Entrevista a Joan Carretero

Joan Carretero: "Si CiU i ERC donen suport a les consultes, també ho haurien de fer al Parlament"

15-12-2009
Joan Carretero, president de Reagrupament, s’ha pronunciat avui sobre la iniciativa legislativa popular per l’autodeterminació que va presentar dilluns al Parlament Carles Móra. “Tal com van les coses, sembla que el Parlament no l’acceptarà. S’ha de ser clar. No es pot enredar la gent. Si CiU i ERC donen suport a les consultes populars, també ho haurien de fer al Parlament. Per tant, són majoria per poder tirar endavant aquesta iniciativa”.Carretero, que ha estat entrevistat per Jordi Basté a El món a RAC1, ha reiterat la seva voluntat de construir el país únicament amb les forces pròpies: “El catalanisme clàssic ha mort. Nosaltres passem olímpicament d’anar a negociar amb Madrid. Hem de fer com si no hi fossin. No hem de demanar permís a ningú, hem de decidir nosaltres”, ha dit.
Joan Carretero ha definit el referèndum del dia 13 de desembre com “un èxit esclatant”, i com “l’inici d’un procés absolutament imparable que ens ha de portar a aconseguir que aquest país sigui normal, un estat lliure”. En base al referèndum, “hi ha un sector important de la població que vol la independència del país i és una minoria qui no la vol”. Pel que fa a l’organització de la consulta, s’ha negat a entrar en polèmiques: “Com en qualsevol activitat humana, hi ha coses que es poden millorar i tenim temps per millorar-ho”.

Joan Carretero ha reiterat la seva opinió que, tenint en compte les competències actuals de la Generalitat, la institució més important de Catalunya és el Barça. “Continuo pensant que ser president del Barça és més important que el de la Generalitat” i ha posat com a exemple el tracte rebut per una delegació del Govern a Copenhaguen: “Si allà hi va el president del Barça, entra per la porta gran, sense haver fet cua. Per desgràcia del nostre país, no som res a escala internacional”.

Carretero també ha expressat que ha mantingut contactes amb el president del FC Barcelona, Joan Laporta, i amb el batlle d’Arenys de Munt, Carlés Móra, per formar una gran coalició capaç d’aspirar a la majoria absoluta a les pròximes eleccions al Parlament. “Estic convençut que si al final Laporta fa el pas cap a la política ens entendrem. Si fa política anirà amb Reagrupament o Reagrupament anirà amb Laporta”, ha dit. Les converses en aquesta direcció estan avançades: “Fa un temps em vaig reunir amb Joan Laporta, cara a cara, sols. Vam quedar que compartim una visió determinada del país i allò que li cal: tenir un estat propi”. “Jo li vaig proposar unir-se a Reagrupament. Em va dir que la seva prioritat era dirigir el Barça i que, a hores d’ara, no podia comprometre’s amb res més que no fos el Barça”.Per Carretero, “l’ideal seria que poguéssim anar junts: volem fer majoria absoluta” i ha criticat la situació política actual: “El país necessita un canvi radical en la composició del Parlament perquè això està podrit.” Un dels eixos vertebradors d’aquesta candidatura seria Carles Móra, que, sense ser encara associat, ja ha manifestat en diferents ocasions que l’ideari de Reagrupament coincideix cent per cent amb el seu. Joan Carretero ha anunciat que no té cap inconvenient a no ser el cap del cartell a les eleccions a fi de sumar esforços. “Jo faria un pas enrere per Joan Laporta i per moltíssim altra gent, i si Carles Móra fos el nostre candidat em semblaria fantàstic”, ha dit. Segons les seves paraules, Reagrupament anunciarà a la primavera el seu candidat a la presidència de la Generalitat.El president de Reagrupament ha blasmat les crítiques que s’adrecen a Laporta des d’alguns sectors: “Quan els presidents del Barça eren espanyolistes o, fins i tot, del PP, ningú deia res. Es veu que això deu ser més normal. En canvi, quan el president del Barça fa manifestacions per la independència de Catalunya, es diu que no pot fer política. És fantàstic que el president del Barça sigui independentista!”.

LA PUNCHA DE LA CADIRA

Els màxims dirigents de Convergència, Esquerra i Unió han coincidit avui a expressar el seu rebuig a la Iniciativa Legislativa Popular que ha estat presentada aquest migdia al Parlament de Catalunya per membres de la Coordinadora Nacional de les consultes per la Independència encapçalats per l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra. Aquesta iniciativa planteja, després de la jornada del 13-D, la necessitat que el Parlament convoqui un referèndum oficial.
Puigcercós: "No es pot posar el carro davant dels bous".
En declaracions al programa "Els matins", el president d'Esquerra, Joan Puigcercós, considera que convocar un referèndum des del Parlament és "posar el carro davant dels bous", atès que hi ha convocades consultes al febrer i a l'abril en altres municipis, malgrat que són els mateixos presentants de la ILP els principals promotors d'aquestes consultes.
Puigcercós, partidari ara d'esperar la sentència del TC, malgrat dir el contrari el 13-D
El president d'Esquerra també considera ara que cal esperar la sentència del Tribunal Constitucional, cosa que es contradiu directament amb les declaracions que va fer ell mateix durant el 13-D, en què va manifestar que "avui -13 de desembre- és completament intranscendent el que pugui dir el Tribunal Constitucional sobre l’Estatut".
Pelegrí: "CiU no proposarà cap referèndum ni en aquesta ni en la propera legislatura"
Per la seva banda, des de Convergència i Unió, Artur Mas, en declaracions a TV3, no veu possibitats que tiri endavant la iniciativa legislativa popular per promoure un referèndum vinculant, tot i que veu prou significativa la participació que es va registrar. Josep Maria Pelegrí, d'UDC, encara ha estat més explícit i ha assegurat que CiU no proposarà un referèndum oficial ni en aquesta ni en la següent legislatura "perquè s'ha d'evitar el fraccionament de la societat catalana'". En declaracions a Lleida, ha indicat que cal preservar el valor de la unitat de Catalunya.
Montilla: "Són consultes organitzades per sobiranistes i independentistes i hi han anat a votar sobiranistes i independentistes"Finalment, també hi hagut el posicionament del president de la Generalitat, José Montilla, el qual participa aquest dilluns en la cimera de presidents de comunitats autònomes convocada per Rodriguez Zapatero. Montilla ha tret representativitat i significació als resultats de les consultes del 13-D, en afirmar que les votacions d’aquest diumenge són "organitzades per sobiranistes i independentistes i hi han anat a votar sobiranistes i independentistes". Les declaracions de Montilla no constitueixen cap sorpresa i segueixen la línia de menystenien de les consultes, malgrat manifestar respecte per als ciutadans que hi han participat. En

els falsos arguments dels immobilistes

L'actual sistema de finançament de les comunitats autònomes té moltes resistències a ser reformat, sobretot per part dels representants polítics i socials d'aquells territoris que ara gaudeixen d'una situació de privilegi i que reben més diners dels que els tocarien amb un model que fos just i equitatiu. Un dels arguments que esgrimeixen els immobilistes és que no hi ha cap discriminació fiscal de Catalunya, perquè qui paga impostos són les persones i no els territoris i, com a conseqüència, els contribuents catalans són tractats per Hisenda exactament igual que els contribuents de qualsevol altre lloc. La falsedat d'aquest argument és que ignora deliberadament que l'activitat econòmica del govern de l'Estat és dual, no només recapta impostos, sinó que també realitza despeses. L'afirmació de l'argument anterior només té en compte el vessant dels ingressos de l'Estat i deixa de banda la seva despesa; ignora el territori on es materialitza i on es localitzen els perceptors dels seus pagaments. És una visió esbiaixada i els qui la utilitzen no són neutrals respecte al tema analitzat: fan servir aquest argument de manera demagògica per manipular els ciutadans de bona fe.
La forma correcta de fer l'anàlisi de la incidència territorial de l'activitat econòmica de l'Estat és tenint en compte simultàniament tant els ingressos com les despeses. Això es fa mitjançant les balances fiscals, que és l'instrument comptable que es fa servir a Alemanya, els EUA, el Canadà i Austràlia. L'any 2008, s'estima que el dèficit fiscal de Catalunya es va situar al voltant de 21.000 milions d'euros. És evident que l'Estat espanyol no tracta a tots els ciutadans igual des del punt de vista de la despesa.
Els catalans no hem de tenir por de la resposta d’Espanya a la declaració unilateral de Independència del Parlament de Catalunya. Espanya no pot respondre violentament perquè això suposaria aïllar-se del concert internacional i de la Unió Europea. Reagrupament és una associació i no un partit tradicional perquè això li permet garantir un ampli espectre social d’associats i una estructura organitzativa molt lleugera que eviti haver de dependre d’hipoteques de qualsevol tipus. l’Associació recolzarà aquell partit o coalició de partits que defensin els 2 eixos fundacionals de Reagrupament i que serà indispensable que ho ratifiquin els seus associats en votació.

SENSE CREDIBILITAT

El model de finançament de les autonomies de règim comú espanyoles no compleix cap dels requisits que caracteritzen el federalisme fiscal:
- Ordinalitat, consistent en que els territoris no perdin llocs en el rànquing de PIB per càpita que ocupen abans de la redistribució dels ingressos provinents dels impostos un cop s’aplica el sistema de finançament (criteri que figura a l’Estatut i era un dels grans objectius del tripartit a la negociació).
- Transparència, que els criteris de repartiment siguin clars. En el finançament pactat són ambigus, ningú sap exactament que li tocarà, i els guanys que proclamen les diverses autonomies sumen més de 14.000 milions, quan l’Estat en cap cas en posarà més d’11.000 (xifra que, a més, no ha confirmat).
- Limitació de la solidaritat, que a Alemanya el Tribunal Constitucional va situar al 4% del PIB, i a altres països federals del món se situa entre el 2% i el 5% del PIB. A Catalunya, el dèficit fiscal se situa en el 10% del PIB, que, sumat als del País Valencià i de les Illes Balears, situa els Països Catalans com el territori més espoliat fiscalment del món occidental.
Com a conclusió, és inútil emprendre nous processos de millora del finançament amb un Estat que no està disposat a negociar un sistema realment just i solidari, i que només amb la independència cessarà el brutal espoli fiscal al qual ens veiem sotmesos els catalans.
El nou sistema de finançament està dissenyat perquè res no canviï. Els diners que rep cada comunitat depenen de la participació en la recaptació obtinguda en el seu territori d’una cistella d’impostos –concretament, el 50% de l’IRPF i de l’IVA i el 58% dels impostos especials–, ajustada en més o menys diners per tres fons diferents. En primer lloc, hi ha el Fons de Garantia de Serveis Fonamentals, que assegura que es cobreixen les prestacions dels serveis públics fonamentals (salut, educació i serveis socials). A aquest fons s’hi destina el 80% dels diners del total de finançament de les comunitats autònomes. La Generalitat volia que fos el 65% del finançament total. Les variables que es tenen en compte a l’hora de repartir els diners d’aquest fons entre les comunitats autònomes són la dispersió de la població, l’envelliment, la insularitat, la superfície i la població en edat escolar. Cap d’elles són les variables que defensava la Generalitat (immigració i diferència de preus entre comunitats autònomes).En segon lloc, hi ha el Fons de Suficiència Global, que garanteix el finançament de la resta de competències de les comunitats autònomes. Si una comunitat autònoma perd diners amb el que es reparteix amb el Fons de Garantia de Serveis Fonamentals, l’Estat li compensarà amb el Fons de Suficiència Global, de manera que cap en sortirà perdent. El paper que juga aquest fons en el sistema de finançament queda clar en una frase que hi ha en el PowerPoint que té el Ministeri d’Economia i Hisenda penjat a la seva web: "Este Fondo asegura que cada CCAA mantiene el statu quo y ninguna pierde".Finalment, en tercer lloc, hi ha dos fons de signe contrari: el Fons de Competitivitat, per a les comunitats amb més riquesa i que fan un major esforç fiscal i el Fons de Cooperació, per a les comunitats amb menys riquesa relativa. Amb aquests dos fons, l’Estat pot acabar d’ajustar els diners que rep cada comunitat segons li convingui políticament en cada territori.Aquest sistema de finançament és molt insolidari i injust per a Catalunya. Perquè el model fos just per a Catalunya hauria de complir tres criteris:
1. Ordinalitat: un territori no pot perdre posicions en el rànquing de PIB per càpita després de l'aplicació del sistema de finançament. El model de finançament acceptat per la Generalitat no compleix el principi d’ordinalitat. Amb les xifres que s’han fet públiques, Catalunya baixarà posicions en el rànquing de PIB per habitant després de l’aplicació dels diferents fons del model.2. Transparència: les condicions que ha de complir un territori per poder ser beneficiari del sistema, és a dir, rebre més diners del que paga d’impostos, han de ser conegudes i quantificables. Per exemple, la UE estableix que les regions que tenen dret a rebre transferències en aplicació de la solidaritat són aquelles amb un PIB per habitant inferior al 90% de la mitjana europea. El nou model de finançament no és transparent, l’únic que fa és que totes les comunitats es mantinguin com estaven per evitar un conflicte polític territorial i, per tant, manté la situació d’espoli de Catalunya. Per exemple, l'Aragó, la Rioja o Cantàbria –totes amb un PIB per habitant superior a la mitjana espanyola– haurien de contribuir al sistema i, en canvi, amb el nou model de finançament, totes rebran més diners de l'Estat del que paguen d'impostos.3. Limitació quantitativa: la contribució neta de cada territori al sistema, és a dir, la diferència entre el que paga i el que rep, ha de tenir un límit per tal d'evitar excessos de contribució que perjudiquin el seu desenvolupament. Hi ha països que aquest límit el tenen fixat explícitament. Així, per exemple, el Tribunal Constitucional alemany limita la solidaritat interterritorial al 4% del PIB de cada regió.

En canvi, el nou sistema de finançament no fixa cap límit a la solidaritat de Catalunya. El dèficit fiscal de Catalunya és del 10% del PIB i amb el nou model de finançament no hi ha cap garantia que es redueixi.L'actual model de finançament, doncs, consolida la dependència financera de la Generalitat de la voluntat política del Govern de l’Estat espanyol que hi hagi en cada moment, no compleix el principi d’ordinalitat, no és transparent i és abusiu quantitativament per a Catalunya.La Generalitat ha acceptat perpetuar l’espoli fiscal dels catalans, que després de l’acord de finançament serà d’uns 2.500 euros a l’any per persona.

CANVIS PROFUNDS

Guardo intactes a la meva memòria les imatges del míting que Josep-Lluís Carod-Rovira va protagonitzar a Valls el febrer del 2004. Acabat de retornar del seu viatge a Perpinyà, tot just dimitit com a conseller en cap, en mig de l’acarnissament contra ell per part de la caverna mediàtica espanyola, el llavors líder de l’independentisme català fa sobreeixir el Centre Cultural Municipal de la capital de l’Alt Camp amb 1.400 persones per sentir la seva vibrant oratòria, en el que les cròniques van definir com l’acte polític més multitudinari celebrat a Valls des del final del franquisme. Parla d’independència, de mans netes, de rebel·lia, d’aire fresc. Un mes més tard, la candidatura que encapçalava Carod va obtenir els millors resultats que el seu partit mai no havia obtingut en unes eleccions des del temps de la República: 650.000 vots i 8 diputats a les Corts Espanyoles. Molts tocàvem el cel amb la punta dels dits, i ens imaginàvem que, en les següents eleccions al Parlament de Catalunya, l’independentisme que Carod liderava podria disputar el lideratge electoral a convergents i socialistes. Faig avançar a tota velocitat la pel·lícula de la meva memòria fins al 4 de novembre d’enguany. Un Carod que no recorda ni vagament aquell que més de cinc anys abans estava al zènit de la seva carrera política fa una conferència en què augura “canvis profunds”. No concreta gaire, però algunes de les frases que se’n destaquen (“projecte nacional no nacionalista”, “construir la nació des de l’esquerra”, i la ja clàssica apel·lació al “patriotisme social”, aquell gran concepte) em recorden vivament el llenguatge que els socialistes catalans han vingut utilitzant des de fa tres dècades. Comparo les dues imatges. Està clar que Carod parla amb coneixement de causa. El Carod del 2004 no té res a veure amb el d’ara. Ha “canviat profundament”, és evident. Només una cosa es manté immutable: vol seguir fent política professional, per descomptat. Tornar a fer de filòleg no és una opció. Com va dir no fa gaire, “qui està en política des dels 12 anys, no se’n vol retirar als 57”, com si fos un sil·logisme irrefutable. Es veu que amb 45 anys no n’ha tingut prou, l’home. Torno a Valls. Dimarts, 3 de novembre. Qui fa un acte polític a la ciutat és Joan Carretero. El Teatre Principal s’omple per la presentació de Reagrupament. Parla d’independència, però sobretot d’aprofundiment en la democràcia: de llistes obertes, de transparència en els comptes públics, contra l’acumulació de càrrecs i el nepotisme i a favor de la limitació de mandats…Veig molts dels que érem, fa cinc anys i mig, al míting de Carod. Torno a veure l’espurna de la il·lusió en les seves mirades. Em ve al cap la butlleta d’adhesió d’un associat. “No ens enganyeu”, suplicava a l’apartat d’observacions. Segur que era dels que es va il·lusionar amb Carod. Segur que és dels centenars de milers als quals el “canvi profund” de Carod ha decebut. Segur que estava desenganyat amb la política. Segur que Reagrupament l’hi ha tornat a fer creure, però no pot evitar l’ombra del dubte: ja se sap, gat escaldat… No, company. No t’enganyarem. Joan Carretero no t’enganyarà. Els que hem treballat de fa anys al seu costat t’ho garantim. Es creu el que diu. Predica amb l’exemple. No és autoritari, no creu en els aparells tancats dels partits, ni en les capelletes. Té les idees clares però valora la discrepància i la pluralitat d’opinions. Practica la democràcia sense cap por. Escolta els experts en els diferents temes abans de prendre decisions. És d’una integritat personal incorruptible. I els que som al seu costat hi som precisament per aquests valors. Nosaltres sí que estem pels “canvis profunds” en la forma de fer política, i en els seus continguts. No t’enganyarem, company!

escrit per ALBERT PEREIRA

FALTA MENYS

REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA

JUNTA DIRECTIVA

PRESIDENT
JOAN CARRETERO I GRAU ( PUIGCERDA

VICEPRESIDENTA – ÀREA DE RELACIONS EXTERNES
RUT CARANDELL I RIERADEVALL ( BARCELONA )

SECRETARIA
SANDRA LOMAS PENA ( TARRAGONA )

TRESORER – ÀREA ECONÒMICA
ANGEL FONT CATALAN ( BARCELONA )

ÀREA ORGANITZATIVA
EMILI VALDERO I MORA ( BARCELONA )

ÀREA D’OBJECTIUS FUNDACIONALS
JAUME RENYER ALIMBAU ( VILASECA )

VOCAL
IMMA BELLAFONT I SANTIES ( VIC )
VOCAL
IMMA PRAT I SALVANS ( SAN VICENÇ DELS HORTS )
VOCAL
LAIA CUBELLS ESTEVE ( TORREBESSES )
VOCAL
FRANCESC ABAD I ESTEVE ( REUS )
VOCAL
ALBERT PEREIRA I SOLE ( LA SECUITA )
VOCAL
CARLES BONAVENTURA I CABANES ( GIRONA )
VOCAL
NARCIS RIBES I BESALÚ ( GIRONA )
VOCAL
ESTHER PONSA I BOU ( BARCELONA )
VOCAL
XAVIER PALET FARRERO ( BARCELONA )
VOCAL
JOSEP SORT I JANÉ ( BARCELONA )
VOCAL
JOSEP ANTON NUS I TORM ( TREMP )
VOCAL
ROGER GRANADOS I WERHLE ( BARCELONA)

El reglament d'organització i funcionament de REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA , diu
que la junta directiva ha d'estar fomada per 30 membres , els 12 restants han de ser proposats per les respectives assemblees territorials de VEGUERIA, que es la distribució natural del nostre pais.
INDEPENDENCIA.

CONSULTA POPULAR ( refèrendum )

La consulta popular (referèndum) del municipi d’Arenys de Munt , ha tingut un gran ressò mediàtic , tan al nostre país , com a la resta de l’estat espanyol , i de retruc encès la metxa del procés independentista a nivell de consulta popular a diversos municipis de Catalunya , on s’han presentat mocions en els ajuntaments per tal de determinar quin es el recolzament municipal a les iniciatives d’entitats locals , o grups de persones que desitgin portar a terme la consulta popular en el municipi.
Significatiu es el cas del municipi de Montblanc ( Conca de Barbera ) on es va aprovar per majoria donar suport a la consulta , amb l’abstenció del regidor del PP , i el vot en contra del regidor d’independents per Montblanc , cal esmentar que l’alcalde del municipi es d’ERC i que governa amb minoria.
A Tarragona ciutat la moció no va ser aprovada , donat que el govern municipal de la ciutat esta en mans dels socialistes (PSC) , el que evidencia un cop mes el tarannà unionista del socialistes de Catalunya.
La pagina web d’ERC de Mont-roig del Camp ( esquerra.cat / mont-roigcamp) el dia 16-09-2009 que el regidor Ferran Pellicer assistirà a la convenció pel dret a decidir , i acaba dient “ mentre decidim una estratègia conjunta sobre la convocatòria del referèndum, donaren suport a qualsevol iniciativa com la d’Arenys de Munt que es vulgui realitzar al municipi” el que porta a plantejar-ne tot una sèrie de qüestions o preguntes
1º En els municipis esmentats anteriorment l’iniciativa a sorgit del propi ajuntament.
2º Que vol dir “estratègia conjunta” ,ho es que tots els municipis son iguals i per tots serveix el mateix sistema d’actuar. La idiosincràsia de cada municipi es diferent , i per tant la forma d’actuar a d’esser diferent.
3º Tenen por d’enfrontar-se als seus companys de consistori presentant la moció , i esperen que alguna entitat prengui l’iniciativa.
4º En cas de portar a terme la consulta s’hauria de fer en tot el municipi o nomes en el nucli de Mont-roig ( tots sabem que de fer-ho en tot el municipi el resultat es clar)
5º per motivar la participació de tota la ciutadania potser seria bo invertir la pregunta , en comptes de preguntar , VOLS L’INDEPENDENCIA DE CATALUNYA , es podia preguntar , VOLS CONTINUAR AMB ESPANYA .
6º A que estan esperant els regidors d’ERC , un partit clarament independentista ,amb el suport de tots els militants,a presentar la moció al ple municipal
Dona la sensació que tant els regidors com el directius de la secció local d’esquerra estan mes preocupats en conservar el seu estatus , que de dur a terme allò que diu la declaració ideològica del partit.

Aquest escrit a estat enviat per un seguidor del bloc , i publicat integrament tal qual ens ha arribat.