REGENERACIÓ POLITICA

Reagrupament , neix amb dos grans objectius , el primer i principal és la independència de la nació catalana , el segont , i molt important la regeneració de la política catalana.Com manifesta Carretero en el seu article "Patriotisme i dignitat" L'independentisme hauria de ser el banderer de l'honestedat, el rigor, l'eficiència i l'austeritat en l'exercici dels carrècs públics , que és la millor manera de recuperar la confiança dels ciutadans, una llei electoral que obligui a una vinculació efectiva entre candidats i electors és , en aquest sentit , una priotitat inajornable. El primer concepte, el de la trasparència , a banda d'implicar el coneixement públic de qualsevol despesa i ingrés per part dels partits politícs , fundaccions i entitats satèl-lits , hauria d'empliar-se i implicar un control exhaustiu. Això significa , accés public i inmediat a tots el informes i a tota la documentació generats amb diner públic , comtambé a tota la informació sobre els concursos i contractes generats per qualsevol nivell de l'administració pública.

Una mesura important és la reducció de la despesa de les campanyes electorals , amb l'enviament , a càrrec de l'administració , al domicili de tots els censats les paperetes de tots el partits que es presentin a les eleccions . tambe es podria promoure multitud de debats generals especialitzats en campanya electoral ( i durant tot l'any ) , oferir espais per celebrar mitings, i limitar dràsticament l'ús de tanques publicitaries , banderoles o similars amb finalitats electorals . En resum , cal forçar la reducció de la despesa electoral. Tot aixó també hauria d'anar acompanyat de mesures com la prohibició de l'endeutament dels partits politics, una autèntica aficina anti frau lluñy de les urpes del partit de govern de toren i la cesió de locals per a l'activitat quotidiana dels partits politics. Finalment , el fonamental seria respectar l'esparit original a la intenció d'aquestes mesures, perquè de ben segur els aperells tobarien maneres de saltar aquestes o altres limitacions , i caldria estar molt atent i avançar-se als esdeveniments . Tot aixó s'ha d'expilcar bé , tothom ha de saber que el programa electoral de Reagrupament és l'esquema d'un nou estat net dels vicis de l'Estat espanyol. Potser ja no és suficient voler assemblar-nos a qualsevol estat europeu , potser hem d'aspirar a més i esdevenir un exemple a seguir arreu del món. Hem de vincular l'esperança de viure en un estat ideal amb la independència de Catalunya.

L'EIX NACIONAL

En el món actual, a l'igual que en la vida diària tot és qüestió de priotitats , la meva prioritat és contribuir que el meu país, Catalunya, es converteixi en un país normal. Tan complicat és desitjar això?, crec que no és una utopia ni un impossible, nomes desitjo viure en un país normal. I que és per mi viure en un país normal?

És imprescindible tenir una consciència de nació. Som un poble amb una mateixa cultura, fruit d'anys d'història, tenim una llengua pròpia, el català, uns costums i unes tradicions comunes. I per damunt de tot la voluntat d'ésser catalans, un sentiment col-lectiu que ens identifica com a nació, és evident, que en gran part, tenim aquesta consciència de nació i és el fonament del nostre país.

En segon terme, per tal de sentir-nos reconeguts nosaltres mateixos, com a país, és imprescindible que nosaltres siguem els responsables de les nostres de les nostres accions, decisions, i gestions de tot allò que ens afecti. Cal assumir la responsabilitat i cal poder respondre de manera assenyada i madura pels nostres actes. I aquesta possibilitat només la dóna la llibertat.

Som un país amb seny, madur, autònom, amb majoria d'edat i necessitem sentir-nos realitzats com a tal, allunyats d'actituts paternalistes i de tuteles exteriors que ens suposen un fre al nostre desenvolupament cultural, social i polític. Que ens respectin com a un país normal!. És de justícia el que demanem! Només volem sentir-nos lliures per fer del nostre país allò que vulguem ser. Això no és una petició gratuïta, és el clam de un poble que té voluntat d'ésser.

És més que evident, la via independentista és la que recull aquest sentiment. Volem ser un país lliure per decodir lliurement. La independència, nó és un objectiu per si mateix, sens dubte és el mitja per assolir la plena normalitat política com a país.

Queda per tant clar, que com a nació, la independència ha d'ésser la nostra prioritat.

Vist l'actual panorama polític del nostre país, necessitem mobilitzar-nos nacionalment per fer aflorar i recollir aquest sentiment arreu del territori. Cal implicar tota la societat, sumant totes les sensibilitats existents per canalitzar aquesta il-lusió col-lectiva que ha d'ésser la força del nostre país.

Reagrupament ha pres la iniciativa i de la ma d'un nombrós grup d'homes i dones que tenen con a prioritat "l'eix nacional" per la indepedència del nostre país, aglutinar en una candidatura transversal, independentment de la seva procedència, ideologia i religió, que tinguin clar el significat de les paraules "unionista" i "independentista", totes aquelles persones disposades a treballar i donar suport a la candidatura al Parlament de Catalunya, de les Autonòmiques del 2010, perquè els diputats elegits, posin d'una vegada per totes damunt la taula la llibertat pel nostre país.

Ara toca que tots els catalans i catalanes treballem en aquesta direcció, afegint el nostre gra d'arena per tal de poder construir el nostre país.

VICTOR ALEXANDRE

02 de juny de 2009
ESQUERRA , PARTIT CONSERVADOR

( Aquest article, malgrat tenir fixada data de publicació a les pagines de l'AVUI, ha estat prohibit per Toni Cruanyes, director en funcions del diari )


Durant força anys , com molts altres catalans , he votat Esquerra Republicana plenament conveçut que votava un partit d'esquerres, que es la meva ideologia. Però ara he vist que tè una direcció conservadora. El votava perquè pensava que els seus dirigents , a banda de coincidir amb les meves idees socials i amb una manera d'entendre la vida, tenien com a fet prioritari la llibertat de Catalunya. El meu ideal era i és ben senzill: primer de tot ls llibertat , després la gestió d'aquesta llibertat. No m'interessen els pusil-lànimes perquè no aspiro a ser un esclau d'esquerres, aspiro a ser persona. I per poder ser persona necessito ser lliure : lliure per ser qui soc , lliure per decidir , lliure per viure amb dignitat. De sobte , però els diriguents d'Esquerra em diuen que les coses sòn justament a l'inrevés. Es a dir , que la llibertat del meu poble ara no toca -ara toca pluja fina- i que el dret de ser, el dret de decidir i el dret de viure amb dignitat só somnis de tanoca que el temps esvairà com s'esvaiexen les bombolles de sabó en contacte amb la ma del infant.
Estic esbalaït, francament. Ja sé que no sóc l'únic, n'hi ha milers com jo, però això encara fa més dramàtica la situació. Estic esbalaït perquè , com ha independentista i home d'esquerres que sóc , ja fa temps que em pregunto com puc votar Eaquerra sense caure en una flagrant contradicció. Com puc votar-la si s'ha convertit en una força conservadora que em diu que la independència és secundaria? D'un partit d'esquerres se n'espera aire fresc i fermesa per trangredir una legalitat injusta. El conformisme , la covardia , la submissió i l'acomodació a la humillaci´, en canvi, son trets propis d'una naturalesa conservadora. El conservador és molt gelós del seu plat de llanties, agraeix a l'amo que li permeti omplir-lo i per res del mòn posa en perill una engruna de pa a canvi d'una dignitat incerta. Per això mai no traba el moment d'ana més enllà, perquè està tan acostumat a viure en captivitat que res no l'espanta més que la llibertat. En parla molt de la llibertat, això si, però només com una icona abstracta, només com una pastanaga celestial inassolible. I és que el captiu bon minyo a qui l'amo a cobert privilegis no s'allibera mai. És un captiu vocacional que l'unic que lamenta és no tenir cua per agrair més explicitament els copets que l'amo li dóna a l'esquena.
el conservador mor sempre entre les quatre parets de la presó. Peró, mentre és viu, es burla dels companys que barrinen plans de fuga o els desqualifica obertament. Hi està obligat per poder justificar la seva cobardia. prudència en diu, de la covardia. De fet, si els carcellers no existissin els hauria d'inventar. Sort en té que sempre hi són amb l'esguard amatent per reprovar el més minim gest d'autoafirmació individual o col-lectiva. Ves quin compromis que un dia es deixessin la porta oberta. Quina mala consciència que li crearia, ara que ha millorat el seu estatus gestinant el dia a dia penitenciari. "politica social de la presó" , en diu ell. A més, és un conservador agraït perquè l'alcaid l'ha-nomenat vicecarceller honorific i és molt important. Ell ho té clar: només un radical, només un extremista empenyeria la porta i marxaria.
jo, esforçant-m'hi, puc entendre aquestes febleses humanes. però em pregunto si un partit politic que les practiqui, per més que s'amagui darrere el nom d'Esquerra, pot ser mai el meu psrtit. El conformisme i el conservadorisme no van amb mi. M'agrada la gent que es rebel-la contra la ignominia. M'agrada la gent que no es ven ni s'agenolla i que no en desqualifica pel sol fet de mantenir-me dret quan ells s'arrosseguen per terra.
En les properes eleccions catalanes vull poder votar una força politica que no sigui conservadora, una força descomplexada que consideri la llibertat com el bé més preuat de l'esser humà. Vull poder votar, en definitiva, una força que em retorni la dignitat que Espanya i frança ens han robat a mi i al meu poble.

Victor Alexandre.

http://www.victoralexandre.cat/

· Notícia relacionada : L'avui censura Victor Alexandre.

A.R.I.

L'ASSOCIACIÓ REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA, OBJECTIU L'INDEPENDENCIA DE CATALUNYA, PRIMER PAS AUTONOMICAS 2010

IMATGES DEL DIMARTS DIA 2 DE JUNY A BARCELONA ASSEMBLEA DE PRESENTACIO

DE REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA , AMB L'ASISTENCIA DE MES DE 800 PERSONES.

DIJOUS DIA 4 DE JUNY DE 2009 ASSEMBLEA DE PRESENTACIÓ DE REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA A LES COMARQUES DEL CAMP DE TARRAGONA

A 2/4 DE 8 DEL VESPRE

A LA SALA D'ACTES DEL CIRCOL DE REUS

PLAÇA PRIM Nº 4

REUS

INDEPENDENTISTA ENTRE TOTS HO HA CONSEGUIREM NO I FALTIS

Carta de comiat als companys d'Esquerra

Benvolguts companys : Aquesta carta és per anunciar-vos que el militant Jaume Sabate Grifoll, amb carnet 26361, deixa de militar a Esquerra Republicana de Catalunya després de vuit anys de fer-ho. No ha estat una decisió facil , com tampoc n'estic content, però atessos els darrers esdeveniments, és la millor opció que puc triar.

Com molts de vosaltres ja haureu vist , desde fa un temps he estat molt crític amb l'actuació d'Esquerra, i si ho he fet, ha estat perquè creia que hi havia la possibilitat de posar-hi remei. Primer, vaig pensar que podia fer veure a la direcció que estava equivocada en la seva estratègia del pacte del tripartit, i mes tard, veient que no rectificaven, malgrat totes les raons esgrimides, vaog decidir d'apostar per forçar el canvi d'aquesta direcció que ha portat a Esquerra a ser un partit amb més exvotants que votants i qui sap, pot ser que també amb més exmilitants que militants.

Però no ha pogut ser, a vegades un no pot aconseguir el que vol, encara que he mirat d'explicar, penso que carregat de raó, que contraproduent que és l'actual estrategia i sobretot la manco de credibilitat que te l'actual direcció d'Esquerra, vosaltres companys militants , noho heu volgut veure, ja se sap, quan es tracta de temes relacionats amb les persones, la racionalitat sempre queda supeditada a les emocions, i en aquest cas de la direcció d'Esquerra, també al component de poder conservar la seva feina com ha polítics professionals.

La professionalització de la política, cosa totalment legitima si es pensa que a casa nostra es pot fer política com en un pais normal, és per mi contraproduent per a la lluita independentista, ja que el problema companys és que no estem justament en un país normal. Els països Catalans no són cap pais ni cap Estat, són només una nació sotmesa a la colonització d'Espanya i a vegades emb sembla que alguns dirigents d'Esquerra ho han oblidat. Es aquest comtext, la professionalització de la política és per mi inversament proporcional a les possibilitats d'aconseguir la independencià.

estia segur , però que molts de vosaltres, companys militants d'Esquerra, si continueu donant suport a l'actual direcció d'Esquerra, no ho feu per les mateixes raons que tene els que han fet de la poítica una professió, sinó perquè encar creieu que la pluja fina i el patriotisme social, pactant amb el PSC-PSOE, és una bona estratègia per aconseguir crear les complicitats independentistes que en Carod i en Puigcercós diuen que son necessàries abans de començar a fer els passos per proclamar la independència. Tranqils companys, no ho penso citicar mes. Ja he gastat massa temps ha fer-ho i si devant de la situació actual no ho voleu veure, és que potser no ho fareu pas mai.

Amb Esquerra Republicana de Catalunya he viscut situacions bones i d'altres no tant, durant vuit anys he treballat de valent per donar a conèixer el missarge independentista als meus amics i parents, al meu poble, he lluitat sense defallir en les pitjors circumstancies, quan vaig ser marginat per la Camarcal en la suspensió d'executiva , i localment en les municipals 2007, he viscut moments maravellosos amb la creació de Secció Local, i amb els resultats de 2003 i 2004 com tambe d'altres de pitjors, sobretot darrerament, en definitiva; he dedicat una part de la meva vida per fer creixé ERC perqué pensava que era la millor opció per acondeguir l'unic que m'importa: la independència del meu país.

Però companys miltants d'Esquerra, la direcció del partit en què tant confieu ha triat el pitjor moment, si es que n'hi ha algun de bo, per dir-nos a una part important de la militància que tenim com a prioritat la independència que al partit hi sobrem. No es gaire intel-ligent fre-ho davant d'unes eleccions europees i quan falta menys d'un any, com apunten molts analistes, per a las eleccions al Parlrment de Catalunya. Però sembla que els sentiments emboiren la racionalitat d'alguns. i amb comptes de mirar de sumar, s'aboquen a fer fora del partit els que no combreguen amb ells sense que els importi les conseqüencies.

A partir d'avui el meu objectiu és dedicar tots els meus esforços en la lluita independentista, sense perdre més temps en fer pedagogia als qui no volen posar-se a la raó ( de fet, igual que passa amb els espanyols ). Per això ara la meva prioritat és donar vida al moviment sobiranista que Reuagrupament està duent a terme, per aconseguir que aviat tinguem una candidatura d'ampli espectre al Parlament de Catalunya que proclami la independencia. Ens queda poc temps i ara és el moment de frer-ho.

Però no puc acomiadar-me de tots vosaltres sense donar-vos les gràcies, companys d'Esquerra per haver-me donat l'oportunitat de poder treballar per l independència de la meva nació. Garcies per haver pogut conèixer tants patriotes de pedra picada i gràcies sabretot per haver-me ensenyat la manera com NO S'HA DE FER POLITICA per aconseguir la nostra llibertat.

Visca la terra !

Salut i independència !

LA PORTA OBERTA.

La porta oberta?. La porta oberta la té la gent que vulgui entrar a formar par de la democràcia de bases. Qui es el que gosa dir que tenim la porta oberta , perquè?, vull pensar que es per entrar a formar part del partit mes democràtic , democaràtic i crític amb la dorecció.
Una dorecció que es capaç d'apartar als militants que de bon cor creuen amb el sentit comú i amb els estatuts.
Una direcció que nomes creu amb el favoritisme, i que l'utilitzen sense tenir amb compte el mes mínim sentit de la decència cemocràtica
Una direcció governada per gent que no te cap futur fora del partit
Una direcció que necessita el sou inflat de polític profesional i de les prevendes aconseguides a base de favors.
Una direcció que no admet mes militants , si no passen pel purgador del clan de "l'avellana" i dels "marcant paquet"
Una direcció que permet als gossos d'atac , maltractar i difamar com varen fer anteriorment.
Una direcció que es diu d'esquerres.
Una direcció que es pase pel folre l'etica del partit.
Una direcció que no l'importa pactar amb qualsevol , per mantenir els estatus.
Una direcció que permet la difamacio dels militants , mentre sigui per mantenir el seu ego.
Una direcció en la qual i tenen cabuda les persones ressentides de partits d'altres sigles.
Una direcció que no respecte als militants de base.
Una direcció a tots els nivells de servilisme a favor del opressor.
Una direcció que espera col-laborar qua convingui amb l'estat Espanyol, sense contrapartidas.
Una direcció opressora amb els seus afiliats.
Una direcció disposada a desfer el partit abans de donar el braç a torça.
Una direcció a la qual no l'importa el mètode ni la manera per mantenir la representació.
Una direcció que na accepta les critiques ni les opinions dels crítics legal i estatutáriament establerts.
Una direcció que es dona per antesa en democràcia , quan la democràcia surt de repectar les regles del joc.
Una direcció que obre i tanca les portes del partit com si fos seu.
Una direcció que sembla sortida d'algun còmic dels temps de "santiago i cierra españa"
Una direcció , que te que ser mes humil, mes normal sense crispacions.
Una direcció que te d'assebentar-se que les portes son per entrar i sortir.
Una direcció que no ha de controlar els que no combreguen amb ella.
Una direcció que no te que perdonar la vida a ningu.
Una direcció que es pasa pel folre els acords de l'ultim congres.
Una direcció que no repecta els acords , les bases tenim tot el dret a elegir els representants legals a la carrera per presidir la Generalitat.
Una direció que no respecte lu duplicitat de cárrecs.
Uns dirigents que els importa molt poc l'opinio de les seves bases.
Uns dirigents que es reparteixen el no se que i demes , sense respectar les decisions aprovades "ordeno i mando"
Repetixo, la parula honor, es una parula equivoca per aquesta gent.
Quina llastima tindrem que dir "fora els malts dirigents".
Quina llástima! la porta resta oberta perqué surtin els dirigents actual , els lladres de sentiments!
Aques escrit ha estat enviat per un company , el qual respectant la llibertat d'expresió , es publica integrament.

Esquerra clausura el bloc d'un militant per expressar el seu suport a Joan Carretero

(Barcelona, 29-04-2009)

La direcció d'Esquerra ha emprès una contundent persecució contra tot militant que expressi suport a Joan Carretero i, per exemple, ha clausurat aquest matí de forma fulminant el bloc Montmeló, el camí del canvi, que administrava Xavier Castells, militant d'ERC i regidor de Montmeló.

Castells va fer una entrada al seu bloc ahir a la nit en què expressava el seu suport a Joan Carretero i criticava l'expedient disciplinari i la suspensió immediata de militància que la direcció del partit va acordar dilluns contra Joan Carretero per 36 vots a favor i 1 en contra. Segons Castells, la direcció basava aquesta decisió tan greu en un article en què "l'excompany Carretero parlava d’unitat dels independentistes cara a les properes eleccions i en què cercava i demanava al seu partit, ERC, que fossin el pal de paller de la independència". També es demanva si "ha oblidat la direcció que la independència és la base del pensament ideològic del nostre partit".

El bloc de Xavier Castells era un dels que tenen alguns militants associats a la pàgina web d'Esquerra.

Ridao lidera un procés de liquidació fulminant de tota dissidència interna

La contundència de la direcció contra militants discrepants posa de manifest la voluntat de "liquidar" tot rastre de dissidència interna, cosa que encaixa amb la unanimitat de la decisió adoptada per l'executiva.

Així mateix, cal recordar les manifestacions de satisfacció que va efectuar el mateix secretari general, Joan Ridao, davant la marxa de Joan Carretero i altres militants que aquesta setmana han començat a fer-ho. Ridao en va fer una valoració positiva perquè considera que amb la pràctica explusió de Joan Carretero i l'abandonament de diversos militants que discrepen de la línia de la direcció s'aclareix i es cohesiona ERC, cosa favorable per a ERC ja que ha de veure's reflectit en una millora dels resultats electorals.

Sense Joan Carretero, Simó creu que ERC sortirà enfortida perquè "s'esborren les diferències"

En un sentit semblant a Ridao, s'ha prounuciat la portaveu parlamentària d'ERC, Anna Simó, que ha declarat en roda de premsa avui al Parlament que la marxa d'ERC de l'exconseller i líder de Reagrupament, Joan Carretero, ha de portar una “definició més clara del que representa el projecte d'ERC, cap a on va i quines són les seves bases ideològiques”. Per a Simó ERC pot sortir “enfortit” perquè “s’esborren les diferències” que hi havia fins ara a nivell intern del partit.