MILITAR EN UN PARTIT ! PERQUE ?

La majoria de la societat catalana esta molt desencisada i és critica amb la política dels partits catalans , quan hi ha un moviment cada vegada més fort d’iniciatives socials i sobiranistes , que existeixen gràcies a Internet sistemes de debat i fòrums més diferents i variats on el ciutadans podem expressar les nostres opinions , i quan cada vegada hi ha més entitats i plataformes on un es pot apuntar i participar en projectes que incideixen directament a la societat. Davant tot plegat , un pensa quin sentit té apuntar-se com a militant a un partit?
¿Quin sentit té ser militant quan , en tots els partits catalans , la seva organització impedeix o limita la participació , el debat i en molts casos , posa pals a les rodes a segons quines iniciatives , sobretot quan el partit està al govern?
Però encara es fa més difícil militar en un partit en el qual els seus dirigents executen i fan unes politiques totalment contràries als objectius i ideals pels quals t’havies fet militant.
Què es pot fer?
Plegar?
Deixar-ho córrer?
En la democràcia vigilada espanyola , els partits , malgrat tot , els partits seran els que tindran la darrera paraula en el llarg procés de la independència . Aquesta històricament nomes s’ha aconseguit o bé , per via militar o bé per mitja de referèndum. Un referèndum que moltes vegades ha estat forçat per un partit polític. Però ara , gràcies a Kosovo, també es pot aconseguir , per mitjà de la proclamació per la majoria del Parlament , és a dir , també dels partits
Dins el context actual on es trobem , tot indica que serà un o dos partits els que hauran de fer el darrer pas i el més decisiu per a la nostra independència.
Per tot això és important poder influir en tot el que succeeix en els partits.
En el meu cas, a part de participar en moltes iniciatives sobiranistes des del primer moment , també com a militant d’ERC, crític amb la marrada sobiraniste que està duent a terme l’actual executiva , també vaig fer tot el possible per forçar el canvi. A Esquerra hauria de ser més fàcil poder donar la veu critica als militants, ja que és teòricament un partit assembleari on cada un dels militants té la possibilitat de votar directament l’executiva , però el fets han demostrat que tampoc a servit per gaire. Al final la força de la nomemklatura , amb càrrecs , remuneracions, subvencions i complicitats entre pactes de favors i contrafavors permet fer tot tipus de trucs per afeblir la participació o almenys perquè aquesta sigui la més favorable als seus interessos . tot el que es va fer amb Reagrupament Independentista sembla que ha estat fins ara en va.
Si a tot això, hi afegim que no cal ser gaire llest i conèixer com funcionen els partits per dins per saber que molts dels suports i complicitats que CDC està donant al moviment sobiranista és més per motius electorals que no pas per convicció . Com també que Esquerra tornarà a treure el seu discurs independentista per motius purament electorals mentre pensa reeditar el seu pacte amb els socialistes espanyols encara que això impliqui una pèrdua de sobirania.
Tot plegat fa que els militants dels partits catalans parlamentaris tinguin un panorama ben desolat.
Però no és cap particularitat especifica de la malastrugança catalana . de fet, si els partits catalans són maquinaries electorals que supediten tot el seu discurs als resultats electorals immediats és degut al rol que la democràcia espanyola permet als partits no estatals, és a dir, als partits no nacionalistes espanyols. Només els partits estatals espanyols poden arribar a , pactar per interessos d’estat , ho hem vist al Pais Basc. En canvi els nostres partits, si no aposten descaradament per la independència, quin interès d’estat pot tenir? Qualsevol altre pacte que no sigui en aquesta direcció potser serà per interès d’estat, però de l’Estat espanyol.
Malgrat tot, estic convençut, però, que tot el que estan fent el militants d’ambdós partits tindrà els seus fruits. Perquè els militants que son crítics amb el partit ho son per conviccions i no per interessos, i per aquest motiu participen en múltiples iniciatives sobiranistes . Moltes vegades , ho fan , no només perquè creuen fermament que serà un bon pas per conscienciar els ciutadans que cal anar cap a la independència , sinó també perquè volen posar en un compromís els respectius partits . un clar exemple el tenim amb la ILP que estan mirant de tirar endavant, i com sembla que també podrà arribar a ser l’Acte de Sobirania en resposta a la sentencia del TC.
Iniciativa per Catalunya verds es la marca blanca del PSOE per tant unionista. Esquerra ha demostrat clarament que la seva màxima ambició es la de estar en el govern al preu que sigui , els fets ho demostren, Joan Carretero i tot el sector independentista per dur a terme la tasca independentista a sortit del partit , a CIU no hi ha una alternativa descaradament sobiraniste , en Lopez Tena, n’Àngel Colom, no arribaran mai a ser líders de CIU , a més perquè CIU té totes les de guanyar en les properes eleccions . Igual que a Esquerra, a CiU la majoria dels actuals dirigents porten també tota la vida vivint de la política , i són els menys indicats per liderar aquesta renovació política i ètica que cal a Catalunya per aconseguir la independència, sobretot si guanyen eleccions. Per què canviar de discurs si amb això han aconseguit tornar al poder?
Amb tot,desitjo tota la sort als companys independentistes de Convergència amb els seus intents de fer que el partit d’en Pujol es dediqui a lluitar per la independència i deixi de buscar un encaix a Espanya. es fa dur, molt dur, lluitar dins del partit , i encara més, quan comprensiblement els ciutadans, que saben que ets militant et donen les culpes de tot el que els dirigents del partit han fet o ha deixat de fer. Saps que tenen raó i no pots dir-los res , només callar i agafar més forces per seguir lluitant per canviar-ho. És la creu de ser militant d’un partit català ara, és la creu de ser militant d’un partit en una colònia. Per això cal que ho deixem de ser d’una vegada.
REAGRUPAMENT ES L’ÚNIC OPCIÓ, NO A DUBTAT EN APOSTAR CLARAMENT PER LA INDEPENDENCIA I LA RENOVACIO DE LA CLASSE POLITICA CATALANA, AMB LA PARTICIPACIÓ I EL SUPORT DE TOTS EL SOBIRANISTES DEL NOSTRE PAIS SENS DUBTE HO ACONSEGUIREM.
SOM UNA NACIÓ.

Aquest escrit ha estat enviat per un mlitant d'Esquerra.

VALENTS

En Pep Guardiola , en la roda de premsa prèvia al partit històric entre el Reial Madrid i el FC Barcelona , va dir , contestant a un periodista sobre el fet que el Barcelona anva al Bernabéu sense gaire pressió ja que tenia 4 punts d'avantatge , que no , que això no , que ell volia tota la presió perquè no valia amagar-se de la realitat , que a Madrid s'havia de guanyar com fos i que amb aquesta mentalitat anirien al bernabéu. El Barça va sortir al camp del Madrid amb ganes , amb coratge , i va guanyar fent història. En la roda de premsa posterior al partit , en Pep va respondre a un altre periodista que l'unic que va dir als seus jugadors és que havien de ser valents , perquè si no ho eren , a Madrid perdrien per golejada! En aquests moments , al nostre pais ens trobem en un moment clau , mai fins hara havia hagut tanta gent descontenta amb la situació politica , i el que és millor , molts d'ells comencen a pensar seriosament que no hi ha cap possibilitat de millora seguint a l'Estat espanyol El tripartit només ha tingut una cosa bona segons el meu parer , ha fet abrir els ulls a molts catalans de la misèria intel-lectual i política que regna en la classe política del nostre pais. Ara , amb el dèficit acumulat , amb la nova inmigració , amb les necessitats actuals , amb la globalització i amb un nacionalisme espanyol que ha posat definitivament la directa per aniquilar-nos com a nació , ningú no podrà sortir-se'n si vol jugar amb les mateixes regles que fins ara. Algú ho podrà dissimular mes o menys , però a l'hora de la verita , sempre perdrà a favor del qui és jutge i lladre a la vegada. tot plegat fa que ara hàgim arribat a un punt en què cap català que tingui una mica d'inquietuts i vulgui realment el millor per la seva familia i sobretot per als seus descendents no pot defensar que continuar igual és la millor opció que hi ha. Lògicament , els que som independentistes per convicció i per patriotisme ja fa tempr que no necessitem mes arguments per tenir-ho clar. En les properes eleccions al Parlament de Catalunya els catalans hem de despendre'ns de les nostre pors , de l'autoodi i de la visió petita , estreta i provinciana que molta han tingut fins ara. No podem pensar que votant als mateixos partits , que han estat còmplices i alguns fins i tot culpables directes d'arribar a aquesta situació , serem capaços de fer sortir Catalunya de l'atzucac en què es trobem . Com tampoc podem deixar passar més temps si no volem perdre definitivament la nostra identitat catalana. Els partits catalans parlamentaris tene problemes de credibilitat degut a què volen fer compatible ser unionista o pactar amb els unionistes i a l'hora ser sobiranistes. Cada dia que passa , més gent sap que aquesta compatibilitat és impossible , igual que ningú es creuria que un sigui soci del Reial Madrid i del FC Barcelona. La proposta de Reagrupament va en aquest direcció. Com ja sabeu , és una associació i no un partit polític , però pensada en clau política . És una proposta per poder articular entre els sobiranistes una candidatura d'ampli espectre , perquè així és tambe la xarxa sobiraniste , en les properes eleccions , i que transmeti la força d'aqusta xarxa en ascons al parlament català . Uns escons l'unica obligació dels quals sigui igual a l'objectiu que persegueix la xarxa sobiraniste : aconseguir la independència de la nació catalana. És una aposta arriscada i dificil , perquè a part de les dificultats que comporta aquest tipus nou de candidatura que no està basda en un partit i que està encara per definir , pel fet que es presenti tots el partits actuals hi estaran en contra , principalment els que pensaran que els poden resta vots. Els uns i els altres diran que fem el joc als enemics de Catalunya quan ells nomes aspiren a pactar-hi. Però també rebrem de tots els poders fàctics que donen suport a l'actual status quo de dominació espanyola sobre els Països Catalans. Ja no parlem de les tipiques enveges i afanys de protagonisme per part de alguns partits de nova creació o minoritaris . No ho tenim gents fàcil. Però igual que el Barça tampoc no ho tenia fàcil davant del repte de jugar a Madrid , els catalans sobiranistes hem de ser valents com els jugadors del Barça . Hem de sortir a guanyar la nostra llibertat a Espanya i no amb ganes de defensar l'estatut per després mirar d'arreglar-lo una mica o de trobar un encaix que cap espanyol no vol, perque si ho fem , perdrem segur , com sempre a passat , per golejada. Entre tots , amb valentia i coratge , podrem guanyar el repte més important de la nostra vida! Guanyar la independència de la nació catalana i fer històtia.

REGENERACIÓ POLITICA

Reagrupament , neix amb dos grans objectius , el primer i principal és la independència de la nació catalana , el segont , i molt important la regeneració de la política catalana.Com manifesta Carretero en el seu article "Patriotisme i dignitat" L'independentisme hauria de ser el banderer de l'honestedat, el rigor, l'eficiència i l'austeritat en l'exercici dels carrècs públics , que és la millor manera de recuperar la confiança dels ciutadans, una llei electoral que obligui a una vinculació efectiva entre candidats i electors és , en aquest sentit , una priotitat inajornable. El primer concepte, el de la trasparència , a banda d'implicar el coneixement públic de qualsevol despesa i ingrés per part dels partits politícs , fundaccions i entitats satèl-lits , hauria d'empliar-se i implicar un control exhaustiu. Això significa , accés public i inmediat a tots el informes i a tota la documentació generats amb diner públic , comtambé a tota la informació sobre els concursos i contractes generats per qualsevol nivell de l'administració pública.

Una mesura important és la reducció de la despesa de les campanyes electorals , amb l'enviament , a càrrec de l'administració , al domicili de tots els censats les paperetes de tots el partits que es presentin a les eleccions . tambe es podria promoure multitud de debats generals especialitzats en campanya electoral ( i durant tot l'any ) , oferir espais per celebrar mitings, i limitar dràsticament l'ús de tanques publicitaries , banderoles o similars amb finalitats electorals . En resum , cal forçar la reducció de la despesa electoral. Tot aixó també hauria d'anar acompanyat de mesures com la prohibició de l'endeutament dels partits politics, una autèntica aficina anti frau lluñy de les urpes del partit de govern de toren i la cesió de locals per a l'activitat quotidiana dels partits politics. Finalment , el fonamental seria respectar l'esparit original a la intenció d'aquestes mesures, perquè de ben segur els aperells tobarien maneres de saltar aquestes o altres limitacions , i caldria estar molt atent i avançar-se als esdeveniments . Tot aixó s'ha d'expilcar bé , tothom ha de saber que el programa electoral de Reagrupament és l'esquema d'un nou estat net dels vicis de l'Estat espanyol. Potser ja no és suficient voler assemblar-nos a qualsevol estat europeu , potser hem d'aspirar a més i esdevenir un exemple a seguir arreu del món. Hem de vincular l'esperança de viure en un estat ideal amb la independència de Catalunya.

L'EIX NACIONAL

En el món actual, a l'igual que en la vida diària tot és qüestió de priotitats , la meva prioritat és contribuir que el meu país, Catalunya, es converteixi en un país normal. Tan complicat és desitjar això?, crec que no és una utopia ni un impossible, nomes desitjo viure en un país normal. I que és per mi viure en un país normal?

És imprescindible tenir una consciència de nació. Som un poble amb una mateixa cultura, fruit d'anys d'història, tenim una llengua pròpia, el català, uns costums i unes tradicions comunes. I per damunt de tot la voluntat d'ésser catalans, un sentiment col-lectiu que ens identifica com a nació, és evident, que en gran part, tenim aquesta consciència de nació i és el fonament del nostre país.

En segon terme, per tal de sentir-nos reconeguts nosaltres mateixos, com a país, és imprescindible que nosaltres siguem els responsables de les nostres de les nostres accions, decisions, i gestions de tot allò que ens afecti. Cal assumir la responsabilitat i cal poder respondre de manera assenyada i madura pels nostres actes. I aquesta possibilitat només la dóna la llibertat.

Som un país amb seny, madur, autònom, amb majoria d'edat i necessitem sentir-nos realitzats com a tal, allunyats d'actituts paternalistes i de tuteles exteriors que ens suposen un fre al nostre desenvolupament cultural, social i polític. Que ens respectin com a un país normal!. És de justícia el que demanem! Només volem sentir-nos lliures per fer del nostre país allò que vulguem ser. Això no és una petició gratuïta, és el clam de un poble que té voluntat d'ésser.

És més que evident, la via independentista és la que recull aquest sentiment. Volem ser un país lliure per decodir lliurement. La independència, nó és un objectiu per si mateix, sens dubte és el mitja per assolir la plena normalitat política com a país.

Queda per tant clar, que com a nació, la independència ha d'ésser la nostra prioritat.

Vist l'actual panorama polític del nostre país, necessitem mobilitzar-nos nacionalment per fer aflorar i recollir aquest sentiment arreu del territori. Cal implicar tota la societat, sumant totes les sensibilitats existents per canalitzar aquesta il-lusió col-lectiva que ha d'ésser la força del nostre país.

Reagrupament ha pres la iniciativa i de la ma d'un nombrós grup d'homes i dones que tenen con a prioritat "l'eix nacional" per la indepedència del nostre país, aglutinar en una candidatura transversal, independentment de la seva procedència, ideologia i religió, que tinguin clar el significat de les paraules "unionista" i "independentista", totes aquelles persones disposades a treballar i donar suport a la candidatura al Parlament de Catalunya, de les Autonòmiques del 2010, perquè els diputats elegits, posin d'una vegada per totes damunt la taula la llibertat pel nostre país.

Ara toca que tots els catalans i catalanes treballem en aquesta direcció, afegint el nostre gra d'arena per tal de poder construir el nostre país.

VICTOR ALEXANDRE

02 de juny de 2009
ESQUERRA , PARTIT CONSERVADOR

( Aquest article, malgrat tenir fixada data de publicació a les pagines de l'AVUI, ha estat prohibit per Toni Cruanyes, director en funcions del diari )


Durant força anys , com molts altres catalans , he votat Esquerra Republicana plenament conveçut que votava un partit d'esquerres, que es la meva ideologia. Però ara he vist que tè una direcció conservadora. El votava perquè pensava que els seus dirigents , a banda de coincidir amb les meves idees socials i amb una manera d'entendre la vida, tenien com a fet prioritari la llibertat de Catalunya. El meu ideal era i és ben senzill: primer de tot ls llibertat , després la gestió d'aquesta llibertat. No m'interessen els pusil-lànimes perquè no aspiro a ser un esclau d'esquerres, aspiro a ser persona. I per poder ser persona necessito ser lliure : lliure per ser qui soc , lliure per decidir , lliure per viure amb dignitat. De sobte , però els diriguents d'Esquerra em diuen que les coses sòn justament a l'inrevés. Es a dir , que la llibertat del meu poble ara no toca -ara toca pluja fina- i que el dret de ser, el dret de decidir i el dret de viure amb dignitat só somnis de tanoca que el temps esvairà com s'esvaiexen les bombolles de sabó en contacte amb la ma del infant.
Estic esbalaït, francament. Ja sé que no sóc l'únic, n'hi ha milers com jo, però això encara fa més dramàtica la situació. Estic esbalaït perquè , com ha independentista i home d'esquerres que sóc , ja fa temps que em pregunto com puc votar Eaquerra sense caure en una flagrant contradicció. Com puc votar-la si s'ha convertit en una força conservadora que em diu que la independència és secundaria? D'un partit d'esquerres se n'espera aire fresc i fermesa per trangredir una legalitat injusta. El conformisme , la covardia , la submissió i l'acomodació a la humillaci´, en canvi, son trets propis d'una naturalesa conservadora. El conservador és molt gelós del seu plat de llanties, agraeix a l'amo que li permeti omplir-lo i per res del mòn posa en perill una engruna de pa a canvi d'una dignitat incerta. Per això mai no traba el moment d'ana més enllà, perquè està tan acostumat a viure en captivitat que res no l'espanta més que la llibertat. En parla molt de la llibertat, això si, però només com una icona abstracta, només com una pastanaga celestial inassolible. I és que el captiu bon minyo a qui l'amo a cobert privilegis no s'allibera mai. És un captiu vocacional que l'unic que lamenta és no tenir cua per agrair més explicitament els copets que l'amo li dóna a l'esquena.
el conservador mor sempre entre les quatre parets de la presó. Peró, mentre és viu, es burla dels companys que barrinen plans de fuga o els desqualifica obertament. Hi està obligat per poder justificar la seva cobardia. prudència en diu, de la covardia. De fet, si els carcellers no existissin els hauria d'inventar. Sort en té que sempre hi són amb l'esguard amatent per reprovar el més minim gest d'autoafirmació individual o col-lectiva. Ves quin compromis que un dia es deixessin la porta oberta. Quina mala consciència que li crearia, ara que ha millorat el seu estatus gestinant el dia a dia penitenciari. "politica social de la presó" , en diu ell. A més, és un conservador agraït perquè l'alcaid l'ha-nomenat vicecarceller honorific i és molt important. Ell ho té clar: només un radical, només un extremista empenyeria la porta i marxaria.
jo, esforçant-m'hi, puc entendre aquestes febleses humanes. però em pregunto si un partit politic que les practiqui, per més que s'amagui darrere el nom d'Esquerra, pot ser mai el meu psrtit. El conformisme i el conservadorisme no van amb mi. M'agrada la gent que es rebel-la contra la ignominia. M'agrada la gent que no es ven ni s'agenolla i que no en desqualifica pel sol fet de mantenir-me dret quan ells s'arrosseguen per terra.
En les properes eleccions catalanes vull poder votar una força politica que no sigui conservadora, una força descomplexada que consideri la llibertat com el bé més preuat de l'esser humà. Vull poder votar, en definitiva, una força que em retorni la dignitat que Espanya i frança ens han robat a mi i al meu poble.

Victor Alexandre.

http://www.victoralexandre.cat/

· Notícia relacionada : L'avui censura Victor Alexandre.

A.R.I.

L'ASSOCIACIÓ REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA, OBJECTIU L'INDEPENDENCIA DE CATALUNYA, PRIMER PAS AUTONOMICAS 2010

IMATGES DEL DIMARTS DIA 2 DE JUNY A BARCELONA ASSEMBLEA DE PRESENTACIO

DE REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA , AMB L'ASISTENCIA DE MES DE 800 PERSONES.

DIJOUS DIA 4 DE JUNY DE 2009 ASSEMBLEA DE PRESENTACIÓ DE REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA A LES COMARQUES DEL CAMP DE TARRAGONA

A 2/4 DE 8 DEL VESPRE

A LA SALA D'ACTES DEL CIRCOL DE REUS

PLAÇA PRIM Nº 4

REUS

INDEPENDENTISTA ENTRE TOTS HO HA CONSEGUIREM NO I FALTIS

Carta de comiat als companys d'Esquerra

Benvolguts companys : Aquesta carta és per anunciar-vos que el militant Jaume Sabate Grifoll, amb carnet 26361, deixa de militar a Esquerra Republicana de Catalunya després de vuit anys de fer-ho. No ha estat una decisió facil , com tampoc n'estic content, però atessos els darrers esdeveniments, és la millor opció que puc triar.

Com molts de vosaltres ja haureu vist , desde fa un temps he estat molt crític amb l'actuació d'Esquerra, i si ho he fet, ha estat perquè creia que hi havia la possibilitat de posar-hi remei. Primer, vaig pensar que podia fer veure a la direcció que estava equivocada en la seva estratègia del pacte del tripartit, i mes tard, veient que no rectificaven, malgrat totes les raons esgrimides, vaog decidir d'apostar per forçar el canvi d'aquesta direcció que ha portat a Esquerra a ser un partit amb més exvotants que votants i qui sap, pot ser que també amb més exmilitants que militants.

Però no ha pogut ser, a vegades un no pot aconseguir el que vol, encara que he mirat d'explicar, penso que carregat de raó, que contraproduent que és l'actual estrategia i sobretot la manco de credibilitat que te l'actual direcció d'Esquerra, vosaltres companys militants , noho heu volgut veure, ja se sap, quan es tracta de temes relacionats amb les persones, la racionalitat sempre queda supeditada a les emocions, i en aquest cas de la direcció d'Esquerra, també al component de poder conservar la seva feina com ha polítics professionals.

La professionalització de la política, cosa totalment legitima si es pensa que a casa nostra es pot fer política com en un pais normal, és per mi contraproduent per a la lluita independentista, ja que el problema companys és que no estem justament en un país normal. Els països Catalans no són cap pais ni cap Estat, són només una nació sotmesa a la colonització d'Espanya i a vegades emb sembla que alguns dirigents d'Esquerra ho han oblidat. Es aquest comtext, la professionalització de la política és per mi inversament proporcional a les possibilitats d'aconseguir la independencià.

estia segur , però que molts de vosaltres, companys militants d'Esquerra, si continueu donant suport a l'actual direcció d'Esquerra, no ho feu per les mateixes raons que tene els que han fet de la poítica una professió, sinó perquè encar creieu que la pluja fina i el patriotisme social, pactant amb el PSC-PSOE, és una bona estratègia per aconseguir crear les complicitats independentistes que en Carod i en Puigcercós diuen que son necessàries abans de començar a fer els passos per proclamar la independència. Tranqils companys, no ho penso citicar mes. Ja he gastat massa temps ha fer-ho i si devant de la situació actual no ho voleu veure, és que potser no ho fareu pas mai.

Amb Esquerra Republicana de Catalunya he viscut situacions bones i d'altres no tant, durant vuit anys he treballat de valent per donar a conèixer el missarge independentista als meus amics i parents, al meu poble, he lluitat sense defallir en les pitjors circumstancies, quan vaig ser marginat per la Camarcal en la suspensió d'executiva , i localment en les municipals 2007, he viscut moments maravellosos amb la creació de Secció Local, i amb els resultats de 2003 i 2004 com tambe d'altres de pitjors, sobretot darrerament, en definitiva; he dedicat una part de la meva vida per fer creixé ERC perqué pensava que era la millor opció per acondeguir l'unic que m'importa: la independència del meu país.

Però companys miltants d'Esquerra, la direcció del partit en què tant confieu ha triat el pitjor moment, si es que n'hi ha algun de bo, per dir-nos a una part important de la militància que tenim com a prioritat la independència que al partit hi sobrem. No es gaire intel-ligent fre-ho davant d'unes eleccions europees i quan falta menys d'un any, com apunten molts analistes, per a las eleccions al Parlrment de Catalunya. Però sembla que els sentiments emboiren la racionalitat d'alguns. i amb comptes de mirar de sumar, s'aboquen a fer fora del partit els que no combreguen amb ells sense que els importi les conseqüencies.

A partir d'avui el meu objectiu és dedicar tots els meus esforços en la lluita independentista, sense perdre més temps en fer pedagogia als qui no volen posar-se a la raó ( de fet, igual que passa amb els espanyols ). Per això ara la meva prioritat és donar vida al moviment sobiranista que Reuagrupament està duent a terme, per aconseguir que aviat tinguem una candidatura d'ampli espectre al Parlament de Catalunya que proclami la independencia. Ens queda poc temps i ara és el moment de frer-ho.

Però no puc acomiadar-me de tots vosaltres sense donar-vos les gràcies, companys d'Esquerra per haver-me donat l'oportunitat de poder treballar per l independència de la meva nació. Garcies per haver pogut conèixer tants patriotes de pedra picada i gràcies sabretot per haver-me ensenyat la manera com NO S'HA DE FER POLITICA per aconseguir la nostra llibertat.

Visca la terra !

Salut i independència !