el mateix. La conclusió fou que a la política de poble hi ha massa personalisme, per això no em va acabar de convèncer mai , i m’estimava mes seguir la política nacional; allà , pensava , segur que hi haurà mes nivell i menys política de barriada baixa.

Quan vaig decidir deixar de ser un polític aficionat per ser un simple militant de base , que paga la seva quota i ja està , vaig marxar fastiguejat de la política i cansat de la política que avià viscut els anys de polític aficionat al poble.

Desprès de varis anys , gracies a la meva implicació en el projecte de Reagrupament , tant l’antic com el nou , he pogut conèixer molt de prop certes coses de la política nacional , i renoi! , m’he quedat glaçat. Glaçat que Catalunya és com molts pobles , i fins i tot diria que pitjor , perquè s’hi pot trobar totes les misèries polítiques mes escabroses i baixes que hom pot imaginar . Nogensmenys tal com esta feta aquesta democràcia espanyola sembla que avui en dia per ser un polític amb càrrec s’hagi de fer un concurs d’oposició per veure qui és el més ignorant, incompetent, sectari, llepaculs i si pot ser, a més a més, sense gaires escrúpols.

Per això, l’altre dia parlant amb uns companys sobre tot plegat, en varen dir, que per a ells, és tant important la lluita per aconseguir la independència com la regeneració política, premiant l’honestedat, l’honradesa, l’austeritat amb les despeses públiques i la meritocràcia com a eix principal per a l’elecció dels càrrecs polítics . Les dues van totalment lligades.

A molts dels que en teoria tenen la responsabilitat de dirigir el govern de Catalunya, jo no els confiaria ni la comptabilitat de casa meva. Cal que tothom prengui consciència que no podem deixar a les mans d’aquesta gent els nostres estalvis, ni l’educació dels nostres fills, ni esperar que siguin capaços d’invertir correctament els nostres diners dels impostos. Cal renovar profundament la política a Catalunya per poder afrontar amb garanties els reptes del futur immediat. Sense polítics honrats i competents, mai no podrem fer front als problemes que tenim, començat pel més important i difícil, que és aconseguir la nostra independència.


Per això penso que l’associació Reagrupament independentista és quelcom més que un moviment independentista , és també un moviment que vol dinamitar la política catalana tal com diu en Joan, per fer possible aquesta regeneració democràtica que necessita urgentment el nostre poble, perquè deixi de ser un poble, en el seu sentit pitjor, per esdevenir en el millot sentit que se li pot donar: un Estat independent i sobirà.

Entre tots ho podem fer, ara tenim una oportunitat molt bona; si no ho fem aviat, potser serà massa tard. Tos els que estem fins al capdamunt de la misèria de la política catalana i espanyola, deixen de queixar-nos o fer la cançó de l’enfadós, ara cal que tots ens arremanguem per posar-nos a treballar per canviar-ho d’una vegada per totes.

JO JA HE COMENÇAT A FER-HO, I VOSALTRES?

TEATRE FINS QUAN!

Com diu l’obra de teatre “ La Verge de la Roca

---- La mirada vaig extender……

---- La vista es bona……….

---- Com el camp de …….

Però….posats a la realitat estenem la mirada , que el camp polític s’està embrutant , ara resulta que Reagrupament es l’enemic públic N... d’ERC ( Diari El Punt , dijous 9 de juliol de 2009 , pag 11 ). Sembla que el món mundial d’aquesta formació política li pugen les sals de litines al nas ; aquesta tropa de dirigents tenen la necessitat de tenir enemics , els ha saltat l’automàtic , cada dia dóna més la impressió que surten a la palestra arrogants i sobrats , amb vestits a mida i maneres de nous rics , son oportunistes , depredadors de la política ,“ cracs “ , parlen des da una direcció , ells tenen tot el dret a castigar els que no pensen com ells , semblen fets els uns per als altres , la propera coalició segurament serà nacionalistes espanyols més unionistes catalans ; han despenjat d’aquest títol els del “ peix al cove “ , mira que ho és de difícil ser més llepafils
La vista es bona.... Ara resulta que amb data 12 de juliol de 2009 ,surten a la palestra per dir-nos a tothom, que gràcies a ells , els d’aquesta República d’esquerra Socialista , menjarem tres vegades al dia i beurem aigua beneïda a l’hora de dinar , que el duros ens sortiran per les orelles i d’altres forats , estem farcits d’euros Al·leluia !, Visca la república d’esquerra socialista . està de moda dir nomes les sigles ( R. E. S. ). La vida es bona....!.
Com el camp..... no hi ha terra conreada , tenim de tot a la vinya del senyor! ( Estat espanyol ) , no i tenim res a la terra conreada , els partits de la vista és bona ( R.E.S.) , s’han venut per unes abraçades , i quatre duros , la independència no toca , el sentiment nacionalista del nostre poble per a una altre ocasió , ara no toca , ara tots a fira que fa bon temps , xirinola i cafè per a tots, que amb els quatre duros serem els mes valents del món mundial . Aquesta mateixa classe política ens dirà en qualsevol moment que farem un referèndum per fer riure, que ara a la capital del regne ens respecten perquè marquem paquet i tenim la cartera plena amb els seus euros i col·laborarem en la governabilitat , per que ells en són més i la resposta serà : LA CONSTITUCION NO LO PERMITE.


La lliga l’ha guanyat un : EQUIP ESPANYOL

La copa del rei l’ha guanyat un: EQUIP ESPANYOL

La champions l’ha guanyat un : EQUIP ESPANYOL

Com el camp de..... No hi ha terra cultivada , nosaltres la treballem i ells i els nostres unionistes pacten en cada moment per al bé de la Nació espanyola.
De totes maneres sempre hi haurà justos a Sodoma , gent honrada , polítics decents.
Com a l’obra de teatre, si no volem estar sota el jou ens haurem que tirar pel mirador i aleshores la independència estarà al nostre abast , com deia el personatge “ carbassó” Miracle ! Miracle ! som vius som independents.
Perdoneu, us parlo de sentiments no de raons , a la millor m’ha pujat la pólvora al campanar , quan em trobeu pel carrer no fa falta que em saludeu els unionistes , els de R.E.S.
Un bon futur a tots els independentistes

LO CODOL.

MILITAR EN UN PARTIT ! PERQUE ?

La majoria de la societat catalana esta molt desencisada i és critica amb la política dels partits catalans , quan hi ha un moviment cada vegada més fort d’iniciatives socials i sobiranistes , que existeixen gràcies a Internet sistemes de debat i fòrums més diferents i variats on el ciutadans podem expressar les nostres opinions , i quan cada vegada hi ha més entitats i plataformes on un es pot apuntar i participar en projectes que incideixen directament a la societat. Davant tot plegat , un pensa quin sentit té apuntar-se com a militant a un partit?
¿Quin sentit té ser militant quan , en tots els partits catalans , la seva organització impedeix o limita la participació , el debat i en molts casos , posa pals a les rodes a segons quines iniciatives , sobretot quan el partit està al govern?
Però encara es fa més difícil militar en un partit en el qual els seus dirigents executen i fan unes politiques totalment contràries als objectius i ideals pels quals t’havies fet militant.
Què es pot fer?
Plegar?
Deixar-ho córrer?
En la democràcia vigilada espanyola , els partits , malgrat tot , els partits seran els que tindran la darrera paraula en el llarg procés de la independència . Aquesta històricament nomes s’ha aconseguit o bé , per via militar o bé per mitja de referèndum. Un referèndum que moltes vegades ha estat forçat per un partit polític. Però ara , gràcies a Kosovo, també es pot aconseguir , per mitjà de la proclamació per la majoria del Parlament , és a dir , també dels partits
Dins el context actual on es trobem , tot indica que serà un o dos partits els que hauran de fer el darrer pas i el més decisiu per a la nostra independència.
Per tot això és important poder influir en tot el que succeeix en els partits.
En el meu cas, a part de participar en moltes iniciatives sobiranistes des del primer moment , també com a militant d’ERC, crític amb la marrada sobiraniste que està duent a terme l’actual executiva , també vaig fer tot el possible per forçar el canvi. A Esquerra hauria de ser més fàcil poder donar la veu critica als militants, ja que és teòricament un partit assembleari on cada un dels militants té la possibilitat de votar directament l’executiva , però el fets han demostrat que tampoc a servit per gaire. Al final la força de la nomemklatura , amb càrrecs , remuneracions, subvencions i complicitats entre pactes de favors i contrafavors permet fer tot tipus de trucs per afeblir la participació o almenys perquè aquesta sigui la més favorable als seus interessos . tot el que es va fer amb Reagrupament Independentista sembla que ha estat fins ara en va.
Si a tot això, hi afegim que no cal ser gaire llest i conèixer com funcionen els partits per dins per saber que molts dels suports i complicitats que CDC està donant al moviment sobiranista és més per motius electorals que no pas per convicció . Com també que Esquerra tornarà a treure el seu discurs independentista per motius purament electorals mentre pensa reeditar el seu pacte amb els socialistes espanyols encara que això impliqui una pèrdua de sobirania.
Tot plegat fa que els militants dels partits catalans parlamentaris tinguin un panorama ben desolat.
Però no és cap particularitat especifica de la malastrugança catalana . de fet, si els partits catalans són maquinaries electorals que supediten tot el seu discurs als resultats electorals immediats és degut al rol que la democràcia espanyola permet als partits no estatals, és a dir, als partits no nacionalistes espanyols. Només els partits estatals espanyols poden arribar a , pactar per interessos d’estat , ho hem vist al Pais Basc. En canvi els nostres partits, si no aposten descaradament per la independència, quin interès d’estat pot tenir? Qualsevol altre pacte que no sigui en aquesta direcció potser serà per interès d’estat, però de l’Estat espanyol.
Malgrat tot, estic convençut, però, que tot el que estan fent el militants d’ambdós partits tindrà els seus fruits. Perquè els militants que son crítics amb el partit ho son per conviccions i no per interessos, i per aquest motiu participen en múltiples iniciatives sobiranistes . Moltes vegades , ho fan , no només perquè creuen fermament que serà un bon pas per conscienciar els ciutadans que cal anar cap a la independència , sinó també perquè volen posar en un compromís els respectius partits . un clar exemple el tenim amb la ILP que estan mirant de tirar endavant, i com sembla que també podrà arribar a ser l’Acte de Sobirania en resposta a la sentencia del TC.
Iniciativa per Catalunya verds es la marca blanca del PSOE per tant unionista. Esquerra ha demostrat clarament que la seva màxima ambició es la de estar en el govern al preu que sigui , els fets ho demostren, Joan Carretero i tot el sector independentista per dur a terme la tasca independentista a sortit del partit , a CIU no hi ha una alternativa descaradament sobiraniste , en Lopez Tena, n’Àngel Colom, no arribaran mai a ser líders de CIU , a més perquè CIU té totes les de guanyar en les properes eleccions . Igual que a Esquerra, a CiU la majoria dels actuals dirigents porten també tota la vida vivint de la política , i són els menys indicats per liderar aquesta renovació política i ètica que cal a Catalunya per aconseguir la independència, sobretot si guanyen eleccions. Per què canviar de discurs si amb això han aconseguit tornar al poder?
Amb tot,desitjo tota la sort als companys independentistes de Convergència amb els seus intents de fer que el partit d’en Pujol es dediqui a lluitar per la independència i deixi de buscar un encaix a Espanya. es fa dur, molt dur, lluitar dins del partit , i encara més, quan comprensiblement els ciutadans, que saben que ets militant et donen les culpes de tot el que els dirigents del partit han fet o ha deixat de fer. Saps que tenen raó i no pots dir-los res , només callar i agafar més forces per seguir lluitant per canviar-ho. És la creu de ser militant d’un partit català ara, és la creu de ser militant d’un partit en una colònia. Per això cal que ho deixem de ser d’una vegada.
REAGRUPAMENT ES L’ÚNIC OPCIÓ, NO A DUBTAT EN APOSTAR CLARAMENT PER LA INDEPENDENCIA I LA RENOVACIO DE LA CLASSE POLITICA CATALANA, AMB LA PARTICIPACIÓ I EL SUPORT DE TOTS EL SOBIRANISTES DEL NOSTRE PAIS SENS DUBTE HO ACONSEGUIREM.
SOM UNA NACIÓ.

Aquest escrit ha estat enviat per un mlitant d'Esquerra.

VALENTS

En Pep Guardiola , en la roda de premsa prèvia al partit històric entre el Reial Madrid i el FC Barcelona , va dir , contestant a un periodista sobre el fet que el Barcelona anva al Bernabéu sense gaire pressió ja que tenia 4 punts d'avantatge , que no , que això no , que ell volia tota la presió perquè no valia amagar-se de la realitat , que a Madrid s'havia de guanyar com fos i que amb aquesta mentalitat anirien al bernabéu. El Barça va sortir al camp del Madrid amb ganes , amb coratge , i va guanyar fent història. En la roda de premsa posterior al partit , en Pep va respondre a un altre periodista que l'unic que va dir als seus jugadors és que havien de ser valents , perquè si no ho eren , a Madrid perdrien per golejada! En aquests moments , al nostre pais ens trobem en un moment clau , mai fins hara havia hagut tanta gent descontenta amb la situació politica , i el que és millor , molts d'ells comencen a pensar seriosament que no hi ha cap possibilitat de millora seguint a l'Estat espanyol El tripartit només ha tingut una cosa bona segons el meu parer , ha fet abrir els ulls a molts catalans de la misèria intel-lectual i política que regna en la classe política del nostre pais. Ara , amb el dèficit acumulat , amb la nova inmigració , amb les necessitats actuals , amb la globalització i amb un nacionalisme espanyol que ha posat definitivament la directa per aniquilar-nos com a nació , ningú no podrà sortir-se'n si vol jugar amb les mateixes regles que fins ara. Algú ho podrà dissimular mes o menys , però a l'hora de la verita , sempre perdrà a favor del qui és jutge i lladre a la vegada. tot plegat fa que ara hàgim arribat a un punt en què cap català que tingui una mica d'inquietuts i vulgui realment el millor per la seva familia i sobretot per als seus descendents no pot defensar que continuar igual és la millor opció que hi ha. Lògicament , els que som independentistes per convicció i per patriotisme ja fa tempr que no necessitem mes arguments per tenir-ho clar. En les properes eleccions al Parlament de Catalunya els catalans hem de despendre'ns de les nostre pors , de l'autoodi i de la visió petita , estreta i provinciana que molta han tingut fins ara. No podem pensar que votant als mateixos partits , que han estat còmplices i alguns fins i tot culpables directes d'arribar a aquesta situació , serem capaços de fer sortir Catalunya de l'atzucac en què es trobem . Com tampoc podem deixar passar més temps si no volem perdre definitivament la nostra identitat catalana. Els partits catalans parlamentaris tene problemes de credibilitat degut a què volen fer compatible ser unionista o pactar amb els unionistes i a l'hora ser sobiranistes. Cada dia que passa , més gent sap que aquesta compatibilitat és impossible , igual que ningú es creuria que un sigui soci del Reial Madrid i del FC Barcelona. La proposta de Reagrupament va en aquest direcció. Com ja sabeu , és una associació i no un partit polític , però pensada en clau política . És una proposta per poder articular entre els sobiranistes una candidatura d'ampli espectre , perquè així és tambe la xarxa sobiraniste , en les properes eleccions , i que transmeti la força d'aqusta xarxa en ascons al parlament català . Uns escons l'unica obligació dels quals sigui igual a l'objectiu que persegueix la xarxa sobiraniste : aconseguir la independència de la nació catalana. És una aposta arriscada i dificil , perquè a part de les dificultats que comporta aquest tipus nou de candidatura que no està basda en un partit i que està encara per definir , pel fet que es presenti tots el partits actuals hi estaran en contra , principalment els que pensaran que els poden resta vots. Els uns i els altres diran que fem el joc als enemics de Catalunya quan ells nomes aspiren a pactar-hi. Però també rebrem de tots els poders fàctics que donen suport a l'actual status quo de dominació espanyola sobre els Països Catalans. Ja no parlem de les tipiques enveges i afanys de protagonisme per part de alguns partits de nova creació o minoritaris . No ho tenim gents fàcil. Però igual que el Barça tampoc no ho tenia fàcil davant del repte de jugar a Madrid , els catalans sobiranistes hem de ser valents com els jugadors del Barça . Hem de sortir a guanyar la nostra llibertat a Espanya i no amb ganes de defensar l'estatut per després mirar d'arreglar-lo una mica o de trobar un encaix que cap espanyol no vol, perque si ho fem , perdrem segur , com sempre a passat , per golejada. Entre tots , amb valentia i coratge , podrem guanyar el repte més important de la nostra vida! Guanyar la independència de la nació catalana i fer històtia.

REGENERACIÓ POLITICA

Reagrupament , neix amb dos grans objectius , el primer i principal és la independència de la nació catalana , el segont , i molt important la regeneració de la política catalana.Com manifesta Carretero en el seu article "Patriotisme i dignitat" L'independentisme hauria de ser el banderer de l'honestedat, el rigor, l'eficiència i l'austeritat en l'exercici dels carrècs públics , que és la millor manera de recuperar la confiança dels ciutadans, una llei electoral que obligui a una vinculació efectiva entre candidats i electors és , en aquest sentit , una priotitat inajornable. El primer concepte, el de la trasparència , a banda d'implicar el coneixement públic de qualsevol despesa i ingrés per part dels partits politícs , fundaccions i entitats satèl-lits , hauria d'empliar-se i implicar un control exhaustiu. Això significa , accés public i inmediat a tots el informes i a tota la documentació generats amb diner públic , comtambé a tota la informació sobre els concursos i contractes generats per qualsevol nivell de l'administració pública.

Una mesura important és la reducció de la despesa de les campanyes electorals , amb l'enviament , a càrrec de l'administració , al domicili de tots els censats les paperetes de tots el partits que es presentin a les eleccions . tambe es podria promoure multitud de debats generals especialitzats en campanya electoral ( i durant tot l'any ) , oferir espais per celebrar mitings, i limitar dràsticament l'ús de tanques publicitaries , banderoles o similars amb finalitats electorals . En resum , cal forçar la reducció de la despesa electoral. Tot aixó també hauria d'anar acompanyat de mesures com la prohibició de l'endeutament dels partits politics, una autèntica aficina anti frau lluñy de les urpes del partit de govern de toren i la cesió de locals per a l'activitat quotidiana dels partits politics. Finalment , el fonamental seria respectar l'esparit original a la intenció d'aquestes mesures, perquè de ben segur els aperells tobarien maneres de saltar aquestes o altres limitacions , i caldria estar molt atent i avançar-se als esdeveniments . Tot aixó s'ha d'expilcar bé , tothom ha de saber que el programa electoral de Reagrupament és l'esquema d'un nou estat net dels vicis de l'Estat espanyol. Potser ja no és suficient voler assemblar-nos a qualsevol estat europeu , potser hem d'aspirar a més i esdevenir un exemple a seguir arreu del món. Hem de vincular l'esperança de viure en un estat ideal amb la independència de Catalunya.

L'EIX NACIONAL

En el món actual, a l'igual que en la vida diària tot és qüestió de priotitats , la meva prioritat és contribuir que el meu país, Catalunya, es converteixi en un país normal. Tan complicat és desitjar això?, crec que no és una utopia ni un impossible, nomes desitjo viure en un país normal. I que és per mi viure en un país normal?

És imprescindible tenir una consciència de nació. Som un poble amb una mateixa cultura, fruit d'anys d'història, tenim una llengua pròpia, el català, uns costums i unes tradicions comunes. I per damunt de tot la voluntat d'ésser catalans, un sentiment col-lectiu que ens identifica com a nació, és evident, que en gran part, tenim aquesta consciència de nació i és el fonament del nostre país.

En segon terme, per tal de sentir-nos reconeguts nosaltres mateixos, com a país, és imprescindible que nosaltres siguem els responsables de les nostres de les nostres accions, decisions, i gestions de tot allò que ens afecti. Cal assumir la responsabilitat i cal poder respondre de manera assenyada i madura pels nostres actes. I aquesta possibilitat només la dóna la llibertat.

Som un país amb seny, madur, autònom, amb majoria d'edat i necessitem sentir-nos realitzats com a tal, allunyats d'actituts paternalistes i de tuteles exteriors que ens suposen un fre al nostre desenvolupament cultural, social i polític. Que ens respectin com a un país normal!. És de justícia el que demanem! Només volem sentir-nos lliures per fer del nostre país allò que vulguem ser. Això no és una petició gratuïta, és el clam de un poble que té voluntat d'ésser.

És més que evident, la via independentista és la que recull aquest sentiment. Volem ser un país lliure per decodir lliurement. La independència, nó és un objectiu per si mateix, sens dubte és el mitja per assolir la plena normalitat política com a país.

Queda per tant clar, que com a nació, la independència ha d'ésser la nostra prioritat.

Vist l'actual panorama polític del nostre país, necessitem mobilitzar-nos nacionalment per fer aflorar i recollir aquest sentiment arreu del territori. Cal implicar tota la societat, sumant totes les sensibilitats existents per canalitzar aquesta il-lusió col-lectiva que ha d'ésser la força del nostre país.

Reagrupament ha pres la iniciativa i de la ma d'un nombrós grup d'homes i dones que tenen con a prioritat "l'eix nacional" per la indepedència del nostre país, aglutinar en una candidatura transversal, independentment de la seva procedència, ideologia i religió, que tinguin clar el significat de les paraules "unionista" i "independentista", totes aquelles persones disposades a treballar i donar suport a la candidatura al Parlament de Catalunya, de les Autonòmiques del 2010, perquè els diputats elegits, posin d'una vegada per totes damunt la taula la llibertat pel nostre país.

Ara toca que tots els catalans i catalanes treballem en aquesta direcció, afegint el nostre gra d'arena per tal de poder construir el nostre país.