ESQUERRA ON VAS !

La Llei de consultes del Parlament que servirà per ser menys sobirans
Acabo de llegir la noticia a Vilaweb que el Parlament està a punt d’aprovar la Llei de consultes només amb el suport del tripartit. La llei, tal com s’està debatent, haurà de demanar sempre permís al govern espanyol per a poder convocar qualsevol referèndum. Però al final, el Tripartit, i amb Esquerra com a principal valedor, ha desestimat la proposta de CiU i han deixat tal com estava el text: La Generalitat sempre haurà de demanar permís al govern espanyol per poder convocar un referèndum.
Gracias a un partit 'independentista', ara el Parlament ha fet una llei que farà que sigui menys sobirà. Per a consultar qualsevol cosa als ciutadans de Catalunya, haurà de demanar sempre permís a Madrid.
Encara algú dubta que els dirigents d’Esquerra s’estan suïcidant?
La direcció d’Esquerra ha trepitjat tantes línies vermelles que semblaria que era impossible que ho fes un altre cop. Doncs ara n'acaben detrepitjar una altra. Algú tenia dubtes que aquesta llei no serviria per a res o, pitjor, servirà perquè el Parlament es lligui de mans per no poder avançar cap a la independència?
S'ha de ser innocent per creure els sopars de duro que volia vendre la direcció d'Esquerra. Des del primer dia estava clar que aquesta llei no serviria per poder fer cap referèndum per l’autodeterminació de Catalunya. El més greu era que primer en Puigcercós quan estava a la conselleria i després l’Ausàs varen fer bandera d’aquesta llei per justificar que Esquerra es mantingués al govern, empassant-se tots els gripaus espanyolistes que el PSC-PSOE els feia menjar: Invasions de competències de la Generalitat amb la llei de dependència, espanyolització de TV3 iCatRadio, tercera hora de castellà emmascarada amb l’autonomia de cada centre educatiu, TV3 tancada al País Valencià i restriccions per a les Illes i a la Catalunya Nord, acord de finançament que legitima l’espolifiscal...etc.
Us en recordeu, companys defensors de l'estratègia d'Esquerra, quan deieu que calia mantenir-se al govern malgrat totes aquestes línies vermelles trepitjades només per donar temps a aquesta llei deconsultes? Ara què dieu? Ha valgut la pena tot plegat?
Però el més greu de tot, és també la direcció d’Esquerra ha utilitzat la llei de consultes per justificar per dos cops el seu vot en contra de la ILP per demanar que es convoqui un referèndum vinculant. Deien que era irresponsable presentar-la, perquè calia esperar que fos aprovada la llei de consultes al Parlament que ells impulsaven. Asseguraven en veu baixa, que aquesta llei permetria convocar referèndums per l’autodeterminació des del Parlament. Titllaven als que havien presentat la ILP com uns irresponsables.
Si amb això no n'hi havia prou, el mateix Puigcercós el 13D deia, davant de les càmeres de TV3, que proposaria al Parlament la convocatòria d’un referèndum vinculant.
Però quan Esquerra va tornar a votar unes setmanes després, junt amb el PP, PSC, CiU i Iniciativa-Esquerra Unida, en contra la ILP que demanava que és convoqués un referèndum vinculant, adduint que anava encontra a les competències del Parlament, Esquerra ja estava reconeixent que el Parlament no podria mai aprovar una llei de consultes que permetés fer referèndums.
Si encara hi havia algú tenia l’esperança que al final Esquerra es trauria un conill del barret i la llei permetria convocar referèndums per l’autodeterminació, llegiu aquesta notícia a l’Avui.cat: El PSC afirma que la llei de consultes no permetrà fer cap referèndum independentista
Es pot tenir tanta barra,es pot mentir tan descaradament i no haver-ne de patir conseqüències?
Jo penso que és impossible que els votants d’Esquerra, sobretot els que no tenen el cul llogat, continuin votant-los. La direcció d’Esquerra, amb aquesta llei, s’ha acabat de lligar la soga alcoll i com més avancem, ells mateixos se l’aniran estrenyent.

GESTIONAR EL PRESENT...

Aquest es el problema , viure a costelles del ERARI PUBLIC , nomes faltaría que no gestionéssim diàriament el present , individualment ia ho fem en cada moment , diàriament fem política . El problema comença quan sorgeix algun president defensant els interessos particulars de partit , dient que ell i d’altre gent ens gestionaran el present i futur polític i econòmic , que ells no perden l’horitzó , que ells de tant en quant van a la platja i miren mar endins i es pregunten : allò del fons , on es perd la vista es l’horitzó? No es necessari que ens diguin que es preocuparan pel futur de tots nosaltres des de qualsevol poltrona atisban amb la ma damunt dels ulls la llibertat “terra , terra” ( dons gracies no )

En el moment de començar la nostra ultima singladura com a colònia , va aparèixer un home nou! No es va atrevir a dir-nos a tots nosaltres que com badocs esperàvem les paraules màgiques , el mana , “ CATALANS JA SOC AQUI , ves per on , en aquell moment ens va enlairar per art de màgia a la categoria de ciutadans de les estepes castellanes , li van permetre dir-nos “ ciutadans de Catalunya” ia soc aquí , ves per on en aquest moment varem deixar de ser polacos, per convertir-nos en ciutadans dels colonitzadors , desprès han aparegut altres essers , com a la pel·lícula “LA GUERRA DE LAS GALÀXIES” , varem arribar a l’època del peix al cove , mira que be ! ia podíem menjar de les engrunes que ens deixaven recollir els nostres espoliadors i amb un escuradents a la boca , plis-plas! , a la època del federalisme fins i tot sense pensar semblava possible un dialec amb els nostres amos , ens varem il·lusionar , seriem igual a ells , deixaríem de ser ciutadans de Catalunya, pesant a esser ciutadanos espanyoles , ens donarien de menjar a dojo , per continuar espoliant-nos ( que no es exacte la paraula) treballen per el seu benefici , Il·lusos teníem que creure que érem lliures , les paraules màgiques ESTAT FEDERAL , la solució. la gallina sempre amb les urpes protegint el boti , aquí comencen a jugar d’altres individus. ( no tenien majoria ) varen tenir que repartir menjadora. Els esquerrans si varen apuntar , em arribat a l’època de la “puja fina” , cada vegada mes pobres i al damunt mullats ! , es que son de pedra picada , es que anirem a la metròpoli a marcar paquet , es que el mes calent es a l’aigüera , etc..., nacionalistes , catalanistes, pactistes , i una muntanya de “istes”.

Ara ja fan propaganda encoberta per el futur immediat ( El punt, diumenge 24 de gener de 2010 ) diuen el dia que seran majoria ia proclamaran no se que , ara no es el cas , que tenim 21 diputats , que de moment estan molt be , que el dia que ni hagi 68 en començaran a parlar “ es propi de tot home imbecil fer-se d’astut” ( Georges Courtelaine, 1858-1929) per veure si en aconsegueixen 69 un bon numero ! es beu que es el millor, com que no es així , ells estan col·laborant amb els colonitzadors “ no tenim que perdre l’horitzó”, m’entres ens el fan buscar a nosaltres , ells ajuden a empobrir el país , des de la seva òptica en diuen “GESTIONAR” , quina paraula en boca d’un pactista! Que es conforma en portar els comptes de la colònia , perquè no expliquen al poble que cada vegada que van a la metròpoli a rebre ordres per la governabilitat retornen a la colònia acollonits , perquè reben aquest tracte tant personal , que si teniu un bon estar a casa vostra , que si falta alguna cosa “ellos “ es la faran arribar “vosotros a recaudar y obedecer”, no teniu... com es diu allò... que tenen ells... els colonitzadors com en deien... Criadilla?

Perquè no expliquen al poble que a partir d’ara quan anirem a votar a les autonòmiques , no serà anar a votar, serà un referèndum, si tots volem, si a la població ens expliquen un bon pla de nació, tornarà a existir , nomes es tracta de votar a una candidatura transversal ( ni dretes ni esquerres) independent i catalana, no valen les paraules catalanista-unioniste , nomes serveix la paraula CATALUNYA

Ara es l’hora, anar a votar tots a una per la desconnexió per perdre de vista els espoliadors de dintre i de fora de la nostra futura nació.

Votar tots a una , es fer un referèndum , es obtindré la majoria de diputats , no fa falta el vist i plau dels colonitzadors , mai cap opressor a donat la llibertat , desconnectem mitjançant les urnes , tots a una , deixem de ser catalanistes , siguem valents , votem en les properes eleccions autonòmiques per un govern de la nació catalana .

D’ara en endavant , naturalment “catalans”

LO CODOL

Entrevista a Joan Carretero

Joan Carretero: "Si CiU i ERC donen suport a les consultes, també ho haurien de fer al Parlament"

15-12-2009
Joan Carretero, president de Reagrupament, s’ha pronunciat avui sobre la iniciativa legislativa popular per l’autodeterminació que va presentar dilluns al Parlament Carles Móra. “Tal com van les coses, sembla que el Parlament no l’acceptarà. S’ha de ser clar. No es pot enredar la gent. Si CiU i ERC donen suport a les consultes populars, també ho haurien de fer al Parlament. Per tant, són majoria per poder tirar endavant aquesta iniciativa”.Carretero, que ha estat entrevistat per Jordi Basté a El món a RAC1, ha reiterat la seva voluntat de construir el país únicament amb les forces pròpies: “El catalanisme clàssic ha mort. Nosaltres passem olímpicament d’anar a negociar amb Madrid. Hem de fer com si no hi fossin. No hem de demanar permís a ningú, hem de decidir nosaltres”, ha dit.
Joan Carretero ha definit el referèndum del dia 13 de desembre com “un èxit esclatant”, i com “l’inici d’un procés absolutament imparable que ens ha de portar a aconseguir que aquest país sigui normal, un estat lliure”. En base al referèndum, “hi ha un sector important de la població que vol la independència del país i és una minoria qui no la vol”. Pel que fa a l’organització de la consulta, s’ha negat a entrar en polèmiques: “Com en qualsevol activitat humana, hi ha coses que es poden millorar i tenim temps per millorar-ho”.

Joan Carretero ha reiterat la seva opinió que, tenint en compte les competències actuals de la Generalitat, la institució més important de Catalunya és el Barça. “Continuo pensant que ser president del Barça és més important que el de la Generalitat” i ha posat com a exemple el tracte rebut per una delegació del Govern a Copenhaguen: “Si allà hi va el president del Barça, entra per la porta gran, sense haver fet cua. Per desgràcia del nostre país, no som res a escala internacional”.

Carretero també ha expressat que ha mantingut contactes amb el president del FC Barcelona, Joan Laporta, i amb el batlle d’Arenys de Munt, Carlés Móra, per formar una gran coalició capaç d’aspirar a la majoria absoluta a les pròximes eleccions al Parlament. “Estic convençut que si al final Laporta fa el pas cap a la política ens entendrem. Si fa política anirà amb Reagrupament o Reagrupament anirà amb Laporta”, ha dit. Les converses en aquesta direcció estan avançades: “Fa un temps em vaig reunir amb Joan Laporta, cara a cara, sols. Vam quedar que compartim una visió determinada del país i allò que li cal: tenir un estat propi”. “Jo li vaig proposar unir-se a Reagrupament. Em va dir que la seva prioritat era dirigir el Barça i que, a hores d’ara, no podia comprometre’s amb res més que no fos el Barça”.Per Carretero, “l’ideal seria que poguéssim anar junts: volem fer majoria absoluta” i ha criticat la situació política actual: “El país necessita un canvi radical en la composició del Parlament perquè això està podrit.” Un dels eixos vertebradors d’aquesta candidatura seria Carles Móra, que, sense ser encara associat, ja ha manifestat en diferents ocasions que l’ideari de Reagrupament coincideix cent per cent amb el seu. Joan Carretero ha anunciat que no té cap inconvenient a no ser el cap del cartell a les eleccions a fi de sumar esforços. “Jo faria un pas enrere per Joan Laporta i per moltíssim altra gent, i si Carles Móra fos el nostre candidat em semblaria fantàstic”, ha dit. Segons les seves paraules, Reagrupament anunciarà a la primavera el seu candidat a la presidència de la Generalitat.El president de Reagrupament ha blasmat les crítiques que s’adrecen a Laporta des d’alguns sectors: “Quan els presidents del Barça eren espanyolistes o, fins i tot, del PP, ningú deia res. Es veu que això deu ser més normal. En canvi, quan el president del Barça fa manifestacions per la independència de Catalunya, es diu que no pot fer política. És fantàstic que el president del Barça sigui independentista!”.

LA PUNCHA DE LA CADIRA

Els màxims dirigents de Convergència, Esquerra i Unió han coincidit avui a expressar el seu rebuig a la Iniciativa Legislativa Popular que ha estat presentada aquest migdia al Parlament de Catalunya per membres de la Coordinadora Nacional de les consultes per la Independència encapçalats per l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra. Aquesta iniciativa planteja, després de la jornada del 13-D, la necessitat que el Parlament convoqui un referèndum oficial.
Puigcercós: "No es pot posar el carro davant dels bous".
En declaracions al programa "Els matins", el president d'Esquerra, Joan Puigcercós, considera que convocar un referèndum des del Parlament és "posar el carro davant dels bous", atès que hi ha convocades consultes al febrer i a l'abril en altres municipis, malgrat que són els mateixos presentants de la ILP els principals promotors d'aquestes consultes.
Puigcercós, partidari ara d'esperar la sentència del TC, malgrat dir el contrari el 13-D
El president d'Esquerra també considera ara que cal esperar la sentència del Tribunal Constitucional, cosa que es contradiu directament amb les declaracions que va fer ell mateix durant el 13-D, en què va manifestar que "avui -13 de desembre- és completament intranscendent el que pugui dir el Tribunal Constitucional sobre l’Estatut".
Pelegrí: "CiU no proposarà cap referèndum ni en aquesta ni en la propera legislatura"
Per la seva banda, des de Convergència i Unió, Artur Mas, en declaracions a TV3, no veu possibitats que tiri endavant la iniciativa legislativa popular per promoure un referèndum vinculant, tot i que veu prou significativa la participació que es va registrar. Josep Maria Pelegrí, d'UDC, encara ha estat més explícit i ha assegurat que CiU no proposarà un referèndum oficial ni en aquesta ni en la següent legislatura "perquè s'ha d'evitar el fraccionament de la societat catalana'". En declaracions a Lleida, ha indicat que cal preservar el valor de la unitat de Catalunya.
Montilla: "Són consultes organitzades per sobiranistes i independentistes i hi han anat a votar sobiranistes i independentistes"Finalment, també hi hagut el posicionament del president de la Generalitat, José Montilla, el qual participa aquest dilluns en la cimera de presidents de comunitats autònomes convocada per Rodriguez Zapatero. Montilla ha tret representativitat i significació als resultats de les consultes del 13-D, en afirmar que les votacions d’aquest diumenge són "organitzades per sobiranistes i independentistes i hi han anat a votar sobiranistes i independentistes". Les declaracions de Montilla no constitueixen cap sorpresa i segueixen la línia de menystenien de les consultes, malgrat manifestar respecte per als ciutadans que hi han participat. En

els falsos arguments dels immobilistes

L'actual sistema de finançament de les comunitats autònomes té moltes resistències a ser reformat, sobretot per part dels representants polítics i socials d'aquells territoris que ara gaudeixen d'una situació de privilegi i que reben més diners dels que els tocarien amb un model que fos just i equitatiu. Un dels arguments que esgrimeixen els immobilistes és que no hi ha cap discriminació fiscal de Catalunya, perquè qui paga impostos són les persones i no els territoris i, com a conseqüència, els contribuents catalans són tractats per Hisenda exactament igual que els contribuents de qualsevol altre lloc. La falsedat d'aquest argument és que ignora deliberadament que l'activitat econòmica del govern de l'Estat és dual, no només recapta impostos, sinó que també realitza despeses. L'afirmació de l'argument anterior només té en compte el vessant dels ingressos de l'Estat i deixa de banda la seva despesa; ignora el territori on es materialitza i on es localitzen els perceptors dels seus pagaments. És una visió esbiaixada i els qui la utilitzen no són neutrals respecte al tema analitzat: fan servir aquest argument de manera demagògica per manipular els ciutadans de bona fe.
La forma correcta de fer l'anàlisi de la incidència territorial de l'activitat econòmica de l'Estat és tenint en compte simultàniament tant els ingressos com les despeses. Això es fa mitjançant les balances fiscals, que és l'instrument comptable que es fa servir a Alemanya, els EUA, el Canadà i Austràlia. L'any 2008, s'estima que el dèficit fiscal de Catalunya es va situar al voltant de 21.000 milions d'euros. És evident que l'Estat espanyol no tracta a tots els ciutadans igual des del punt de vista de la despesa.
Els catalans no hem de tenir por de la resposta d’Espanya a la declaració unilateral de Independència del Parlament de Catalunya. Espanya no pot respondre violentament perquè això suposaria aïllar-se del concert internacional i de la Unió Europea. Reagrupament és una associació i no un partit tradicional perquè això li permet garantir un ampli espectre social d’associats i una estructura organitzativa molt lleugera que eviti haver de dependre d’hipoteques de qualsevol tipus. l’Associació recolzarà aquell partit o coalició de partits que defensin els 2 eixos fundacionals de Reagrupament i que serà indispensable que ho ratifiquin els seus associats en votació.

SENSE CREDIBILITAT

El model de finançament de les autonomies de règim comú espanyoles no compleix cap dels requisits que caracteritzen el federalisme fiscal:
- Ordinalitat, consistent en que els territoris no perdin llocs en el rànquing de PIB per càpita que ocupen abans de la redistribució dels ingressos provinents dels impostos un cop s’aplica el sistema de finançament (criteri que figura a l’Estatut i era un dels grans objectius del tripartit a la negociació).
- Transparència, que els criteris de repartiment siguin clars. En el finançament pactat són ambigus, ningú sap exactament que li tocarà, i els guanys que proclamen les diverses autonomies sumen més de 14.000 milions, quan l’Estat en cap cas en posarà més d’11.000 (xifra que, a més, no ha confirmat).
- Limitació de la solidaritat, que a Alemanya el Tribunal Constitucional va situar al 4% del PIB, i a altres països federals del món se situa entre el 2% i el 5% del PIB. A Catalunya, el dèficit fiscal se situa en el 10% del PIB, que, sumat als del País Valencià i de les Illes Balears, situa els Països Catalans com el territori més espoliat fiscalment del món occidental.
Com a conclusió, és inútil emprendre nous processos de millora del finançament amb un Estat que no està disposat a negociar un sistema realment just i solidari, i que només amb la independència cessarà el brutal espoli fiscal al qual ens veiem sotmesos els catalans.
El nou sistema de finançament està dissenyat perquè res no canviï. Els diners que rep cada comunitat depenen de la participació en la recaptació obtinguda en el seu territori d’una cistella d’impostos –concretament, el 50% de l’IRPF i de l’IVA i el 58% dels impostos especials–, ajustada en més o menys diners per tres fons diferents. En primer lloc, hi ha el Fons de Garantia de Serveis Fonamentals, que assegura que es cobreixen les prestacions dels serveis públics fonamentals (salut, educació i serveis socials). A aquest fons s’hi destina el 80% dels diners del total de finançament de les comunitats autònomes. La Generalitat volia que fos el 65% del finançament total. Les variables que es tenen en compte a l’hora de repartir els diners d’aquest fons entre les comunitats autònomes són la dispersió de la població, l’envelliment, la insularitat, la superfície i la població en edat escolar. Cap d’elles són les variables que defensava la Generalitat (immigració i diferència de preus entre comunitats autònomes).En segon lloc, hi ha el Fons de Suficiència Global, que garanteix el finançament de la resta de competències de les comunitats autònomes. Si una comunitat autònoma perd diners amb el que es reparteix amb el Fons de Garantia de Serveis Fonamentals, l’Estat li compensarà amb el Fons de Suficiència Global, de manera que cap en sortirà perdent. El paper que juga aquest fons en el sistema de finançament queda clar en una frase que hi ha en el PowerPoint que té el Ministeri d’Economia i Hisenda penjat a la seva web: "Este Fondo asegura que cada CCAA mantiene el statu quo y ninguna pierde".Finalment, en tercer lloc, hi ha dos fons de signe contrari: el Fons de Competitivitat, per a les comunitats amb més riquesa i que fan un major esforç fiscal i el Fons de Cooperació, per a les comunitats amb menys riquesa relativa. Amb aquests dos fons, l’Estat pot acabar d’ajustar els diners que rep cada comunitat segons li convingui políticament en cada territori.Aquest sistema de finançament és molt insolidari i injust per a Catalunya. Perquè el model fos just per a Catalunya hauria de complir tres criteris:
1. Ordinalitat: un territori no pot perdre posicions en el rànquing de PIB per càpita després de l'aplicació del sistema de finançament. El model de finançament acceptat per la Generalitat no compleix el principi d’ordinalitat. Amb les xifres que s’han fet públiques, Catalunya baixarà posicions en el rànquing de PIB per habitant després de l’aplicació dels diferents fons del model.2. Transparència: les condicions que ha de complir un territori per poder ser beneficiari del sistema, és a dir, rebre més diners del que paga d’impostos, han de ser conegudes i quantificables. Per exemple, la UE estableix que les regions que tenen dret a rebre transferències en aplicació de la solidaritat són aquelles amb un PIB per habitant inferior al 90% de la mitjana europea. El nou model de finançament no és transparent, l’únic que fa és que totes les comunitats es mantinguin com estaven per evitar un conflicte polític territorial i, per tant, manté la situació d’espoli de Catalunya. Per exemple, l'Aragó, la Rioja o Cantàbria –totes amb un PIB per habitant superior a la mitjana espanyola– haurien de contribuir al sistema i, en canvi, amb el nou model de finançament, totes rebran més diners de l'Estat del que paguen d'impostos.3. Limitació quantitativa: la contribució neta de cada territori al sistema, és a dir, la diferència entre el que paga i el que rep, ha de tenir un límit per tal d'evitar excessos de contribució que perjudiquin el seu desenvolupament. Hi ha països que aquest límit el tenen fixat explícitament. Així, per exemple, el Tribunal Constitucional alemany limita la solidaritat interterritorial al 4% del PIB de cada regió.

En canvi, el nou sistema de finançament no fixa cap límit a la solidaritat de Catalunya. El dèficit fiscal de Catalunya és del 10% del PIB i amb el nou model de finançament no hi ha cap garantia que es redueixi.L'actual model de finançament, doncs, consolida la dependència financera de la Generalitat de la voluntat política del Govern de l’Estat espanyol que hi hagi en cada moment, no compleix el principi d’ordinalitat, no és transparent i és abusiu quantitativament per a Catalunya.La Generalitat ha acceptat perpetuar l’espoli fiscal dels catalans, que després de l’acord de finançament serà d’uns 2.500 euros a l’any per persona.

CANVIS PROFUNDS

Guardo intactes a la meva memòria les imatges del míting que Josep-Lluís Carod-Rovira va protagonitzar a Valls el febrer del 2004. Acabat de retornar del seu viatge a Perpinyà, tot just dimitit com a conseller en cap, en mig de l’acarnissament contra ell per part de la caverna mediàtica espanyola, el llavors líder de l’independentisme català fa sobreeixir el Centre Cultural Municipal de la capital de l’Alt Camp amb 1.400 persones per sentir la seva vibrant oratòria, en el que les cròniques van definir com l’acte polític més multitudinari celebrat a Valls des del final del franquisme. Parla d’independència, de mans netes, de rebel·lia, d’aire fresc. Un mes més tard, la candidatura que encapçalava Carod va obtenir els millors resultats que el seu partit mai no havia obtingut en unes eleccions des del temps de la República: 650.000 vots i 8 diputats a les Corts Espanyoles. Molts tocàvem el cel amb la punta dels dits, i ens imaginàvem que, en les següents eleccions al Parlament de Catalunya, l’independentisme que Carod liderava podria disputar el lideratge electoral a convergents i socialistes. Faig avançar a tota velocitat la pel·lícula de la meva memòria fins al 4 de novembre d’enguany. Un Carod que no recorda ni vagament aquell que més de cinc anys abans estava al zènit de la seva carrera política fa una conferència en què augura “canvis profunds”. No concreta gaire, però algunes de les frases que se’n destaquen (“projecte nacional no nacionalista”, “construir la nació des de l’esquerra”, i la ja clàssica apel·lació al “patriotisme social”, aquell gran concepte) em recorden vivament el llenguatge que els socialistes catalans han vingut utilitzant des de fa tres dècades. Comparo les dues imatges. Està clar que Carod parla amb coneixement de causa. El Carod del 2004 no té res a veure amb el d’ara. Ha “canviat profundament”, és evident. Només una cosa es manté immutable: vol seguir fent política professional, per descomptat. Tornar a fer de filòleg no és una opció. Com va dir no fa gaire, “qui està en política des dels 12 anys, no se’n vol retirar als 57”, com si fos un sil·logisme irrefutable. Es veu que amb 45 anys no n’ha tingut prou, l’home. Torno a Valls. Dimarts, 3 de novembre. Qui fa un acte polític a la ciutat és Joan Carretero. El Teatre Principal s’omple per la presentació de Reagrupament. Parla d’independència, però sobretot d’aprofundiment en la democràcia: de llistes obertes, de transparència en els comptes públics, contra l’acumulació de càrrecs i el nepotisme i a favor de la limitació de mandats…Veig molts dels que érem, fa cinc anys i mig, al míting de Carod. Torno a veure l’espurna de la il·lusió en les seves mirades. Em ve al cap la butlleta d’adhesió d’un associat. “No ens enganyeu”, suplicava a l’apartat d’observacions. Segur que era dels que es va il·lusionar amb Carod. Segur que és dels centenars de milers als quals el “canvi profund” de Carod ha decebut. Segur que estava desenganyat amb la política. Segur que Reagrupament l’hi ha tornat a fer creure, però no pot evitar l’ombra del dubte: ja se sap, gat escaldat… No, company. No t’enganyarem. Joan Carretero no t’enganyarà. Els que hem treballat de fa anys al seu costat t’ho garantim. Es creu el que diu. Predica amb l’exemple. No és autoritari, no creu en els aparells tancats dels partits, ni en les capelletes. Té les idees clares però valora la discrepància i la pluralitat d’opinions. Practica la democràcia sense cap por. Escolta els experts en els diferents temes abans de prendre decisions. És d’una integritat personal incorruptible. I els que som al seu costat hi som precisament per aquests valors. Nosaltres sí que estem pels “canvis profunds” en la forma de fer política, i en els seus continguts. No t’enganyarem, company!

escrit per ALBERT PEREIRA