CONSULTA POPULAR ( refèrendum )

La consulta popular (referèndum) del municipi d’Arenys de Munt , ha tingut un gran ressò mediàtic , tan al nostre país , com a la resta de l’estat espanyol , i de retruc encès la metxa del procés independentista a nivell de consulta popular a diversos municipis de Catalunya , on s’han presentat mocions en els ajuntaments per tal de determinar quin es el recolzament municipal a les iniciatives d’entitats locals , o grups de persones que desitgin portar a terme la consulta popular en el municipi.
Significatiu es el cas del municipi de Montblanc ( Conca de Barbera ) on es va aprovar per majoria donar suport a la consulta , amb l’abstenció del regidor del PP , i el vot en contra del regidor d’independents per Montblanc , cal esmentar que l’alcalde del municipi es d’ERC i que governa amb minoria.
A Tarragona ciutat la moció no va ser aprovada , donat que el govern municipal de la ciutat esta en mans dels socialistes (PSC) , el que evidencia un cop mes el tarannà unionista del socialistes de Catalunya.
La pagina web d’ERC de Mont-roig del Camp ( esquerra.cat / mont-roigcamp) el dia 16-09-2009 que el regidor Ferran Pellicer assistirà a la convenció pel dret a decidir , i acaba dient “ mentre decidim una estratègia conjunta sobre la convocatòria del referèndum, donaren suport a qualsevol iniciativa com la d’Arenys de Munt que es vulgui realitzar al municipi” el que porta a plantejar-ne tot una sèrie de qüestions o preguntes
1º En els municipis esmentats anteriorment l’iniciativa a sorgit del propi ajuntament.
2º Que vol dir “estratègia conjunta” ,ho es que tots els municipis son iguals i per tots serveix el mateix sistema d’actuar. La idiosincràsia de cada municipi es diferent , i per tant la forma d’actuar a d’esser diferent.
3º Tenen por d’enfrontar-se als seus companys de consistori presentant la moció , i esperen que alguna entitat prengui l’iniciativa.
4º En cas de portar a terme la consulta s’hauria de fer en tot el municipi o nomes en el nucli de Mont-roig ( tots sabem que de fer-ho en tot el municipi el resultat es clar)
5º per motivar la participació de tota la ciutadania potser seria bo invertir la pregunta , en comptes de preguntar , VOLS L’INDEPENDENCIA DE CATALUNYA , es podia preguntar , VOLS CONTINUAR AMB ESPANYA .
6º A que estan esperant els regidors d’ERC , un partit clarament independentista ,amb el suport de tots els militants,a presentar la moció al ple municipal
Dona la sensació que tant els regidors com el directius de la secció local d’esquerra estan mes preocupats en conservar el seu estatus , que de dur a terme allò que diu la declaració ideològica del partit.

Aquest escrit a estat enviat per un seguidor del bloc , i publicat integrament tal qual ens ha arribat.

VOLUNTAT POPULAR

El diumenge 13 de setembre passarà a la història de Catalunya. El poble català, escenificat en el poble d’Arenys de Munt, ha mostrat a tot el món que vol exercir el dret d’autodeterminació (un dret reconegut per l’ONU i que, encara que sembli mentida, també ha ratificat l’Estat espanyol). Ho ha fet de la millor manera, votant democràticament en un referèndum.

L’Estat espanyol, en aquest cas el govern del PSC-PSOE, incomplint aquest dret universal dels pobles a l’autodeterminació, ha fet tot el possible per impedir-ho, fins a l’extrem de permetre una manifestació feixista per mirar d’acollonir els ciutadans, com també d’amenaçar l’Ajuntament d’Arenys de Munt d’inhabilitació i penes de presó si donava suport a la consulta.

Davant d’aquests fets, encara hi ha algú que cregui que els catalans no som una colònia ocupada pels espanyols? Encara hi ha algú que pensi que és possible l’encaix a Espanya?

Per mi, tot el que ha succeït els darrers anys, amb l’Estatut, el finançament, la sentència del TC que aviat sortirà i el que està passant a Arenys, és la confirmació fefaent que Espanya no té cap intenció de donar cap oportunitat perquè els catalans puguem ser ciutadans amb els mateixos drets que el poble castellà. Espanya està basada en tots els trets culturals i històrics del poble castellà i tal com diu la seva Constitució, només hi ha una nació: l’espanyola, és a dir, la castellana. Per Espanya, els catalans som una colònia i com a tal som i serem tractats sempre.

Per tant, demanar el reconeixement de la nació catalana dins d’Espanya és impossible i per molt que diguem en manifestacions que “Som una nació”, pels espanyols i també a la resta del món, això té tan poca validesa jurídica com dir que som marcians.

Com que no som reconeguts com un poble diferent, negociar amb Espanya més autogovern que la resta de l’Estat és una fal·làcia. Quan des dels partits catalans parlamentaris diuen que negociaran amb el govern espanyol per aconseguir el concert econòmic o més traspassos o una llei de normalització lingüística a favor del català i en detriment del castellà, o l’oficialitat del català a Europa, o el reconeixement de les seleccions esportives catalanes, són només enganys per perpetuar la situació actual de colonització. ¿Algú pensa que si per una consulta feta per una entitat cultural privada en un petit poble del Maresme els espanyols han posat tota la maquinària de l’Estat per impedir-la, a l’hora d’aconseguir el més mínim bri real de sobirania per als catalans ho deixaran fer? Amb sort, només ens donaran més descentralització administrativa, però mai res que ens pugui dotar d’instruments per aconseguir més sobirania.

Els partits que prometen que ho aconseguiran, menteixen i ho saben.

Però aquests mateixos partits, que per cert han enviat destacats membres a Arenys de Munt a fer-se la foto, tenen l’oportunitat de deixar de mentir. Ara aquests partits poden aprofitar l’exemple que han donat els seus coreligionaris a l’Ajuntament d’Arenys i unir-se per demanar que al Parlament de Catalunya, es faci el mateix: Que rectifiquin i admetin la ILP que Deumil.cat i el CeL vàrem presentar avalats per més de 10.000 signatures i que la Mesa del Parlament va rebutjar. Una ILP que proposava fer el 2010 la mateixa consulta amb la mateixa pregunta d’Arenys de Munt a tots els ciutadans de Catalunya.

Ho faran? No, estic totalment segur que els actuals dirigents d’ERC, de CiU i d’Iniciativa mai no seran prou valents i patriotes com han estat els seus companys de partit d’Arenys de Munt. Ara s’omplen la boca de discursos, es fan fotos i miren de sortir als diaris fent declaracions. Fins i tot, alguns demanen que tots els ajuntaments de Catalunya facin el mateix que Arenys de Munt. Tot això per als dirigents dels partits catalans no té cap cost, és gratis. Ells hi posen la cara per la foto, els catalans de cada poble, hi posen la pell.


La resposta catalana només serà realment efectiva per a Espanya i a la resta del món si es fa des del Parlament de Catalunya, cambra de representació política de tots els catalans i per això cal treballar de valent per fer realitat una candidatura plena de patriotes, disposats si cal anar a la presó, que votaran el 2010 a favor de la declaració unilateral d’independència de Catalunya.

Si no fem, serà trair l’exemple que han donat els milers de ciutadans d’Arenys, els deu mil que varen venir a Brussel·les i els centenars de milers que s’han manifestat per Barcelona

Per cert, quan es dura a terme una consulta popular al nostre municipi per l’independencia de Catalunya ? , seria bo saber que en pensen els nostres convilatants del tema, tot i reconeixen les dificultats d’organitzar un esdeveniment com aquest , per la dispersió del nostre municipi , seria positiu conèixer que en pensa la gent de Mont-roig , almenys els partits que s’anomenen independentistes tindrien una base per redreçar la seva estratègia independentista , especialment Esquerra , que a mes de dos regidors en l’equip de govern tenen 31 militants mes , en total 33 militants , dades que publiquen en la seva pròpia pagina web (esquerra.cat/mont-roigcamp), a que estan esperant per dur a terme la consulta , ho es que son militants del partit per altres qüestions? Ho com ia es habitual esperen que el partit els digui el que han de fer i com ho han de fer.

Endavant les atxes!!

CODI DE CIRCULACIÓ

La Crónica anglosaxona del segle X és el document mes antic en el qual apareix el terme Scotland ( Escòcia ), es un dels quatre països constituents del regne unit . Juntament amb Anglaterra i Gal-les, forma part de la illa de la Gran Bretanya

El Regne d’Escòcia va ser independent fins el 1707, data en la qual es va signar l’Acta d’unio amb Anglaterra, per crear el Regne Unit de la Gran Bretanya . La unió va suposar cap alteració del sistema legal propi d’Escòcia, que des de llavors ha estat diferent del de Gal-les, Anglaterra i Irlanda del Nord pel que és considerada al dret internacional com una endidat jurídica pròpia. La pervivència d’unes lleis pròpies, i d’un sistema educatiu i religiós diferenciat formen part de la cultura escocesa i del seu desenvolupament al llarg dels segles.

Sorgit el segleXIX, l’independentisme escocès ha guanyat influencia des de finals del segle XX ; representat per l’Scottish Nacional Party ( SNP “Partit Nacional d’Escòcia “) que treballa per la independencia d’Escòcia i va obtenir la majoria simple al parlament escocès a les eleccions del març de 2007 .
En l’actualitat el parlament escocès ha presentat una proposta de referèndum per l’independencia que has dura a terme l’any 2010.

El govern de Tony Blair ( fa 10 anys ) va impulsar un procés d’autogovern per tal d’afeblir la pretensions independentistes dels escocesos . Es curiós que alguns dels arguments dels laboristes i conservadors britànics , siguin calcades filparranda amb les que els socialistes i conservadors espanyols utilitzen en contra de l’independencia de Catalunya

Les autoritats britàniques diuen que una Escòcia independent quedarà aïllada i empobrida.

Les autoritats espanyoles diuen que la constitució no reflexa el procés independentista , utilitzen la constitució com si fos el codi de circulació , per sancionar als que no el respecten , quan dona la impressió que segons la mateixa i en un procés democràtic, tindria que esser per donar cabuda a totes les formes de llibertat als pobles que la demanin , en el nostre cas ens les van abolir l’any 1714 , pasan a ser súbdits d’una corona que mai ,mai , ens l’ha respectat ni amb l’actual “codi de circulació” . Quina llàstima tenir politics pactistes en lloc d’independentistes.

LO CODOL.

PRESENTACIÓ REAGRUPAMENT

CONCLUSIONS D'UN INDEPENDENTISTA

Primer. Entre les persones independentistes, n’hi ha que pensem que per sortir de la ratera on ens trobem -el marc autonòmic espanyol-, ja no valen les solucions que ofereixen els partits catalans parlamentaris i pensem que hi ha només una opció: Fer la candidatura transversal i el màxim d’unitària per a poder proclamar la independència al Parlament de Catalunya.
Segon. Per aconseguir que la candidatura entri amb força al Parlament, caldrà fer tot el possible per re-agrupar els diferents independentistes que estan repartits en tots els àmbits de l’eix polític, però sobretot els que darrerament s’estan abstenint perquè estan desencantats amb la política catalana. Per això Reagrupament, a part de la proposta independentista, aposta per la regeneració política.
Tercer. La proposta que ofereix Reagrupament és, ara per ara, l’única que està treballant per aconseguir el màxim nombre independentistes, independentment de la seva ideologia i procedència, per a fer possible la candidatura. La captació d’associats s’està fent sempre a nivell individual i no a nivell de grups o partits.
Quart. Existeixen altres grups o associacions fora dels partits parlamentaris actuals que tenen com a objectiu aconseguir la independència. Alguns ja s’han apuntat a títol individual a Reagrupament, com PRC, Estat Català i d’altres no. Aquests darrers perquè no volen participar-hi si no és en forma de coalició. Aquí podem destacar CA que, amb una altra proposta i una filosofia de projecte diferent de Reagrupament, estan a favor que hi hagi al Parlament un partit independentista, concretament el seu amb el nom de Força Catalunya.
Cinquè. Des de l’òrbita de CiU, hi ha Sobirania i Justícia, que estan en desacord amb la postura ambigua de la direcció de CiU vers la independència. Però ara per ara, creuen que poden fer canviar la direcció de CiU perquè es posicioni a favor de la independència, igual que personatges reconeguts independentistes com l’Àngel Colom i en López Tena. De moment, cap d’ells no ha mostrat interès a deixar de donar suport a CiU en les properes eleccions i, per tant, no poden ni volen anar a favor de la candidatura.
Sisè. Dins d’ERC hi ha Esquerra Independentistes, que, malgrat que també estan totalment en desacord amb la direcció d’ERC, pensen que des de dins d’aquest partit poden fer que ERC deixi el seu sucursalisme amb el PSOE per apostar directament per la independència i per tant no poden ni volen anar a favor de la candidatura.
Setè. Reagrupament no està constituït com a partit ni com a agrupació d’electors i no pot parlar de pactes ni encara menys de coalicions. Només després del congrés al principi de l’octubre pot començar a fer-ho. Un congrés o assemblea on s’hauran d’aprovar moltes coses com l’estratègia de com ens presentem a les eleccions (és a dir, sols com a partit, com a agrupació de electors o coaligats amb altres, etc), com s’elegiran els càrrecs electes, com es reglamentarà les votacions dels càrrecs electes en el Parlament, els estatuts de l’associació…etc.
Vuitè. Reagrupament, segons una majoria dels comentaris rebuts, no està acabant de ser vist com un moviment transversal, malgrat que els seus membres així ho siguin, ja que el seu cap i la majoria de la direcció provisional provenen d’Esquerra i també pel fet de fer servir un nom que es va fer servir com a grup alternatiu a la direcció dins d’aquest partit.
Novè. Reagrupament, quan arribi el moment, haurà de coaligar-se amb les altres forces que també estiguin d’acord a fer la candidatura El problema serà si existirà aquesta possibilitat en el sentit que, per a poder pactar, cal que hi hagi una altra part disposada a fer-ho sense exigències de protagonisme en desacord amb la seva aportació a la coalició i amb voluntat de sumar per fer més forta la candidatura.
Desè. Tant Joan Carretero com la direcció provisional de Reagrupament, si no aconsegueix prou nombre d’associats i suport per crear la candidatura en un temps determinat, ha dit que es deixarà via lliure que uns altres patriotes ho intentin, atès que en aquest supòsit, no hauran estat capaços d’engrescar i convèncer la societat catalana que aposti directament per la independència en aquest moment que es pensa que és clau per l’esdevenidor de Catalunya.

Visca la Terra!
Endavant Candidatura independentista pel 2010!

LES MISÈRIES D’UN PAIS
De Jove sempre havia pensat que les persones més ben preparades i sobretot honrades eren les que haurien d’estar al capdavant de les institucions. En la meva escala de valors, tenia gravat al cervell que els que exercien algun càrrec de responsabilitat , sigui política o acadèmica , mereixien tot el meu respecte no només perquè fos de bona educació , sinó perquè eren persones que s’ho valien per la seva trajectòria prèvia abans de ser anomenats per al càrrec. Potser era l’educació que havia rebut , o potser l’exemple que havia vist a casa meva , però per mi , una persona gran i amb càrrec era perquè s’ho mereixia i no per altres circumstàncies
Amb el temps , vaig començar a veure que no necessàriament havia de ser així . Desprès al meu poble , quan vaig entrar de ple a fer el que jo sempre he anomenat política d’aficionat , de seguida em vaig adonar que els meus esquemes mentals estaven equivocats. Per si hi ha algú que no sap què vol dir política d’aficionat , per mi és la política que fan persones que no cobren cap sou expressament per fer-la , és a dir , que no és feta per un polític professional.
En aquells temps , al meu poble , només hi havia un professional de la política , l’alcalde . Els altres regidors amb cartera cobraven un sou molt minso ( o no cobraven res ) ja que es considerava que no era un feina que requerís dedicació a temps complet . Els regidors a l’oposició no cobraven ni un duro . Ara penso que la cosa a canviat i des de ja fa uns anys si els regidors estan al govern poden arribar a cobrar un bon sou si s’hi dediquen a temps complet , fent-los també polítics professionals
En aquella situació, la indefensió entre qui era polític aficionat a l’oposició i qui exercia el càrrec de màxima autoritat, i per tant tenia tots els avantatges que comporta el càrrec i a més a més es podia dedicar al 100% a la política, era tan brutal, que deixava molt poc marge a l’oposició per fer la seva tasca que requereix la democràcia, perquè sigui realment verdadera. Per això en mol pocs ajuntaments hi ha hagut canvis d’alcalde si no és perquè aquest ha plegat expressament o ha comès algun error molt greu.
Ja se que no es pot generalitzar , i que hi ha alcaldes honrats , treballadors i que es mereixen amb escreix el càrrec , però dins d’aquest context , encara que l’alcalde sigui un incompetent i a mes tingui actituds xulesques, no importa pas gaire ; mentre tingui picardia i dues nocions de saber manipular les persones , pot erigir-se com l’amo del municipi i repetir mandat indefinidament. Si tampoc te cap escrúpol en pactar amb totes les forcés politiques necessàries per mantenir el càrrec, té el càrrec vitalici assegurat. Avui en dia en el municipi , l’equip de govern el formen quatre partits diferents , la seva ideologia esta anys llum la una de l’altra.
Tot això a mi em va sobtar des de la visió de polític aficionat . En principi vaig pensar que al meu poble no hi havia prou persones competents amb criteri propi que fossin capaces d’autoorganitzar-se per fer veure a la població a qui elegien cada quatre anys . Però quan vaig començar a conèixer una mica més el que succeïa als pobles del voltant, vaig veure que també passava més o menys el mateix. La conclusió fou que a la política de poble hi ha massa personalisme, per això no em va acabar de convèncer mai , i m’estimava mes seguir la política nacional; allà , pensava , segur que hi haurà mes nivell i menys política de barriada baixa.

Quan vaig decidir deixar de ser un polític aficionat per ser un simple militant de base , que paga la seva quota i ja està , vaig marxar fastiguejat de la política i cansat de la política que avià viscut els anys de polític aficionat al poble.

Desprès de varis anys , gracies a la meva implicació en el projecte de Reagrupament , tant l’antic com el nou , he pogut conèixer molt de prop certes coses de la política nacional , i renoi! , m’he quedat glaçat. Glaçat que Catalunya és com molts pobles , i fins i tot diria que pitjor , perquè s’hi pot trobar totes les misèries polítiques mes escabroses i baixes que hom pot imaginar . Nogensmenys tal com esta feta aquesta democràcia espanyola sembla que avui en dia per ser un polític amb càrrec s’hagi de fer un concurs d’oposició per veure qui és el més ignorant, incompetent, sectari, llepaculs i si pot ser, a més a més, sense gaires escrúpols.

Per això, l’altre dia parlant amb uns companys sobre tot plegat, en varen dir, que per a ells, és tant important la lluita per aconseguir la independència com la regeneració política, premiant l’honestedat, l’honradesa, l’austeritat amb les despeses públiques i la meritocràcia com a eix principal per a l’elecció dels càrrecs polítics . Les dues van totalment lligades.

A molts dels que en teoria tenen la responsabilitat de dirigir el govern de Catalunya, jo no els confiaria ni la comptabilitat de casa meva. Cal que tothom prengui consciència que no podem deixar a les mans d’aquesta gent els nostres estalvis, ni l’educació dels nostres fills, ni esperar que siguin capaços d’invertir correctament els nostres diners dels impostos. Cal renovar profundament la política a Catalunya per poder afrontar amb garanties els reptes del futur immediat. Sense polítics honrats i competents, mai no podrem fer front als problemes que tenim, començat pel més important i difícil, que és aconseguir la nostra independència.


Per això penso que l’associació Reagrupament independentista és quelcom més que un moviment independentista , és també un moviment que vol dinamitar la política catalana tal com diu en Joan, per fer possible aquesta regeneració democràtica que necessita urgentment el nostre poble, perquè deixi de ser un poble, en el seu sentit pitjor, per esdevenir en el millot sentit que se li pot donar: un Estat independent i sobirà.

Entre tots ho podem fer, ara tenim una oportunitat molt bona; si no ho fem aviat, potser serà massa tard. Tos els que estem fins al capdamunt de la misèria de la política catalana i espanyola, deixen de queixar-nos o fer la cançó de l’enfadós, ara cal que tots ens arremanguem per posar-nos a treballar per canviar-ho d’una vegada per totes.

JO JA HE COMENÇAT A FER-HO, I VOSALTRES?

TEATRE FINS QUAN!

Com diu l’obra de teatre “ La Verge de la Roca

---- La mirada vaig extender……

---- La vista es bona……….

---- Com el camp de …….

Però….posats a la realitat estenem la mirada , que el camp polític s’està embrutant , ara resulta que Reagrupament es l’enemic públic N... d’ERC ( Diari El Punt , dijous 9 de juliol de 2009 , pag 11 ). Sembla que el món mundial d’aquesta formació política li pugen les sals de litines al nas ; aquesta tropa de dirigents tenen la necessitat de tenir enemics , els ha saltat l’automàtic , cada dia dóna més la impressió que surten a la palestra arrogants i sobrats , amb vestits a mida i maneres de nous rics , son oportunistes , depredadors de la política ,“ cracs “ , parlen des da una direcció , ells tenen tot el dret a castigar els que no pensen com ells , semblen fets els uns per als altres , la propera coalició segurament serà nacionalistes espanyols més unionistes catalans ; han despenjat d’aquest títol els del “ peix al cove “ , mira que ho és de difícil ser més llepafils
La vista es bona.... Ara resulta que amb data 12 de juliol de 2009 ,surten a la palestra per dir-nos a tothom, que gràcies a ells , els d’aquesta República d’esquerra Socialista , menjarem tres vegades al dia i beurem aigua beneïda a l’hora de dinar , que el duros ens sortiran per les orelles i d’altres forats , estem farcits d’euros Al·leluia !, Visca la república d’esquerra socialista . està de moda dir nomes les sigles ( R. E. S. ). La vida es bona....!.
Com el camp..... no hi ha terra conreada , tenim de tot a la vinya del senyor! ( Estat espanyol ) , no i tenim res a la terra conreada , els partits de la vista és bona ( R.E.S.) , s’han venut per unes abraçades , i quatre duros , la independència no toca , el sentiment nacionalista del nostre poble per a una altre ocasió , ara no toca , ara tots a fira que fa bon temps , xirinola i cafè per a tots, que amb els quatre duros serem els mes valents del món mundial . Aquesta mateixa classe política ens dirà en qualsevol moment que farem un referèndum per fer riure, que ara a la capital del regne ens respecten perquè marquem paquet i tenim la cartera plena amb els seus euros i col·laborarem en la governabilitat , per que ells en són més i la resposta serà : LA CONSTITUCION NO LO PERMITE.


La lliga l’ha guanyat un : EQUIP ESPANYOL

La copa del rei l’ha guanyat un: EQUIP ESPANYOL

La champions l’ha guanyat un : EQUIP ESPANYOL

Com el camp de..... No hi ha terra cultivada , nosaltres la treballem i ells i els nostres unionistes pacten en cada moment per al bé de la Nació espanyola.
De totes maneres sempre hi haurà justos a Sodoma , gent honrada , polítics decents.
Com a l’obra de teatre, si no volem estar sota el jou ens haurem que tirar pel mirador i aleshores la independència estarà al nostre abast , com deia el personatge “ carbassó” Miracle ! Miracle ! som vius som independents.
Perdoneu, us parlo de sentiments no de raons , a la millor m’ha pujat la pólvora al campanar , quan em trobeu pel carrer no fa falta que em saludeu els unionistes , els de R.E.S.
Un bon futur a tots els independentistes

LO CODOL.