Reagrupats Mont-roig

REAGRUPAMENT: LA PRIMERA GARBALLADA

2010-03-12T14:49:00.003+01:00

Quan Reagrupament va començar al maig, al principi, molts eren escèptics que tinguis èxit. Fins a aquell moment, el moviment que liderava Joan Carretero, havia rebut recolzament més o menys dissimulat d’alguns mitjans de comunicació propers a CiU i dels seus opinadors corresponents. Per a aquests mitjans, tot el que pogués fer mal a Esquerra, es veia com una oportunitat d’erosionar el tripartit. Els que érem en aquells moments militants d’ERC, ho sabíem i ens feia angunia, però la nostra consciència com a catalans que volem la independència de la nostra nació per sobre de qualsevol partidisme, no ens permetria deixar-ho córrer. No teníem pas nosaltres la culpa de què ERC estigués en aquella conjuntura.Quan Joan Carretero, va ser invitat a abandonar al partit i posteriorment es va crear Reagrupament com una associació i no un partit, va agafar a molta gent amb el peu canviat i va fer trencar els esquemes de molta gent. La proposta de Reagrupament era totalment innovadora i a més, per primera vegada es proposava la formació d’una candidatura d’ample espectre que anés junt, amb coalició o no, al Parlament per proclamar la Independència. Per si això no hi era prou, Reagrupament va ser el primer de parlar clar que calia una regeneració democràtica profunda política catalana. Dos objectius que trenquen totalment amb el que fins aquells moments s’havia vist dins de la política a Catalunya.
Les cúpules de tots els partits polítics catalans, no els hi va fer gens de gràcia l’aparició de Reagrupament. Per això es va donar consigna a tots els mitjans de comunicació de fer un buit informatiu a Reagrupament. Ni interessava a ERC, ni a CiU, i encara menys al gran dominador de l’espai comunicatiu el PSC-PSOE. Esperaven que amb aquest buit, aconseguiren impedir que Reagrupament tingues èxit.Però a mesura que va anar passant l’estiu, la resposta massiva als actes amb la presencia de Joan Carretero, les declaracions creuades després de l’Onze de setembre entre Laporta i Carretero, com sobretot l’assemblea del 3 d’Octubre, Reagrupament va començar a veure-se'l com una amenaça real a trencar el status quo de la política catalana.Reagrupament amb el creixement tant espectacular que ha experimentat sense precedents en una associació política, junt amb la seva indefinició calculada de com es materialitzarà finalment la seva proposta política per no autolimitar-se les possibilitats de la candidatura, ha provocat que entrés molta gent amb diferents perspectives i idees de com veien l’associació. La majoria ho férem per patriotisme, peró seria ser molt innocent, pensa que no varen entrar uns quants, per veure si podien trobar lloc per les seves ambicions polítiques personals. Dins dels que ho feren per patriotisme, la gran part, gent de bona fe, altruista i sense experiència política. Això darrer és molt bo, però a la vegada també és un problema. No tota experiència política ha de ser un llast, alguna cal tenir-la, per poder preveure els moviments dels adversaris i saber, sobretot, donar la resposta adequada.Les cúpules dels partits actuals, en veure que Reagrupament és una amenaça real, a partir d’aquí, van canviar de tàctica o millor dit, van executar el següent pas per mirar de desactivar-nos. Apart de continuar fent-li el buit informatiu sobretot de les noticies positives, ara calia començar a fer servir tot un seguit de contramesures per mirar de provocar una crisi interna dins de l’associació. No cal que penseu que sigui gaire difícil provocar una crisi en qualsevol organització. No és necessari posar-hi un exercit d’infiltrats. De fet, potser no hi fa falta posar-hi cap d’infiltrat. Només cal trobar a uns quants membres coneguts prou ambiciosos o millor encara, si estan ressentits per algun menyspreu amb la direcció, per alimentar-los amb una mica de zitzània i ells mateixos et faran la feina bruta.La crisi com més tard fos provocada i més prop de les eleccions millor debien pensar els que no volen que tinguem cap possibilitat d'èxit, per sort ha estat al menys entre 6 a 10 mesos abans de la campanya electoral i a més, ha estat resolta en un cap de setmana. Però tota crisis provoca, a part del mal que totes les crisis comporten, que hi hagi la primera selecció, que es faci la primera garbellada, de veritats com també de persones. Està clar que Reagrupament no té cap intenció de ser un partit. Ni tampoc deixar que sigui l’espai, perquè alguns pugin desenvolupar les seves ambicions polítiques. Només és una eina per aconseguir la independència i regenerar la política catalana. Qui va entrar a Reagrupament pensant que era un partit, es va equivocar i val més que s’oblidi de fer-hi carrera política. Qui va entrar a Reagrupament pensant que tot seria un camí de roses i exempt de dificultats, està molt errat i si no es veu capaç de suportar-ho, em sap greu, però millor que s’aparti i deixi pas als que si que ho podem fer.La guerra no ha fet més que començar i els enemics encara no han tret el Sant Crist gros.Per sort, estic convençut que la immensa majoria dels reagrupats, som conscients que caldrà lluitar i caldrà patir de valent. Però si ho fem amb força i intel·ligència, sense caure amb les provocacions, aquesta vegada guanyarem la nostra llibertat!!

LAPORTA I REAGRUPAMENT 2ª PART

2010-03-05T14:01:00.003+01:00

Curiós, com aquelles persones que argumentaven la seva oposició al Carretero perquè segons deien, s’havia tornat un líder dèspota que volia imposar la seva llista a la candidatura a dit, van corrents a demanar al Jan Laporta que assumeixi el lideratge de Reagrupament. Però també, és molt curiós que aquestes persones deien que estaven en contra al Carretero perquè es volia saltar el reglament, ells amb aquella acció, pretenien encara una cosa pitjor, volien passar pel forro els estatuts i la decisió de l’Assemblea, quan van demanar al Jan Laporta que liderés Reagrupament
Realment, a vegades, un es fa creus com l'emoció i els nervis, pot fet a la persona més intel·ligent actuar d’una manera estúpida i maldestra. Aquestes persones no estaven en els seus cabals, quan van pensar que en Jan Laporta els hi donaria cobertura quan ells s'havien negat a dimitir davant de la petició del President i tota la resta de la Junta, fins i tot, posant en perill el projecte. Si ho han fet amb el Carretero, que els impedeix tornar-ho ha fer amb en Laporta?
Però, a més, algú és tant il·lús de pensar que Jan Laporta, com a bon líder, no pot arribar a ser molt autoritari amb la seva gent, sobretot si es neguen a fer el que ell vol que es faci? O que no demanaría rapidament la dimissió si els hi perd la confiança?
Tot plegat, ja ens dóna una idea en quin món vivien.
O potser, no?. Potser no era el darrer moviment desesperat d’uns que s’havien adonat de la greu errada que havien fet i miraven de sortir-se com sigui. Potser que era una trampa per acabar de dividir definitivament el moviment independentista. Qui sap?

Hi ha gent que s’ho creu aquesta possibilitat, sobretot després de la campanya furibunda de desprestigi contra al Carretero i a Reagrupament, que s’ha creat a partir dels blocs dels amics dels implicats, fent joc als mitjans de comunicació unionistes que aprofitaven, amb tota la mala llet, de donar per mort l'opció independentista.

Amb aquesta mort, tots els que volien mantenir status quo, estarien la mar de contents i en Jan Laporta potser s'ho repensaria abans d'entrar a l'arena política sense l'ajuda d'una associació com Reagrupament. Haurien mort dos ocells d'un tret. Hauria estat una jugada mestre
Per sort, al final, la crisi només ha durat 48 hores i ja està tot encarrilat. Reagrupament està ben viu i tornem a treballar de vàlent per aconseguir els objectius que ens vàrem proposar.

Però jo penso que no hi ha hagut cap conxorxa. La cosa és mes simple. El factor humà, una idea equivocada de que havia de ser Reagrupament i la manca de maduresa tant personal com política d’algunes persones, ha fer aparèixer els mateixos problemes que hi ha en els altres partits. El fet que siguem una Associació, que en Carretero no és un polític normal i sobretot davant de la possibilitat de la irrupció d’un líder guanyador com Jan Laporta, ha provocat que problemes latents s'accentuessin i acabessin d'aflorar la setmana passada. Millor ara que d'aquí tres o quatre mesos.

Els atacs que hem rebut i que Reagrupament hagués aquests problemes, malgrat pugi semblar estrany, penso que és un bon símptoma. Tot plegat ens diu que la cosa va en serio. Si no fossim un perill, no hauria passat res de tot el que ha succeït. Per això l'anunci del Jan i la crisi que ha hagut a Reagrupament, em fan pensar que finalment aquest any, al Parlament de Catalunya, veurem una candidatura encapçalada per Jan Laporta que proclamarà la independència de Catalunya.

LAPORTA I REAGRUPAMENT (1ª PART )

2010-02-28T14:14:00.004+01:00

Jan Laporta ha registrat el seu domini i ha posat en marxa el Twitter. Sembla que ja ha decidit entrar a la política. Això és una bona noticia. Molt bona.
Que un persona coneguda per la majoria de la població , i a més que ha demostrat que sap gestionar i liderar un club tant difícil i complicat com FC Barcelona, sempre és molt bona noticia que decideixi entrar a la política per ajudar que Catalunya esdevingui lliure.
Davant el fet que un líder tant conegut com Jan Laporta, vulgui entrar a encapçalar una opció que proclami la independència a Catalunya, seria ser molt estúpid per part de Reagrupament no donar-li l'oportunitat d’anar junts.
Joan Carretero, que sempre ha defensat que a Reagrupament no és un partit polític, si no una associació d'indepedentistes per crear una candidatura la més unitaria i forta per poder proclamar la independència, ha dit que en Jan Laporta és molt ben benvingut. Però a més, si vol ser el lider, en Joan Carretero ja ha dit més d'un cop que ell no té cap interès en ser protagonista i si és necessari, deixa li lideratge amb molt de gust. Per això, va ser el primer en reaccionar quan va veure que en Jan Laporta no s'amagava que li agradaria aportar el seu lideratge a la causa de la independència. Joan Carretero va oferint al Jan Laporta tota la maquinaria de Reagrupament l'endemà del onze de setembre. D'ençà aquella data ho segueix fent sempre que hi ha l'oportunitat.
Gràcies a aquestes declaracions s’ha aconseguit que Jan Laporta hagi dit, més d’un cop, que es considera una persona reagrupada, encara que no ha fet el pas d’apuntar-se.
Això és un triomf de Joan Carretero, sense cap dubte. Perquè us imagineu que hauria passat si en Joan Carretero, fos el típic líder que vol ser el protagonista principal o la vedet de l’espectacle?. En Jan Laporta mai es plantejarà entrar en un partit o fer coalició amb una altra formació , si sap que tenir problemes de lideratge. Per poder tenir garanties d’èxit, en Jan Laporta sap per experiència pròpia a la Junta del Barça, que el seu lideratge ha de ser indiscutible.
En aquesta tessitura, que hagués problemes de lideratge, Jan Laporta, potser no entraria a la política o si ho fes, ho faria amb un partit propi i amb ganes de marcar diferències amb Reagrupament. Qualsevol dels dos casos, seria nefast per la independència de Catalunya.
Des de Reagrupament calia de totes les maneres possibles, deixar les portes obertes a la possibilitat d’en Laporta.
Però malgrat la predisposició del Joan Carretero, dins a Reagrupament s’estava creant una campanya interessada per posar-hi problemes a l'entrada del Jan Laporta. Sempre és comença atacant a la persona del Jan Laporta, per després subtilment, deixar anar el tema de que cal seguir la norma a la peu de la lletra. Però , també, es va començar a fer gestos per mostrar al mateix Laporta i a tothom, que realment havia reagrupats disposats a plegar de Reagrupament només amb que en Laporta volguès formar-hi part. Només cal veure, com aquella dona, segons ella reagrupada, va sortir a parlar a la conferència de premsa quan es presentava en Carles Móra com a reagrupat, dient que els reagrupats posarien molts problemes al Laporta i molts plegarien. Les coses no acostumen a passar perquè si. Sobretot si tenim en compte la coberta mediàtica que va tenir les seves declaracions.
No sabem si aquest moviment eren orquestrat per persones que ho feien per defensar els seus interessos o ambicions polítiques personals, o per diferències personals o perquè seguien consignes d’altres formacions, o pel que sigui, però que ha existit aquest moviment de contestació a les accions de Joan Carretero, mirant de minvar la seva autoritat com a responsable de Reagrupament, ha quedat ben demostrat amb les accions, declaracions, cartes i comunicats dels quatre membres de la Junta que van negar-se a dimitir, encara que això, podria haver posat en perill a Reagrupament.
.
Encara és més curiós, tal com explica en Josep Sort al seu bloc personal, que els implicats “ van intentar contactar amb en Jan Laporta per tal que n'assumís el lideratge de l’associació. Per fer-ho van recórrer a un jove, i molt ambiciós periodista, que sempre ha treballat a les ordres d'un maquiavèl·lic polític convergent. Laporta, però, es va negar a entrar al joc, entre d'altres raons perquè els que havien posat en joc a Reagrupament, negant-se a dimitir, no eren més que quatre gats -o potser dos- i tot plegat era d'una cutrada de l'alçada d'un campanar. “

ESQUERRA ON VAS !

2010-02-23T17:08:00.000+01:00

La Llei de consultes del Parlament que servirà per ser menys sobirans
Acabo de llegir la noticia a Vilaweb que el Parlament està a punt d’aprovar la Llei de consultes només amb el suport del tripartit. La llei, tal com s’està debatent, haurà de demanar sempre permís al govern espanyol per a poder convocar qualsevol referèndum. Però al final, el Tripartit, i amb Esquerra com a principal valedor, ha desestimat la proposta de CiU i han deixat tal com estava el text: La Generalitat sempre haurà de demanar permís al govern espanyol per poder convocar un referèndum.
Gracias a un partit 'independentista', ara el Parlament ha fet una llei que farà que sigui menys sobirà. Per a consultar qualsevol cosa als ciutadans de Catalunya, haurà de demanar sempre permís a Madrid.
Encara algú dubta que els dirigents d’Esquerra s’estan suïcidant?
La direcció d’Esquerra ha trepitjat tantes línies vermelles que semblaria que era impossible que ho fes un altre cop. Doncs ara n'acaben detrepitjar una altra. Algú tenia dubtes que aquesta llei no serviria per a res o, pitjor, servirà perquè el Parlament es lligui de mans per no poder avançar cap a la independència?
S'ha de ser innocent per creure els sopars de duro que volia vendre la direcció d'Esquerra. Des del primer dia estava clar que aquesta llei no serviria per poder fer cap referèndum per l’autodeterminació de Catalunya. El més greu era que primer en Puigcercós quan estava a la conselleria i després l’Ausàs varen fer bandera d’aquesta llei per justificar que Esquerra es mantingués al govern, empassant-se tots els gripaus espanyolistes que el PSC-PSOE els feia menjar: Invasions de competències de la Generalitat amb la llei de dependència, espanyolització de TV3 iCatRadio, tercera hora de castellà emmascarada amb l’autonomia de cada centre educatiu, TV3 tancada al País Valencià i restriccions per a les Illes i a la Catalunya Nord, acord de finançament que legitima l’espolifiscal...etc.
Us en recordeu, companys defensors de l'estratègia d'Esquerra, quan deieu que calia mantenir-se al govern malgrat totes aquestes línies vermelles trepitjades només per donar temps a aquesta llei deconsultes? Ara què dieu? Ha valgut la pena tot plegat?
Però el més greu de tot, és també la direcció d’Esquerra ha utilitzat la llei de consultes per justificar per dos cops el seu vot en contra de la ILP per demanar que es convoqui un referèndum vinculant. Deien que era irresponsable presentar-la, perquè calia esperar que fos aprovada la llei de consultes al Parlament que ells impulsaven. Asseguraven en veu baixa, que aquesta llei permetria convocar referèndums per l’autodeterminació des del Parlament. Titllaven als que havien presentat la ILP com uns irresponsables.
Si amb això no n'hi havia prou, el mateix Puigcercós el 13D deia, davant de les càmeres de TV3, que proposaria al Parlament la convocatòria d’un referèndum vinculant.
Però quan Esquerra va tornar a votar unes setmanes després, junt amb el PP, PSC, CiU i Iniciativa-Esquerra Unida, en contra la ILP que demanava que és convoqués un referèndum vinculant, adduint que anava encontra a les competències del Parlament, Esquerra ja estava reconeixent que el Parlament no podria mai aprovar una llei de consultes que permetés fer referèndums.
Si encara hi havia algú tenia l’esperança que al final Esquerra es trauria un conill del barret i la llei permetria convocar referèndums per l’autodeterminació, llegiu aquesta notícia a l’Avui.cat: El PSC afirma que la llei de consultes no permetrà fer cap referèndum independentista
Es pot tenir tanta barra,es pot mentir tan descaradament i no haver-ne de patir conseqüències?
Jo penso que és impossible que els votants d’Esquerra, sobretot els que no tenen el cul llogat, continuin votant-los. La direcció d’Esquerra, amb aquesta llei, s’ha acabat de lligar la soga alcoll i com més avancem, ells mateixos se l’aniran estrenyent.

GESTIONAR EL PRESENT...

2010-02-10T13:46:00.001+01:00

Aquest es el problema , viure a costelles del ERARI PUBLIC , nomes faltaría que no gestionéssim diàriament el present , individualment ia ho fem en cada moment , diàriament fem política . El problema comença quan sorgeix algun president defensant els interessos particulars de partit , dient que ell i d’altre gent ens gestionaran el present i futur polític i econòmic , que ells no perden l’horitzó , que ells de tant en quant van a la platja i miren mar endins i es pregunten : allò del fons , on es perd la vista es l’horitzó? No es necessari que ens diguin que es preocuparan pel futur de tots nosaltres des de qualsevol poltrona atisban amb la ma damunt dels ulls la llibertat “terra , terra” ( dons gracies no )

En el moment de començar la nostra ultima singladura com a colònia , va aparèixer un home nou! No es va atrevir a dir-nos a tots nosaltres que com badocs esperàvem les paraules màgiques , el mana , “ CATALANS JA SOC AQUI , ves per on , en aquell moment ens va enlairar per art de màgia a la categoria de ciutadans de les estepes castellanes , li van permetre dir-nos “ ciutadans de Catalunya” ia soc aquí , ves per on en aquest moment varem deixar de ser polacos, per convertir-nos en ciutadans dels colonitzadors , desprès han aparegut altres essers , com a la pel·lícula “LA GUERRA DE LAS GALÀXIES” , varem arribar a l’època del peix al cove , mira que be ! ia podíem menjar de les engrunes que ens deixaven recollir els nostres espoliadors i amb un escuradents a la boca , plis-plas! , a la època del federalisme fins i tot sense pensar semblava possible un dialec amb els nostres amos , ens varem il·lusionar , seriem igual a ells , deixaríem de ser ciutadans de Catalunya, pesant a esser ciutadanos espanyoles , ens donarien de menjar a dojo , per continuar espoliant-nos ( que no es exacte la paraula) treballen per el seu benefici , Il·lusos teníem que creure que érem lliures , les paraules màgiques ESTAT FEDERAL , la solució. la gallina sempre amb les urpes protegint el boti , aquí comencen a jugar d’altres individus. ( no tenien majoria ) varen tenir que repartir menjadora. Els esquerrans si varen apuntar , em arribat a l’època de la “puja fina” , cada vegada mes pobres i al damunt mullats ! , es que son de pedra picada , es que anirem a la metròpoli a marcar paquet , es que el mes calent es a l’aigüera , etc..., nacionalistes , catalanistes, pactistes , i una muntanya de “istes”.

Ara ja fan propaganda encoberta per el futur immediat ( El punt, diumenge 24 de gener de 2010 ) diuen el dia que seran majoria ia proclamaran no se que , ara no es el cas , que tenim 21 diputats , que de moment estan molt be , que el dia que ni hagi 68 en començaran a parlar “ es propi de tot home imbecil fer-se d’astut” ( Georges Courtelaine, 1858-1929) per veure si en aconsegueixen 69 un bon numero ! es beu que es el millor, com que no es així , ells estan col·laborant amb els colonitzadors “ no tenim que perdre l’horitzó”, m’entres ens el fan buscar a nosaltres , ells ajuden a empobrir el país , des de la seva òptica en diuen “GESTIONAR” , quina paraula en boca d’un pactista! Que es conforma en portar els comptes de la colònia , perquè no expliquen al poble que cada vegada que van a la metròpoli a rebre ordres per la governabilitat retornen a la colònia acollonits , perquè reben aquest tracte tant personal , que si teniu un bon estar a casa vostra , que si falta alguna cosa “ellos “ es la faran arribar “vosotros a recaudar y obedecer”, no teniu... com es diu allò... que tenen ells... els colonitzadors com en deien... Criadilla?

Perquè no expliquen al poble que a partir d’ara quan anirem a votar a les autonòmiques , no serà anar a votar, serà un referèndum, si tots volem, si a la població ens expliquen un bon pla de nació, tornarà a existir , nomes es tracta de votar a una candidatura transversal ( ni dretes ni esquerres) independent i catalana, no valen les paraules catalanista-unioniste , nomes serveix la paraula CATALUNYA

Ara es l’hora, anar a votar tots a una per la desconnexió per perdre de vista els espoliadors de dintre i de fora de la nostra futura nació.

Votar tots a una , es fer un referèndum , es obtindré la majoria de diputats , no fa falta el vist i plau dels colonitzadors , mai cap opressor a donat la llibertat , desconnectem mitjançant les urnes , tots a una , deixem de ser catalanistes , siguem valents , votem en les properes eleccions autonòmiques per un govern de la nació catalana .

D’ara en endavant , naturalment “catalans”

LO CODOL

Entrevista a Joan Carretero

2009-12-16T14:57:00.003+01:00

Joan Carretero: "Si CiU i ERC donen suport a les consultes, també ho haurien de fer al Parlament"

15-12-2009
Joan Carretero, president de Reagrupament, s’ha pronunciat avui sobre la iniciativa legislativa popular per l’autodeterminació que va presentar dilluns al Parlament Carles Móra. “Tal com van les coses, sembla que el Parlament no l’acceptarà. S’ha de ser clar. No es pot enredar la gent. Si CiU i ERC donen suport a les consultes populars, també ho haurien de fer al Parlament. Per tant, són majoria per poder tirar endavant aquesta iniciativa”.Carretero, que ha estat entrevistat per Jordi Basté a El món a RAC1, ha reiterat la seva voluntat de construir el país únicament amb les forces pròpies: “El catalanisme clàssic ha mort. Nosaltres passem olímpicament d’anar a negociar amb Madrid. Hem de fer com si no hi fossin. No hem de demanar permís a ningú, hem de decidir nosaltres”, ha dit.
Joan Carretero ha definit el referèndum del dia 13 de desembre com “un èxit esclatant”, i com “l’inici d’un procés absolutament imparable que ens ha de portar a aconseguir que aquest país sigui normal, un estat lliure”. En base al referèndum, “hi ha un sector important de la població que vol la independència del país i és una minoria qui no la vol”. Pel que fa a l’organització de la consulta, s’ha negat a entrar en polèmiques: “Com en qualsevol activitat humana, hi ha coses que es poden millorar i tenim temps per millorar-ho”.

Joan Carretero ha reiterat la seva opinió que, tenint en compte les competències actuals de la Generalitat, la institució més important de Catalunya és el Barça. “Continuo pensant que ser president del Barça és més important que el de la Generalitat” i ha posat com a exemple el tracte rebut per una delegació del Govern a Copenhaguen: “Si allà hi va el president del Barça, entra per la porta gran, sense haver fet cua. Per desgràcia del nostre país, no som res a escala internacional”.

Carretero també ha expressat que ha mantingut contactes amb el president del FC Barcelona, Joan Laporta, i amb el batlle d’Arenys de Munt, Carlés Móra, per formar una gran coalició capaç d’aspirar a la majoria absoluta a les pròximes eleccions al Parlament. “Estic convençut que si al final Laporta fa el pas cap a la política ens entendrem. Si fa política anirà amb Reagrupament o Reagrupament anirà amb Laporta”, ha dit. Les converses en aquesta direcció estan avançades: “Fa un temps em vaig reunir amb Joan Laporta, cara a cara, sols. Vam quedar que compartim una visió determinada del país i allò que li cal: tenir un estat propi”. “Jo li vaig proposar unir-se a Reagrupament. Em va dir que la seva prioritat era dirigir el Barça i que, a hores d’ara, no podia comprometre’s amb res més que no fos el Barça”.Per Carretero, “l’ideal seria que poguéssim anar junts: volem fer majoria absoluta” i ha criticat la situació política actual: “El país necessita un canvi radical en la composició del Parlament perquè això està podrit.” Un dels eixos vertebradors d’aquesta candidatura seria Carles Móra, que, sense ser encara associat, ja ha manifestat en diferents ocasions que l’ideari de Reagrupament coincideix cent per cent amb el seu. Joan Carretero ha anunciat que no té cap inconvenient a no ser el cap del cartell a les eleccions a fi de sumar esforços. “Jo faria un pas enrere per Joan Laporta i per moltíssim altra gent, i si Carles Móra fos el nostre candidat em semblaria fantàstic”, ha dit. Segons les seves paraules, Reagrupament anunciarà a la primavera el seu candidat a la presidència de la Generalitat.El president de Reagrupament ha blasmat les crítiques que s’adrecen a Laporta des d’alguns sectors: “Quan els presidents del Barça eren espanyolistes o, fins i tot, del PP, ningú deia res. Es veu que això deu ser més normal. En canvi, quan el president del Barça fa manifestacions per la independència de Catalunya, es diu que no pot fer política. És fantàstic que el president del Barça sigui independentista!”.

LA PUNCHA DE LA CADIRA

2009-12-15T19:05:00.004+01:00

Els màxims dirigents de Convergència, Esquerra i Unió han coincidit avui a expressar el seu rebuig a la Iniciativa Legislativa Popular que ha estat presentada aquest migdia al Parlament de Catalunya per membres de la Coordinadora Nacional de les consultes per la Independència encapçalats per l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra. Aquesta iniciativa planteja, després de la jornada del 13-D, la necessitat que el Parlament convoqui un referèndum oficial.
Puigcercós: "No es pot posar el carro davant dels bous".
En declaracions al programa "Els matins", el president d'Esquerra, Joan Puigcercós, considera que convocar un referèndum des del Parlament és "posar el carro davant dels bous", atès que hi ha convocades consultes al febrer i a l'abril en altres municipis, malgrat que són els mateixos presentants de la ILP els principals promotors d'aquestes consultes.
Puigcercós, partidari ara d'esperar la sentència del TC, malgrat dir el contrari el 13-D
El president d'Esquerra també considera ara que cal esperar la sentència del Tribunal Constitucional, cosa que es contradiu directament amb les declaracions que va fer ell mateix durant el 13-D, en què va manifestar que "avui -1 3 de desembre- és completament intranscendent el que pugui dir el Tribunal Constitucional sobre l’Estatut".
Pelegrí: "CiU no proposarà cap referèndum ni en aquesta ni en la propera legislatura"
Per la seva banda, des de Convergència i Unió, Artur Mas, en declaracions a TV3, no veu possibitats que tiri endavant la iniciativa legislativa popular per promoure un referèndum vinculant, tot i que veu prou significativa la participació que es va registrar. Josep Maria Pelegrí, d'UDC, encara ha estat més explícit i ha assegurat que CiU no proposarà un referèndum oficial ni en aquesta ni en la següent legislatura "perquè s'ha d'evitar el fraccionament de la societat catalana'". En declaracions a Lleida, ha indicat que cal preservar el valor de la unitat de Catalunya.
Montilla: "Són consultes organitzades per sobiranistes i independentistes i hi han anat a votar sobiranistes i independentistes"Finalment, també hi hagut el posicionament del president de la Generalitat, José Montilla, el qual participa aquest dilluns en la cimera de presidents de comunitats autònomes convocada per Rodriguez Zapatero. Montilla ha tret representativitat i significació als resultats de les consultes del 13-D, en afirmar que les votacions d’aquest diumenge són "organitzades per sobiranistes i independentistes i hi han anat a votar sobiranistes i independentistes". Les declaracions de Montilla no constitueixen cap sorpresa i segueixen la línia de menystenien de les consultes, malgrat manifestar respecte per als ciutadans que hi han participat. En

els falsos arguments dels immobilistes

2009-11-28T16:20:00.000+01:00

L'actual sistema de finançament de les comunitats autònomes té moltes resistències a ser reformat, sobretot per part dels representants polítics i socials d'aquells territoris que ara gaudeixen d'una situació de privilegi i que reben més diners dels que els tocarien amb un model que fos just i equitatiu. Un dels arguments que esgrimeixen els immobilistes és que no hi ha cap discriminació fiscal de Catalunya, perquè qui paga impostos són les persones i no els territoris i, com a conseqüència, els contribuents catalans són tractats per Hisenda exactament igual que els contribuents de qualsevol altre lloc. La falsedat d'aquest argument és que ignora deliberadament que l'activitat econòmica del govern de l'Estat és dual, no només recapta impostos, sinó que també realitza despeses. L'afirmació de l'argument anterior només té en compte el vessant dels ingressos de l'Estat i deixa de banda la seva despesa; ignora el territori on es materialitza i on es localitzen els perceptors dels seus pagaments. És una visió esbiaixada i els qui la utilitzen no són neutrals respecte al tema analitzat: fan servir aquest argument de manera demagògica per manipular els ciutadans de bona fe.
La forma correcta de fer l'anàlisi de la incidència territorial de l'activitat econòmica de l'Estat és tenint en compte simultàniament tant els ingressos com les despeses. Això es fa mitjançant les balances fiscals, que és l'instrument comptable que es fa servir a Alemanya, els EUA, el Canadà i Austràlia. L'any 2008, s'estima que el dèficit fiscal de Catalunya es va situar al voltant de 21.000 milions d'euros. És evident que l'Estat espanyol no tracta a tots els ciutadans igual des del punt de vista de la despesa.
Els catalans no hem de tenir por de la resposta d’Espanya a la declaració unilateral de Independència del Parlament de Catalunya. Espanya no pot respondre violentament perquè això suposaria aïllar-se del concert internacional i de la Unió Europea. Reagrupament és una associació i no un partit tradicional perquè això li permet garantir un ampli espectre social d’associats i una estructura organitzativa molt lleugera que eviti haver de dependre d’hipoteques de qualsevol tipus. l’Associació recolzarà aquell partit o coalició de partits que defensin els 2 eixos fundacionals de Reagrupament i que serà indispensable que ho ratifiquin els seus associats en votació.

SENSE CREDIBILITAT

2009-11-22T15:25:00.002+01:00

El model de finançament de les autonomies de règim comú espanyoles no compleix cap dels requisits que caracteritzen el federalisme fiscal:
- Ordinalitat, consistent en que els territoris no perdin llocs en el rànquing de PIB per càpita que ocupen abans de la redistribució dels ingressos provinents dels impostos un cop s’aplica el sistema de finançament (criteri que figura a l’Estatut i era un dels grans objectius del tripartit a la negociació).
- Transparència, que els criteris de repartiment siguin clars. En el finançament pactat són ambigus, ningú sap exactament que li tocarà, i els guanys que proclamen les diverses autonomies sumen més de 14.000 milions, quan l’Estat en cap cas en posarà més d’11.000 (xifra que, a més, no ha confirmat).
- Limitació de la solidaritat, que a Alemanya el Tribunal Constitucional va situar al 4% del PIB, i a altres països federals del món se situa entre el 2% i el 5% del PIB. A Catalunya, el dèficit fiscal se situa en el 10% del PIB, que, sumat als del País Valencià i de les Illes Balears, situa els Països Catalans com el territori més espoliat fiscalment del món occidental.
Com a conclusió, és inútil emprendre nous processos de millora del finançament amb un Estat que no està disposat a negociar un sistema realment just i solidari, i que només amb la independència cessarà el brutal espoli fiscal al qual ens veiem sotmesos els catalans.
El nou sistema de finançament està dissenyat perquè res no canviï. Els diners que rep cada comunitat depenen de la participació en la recaptació obtinguda en el seu territori d’una cistella d’impostos –concretament, el 50% de l’IRPF i de l’IVA i el 58% dels impostos especials–, ajustada en més o menys diners per tres fons diferents. En primer lloc, hi ha el Fons de Garantia de Serveis Fonamentals, que assegura que es cobreixen les prestacions dels serveis públics fonamentals (salut, educació i serveis socials). A aquest fons s’hi destina el 80% dels diners del total de finançament de les comunitats autònomes. La Generalitat volia que fos el 65% del finançament total. Les variables que es tenen en compte a l’hora de repartir els diners d’aquest fons entre les comunitats autònomes són la dispersió de la població, l’envelliment, la insularitat, la superfície i la població en edat escolar. Cap d’elles són les variables que defensava la Generalitat (immigració i diferència de preus entre comunitats autònomes).En segon lloc, hi ha el Fons de Suficiència Global, que garanteix el finançament de la resta de competències de les comunitats autònomes. Si una comunitat autònoma perd diners amb el que es reparteix amb el Fons de Garantia de Serveis Fonamentals, l’Estat li compensarà amb el Fons de Suficiència Global, de manera que cap en sortirà perdent. El paper que juga aquest fons en el sistema de finançament queda clar en una frase que hi ha en el PowerPoint que té el Ministeri d’Economia i Hisenda penjat a la seva web: "Este Fondo asegura que cada CCAA mantiene el statu quo y ninguna pierde".Finalment, en tercer lloc, hi ha dos fons de signe contrari: el Fons de Competitivitat, per a les comunitats amb més riquesa i que fan un major esforç fiscal i el Fons de Cooperació, per a les comunitats amb menys riquesa relativa. Amb aquests dos fons, l’Estat pot acabar d’ajustar els diners que rep cada comunitat segons li convingui políticament en cada territori.Aquest sistema de finançament és molt insolidari i injust per a Catalunya. Perquè el model fos just per a Catalunya hauria de complir tres criteris:
1. Ordinalitat: un territori no pot perdre posicions en el rànquing de PIB per càpita després de l'aplicació del sistema de finançament. El model de finançament acceptat per la Generalitat no compleix el principi d’ordinalitat. Amb les xifres que s’han fet públiques, Catalunya baixarà posicions en el rànquing de PIB per habitant després de l’aplicació dels diferents fons del model.2. Transparència: les condicions que ha de complir un territori per poder ser beneficiari del sistema, és a dir, rebre més diners del que paga d’impostos, han de ser conegudes i quantificables. Per exemple, la UE estableix que les regions que tenen dret a rebre transferències en aplicació de la solidaritat són aquelles amb un PIB per habitant inferior al 90% de la mitjana europea. El nou model de finançament no és transparent, l’únic que fa és que totes les comunitats es mantinguin com estaven per evitar un conflicte polític territorial i, per tant, manté la situació d’espoli de Catalunya. Per exemple, l'Aragó, la Rioja o Cantàbria –totes amb un PIB per habitant superior a la mitjana espanyola– haurien de contribuir al sistema i, en canvi, amb el nou model de finançament, totes rebran més diners de l'Estat del que paguen d'impostos.3. Limitació quantitativa: la contribució neta de cada territori al sistema, és a dir, la diferència entre el que paga i el que rep, ha de tenir un límit per tal d'evitar excessos de contribució que perjudiquin el seu desenvolupament. Hi ha països que aquest límit el tenen fixat explícitament. Així, per exemple, el Tribunal Constitucional alemany limita la solidaritat interterritorial al 4% del PIB de cada regió.

En canvi, el nou sistema de finançament no fixa cap límit a la solidaritat de Catalunya. El dèficit fiscal de Catalunya és del 10% del PIB i amb el nou model de finançament no hi ha cap garantia que es redueixi.L'actual model de finançament, doncs, consolida la dependència financera de la Generalitat de la voluntat política del Govern de l’Estat espanyol que hi hagi en cada moment, no compleix el principi d’ordinalitat, no és transparent i és abusiu quantitativament per a Catalunya.La Generalitat ha acceptat perpetuar l’espoli fiscal dels catalans, que després de l’acord de finançament serà d’uns 2.500 euros a l’any per persona.

CANVIS PROFUNDS

2009-11-06T15:37:00.004+01:00

Guardo intactes a la meva memòria les imatges del míting que Josep-Lluís Carod-Rovira va protagonitzar a Valls el febrer del 2004. Acabat de retornar del seu viatge a Perpinyà, tot just dimitit com a conseller en cap, en mig de l’acarnissament contra ell per part de la caverna mediàtica espanyola, el llavors líder de l’independentisme català fa sobreeixir el Centre Cultural Municipal de la capital de l’Alt Camp amb 1.400 persones per sentir la seva vibrant oratòria, en el que les cròniques van definir com l’acte polític més multitudinari celebrat a Valls des del final del franquisme. Parla d’independència, de mans netes, de rebel·lia, d’aire fresc. Un mes més tard, la candidatura que encapçalava Carod va obtenir els millors resultats que el seu partit mai no havia obtingut en unes eleccions des del temps de la República: 650.000 vots i 8 diputats a les Corts Espanyoles. Molts tocàvem el cel amb la punta dels dits, i ens imaginàvem que, en les següents eleccions al Parlament de Catalunya, l’independentisme que Carod liderava podria disputar el lideratge electoral a convergents i socialistes. Faig avançar a tota velocitat la pel·lícula de la meva memòria fins al 4 de novembre d’enguany. Un Carod que no recorda ni vagament aquell que més de cinc anys abans estava al zènit de la seva carrera política fa una conferència en què augura “canvis profunds”. No concreta gaire, però algunes de les frases que se’n destaquen (“projecte nacional no nacionalista”, “construir la nació des de l’esquerra”, i la ja clàssica apel·lació al “patriotisme social”, aquell gran concepte) em recorden vivament el llenguatge que els socialistes catalans han vingut utilitzant des de fa tres dècades. Comparo les dues imatges. Està clar que Carod parla amb coneixement de causa. El Carod del 2004 no té res a veure amb el d’ara. Ha “canviat profundament”, és evident. Només una cosa es manté immutable: vol seguir fent política professional, per descomptat. Tornar a fer de filòleg no és una opció. Com va dir no fa gaire, “qui està en política des dels 12 anys, no se’n vol retirar als 57”, com si fos un sil·logisme irrefutable. Es veu que amb 45 anys no n’ha tingut prou, l’home. Torno a Valls. Dimarts, 3 de novembre. Qui fa un acte polític a la ciutat és Joan Carretero. El Teatre Principal s’omple per la presentació de Reagrupament. Parla d’independència, però sobretot d’aprofundiment en la democràcia: de llistes obertes, de transparència en els comptes públics, contra l’acumulació de càrrecs i el nepotisme i a favor de la limitació de mandats…Veig molts dels que érem, fa cinc anys i mig, al míting de Carod. Torno a veure l’espurna de la il·lusió en les seves mirades. Em ve al cap la butlleta d’adhesió d’un associat. “No ens enganyeu”, suplicava a l’apartat d’observacions. Segur que era dels que es va il·lusionar amb Carod. Segur que és dels centenars de milers als quals el “canvi profund” de Carod ha decebut. Segur que estava desenganyat amb la política. Segur que Reagrupament l’hi ha tornat a fer creure, però no pot evitar l’ombra del dubte: ja se sap, gat escaldat… No, company. No t’enganyarem. Joan Carretero no t’enganyarà. Els que hem treballat de fa anys al seu costat t’ho garantim. Es creu el que diu. Predica amb l’exemple. No és autoritari, no creu en els aparells tancats dels partits, ni en les capelletes. Té les idees clares però valora la discrepància i la pluralitat d’opinions. Practica la democràcia sense cap por. Escolta els experts en els diferents temes abans de prendre decisions. És d’una integritat personal incorruptible. I els que som al seu costat hi som precisament per aquests valors. Nosaltres sí que estem pels “canvis profunds” en la forma de fer política, i en els seus continguts. No t’enganyarem, company!

escrit per ALBERT PEREIRA

FALTA MENYS

2009-10-14T15:01:00.003+02:00

REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA

JUNTA DIRECTIVA

PRESIDENT
JOAN CARRETERO I GRAU ( PUIGCERDA

VICEPRESIDENTA – ÀREA DE RELACIONS EXTERNES
RUT CARANDELL I RIERADEVALL ( BARCELONA )

SECRETARIA
SANDRA LOMAS PENA ( TARRAGONA )

TRESORER – ÀREA ECONÒMICA
ANGEL FONT CATALAN ( BARCELONA )

ÀREA ORGANITZATIVA
EMILI VALDERO I MORA ( BARCELONA )

ÀREA D’OBJECTIUS FUNDACIONALS
JAUME RENYER ALIMBAU ( VILASECA )

VOCAL
IMMA BELLAFONT I SANTIES ( VIC )
VOCAL
IMMA PRAT I SALVANS ( SAN VICENÇ DELS HORTS )
VOCAL
LAIA CUBELLS ESTEVE ( TORREBESSES )
VOCAL
FRANCESC ABAD I ESTEVE ( REUS )
VOCAL
ALBERT PEREIRA I SOLE ( LA SECUITA )
VOCAL
CARLES BONAVENTURA I CABANES ( GIRONA )
VOCAL
NARCIS RIBES I BESALÚ ( GIRONA )
VOCAL
ESTHER PONSA I BOU ( BARCELONA )
VOCAL
XAVIER PALET FARRERO ( BARCELONA )
VOCAL
JOSEP SORT I JANÉ ( BARCELONA )
VOCAL
JOSEP ANTON NUS I TORM ( TREMP )
VOCAL
ROGER GRANADOS I WERHLE ( BARCELONA)

El reglament d'organització i funcionament de REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA , diu
que la junta directiva ha d'estar fomada per 30 membres , els 12 restants han de ser proposats per les respectives assemblees territorials de VEGUERIA, que es la distribució natural del nostre pais.
INDEPENDENCIA.

CONSULTA POPULAR ( refèrendum )

2009-10-01T14:55:00.004+02:00

La consulta popular (referèndum) del municipi d’Arenys de Munt , ha tingut un gran ressò mediàtic , tan al nostre país , com a la resta de l’estat espanyol , i de retruc encès la metxa del procés independentista a nivell de consulta popular a diversos municipis de Catalunya , on s’han presentat mocions en els ajuntaments per tal de determinar quin es el recolzament municipal a les iniciatives d’entitats locals , o grups de persones que desitgin portar a terme la consulta popular en el municipi.
Significatiu es el cas del municipi de Montblanc ( Conca de Barbera ) on es va aprovar per majoria donar suport a la consulta , amb l’abstenció del regidor del PP , i el vot en contra del regidor d’independents per Montblanc , cal esmentar que l’alcalde del municipi es d’ERC i que governa amb minoria.
A Tarragona ciutat la moció no va ser aprovada , donat que el govern municipal de la ciutat esta en mans dels socialistes (PSC) , el que evidencia un cop mes el tarannà unionista del socialistes de Catalunya.
La pagina web d’ERC de Mont-roig del Camp ( esquerra.cat / mont-roigcamp) el dia 16-09-2009 que el regidor Ferran Pellicer assistirà a la convenció pel dret a decidir , i acaba dient “ mentre decidim una estratègia conjunta sobre la convocatòria del referèndum, donaren suport a qualsevol iniciativa com la d’Arenys de Munt que es vulgui realitzar al municipi” el que porta a plantejar-ne tot una sèrie de qüestions o preguntes
1º En els municipis esmentats anteriorment l’iniciativa a sorgit del propi ajuntament.
2º Que vol dir “estratègia conjunta” ,ho es que tots els municipis son iguals i per tots serveix el mateix sistema d’actuar. La idiosincràsia de cada municipi es diferent , i per tant la forma d’actuar a d’esser diferent.
3º Tenen por d’enfrontar-se als seus companys de consistori presentant la moció , i esperen que alguna entitat prengui l’iniciativa.
4º En cas de portar a terme la consulta s’hauria de fer en tot el municipi o nomes en el nucli de Mont-roig ( tots sabem que de fer-ho en tot el municipi el resultat es clar)
5º per motivar la participació de tota la ciutadania potser seria bo invertir la pregunta , en comptes de preguntar , VOLS L’INDEPENDENCIA DE CATALUNYA , es podia preguntar , VOLS CONTINUAR AMB ESPANYA .
6º A que estan esperant els regidors d’ERC , un partit clarament independentista ,amb el suport de tots els militants,a presentar la moció al ple municipal
Dona la sensació que tant els regidors com el directius de la secció local d’esquerra estan mes preocupats en conservar el seu estatus , que de dur a terme allò que diu la declaració ideològica del partit.

Aquest escrit a estat enviat per un seguidor del bloc , i publicat integrament tal qual ens ha arribat.

VOLUNTAT POPULAR

2009-09-18T16:27:00.003+02:00

El diumenge 13 de setembre passarà a la història de Catalunya. El poble català, escenificat en el poble d’Arenys de Munt, ha mostrat a tot el món que vol exercir el dret d’autodeterminació (un dret reconegut per l’ONU i que, encara que sembli mentida, també ha ratificat l’Estat espanyol). Ho ha fet de la millor manera, votant democràticament en un referèndum.

L’Estat espanyol, en aquest cas el govern del PSC-PSOE, incomplint aquest dret universal dels pobles a l’autodeterminació, ha fet tot el possible per impedir-ho, fins a l’extrem de permetre una manifestació feixista per mirar d’acollonir els ciutadans, com també d’amenaçar l’Ajuntament d’Arenys de Munt d’inhabilitació i penes de presó si donava suport a la consulta.

Davant d’aquests fets, encara hi ha algú que cregui que els catalans no som una colònia ocupada pels espanyols? Encara hi ha algú que pensi que és possible l’encaix a Espanya?

Per mi, tot el que ha succeït els darrers anys, amb l’Estatut, el finançament, la sentència del TC que aviat sortirà i el que està passant a Arenys, és la confirmació fefaent que Espanya no té cap intenció de donar cap oportunitat perquè els catalans puguem ser ciutadans amb els mateixos drets que el poble castellà. Espanya està basada en tots els trets culturals i històrics del poble castellà i tal com diu la seva Constitució, només hi ha una nació: l’espanyola, és a dir, la castellana. Per Espanya, els catalans som una colònia i com a tal som i serem tractats sempre.

Per tant, demanar el reconeixement de la nació catalana dins d’Espanya és impossible i per molt que diguem en manifestacions que “Som una nació”, pels espanyols i també a la resta del món, això té tan poca validesa jurídica com dir que som marcians.

Com que no som reconeguts com un poble diferent, negociar amb Espanya més autogovern que la resta de l’Estat és una fal·làcia. Quan des dels partits catalans parlamentaris diuen que negociaran amb el govern espanyol per aconseguir el concert econòmic o més traspassos o una llei de normalització lingüística a favor del català i en detriment del castellà, o l’oficialitat del català a Europa, o el reconeixement de les seleccions esportives catalanes, són només enganys per perpetuar la situació actual de colonització. ¿Algú pensa que si per una consulta feta per una entitat cultural privada en un petit poble del Maresme els espanyols han posat tota la maquinària de l’Estat per impedir-la, a l’hora d’aconseguir el més mínim bri real de sobirania per als catalans ho deixaran fer? Amb sort, només ens donaran més descentralització administrativa, però mai res que ens pugui dotar d’instruments per aconseguir més sobirania.

Els partits que prometen que ho aconseguiran, menteixen i ho saben.

Però aquests mateixos partits, que per cert han enviat destacats membres a Arenys de Munt a fer-se la foto, tenen l’oportunitat de deixar de mentir. Ara aquests partits poden aprofitar l’exemple que han donat els seus coreligionaris a l’Ajuntament d’Arenys i unir-se per demanar que al Parlament de Catalunya, es faci el mateix: Que rectifiquin i admetin la ILP que Deumil.cat i el CeL vàrem presentar avalats per més de 10.000 signatures i que la Mesa del Parlament va rebutjar. Una ILP que proposava fer el 2010 la mateixa consulta amb la mateixa pregunta d’Arenys de Munt a tots els ciutadans de Catalunya.

Ho faran? No, estic totalment segur que els actuals dirigents d’ERC, de CiU i d’Iniciativa mai no seran prou valents i patriotes com han estat els seus companys de partit d’Arenys de Munt. Ara s’omplen la boca de discursos, es fan fotos i miren de sortir als diaris fent declaracions. Fins i tot, alguns demanen que tots els ajuntaments de Catalunya facin el mateix que Arenys de Munt. Tot això per als dirigents dels partits catalans no té cap cost, és gratis. Ells hi posen la cara per la foto, els catalans de cada poble, hi posen la pell.

La resposta catalana només serà realment efectiva per a Espanya i a la resta del món si es fa des del Parlament de Catalunya, cambra de representació política de tots els catalans i per això cal treballar de valent per fer realitat una candidatura plena de patriotes, disposats si cal anar a la presó, que votaran el 2010 a favor de la declaració unilateral d’independència de Catalunya.

Si no fem, serà trair l’exemple que han donat els milers de ciutadans d’Arenys, els deu mil que varen venir a Brussel·les i els centenars de milers que s’han manifestat per Barcelona

Per cert, quan es dura a terme una consulta popular al nostre municipi per l’independencia de Catalunya ? , seria bo saber que en pensen els nostres convilatants del tema, tot i reconeixen les dificultats d’organitzar un esdeveniment com aquest , per la dispersió del nostre municipi , seria positiu conèixer que en pensa la gent de Mont-roig , almenys els partits que s’anomenen independentistes tindrien una base per redreçar la seva estratègia independentista , especialment Esquerra , que a mes de dos regidors en l’equip de govern tenen 31 militants mes , en total 33 militants , dades que publiquen en la seva pròpia pagina web (esquerra.cat/mont-roigcamp), a que estan esperant per dur a terme la consulta , ho es que son militants del partit per altres qüestions? Ho com ia es habitual esperen que el partit els digui el que han de fer i com ho han de fer.

Endavant les atxes!!

CODI DE CIRCULACIÓ

2009-09-16T14:12:00.003+02:00

La Crónica anglosaxona del segle X és el document mes antic en el qual apareix el terme Scotland ( Escòcia ), es un dels quatre països constituents del regne unit . Juntament amb Anglaterra i Gal-les, forma part de la illa de la Gran Bretanya

El Regne d’Escòcia va ser independent fins el 1707, data en la qual es va signar l’Acta d’unio amb Anglaterra, per crear el Regne Unit de la Gran Bretanya . La unió va suposar cap alteració del sistema legal propi d’Escòcia, que des de llavors ha estat diferent del de Gal-les, Anglaterra i Irlanda del Nord pel que és considerada al dret internacional com una endidat jurídica pròpia. La pervivència d’unes lleis pròpies, i d’un sistema educatiu i religiós diferenciat formen part de la cultura escocesa i del seu desenvolupament al llarg dels segles.

Sorgit el segleXIX, l’independentisme escocès ha guanyat influencia des de finals del segle XX ; representat per l’Scottish Nacional Party ( SNP “Partit Nacional d’Escòcia “) que treballa per la independencia d’Escòcia i va obtenir la majoria simple al parlament escocès a les eleccions del març de 2007 .
En l’actualitat el parlament escocès ha presentat una proposta de referèndum per l’independencia que has dura a terme l’any 2010.

El govern de Tony Blair ( fa 10 anys ) va impulsar un procés d’autogovern per tal d’afeblir la pretensions independentistes dels escocesos . Es curiós que alguns dels arguments dels laboristes i conservadors britànics , siguin calcades filparranda amb les que els socialistes i conservadors espanyols utilitzen en contra de l’independencia de Catalunya

Les autoritats britàniques diuen que una Escòcia independent quedarà aïllada i empobrida.

Les autoritats espanyoles diuen que la constitució no reflexa el procés independentista , utilitzen la constitució com si fos el codi de circulació , per sancionar als que no el respecten , quan dona la impressió que segons la mateixa i en un procés democràtic, tindria que esser per donar cabuda a totes les formes de llibertat als pobles que la demanin , en el nostre cas ens les van abolir l’any 1714 , pasan a ser súbdits d’una corona que mai ,mai , ens l’ha respectat ni amb l’actual “codi de circulació” . Quina llàstima tenir politics pactistes en lloc d’independentistes.

LO CODOL.

PRESENTACIÓ REAGRUPAMENT

2009-09-04T14:07:00.004+02:00

CONCLUSIONS D'UN INDEPENDENTISTA

2009-08-07T13:48:00.005+02:00

Primer. Entre les persones independentistes, n’hi ha que pensem que per sortir de la ratera on ens trobem -el marc autonòmic espanyol-, ja no valen les solucions que ofereixen els partits catalans parlamentaris i pensem que hi ha només una opció: Fer la candidatura transversal i el màxim d’unitària per a poder proclamar la independència al Parlament de Catalunya.
Segon. Per aconseguir que la candidatura entri amb força al Parlament, caldrà fer tot el possible per re-agrupar els diferents independentistes que estan repartits en tots els àmbits de l’eix polític, però sobretot els que darrerament s’estan abstenint perquè estan desencantats amb la política catalana. Per això Reagrupament, a part de la proposta independentista, aposta per la regeneració política.
Tercer. La proposta que ofereix Reagrupament és, ara per ara, l’única que està treballant per aconseguir el màxim nombre independentistes, independentment de la seva ideologia i procedència, per a fer possible la candidatura. La captació d’associats s’està fent sempre a nivell individual i no a nivell de grups o partits.
Quart. Existeixen altres grups o associacions fora dels partits parlamentaris actuals que tenen com a objectiu aconseguir la independència. Alguns ja s’han apuntat a títol individual a Reagrupament, com PRC, Estat Català i d’altres no. Aquests darrers perquè no volen participar-hi si no és en forma de coalició. Aquí podem destacar CA que, amb una altra proposta i una filosofia de projecte diferent de Reagrupament, estan a favor que hi hagi al Parlament un partit independentista, concretament el seu amb el nom de Força Catalunya.
Cinquè. Des de l’òrbita de CiU, hi ha Sobirania i Justícia, que estan en desacord amb la postura ambigua de la direcció de CiU vers la independència. Però ara per ara, creuen que poden fer canviar la direcció de CiU perquè es posicioni a favor de la independència, igual que personatges reconeguts independentistes com l’Àngel Colom i en López Tena. De moment, cap d’ells no ha mostrat interès a deixar de donar suport a CiU en les properes eleccions i, per tant, no poden ni volen anar a favor de la candidatura.
Sisè. Dins d’ERC hi ha Esquerra Independentistes, que, malgrat que també estan totalment en desacord amb la direcció d’ERC, pensen que des de dins d’aquest partit poden fer que ERC deixi el seu sucursalisme amb el PSOE per apostar directament per la independència i per tant no poden ni volen anar a favor de la candidatura.
Setè. Reagrupament no està constituït com a partit ni com a agrupació d’electors i no pot parlar de pactes ni encara menys de coalicions. Només després del congrés al principi de l’octubre pot començar a fer-ho. Un congrés o assemblea on s’hauran d’aprovar moltes coses com l’estratègia de com ens presentem a les eleccions (és a dir, sols com a partit, com a agrupació de electors o coaligats amb altres, etc), com s’elegiran els càrrecs electes, com es reglamentarà les votacions dels càrrecs electes en el Parlament, els estatuts de l’associació…etc.
Vuitè. Reagrupament, segons una majoria dels comentaris rebuts, no està acabant de ser vist com un moviment transversal, malgrat que els seus membres així ho siguin, ja que el seu cap i la majoria de la direcció provisional provenen d’Esquerra i també pel fet de fer servir un nom que es va fer servir com a grup alternatiu a la direcció dins d’aquest partit.
Novè. Reagrupament, quan arribi el moment, haurà de coaligar-se amb les altres forces que també estiguin d’acord a fer la candidatura El problema serà si existirà aquesta possibilitat en el sentit que, per a poder pactar, cal que hi hagi una altra part disposada a fer-ho sense exigències de protagonisme en desacord amb la seva aportació a la coalició i amb voluntat de sumar per fer més forta la candidatura.
Desè. Tant Joan Carretero com la direcció provisional de Reagrupament, si no aconsegueix prou nombre d’associats i suport per crear la candidatura en un temps determinat, ha dit que es deixarà via lliure que uns altres patriotes ho intentin, atès que en aquest supòsit, no hauran estat capaços d’engrescar i convèncer la societat catalana que aposti directament per la independència en aquest moment que es pensa que és clau per l’esdevenidor de Catalunya.

Visca la Terra!
Endavant Candidatura independentista pel 2010!

2009-08-03T13:50:00.002+02:00

LES MISÈRIES D’UN PAIS
De Jove sempre havia pensat que les persones més ben preparades i sobretot honrades eren les que haurien d’estar al capdavant de les institucions. En la meva escala de valors, tenia gravat al cervell que els que exercien algun càrrec de responsabilitat , sigui política o acadèmica , mereixien tot el meu respecte no només perquè fos de bona educació , sinó perquè eren persones que s’ho valien per la seva trajectòria prèvia abans de ser anomenats per al càrrec. Potser era l’educació que havia rebut , o potser l’exemple que havia vist a casa meva , però per mi , una persona gran i amb càrrec era perquè s’ho mereixia i no per altres circumstàncies
Amb el temps , vaig començar a veure que no necessàriament havia de ser així . Desprès al meu poble , quan vaig entrar de ple a fer el que jo sempre he anomenat política d’aficionat , de seguida em vaig adonar que els meus esquemes mentals estaven equivocats. Per si hi ha algú que no sap què vol dir política d’aficionat , per mi és la política que fan persones que no cobren cap sou expressament per fer-la , és a dir , que no és feta per un polític professional.
En aquells temps , al meu poble , només hi havia un professional de la política , l’alcalde . Els altres regidors amb cartera cobraven un sou molt minso ( o no cobraven res ) ja que es considerava que no era un feina que requerís dedicació a temps complet . Els regidors a l’oposició no cobraven ni un duro . Ara penso que la cosa a canviat i des de ja fa uns anys si els regidors estan al govern poden arribar a cobrar un bon sou si s’hi dediquen a temps complet , fent-los també polítics professionals
En aquella situació, la indefensió entre qui era polític aficionat a l’oposició i qui exercia el càrrec de màxima autoritat, i per tant tenia tots els avantatges que comporta el càrrec i a més a més es podia dedicar al 100% a la política, era tan brutal, que deixava molt poc marge a l’oposició per fer la seva tasca que requereix la democràcia, perquè sigui realment verdadera. Per això en mol pocs ajuntaments hi ha hagut canvis d’alcalde si no és perquè aquest ha plegat expressament o ha comès algun error molt greu.
Ja se que no es pot generalitzar , i que hi ha alcaldes honrats , treballadors i que es mereixen amb escreix el càrrec , però dins d’aquest context , encara que l’alcalde sigui un incompetent i a mes tingui actituds xulesques, no importa pas gaire ; mentre tingui picardia i dues nocions de saber manipular les persones , pot erigir-se com l’amo del municipi i repetir mandat indefinidament. Si tampoc te cap escrúpol en pactar amb totes les forcés politiques necessàries per mantenir el càrrec, té el càrrec vitalici assegurat. Avui en dia en el municipi , l’equip de govern el formen quatre partits diferents , la seva ideologia esta anys llum la una de l’altra.
Tot això a mi em va sobtar des de la visió de polític aficionat . En principi vaig pensar que al meu poble no hi havia prou persones competents amb criteri propi que fossin capaces d’autoorganitzar-se per fer veure a la població a qui elegien cada quatre anys . Però quan vaig començar a conèixer una mica més el que succeïa als pobles del voltant, vaig veure que també passava més o menys el mateix. La conclusió fou que a la política de poble hi ha massa personalisme, per això no em va acabar de convèncer mai , i m’estimava mes seguir la política nacional; allà , pensava , segur que hi haurà mes nivell i menys política de barriada baixa.

Quan vaig decidir deixar de ser un polític aficionat per ser un simple militant de base , que paga la seva quota i ja està , vaig marxar fastiguejat de la política i cansat de la política que avià viscut els anys de polític aficionat al poble.

Desprès de varis anys , gracies a la meva implicació en el projecte de Reagrupament , tant l’antic com el nou , he pogut conèixer molt de prop certes coses de la política nacional , i renoi! , m’he quedat glaçat. Glaçat que Catalunya és com molts pobles , i fins i tot diria que pitjor , perquè s’hi pot trobar totes les misèries polítiques mes escabroses i baixes que hom pot imaginar . Nogensmenys tal com esta feta aquesta democràcia espanyola sembla que avui en dia per ser un polític amb càrrec s’hagi de fer un concurs d’oposició per veure qui és el més ignorant, incompetent, sectari, llepaculs i si pot ser, a més a més, sense gaires escrúpols.

Per això, l’altre dia parlant amb uns companys sobre tot plegat, en varen dir, que per a ells, és tant important la lluita per aconseguir la independència com la regeneració política, premiant l’honestedat, l’honradesa, l’austeritat amb les despeses públiques i la meritocràcia com a eix principal per a l’elecció dels càrrecs polítics . Les dues van totalment lligades.

A molts dels que en teoria tenen la responsabilitat de dirigir el govern de Catalunya, jo no els confiaria ni la comptabilitat de casa meva. Cal que tothom prengui consciència que no podem deixar a les mans d’aquesta gent els nostres estalvis, ni l’educació dels nostres fills, ni esperar que siguin capaços d’invertir correctament els nostres diners dels impostos. Cal renovar profundament la política a Catalunya per poder afrontar amb garanties els reptes del futur immediat. Sense polítics honrats i competents, mai no podrem fer front als problemes que tenim, començat pel més important i difícil, que és aconseguir la nostra independència.

Per això penso que l’associació Reagrupament independentista és quelcom més que un moviment independentista , és també un moviment que vol dinamitar la política catalana tal com diu en Joan, per fer possible aquesta regeneració democràtica que necessita urgentment el nostre poble, perquè deixi de ser un poble, en el seu sentit pitjor, per esdevenir en el millot sentit que se li pot donar: un Estat independent i sobirà.

Entre tots ho podem fer, ara tenim una oportunitat molt bona; si no ho fem aviat, potser serà massa tard. Tos els que estem fins al capdamunt de la misèria de la política catalana i espanyola, deixen de queixar-nos o fer la cançó de l’enfadós, ara cal que tots ens arremanguem per posar-nos a treballar per canviar-ho d’una vegada per totes.

JO JA HE COMENÇAT A FER-HO, I VOSALTRES?

TEATRE FINS QUAN!

2009-07-18T14:09:00.002+02:00

Com diu l’obra de teatre “ La Verge de la Roca

---- La mirada vaig extender……

---- La vista es bona……….

---- Com el camp de …….

Però….posats a la realitat estenem la mirada , que el camp polític s’està embrutant , ara resulta que Reagrupament es l’enemic públic N... d’ERC ( Diari El Punt , dijous 9 de juliol de 2009 , pag 11 ). Sembla que el món mundial d’aquesta formació política li pugen les sals de litines al nas ; aquesta tropa de dirigents tenen la necessitat de tenir enemics , els ha saltat l’automàtic , cada dia dóna més la impressió que surten a la palestra arrogants i sobrats , amb vestits a mida i maneres de nous rics , son oportunistes , depredadors de la política ,“ cracs “ , parlen des da una direcció , ells tenen tot el dret a castigar els que no pensen com ells , semblen fets els uns per als altres , la propera coalició segurament serà nacionalistes espanyols més unionistes catalans ; han despenjat d’aquest títol els del “ peix al cove “ , mira que ho és de difícil ser més llepafils
La vista es bona.... Ara resulta que amb data 12 de juliol de 2009 ,surten a la palestra per dir-nos a tothom, que gràcies a ells , els d’aquesta República d’esquerra Socialista , menjarem tres vegades al dia i beurem aigua beneïda a l’hora de dinar , que el duros ens sortiran per les orelles i d’altres forats , estem farcits d’euros Al·leluia !, Visca la república d’esquerra socialista . està de moda dir nomes les sigles ( R. E. S. ). La vida es bona....!.
Com el camp..... no hi ha terra conreada , tenim de tot a la vinya del senyor! ( Estat espanyol ) , no i tenim res a la terra conreada , els partits de la vista és bona ( R.E.S.) , s’han venut per unes abraçades , i quatre duros , la independència no toca , el sentiment nacionalista del nostre poble per a una altre ocasió , ara no toca , ara tots a fira que fa bon temps , xirinola i cafè per a tots, que amb els quatre duros serem els mes valents del món mundial . Aquesta mateixa classe política ens dirà en qualsevol moment que farem un referèndum per fer riure, que ara a la capital del regne ens respecten perquè marquem paquet i tenim la cartera plena amb els seus euros i col·laborarem en la governabilitat , per que ells en són més i la resposta serà : LA CONSTITUCION NO LO PERMITE.

La lliga l’ha guanyat un : EQUIP ESPANYOL

La copa del rei l’ha guanyat un: EQUIP ESPANYOL

La champions l’ha guanyat un : EQUIP ESPANYOL

Com el camp de..... No hi ha terra cultivada , nosaltres la treballem i ells i els nostres unionistes pacten en cada moment per al bé de la Nació espanyola.
De totes maneres sempre hi haurà justos a Sodoma , gent honrada , polítics decents.
Com a l’obra de teatre, si no volem estar sota el jou ens haurem que tirar pel mirador i aleshores la independència estarà al nostre abast , com deia el personatge “ carbassó” Miracle ! Miracle ! som vius som independents.
Perdoneu, us parlo de sentiments no de raons , a la millor m’ha pujat la pólvora al campanar , quan em trobeu pel carrer no fa falta que em saludeu els unionistes , els de R.E.S.
Un bon futur a tots els independentistes

LO CODOL.

MILITAR EN UN PARTIT ! PERQUE ?

2009-07-10T16:35:00.007+02:00

La majoria de la societat catalana esta molt desencisada i és critica amb la política dels partits catalans , quan hi ha un moviment cada vegada més fort d’iniciatives socials i sobiranistes , que existeixen gràcies a Internet sistemes de debat i fòrums més diferents i variats on el ciutadans podem expressar les nostres opinions , i quan cada vegada hi ha més entitats i plataformes on un es pot apuntar i participar en projectes que incideixen directament a la societat. Davant tot plegat , un pensa quin sentit té apuntar-se com a militant a un partit?
¿Quin sentit té ser militant quan , en tots els partits catalans , la seva organització impedeix o limita la participació , el debat i en molts casos , posa pals a les rodes a segons quines iniciatives , sobretot quan el partit està al govern?
Però encara es fa més difícil militar en un partit en el qual els seus dirigents executen i fan unes politiques totalment contràries als objectius i ideals pels quals t’havies fet militant.
Què es pot fer?
Plegar?
Deixar-ho córrer?
En la democràcia vigilada espanyola , els partits , malgrat tot , els partits seran els que tindran la darrera paraula en el llarg procés de la independència . Aquesta històricament nomes s’ha aconseguit o bé , per via militar o bé per mitja de referèndum. Un referèndum que moltes vegades ha estat forçat per un partit polític. Però ara , gràcies a Kosovo, també es pot aconseguir , per mitjà de la proclamació per la majoria del Parlament , és a dir , també dels partits
Dins el context actual on es trobem , tot indica que serà un o dos partits els que hauran de fer el darrer pas i el més decisiu per a la nostra independència.
Per tot això és important poder influir en tot el que succeeix en els partits.
En el meu cas, a part de participar en moltes iniciatives sobiranistes des del primer moment , també com a militant d’ERC, crític amb la marrada sobiraniste que està duent a terme l’actual executiva , també vaig fer tot el possible per forçar el canvi. A Esquerra hauria de ser més fàcil poder donar la veu critica als militants, ja que és teòricament un partit assembleari on cada un dels militants té la possibilitat de votar directament l’executiva , però el fets han demostrat que tampoc a servit per gaire. Al final la força de la nomemklatura , amb càrrecs , remuneracions, subvencions i complicitats entre pactes de favors i contrafavors permet fer tot tipus de trucs per afeblir la participació o almenys perquè aquesta sigui la més favorable als seus interessos . tot el que es va fer amb Reagrupament Independentista sembla que ha estat fins ara en va.
Si a tot això, hi afegim que no cal ser gaire llest i conèixer com funcionen els partits per dins per saber que molts dels suports i complicitats que CDC està donant al moviment sobiranista és més per motius electorals que no pas per convicció . Com també que Esquerra tornarà a treure el seu discurs independentista per motius purament electorals mentre pensa reeditar el seu pacte amb els socialistes espanyols encara que això impliqui una pèrdua de sobirania.
Tot plegat fa que els militants dels partits catalans parlamentaris tinguin un panorama ben desolat.
Però no és cap particularitat especifica de la malastrugança catalana . de fet, si els partits catalans són maquinaries electorals que supediten tot el seu discurs als resultats electorals immediats és degut al rol que la democràcia espanyola permet als partits no estatals, és a dir, als partits no nacionalistes espanyols. Només els partits estatals espanyols poden arribar a , pactar per interessos d’estat , ho hem vist al Pais Basc. En canvi els nostres partits, si no aposten descaradament per la independència, quin interès d’estat pot tenir? Qualsevol altre pacte que no sigui en aquesta direcció potser serà per interès d’estat, però de l’Estat espanyol.
Malgrat tot, estic convençut, però, que tot el que estan fent el militants d’ambdós partits tindrà els seus fruits. Perquè els militants que son crítics amb el partit ho son per conviccions i no per interessos, i per aquest motiu participen en múltiples iniciatives sobiranistes . Moltes vegades , ho fan , no només perquè creuen fermament que serà un bon pas per conscienciar els ciutadans que cal anar cap a la independència , sinó també perquè volen posar en un compromís els respectius partits . un clar exemple el tenim amb la ILP que estan mirant de tirar endavant, i com sembla que també podrà arribar a ser l’Acte de Sobirania en resposta a la sentencia del TC.
Iniciativa per Catalunya verds es la marca blanca del PSOE per tant unionista. Esquerra ha demostrat clarament que la seva màxima ambició es la de estar en el govern al preu que sigui , els fets ho demostren, Joan Carretero i tot el sector independentista per dur a terme la tasca independentista a sortit del partit , a CIU no hi ha una alternativa descaradament sobiraniste , en Lopez Tena, n’Àngel Colom, no arribaran mai a ser líders de CIU , a més perquè CIU té totes les de guanyar en les properes eleccions . Igual que a Esquerra, a CiU la majoria dels actuals dirigents porten també tota la vida vivint de la política , i són els menys indicats per liderar aquesta renovació política i ètica que cal a Catalunya per aconseguir la independència, sobretot si guanyen eleccions. Per què canviar de discurs si amb això han aconseguit tornar al poder?
Amb tot,desitjo tota la sort als companys independentistes de Convergència amb els seus intents de fer que el partit d’en Pujol es dediqui a lluitar per la independència i deixi de buscar un encaix a Espanya. es fa dur, molt dur, lluitar dins del partit , i encara més, quan comprensiblement els ciutadans, que saben que ets militant et donen les culpes de tot el que els dirigents del partit han fet o ha deixat de fer. Saps que tenen raó i no pots dir-los res , només callar i agafar més forces per seguir lluitant per canviar-ho. És la creu de ser militant d’un partit català ara, és la creu de ser militant d’un partit en una colònia. Per això cal que ho deixem de ser d’una vegada.
REAGRUPAMENT ES L’ÚNIC OPCIÓ, NO A DUBTAT EN APOSTAR CLARAMENT PER LA INDEPENDENCIA I LA RENOVACIO DE LA CLASSE POLITICA CATALANA, AMB LA PARTICIPACIÓ I EL SUPORT DE TOTS EL SOBIRANISTES DEL NOSTRE PAIS SENS DUBTE HO ACONSEGUIREM.
SOM UNA NACIÓ.

Aquest escrit ha estat enviat per un mlitant d'Esquerra.

VALENTS

2009-07-01T14:31:00.003+02:00

En Pep Guardiola , en la roda de premsa prèvia al partit històric entre el Reial Madrid i el FC Barcelona , va dir , contestant a un periodista sobre el fet que el Barcelona anva al Bernabéu sense gaire pressió ja que tenia 4 punts d'avantatge , que no , que això no , que ell volia tota la presió perquè no valia amagar-se de la realitat , que a Madrid s'havia de guanyar com fos i que amb aquesta mentalitat anirien al bernabéu. El Barça va sortir al camp del Madrid amb ganes , amb coratge , i va guanyar fent història. En la roda de premsa posterior al partit , en Pep va respondre a un altre periodista que l'unic que va dir als seus jugadors és que havien de ser valents , perquè si no ho eren , a Madrid perdrien per golejada! En aquests moments , al nostre pais ens trobem en un moment clau , mai fins hara havia hagut tanta gent descontenta amb la situació politica , i el que és millor , molts d'ells comencen a pensar seriosament que no hi ha cap possibilitat de millora seguint a l'Estat espanyol El tripartit només ha tingut una cosa bona segons el meu parer , ha fet abrir els ulls a molts catalans de la misèria intel-lectual i política que regna en la classe política del nostre pais. Ara , amb el dèficit acumulat , amb la nova inmigració , amb les necessitats actuals , amb la globalització i amb un nacionalisme espanyol que ha posat definitivament la directa per aniquilar-nos com a nació , ningú no podrà sortir-se'n si vol jugar amb les mateixes regles que fins ara. Algú ho podrà dissimular mes o menys , però a l'hora de la verita , sempre perdrà a favor del qui és jutge i lladre a la vegada. tot plegat fa que ara hàgim arribat a un punt en què cap català que tingui una mica d'inquietuts i vulgui realment el millor per la seva familia i sobretot per als seus descendents no pot defensar que continuar igual és la millor opció que hi ha. Lògicament , els que som independentistes per convicció i per patriotisme ja fa tempr que no necessitem mes arguments per tenir-ho clar. En les properes eleccions al Parlament de Catalunya els catalans hem de despendre'ns de les nostre pors , de l'autoodi i de la visió petita , estreta i provinciana que molta han tingut fins ara. No podem pensar que votant als mateixos partits , que han estat còmplices i alguns fins i tot culpables directes d'arribar a aquesta situació , serem capaços de fer sortir Catalunya de l'atzucac en què es trobem . Com tampoc podem deixar passar més temps si no volem perdre definitivament la nostra identitat catalana. Els partits catalans parlamentaris tene problemes de credibilitat degut a què volen fer compatible ser unionista o pactar amb els unionistes i a l'hora ser sobiranistes. Cada dia que passa , més gent sap que aquesta compatibilitat és impossible , igual que ningú es creuria que un sigui soci del Reial Madrid i del FC Barcelona. La proposta de Reagrupament va en aquest direcció. Com ja sabeu , és una associació i no un partit polític , però pensada en clau política . És una proposta per poder articular entre els sobiranistes una candidatura d'ampli espectre , perquè així és tambe la xarxa sobiraniste , en les properes eleccions , i que transmeti la força d'aqusta xarxa en ascons al parlament català . Uns escons l'unica obligació dels quals sigui igual a l'objectiu que persegueix la xarxa sobiraniste : aconseguir la independència de la nació catalana. És una aposta arriscada i dificil , perquè a part de les dificultats que comporta aquest tipus nou de candidatura que no està basda en un partit i que està encara per definir , pel fet que es presenti tots el partits actuals hi estaran en contra , principalment els que pensaran que els poden resta vots. Els uns i els altres diran que fem el joc als enemics de Catalunya quan ells nomes aspiren a pactar-hi. Però també rebrem de tots els poders fàctics que donen suport a l'actual status quo de dominació espanyola sobre els Països Catalans. Ja no parlem de les tipiques enveges i afanys de protagonisme per part de alguns partits de nova creació o minoritaris . No ho tenim gents fàcil. Però igual que el Barça tampoc no ho tenia fàcil davant del repte de jugar a Madrid , els catalans sobiranistes hem de ser valents com els jugadors del Barça . Hem de sortir a guanyar la nostra llibertat a Espanya i no amb ganes de defensar l'estatut per després mirar d'arreglar-lo una mica o de trobar un encaix que cap espanyol no vol, perque si ho fem , perdrem segur , com sempre a passat , per golejada. Entre tots , amb valentia i coratge , podrem guanyar el repte més important de la nostra vida! Guanyar la independència de la nació catalana i fer històtia.

REGENERACIÓ POLITICA

2009-06-24T14:59:00.002+02:00

Reagrupament , neix amb dos grans objectius , el primer i principal és la independència de la nació catalana , el segont , i molt important la regeneració de la política catalana.Com manifesta Carretero en el seu article "Patriotisme i dignitat" L'independentisme hauria de ser el banderer de l'honestedat, el rigor, l'eficiència i l'austeritat en l'exercici dels carrècs públics , que és la millor manera de recuperar la confiança dels ciutadans, una llei electoral que obligui a una vinculació efectiva entre candidats i electors és , en aquest sentit , una priotitat inajornable. El primer concepte, el de la trasparència , a banda d'implicar el coneixement públic de qualsevol despesa i ingrés per part dels partits politícs , fundaccions i entitats satèl-lits , hauria d'empliar-se i implicar un control exhaustiu. Això significa , accés public i inmediat a tots el informes i a tota la documentació generats amb diner públic , comtambé a tota la informació sobre els concursos i contractes generats per qualsevol nivell de l'administració pública.

Una mesura important és la reducció de la despesa de les campanyes electorals , amb l'enviament , a càrrec de l'administració , al domicili de tots els censats les paperetes de tots el partits que es presentin a les eleccions . tambe es podria promoure multitud de debats generals especialitzats en campanya electoral ( i durant tot l'any ) , oferir espais per celebrar mitings, i limitar dràsticament l'ús de tanques publicitaries , banderoles o similars amb finalitats electorals . En resum , cal forçar la reducció de la despesa electoral. Tot aixó també hauria d'anar acompanyat de mesures com la prohibició de l'endeutament dels partits politics, una autèntica aficina anti frau lluñy de les urpes del partit de govern de toren i la cesió de locals per a l'activitat quotidiana dels partits politics. Finalment , el fonamental seria respectar l'esparit original a la intenció d'aquestes mesures, perquè de ben segur els aperells tobarien maneres de saltar aquestes o altres limitacions , i caldria estar molt atent i avançar-se als esdeveniments . Tot aixó s'ha d'expilcar bé , tothom ha de saber que el programa electoral de Reagrupament és l'esquema d'un nou estat net dels vicis de l'Estat espanyol. Potser ja no és suficient voler assemblar-nos a qualsevol estat europeu , potser hem d'aspirar a més i esdevenir un exemple a seguir arreu del món. Hem de vincular l'esperança de viure en un estat ideal amb la independència de Catalunya.

L'EIX NACIONAL

2009-06-12T14:42:00.003+02:00

En el món actual, a l'igual que en la vida diària tot és qüestió de priotitats , la meva prioritat és contribuir que el meu país, Catalunya, es converteixi en un país normal. Tan complicat és desitjar això?, crec que no és una utopia ni un impossible, nomes desitjo viure en un país normal. I que és per mi viure en un país normal?

És imprescindible tenir una consciència de nació. Som un poble amb una mateixa cultura, fruit d'anys d'història, tenim una llengua pròpia, el català, uns costums i unes tradicions comunes. I per damunt de tot la voluntat d'ésser catalans, un sentiment col-lectiu que ens identifica com a nació, és evident, que en gran part, tenim aquesta consciència de nació i és el fonament del nostre país.

En segon terme, per tal de sentir-nos reconeguts nosaltres mateixos, com a país, és imprescindible que nosaltres siguem els responsables de les nostres de les nostres accions, decisions, i gestions de tot allò que ens afecti. Cal assumir la responsabilitat i cal poder respondre de manera assenyada i madura pels nostres actes. I aquesta possibilitat només la dóna la llibertat.

Som un país amb seny, madur, autònom, amb majoria d'edat i necessitem sentir-nos realitzats com a tal, allunyats d'actituts paternalistes i de tuteles exteriors que ens suposen un fre al nostre desenvolupament cultural, social i polític. Que ens respectin com a un país normal!. És de justícia el que demanem! Només volem sentir-nos lliures per fer del nostre país allò que vulguem ser. Això no és una petició gratuïta, és el clam de un poble que té voluntat d'ésser.

És més que evident, la via independentista és la que recull aquest sentiment. Volem ser un país lliure per decodir lliurement. La independència, nó és un objectiu per si mateix, sens dubte és el mitja per assolir la plena normalitat política com a país.

Queda per tant clar, que com a nació, la independència ha d'ésser la nostra prioritat.

Vist l'actual panorama polític del nostre país, necessitem mobilitzar-nos nacionalment per fer aflorar i recollir aquest sentiment arreu del territori. Cal implicar tota la societat, sumant totes les sensibilitats existents per canalitzar aquesta il-lusió col-lectiva que ha d'ésser la força del nostre país.

Reagrupament ha pres la iniciativa i de la ma d'un nombrós grup d'homes i dones que tenen con a prioritat "l'eix nacional" per la indepedència del nostre país, aglutinar en una candidatura transversal, independentment de la seva procedència, ideologia i religió, que tinguin clar el significat de les paraules "unionista" i "independentista", totes aquelles persones disposades a treballar i donar suport a la candidatura al Parlament de Catalunya, de les Autonòmiques del 2010, perquè els diputats elegits, posin d'una vegada per totes damunt la taula la llibertat pel nostre país.

Ara toca que tots els catalans i catalanes treballem en aquesta direcció, afegint el nostre gra d'arena per tal de poder construir el nostre país.

VICTOR ALEXANDRE

2009-06-07T14:28:00.006+02:00

02 de juny de 2009
ESQUERRA , PARTIT CONSERVADOR

( Aquest article, malgrat tenir fixada data de publicació a les pagines de l'AVUI, ha estat prohibit per Toni Cruanyes, director en funcions del diari )

Durant força anys , com molts altres catalans , he votat Esquerra Republicana plenament conveçut que votava un partit d'esquerres, que es la meva ideologia. Però ara he vist que tè una direcció conservadora. El votava perquè pensava que els seus dirigents , a banda de coincidir amb les meves idees socials i amb una manera d'entendre la vida, tenien com a fet prioritari la llibertat de Catalunya. El meu ideal era i és ben senzill: primer de tot ls llibertat , després la gestió d'aquesta llibertat. No m'interessen els pusil-lànimes perquè no aspiro a ser un esclau d'esquerres, aspiro a ser persona. I per poder ser persona necessito ser lliure : lliure per ser qui soc , lliure per decidir , lliure per viure amb dignitat. De sobte , però els diriguents d'Esquerra em diuen que les coses sòn justament a l'inrevés. Es a dir , que la llibertat del meu poble ara no toca -ara toca pluja fina- i que el dret de ser, el dret de decidir i el dret de viure amb dignitat só somnis de tanoca que el temps esvairà com s'esvaiexen les bombolles de sabó en contacte amb la ma del infant.
Estic esbalaït, francament. Ja sé que no sóc l'únic, n'hi ha milers com jo, però això encara fa més dramàtica la situació. Estic esbalaït perquè , com ha independentista i home d'esquerres que sóc , ja fa temps que em pregunto com puc votar Eaquerra sense caure en una flagrant contradicció. Com puc votar-la si s'ha convertit en una força conservadora que em diu que la independència és secundaria? D'un partit d'esquerres se n'espera aire fresc i fermesa per trangredir una legalitat injusta. El conformisme , la covardia , la submissió i l'acomodació a la humillaci´, en canvi, son trets propis d'una naturalesa conservadora. El conservador és molt gelós del seu plat de llanties, agraeix a l'amo que li permeti omplir-lo i per res del mòn posa en perill una engruna de pa a canvi d'una dignitat incerta. Per això mai no traba el moment d'ana més enllà, perquè està tan acostumat a viure en captivitat que res no l'espanta més que la llibertat. En parla molt de la llibertat, això si, però només com una icona abstracta, només com una pastanaga celestial inassolible. I és que el captiu bon minyo a qui l'amo a cobert privilegis no s'allibera mai. És un captiu vocacional que l'unic que lamenta és no tenir cua per agrair més explicitament els copets que l'amo li dóna a l'esquena.
el conservador mor sempre entre les quatre parets de la presó. Peró, mentre és viu, es burla dels companys que barrinen plans de fuga o els desqualifica obertament. Hi està obligat per poder justificar la seva cobardia. prudència en diu, de la covardia. De fet, si els carcellers no existissin els hauria d'inventar. Sort en té que sempre hi són amb l'esguard amatent per reprovar el més minim gest d'autoafirmació individual o col-lectiva. Ves quin compromis que un dia es deixessin la porta oberta. Quina mala consciència que li crearia, ara que ha millorat el seu estatus gestinant el dia a dia penitenciari. "politica social de la presó" , en diu ell. A més, és un conservador agraït perquè l'alcaid l'ha-nomenat vicecarceller honorific i és molt important. Ell ho té clar: només un radical, només un extremista empenyeria la porta i marxaria.
jo, esforçant-m'hi, puc entendre aquestes febleses humanes. però em pregunto si un partit politic que les practiqui, per més que s'amagui darrere el nom d'Esquerra, pot ser mai el meu psrtit. El conformisme i el conservadorisme no van amb mi. M'agrada la gent que es rebel-la contra la ignominia. M'agrada la gent que no es ven ni s'agenolla i que no en desqualifica pel sol fet de mantenir-me dret quan ells s'arrosseguen per terra.
En les properes eleccions catalanes vull poder votar una força politica que no sigui conservadora, una força descomplexada que consideri la llibertat com el bé més preuat de l'esser humà. Vull poder votar, en definitiva, una força que em retorni la dignitat que Espanya i frança ens han robat a mi i al meu poble.

Victor Alexandre.

http://www.victoralexandre.cat/

· Notícia relacionada : L'avui censura Victor Alexandre.

A.R.I.

2009-06-03T15:39:00.007+02:00

L'ASSOCIACIÓ REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA, OBJECTIU L'INDEPENDENCIA DE CATALUNYA, PRIMER PAS AUTONOMICAS 2010

IMATGES DEL DIMARTS DIA 2 DE JUNY A BARCELONA ASSEMBLEA DE PRESENTACIO

DE REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA , AMB L'ASISTENCIA DE MES DE 800 PERSONES.

DIJOUS DIA 4 DE JUNY DE 2009 ASSEMBLEA DE PRESENTACIÓ DE REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA A LES COMARQUES DEL CAMP DE TARRAGONA

A 2/4 DE 8 DEL VESPRE

A LA SALA D'ACTES DEL CIRCOL DE REUS

PLAÇA PRIM Nº 4

REUS

INDEPENDENTISTA ENTRE TOTS HO HA CONSEGUIREM NO I FALTIS

Carta de comiat als companys d'Esquerra

2009-05-20T14:07:00.002+02:00

Benvolguts companys : Aquesta carta és per anunciar-vos que el militant Jaume Sabate Grifoll, amb carnet 26361, deixa de militar a Esquerra Republicana de Catalunya després de vuit anys de fer-ho. No ha estat una decisió facil , com tampoc n'estic content, però atessos els darrers esdeveniments, és la millor opció que puc triar.

Com molts de vosaltres ja haureu vist , desde fa un temps he estat molt crític amb l'actuació d'Esquerra, i si ho he fet, ha estat perquè creia que hi havia la possibilitat de posar-hi remei. Primer, vaig pensar que podia fer veure a la direcció que estava equivocada en la seva estratègia del pacte del tripartit, i mes tard, veient que no rectificaven, malgrat totes les raons esgrimides, vaog decidir d'apostar per forçar el canvi d'aquesta direcció que ha portat a Esquerra a ser un partit amb més exvotants que votants i qui sap, pot ser que també amb més exmilitants que militants.

Però no ha pogut ser, a vegades un no pot aconseguir el que vol, encara que he mirat d'explicar, penso que carregat de raó, que contraproduent que és l'actual estrategia i sobretot la manco de credibilitat que te l'actual direcció d'Esquerra, vosaltres companys militants , noho heu volgut veure, ja se sap, quan es tracta de temes relacionats amb les persones, la racionalitat sempre queda supeditada a les emocions, i en aquest cas de la direcció d'Esquerra, també al component de poder conservar la seva feina com ha polítics professionals.

La professionalització de la política, cosa totalment legitima si es pensa que a casa nostra es pot fer política com en un pais normal, és per mi contraproduent per a la lluita independentista, ja que el problema companys és que no estem justament en un país normal. Els països Catalans no són cap pais ni cap Estat, són només una nació sotmesa a la colonització d'Espanya i a vegades emb sembla que alguns dirigents d'Esquerra ho han oblidat. Es aquest comtext, la professionalització de la política és per mi inversament proporcional a les possibilitats d'aconseguir la independencià.

estia segur , però que molts de vosaltres, companys militants d'Esquerra, si continueu donant suport a l'actual direcció d'Esquerra, no ho feu per les mateixes raons que tene els que han fet de la poítica una professió, sinó perquè encar creieu que la pluja fina i el patriotisme social, pactant amb el PSC-PSOE, és una bona estratègia per aconseguir crear les complicitats independentistes que en Carod i en Puigcercós diuen que son necessàries abans de començar a fer els passos per proclamar la independència. Tranqils companys, no ho penso citicar mes. Ja he gastat massa temps ha fer-ho i si devant de la situació actual no ho voleu veure, és que potser no ho fareu pas mai.

Amb Esquerra Republicana de Catalunya he viscut situacions bones i d'altres no tant, durant vuit anys he treballat de valent per donar a conèixer el missarge independentista als meus amics i parents, al meu poble, he lluitat sense defallir en les pitjors circumstancies, quan vaig ser marginat per la Camarcal en la suspensió d'executiva , i localment en les municipals 2007, he viscut moments maravellosos amb la creació de Secció Local, i amb els resultats de 2003 i 2004 com tambe d'altres de pitjors, sobretot darrerament, en definitiva; he dedicat una part de la meva vida per fer creixé ERC perqué pensava que era la millor opció per acondeguir l'unic que m'importa: la independència del meu país.

Però companys miltants d'Esquerra, la direcció del partit en què tant confieu ha triat el pitjor moment, si es que n'hi ha algun de bo, per dir-nos a una part important de la militància que tenim com a prioritat la independència que al partit hi sobrem. No es gaire intel-ligent fre-ho davant d'unes eleccions europees i quan falta menys d'un any, com apunten molts analistes, per a las eleccions al Parlrment de Catalunya. Però sembla que els sentiments emboiren la racionalitat d'alguns. i amb comptes de mirar de sumar, s'aboquen a fer fora del partit els que no combreguen amb ells sense que els importi les conseqüencies.

A partir d'avui el meu objectiu és dedicar tots els meus esforços en la lluita independentista, sense perdre més temps en fer pedagogia als qui no volen posar-se a la raó ( de fet, igual que passa amb els espanyols ). Per això ara la meva prioritat és donar vida al moviment sobiranista que Reuagrupament està duent a terme, per aconseguir que aviat tinguem una candidatura d'ampli espectre al Parlament de Catalunya que proclami la independencia. Ens queda poc temps i ara és el moment de frer-ho.

Però no puc acomiadar-me de tots vosaltres sense donar-vos les gràcies, companys d'Esquerra per haver-me donat l'oportunitat de poder treballar per l independència de la meva nació. Garcies per haver pogut conèixer tants patriotes de pedra picada i gràcies sabretot per haver-me ensenyat la manera com NO S'HA DE FER POLITICA per aconseguir la nostra llibertat.

Visca la terra !

Salut i independència !

LA PORTA OBERTA.

2009-05-08T14:19:00.002+02:00

La porta oberta?. La porta oberta la té la gent que vulgui entrar a formar par de la democràcia de bases. Qui es el que gosa dir que tenim la porta oberta , perquè?, vull pensar que es per entrar a formar part del partit mes democràtic , democaràtic i crític amb la dorecció.
Una dorecció que es capaç d'apartar als militants que de bon cor creuen amb el sentit comú i amb els estatuts.
Una direcció que nomes creu amb el favoritisme, i que l'utilitzen sense tenir amb compte el mes mínim sentit de la decència cemocràtica
Una direcció governada per gent que no te cap futur fora del partit
Una direcció que necessita el sou inflat de polític profesional i de les prevendes aconseguides a base de favors.
Una direcció que no admet mes militants , si no passen pel purgador del clan de "l'avellana" i dels "marcant paquet"
Una direcció que permet als gossos d'atac , maltractar i difamar com varen fer anteriorment.
Una direcció que es diu d'esquerres.
Una direcció que es pase pel folre l'etica del partit.
Una direcció que no l'importa pactar amb qualsevol , per mantenir els estatus.
Una direcció que permet la difamacio dels militants , mentre sigui per mantenir el seu ego.
Una direcció en la qual i tenen cabuda les persones ressentides de partits d'altres sigles.
Una direcció que no respecte als militants de base.
Una direcció a tots els nivells de servilisme a favor del opressor.
Una direcció que espera col-laborar qua convingui amb l'estat Espanyol, sense contrapartidas.
Una direcció opressora amb els seus afiliats.
Una direcció disposada a desfer el partit abans de donar el braç a torça.
Una direcció a la qual no l'importa el mètode ni la manera per mantenir la representació.
Una direcció que na accepta les critiques ni les opinions dels crítics legal i estatutáriament establerts.
Una direcció que es dona per antesa en democràcia , quan la democràcia surt de repectar les regles del joc.
Una direcció que obre i tanca les portes del partit com si fos seu.
Una direcció que sembla sortida d'algun còmic dels temps de "santiago i cierra españa"
Una direcció , que te que ser mes humil, mes normal sense crispacions.
Una direcció que te d'assebentar-se que les portes son per entrar i sortir.
Una direcció que no ha de controlar els que no combreguen amb ella.
Una direcció que no te que perdonar la vida a ningu.
Una direcció que es pasa pel folre els acords de l'ultim congres.
Una direcció que no repecta els acords , les bases tenim tot el dret a elegir els representants legals a la carrera per presidir la Generalitat.
Una direció que no respecte lu duplicitat de cárrecs.
Uns dirigents que els importa molt poc l'opinio de les seves bases.
Uns dirigents que es reparteixen el no se que i demes , sense respectar les decisions aprovades "ordeno i mando"
Repetixo, la parula honor, es una parula equivoca per aquesta gent.
Quina llastima tindrem que dir "fora els malts dirigents".
Quina llástima! la porta resta oberta perqué surtin els dirigents actual , els lladres de sentiments!
Aques escrit ha estat enviat per un company , el qual respectant la llibertat d'expresió , es publica integrament.

Esquerra clausura el bloc d'un militant per expressar el seu suport a Joan Carretero

2009-04-29T21:17:00.001+02:00

(Barcelona, 29-04-2009)

La direcció d'Esquerra ha emprès una contundent persecució contra tot militant que expressi suport a Joan Carretero i, per exemple, ha clausurat aquest matí de forma fulminant el bloc Montmeló, el camí del canvi, que administrava Xavier Castells, militant d'ERC i regidor de Montmeló.

Castells va fer una entrada al seu bloc ahir a la nit en què expressava el seu suport a Joan Carretero i criticava l'expedient disciplinari i la suspensió immediata de militància que la direcció del partit va acordar dilluns contra Joan Carretero per 36 vots a favor i 1 en contra. Segons Castells, la direcció basava aquesta decisió tan greu en un article en què "l'excompany Carretero parlava d’unitat dels independentistes cara a les properes eleccions i en què cercava i demanava al seu partit, ERC, que fossin el pal de paller de la independència". També es demanva si "ha oblidat la direcció que la independència és la base del pensament ideològic del nostre partit".

El bloc de Xavier Castells era un dels que tenen alguns militants associats a la pàgina web d'Esquerra.

Ridao lidera un procés de liquidació fulminant de tota dissidència interna

La contundència de la direcció contra militants discrepants posa de manifest la voluntat de "liquidar" tot rastre de dissidència interna, cosa que encaixa amb la unanimitat de la decisió adoptada per l'executiva.

Així mateix, cal recordar les manifestacions de satisfacció que va efectuar el mateix secretari general, Joan Ridao, davant la marxa de Joan Carretero i altres militants que aquesta setmana han començat a fer-ho. Ridao en va fer una valoració positiva perquè considera que amb la pràctica explusió de Joan Carretero i l'abandonament de diversos militants que discrepen de la línia de la direcció s'aclareix i es cohesiona ERC, cosa favorable per a ERC ja que ha de veure's reflectit en una millora dels resultats electorals.

Sense Joan Carretero, Simó creu que ERC sortirà enfortida perquè "s'esborren les diferències"

En un sentit semblant a Ridao, s'ha prounuciat la portaveu parlamentària d'ERC, Anna Simó, que ha declarat en roda de premsa avui al Parlament que la marxa d'ERC de l'exconseller i líder de Reagrupament, Joan Carretero, ha de portar una “definició més clara del que representa el projecte d'ERC, cap a on va i quines són les seves bases ideològiques”. Per a Simó ERC pot sortir “enfortit” perquè “s’esborren les diferències” que hi havia fins ara a nivell intern del partit.

PATRIOTISME I DIGNITAT

2009-04-19T14:23:00.002+02:00

A mitjan mes de març, el govern espanyol acordava amb l’andalús liquidar el conegut com a deute històric –un concepte esotèric que els dos governs van acordar que pujava a més de 1.200 milions d’euros– de l’Estat amb Andalusia, tot complint escrupolosament el termini que fixa l’Estatut andalús. Es veu que de terminis n’hi ha que sí que són d’obligat compliment!Des d’aleshores, en qüestió de setmanes, el govern de l’Estat ha decidit avalar amb 9.000 milions d’euros una caixa d’estalvis en situació compromesa, presidida per un veterà dirigent regional del PSOE i, en funció dels acords de la cimera del G-20, augmentar l’aportació espanyola a l’FMI en 4.000 milions. Queda clar que la crisi només serveix d’excusa per no millorar el finançament de Catalunya...Mentrestant, l’executiu espanyol posava damunt la taula de Catalunya una quantitat de diners que no suposaria cap augment de recursos real, sinó que, segons dades del departament d’Economia i Finances, cobriria poc més de la tercera part de la disminució d’ingressos que la Generalitat va patir l’any 2008 a causa de la crisi. Una burla, en poques paraules.Per un altre costat, quan fa prop de tres anys de l’aprovació de l’Estatut, no s’han traspassat ni les Rodalies de Renfe, ni l’aeroport del Prat, ni els de Reus i Girona, ni tan sols serveis que el Tribunal Constitucional fa anys que va decidir que són competència de Catalunya, com les beques universitàries.A les portes –se suposa, perquè ja fa mesos que esperem– del desenllaç de la negociació del nou sistema de finançament i de la sentència del TC sobre l’Estatut, tots dos carregats de mals presagis, la situació política a Catalunya és desoladora. Hi ha un abisme entre la classe política i la ciutadania, com reflecteixen les enquestes oficials quan avaluen la satisfacció política dels ciutadans i demostren els altíssims índexs d’abstenció.El catalanisme, davant el poc entusiasme que desperta en els seus rengles l’actuació dels partits que haurien d’ocupar aquest espai, tendeix a organitzar-se’n al marge, mitjançant plataformes i entitats que aprofiten les facilitats que, per a la difusió dels seus missatges, ofereixen les noves tecnologies de la comunicació. L’èxit de la manifestació independentista de Brussel·les del 7 de març és una demostració de la capacitat de mobilització d’aquest nou sobiranisme transversal. Ara bé, tot i valorant de manera molt favorable la tasca patriòtica d’aquestes entitats, cal que els seus objectius siguin inequívocament assumits pels partits.L’Estatut amputat a Madrid no ens ha aportat ni reconeixement nacional, ni increment de les competències, ni millor finançament –i això, abans de la previsible nova retallada a mans del TC–. La constatació d’aquest fracàs ens ha de portar a superar, d’una vegada per totes, les estratègies del peix al cove, de la reclamació de la lectura generosa i de la relectura dels textos legals, de l’estació federal cap a la qual transitaríem junts els independentistes catalans i els progressistes espanyols, del patriotisme social i la pluja fina.Ni Estat plurinacional, ni Espanya plural, ni federalisme asimètric –ni simètric, ni de cap mena–. Amb Espanya no hi ha res a fer. I no podran dir que el catalanisme no ha intentat regenerar Espanya per fer-hi viable l’encaix de Catalunya. Ja fa bastant més d’un segle que ho prova. La nostra supervivència com a nació i el progrés de Catalunya i el benestar dels seus ciutadans només es poden aconseguir amb la independència. Aquesta és una evidència que, segons diversos estudis, cada cop més catalans comparteixen.El sobiranisme i l’independentisme, i els partits que se’n reclamen, han d’interioritzar un nou paradigma en les seves relacions amb l’Estat. No és missió del catalanisme vetllar per l’estabilitat dels governs espanyols de torn, a canvi de quatre concessions menors. No són els partits catalans els que han de suplicar que el partit del govern de l’Estat els tingui en compte. Són aquests governs, quan estan en minoria, que han de maldar per aconseguir els vots dels partits sobiranistes. I aquests només poden donar-los-els a canvi de millores substancials en l’autogovern i el reconeixement nacional de Catalunya: finançament digne, grans infraestructures, seleccions esportives, participació efectiva en organitzacions internacionals, organització territorial pròpia, restricció del concepte de llei estatal de bases i ampliació del de competència exclusiva de la Generalitat, respecte escrupolós a la utilització del català com a llengua vehicular en tots els àmbits... Sense compromisos en aquesta línia, i d’acord amb la proposta formulada per Heribert Barrera, els parlamentaris catalanistes a les Corts espanyoles no haurien de donar suport a cap iniciativa de cap govern.Demanar això a qualsevol govern espanyol és demanar molt, ho sé. Però les diverses estratègies basades en el pactisme i la implicació en la governabilitat de l’Estat han portat el nostre país a l’atzucac en què es troba. Catalunya ha d’utilitzar la força política que tingui a Madrid pensant només en els seus interessos nacionals.Cal que el creixent independentisme sociològic torni a comptar amb un referent electoral clar. Per això penso que a les properes eleccions al Parlament s’hi ha de presentar una candidatura d’ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya per una decisió majoritària del Parlament, que posteriorment seria sotmesa al corresponent referèndum de ratificació. Discrepo cordialment dels que defensen que el referèndum s’ha de convocar des de l’actual legalitat vigent, ja que la seva convocatòria dependria de la imprescindible autorització del govern espanyol, que no cal dir que mai no estarà per la feina. La lògica més elemental obligaria que aquesta candidatura la liderés l’únic partit parlamentari que es defineix com a independentista en els seus estatuts i la seva declaració ideològica, però això, no ho ignoro, col·lideix frontalment amb la seva estratègia actual.Mentre no obtingui la majoria necessària per a governar, l’independentisme parlamentari no hauria de participar ni de donar recolzament actiu a cap govern que no tingués un programa d’augment important de l’autogovern i avenç en el reconeixement nacional de Catalunya, centrat en les qüestions cabdals de país a què abans m’he referit.L’altre gran eix que hauria de vertebrar l’oferta de l’independentisme és el d’una severíssima exigència ètica en l’activitat política, que és la millor manera de recuperar la confiança dels ciutadans. L’independentisme hauria de ser l’abanderat de l’honestedat, el rigor, l’eficiència i l’austeritat en l’exercici dels càrrecs públics. L’independentisme no ha de participar del monopoli de la política per part de polítics professionals sense cap altra ocupació coneguda, la profusió d’assessors a les institucions, l’opacitat en les contractacions, la inflació d’informes externs d’eficàcia dubtosa, el gust per l’ostentació i el luxe i la col·locació de familiars, amics, coneguts i saludats. Una llei electoral que obligui a una vinculació efectiva entre candidats i electors és, en aquest sentit, una prioritat inajornable.El programa polític que he intentat esbossar es basa en els dos valors que donen títol a aquest article: patriotisme i dignitat. Patriotisme per posar l’interès nacional de Catalunya per davant de qualsevol altra consideració, de qualsevol altre interès particular, per legítim que pugui ser. Dignitat per no tolerar cap humiliació a la nostra nació, ni que només sigui per honorar els qui ens van precedir en la lluita per la llibertat de la pàtria, fins l’extrem que alguns hi van deixar la vida. Patriotisme i dignitat: Catalunya no mereix menys.FONT: Diari AVUI. Dissabte 18 d'abril de 2009 (Pàgin 6)

Una imatge val mes que mil paraules.

2009-04-18T16:18:00.001+02:00

SIMBOLOGIA

2009-04-18T14:56:00.004+02:00

Els simbols formen part de la identitat d'un pais , per aquesta mateixa rao , renunciar a ells es renunciar a la propia identitat , aquest comentari ve al cas , perque l'ajuntament del nostre municipi , a publicat el cartell de les festes de Sant Jordi , diada reivindicativa per Catalunya , on haurien de destacar els tres simbols significatius de la diada , com son , el llibres per fomentar la cultura catalana , la rosa simbol dels enamorats que a catalunya a diferencia de la resta del estat , es celebra el 23 d'abril i no el 14 de febrer ( San Valenti ) , i la senyera simbol nacional per exelencia.

En el nostre municipi el cartel de Sant Jordi , no contempla cap dels tres simbols tan significatius per la nostra identitat , mes aviat recorda aquells famosos cartells que publicava la "secretaria nacional del movimiento" en l'epoca franquista , a mes de tenir un fons de accentuat color blau , que tan ens recorda a un partit de marcat tarannà anticatalanista. el que de veritat sorprèn es que en el equip de govern del nostre municipi i forment part dos regidors d'ERC partit que clarament opta per l'independencia de Catalunya i per tant per l'exaltació dels simbols nacionals del nostre pais .

Dos regidors que acompanyats per militants de la Seccio Local del nostre municipi no varen dubtar en assistir a la manifestació de Brusel-les per demabar el dret a decidir dels ciutadans catalans , rodejats de simbols catalans per excel-lencia , en canvi en el nostrer municipi no an dit ni mu davant del cartell anunciador de la festa de Sant Jordi .

Estic plenament convençut , que , d'estar a la opsició agueren remenat cel i terra per tal de demostrar a tothom que no era el cartell adient per commemorar una diada tan asenyalada , tots recordem quin va ser el seu comportament en el cas de l'escut municipal , que per cert a desaparegut pràcticament en favor d'un "logo comercial" amb el suport dels regidors republicans . Sobta llegir a la revista municipal COMUNICA , que els regidors republicans , continuaran treballan pel municipi i pel pais , el que no diuen es quin pais , pel que volen els socialistes , o pel que figura en la declaracio ideologica del partit . El que quede ben demostrat es el que diu una companya que forma part de l'actual executiva , l'important es estar a dins del poder , el tema de l'identitat nacional i tot la resta quede en segon terme .

devant del dubte que manifesten els convergents , en la mateixa revista , que poden estar tranquils que de la Seccio local d'ERC ningu dira res , els dos membres de l'executiva que so regudors l'unic que els preocupa es seguir conservant els seus carrecs , i a la resta de membres per l'unic que lluiten es per aconseguir , en el futur , una bona posicio en les properes municipals .

Salut i Republica .

Telemadrizzz

2009-04-15T20:30:00.002+02:00

Video mireu-ho:

http://comunicacio.e-noticies.cat/telemadrid-denuncia-la-persecucio-del-castella-18828.html

En esta noticia de Telemadrid se quejan de que si te vas de vacaciones a la costa catalana,
los restaurantes se llaman 'El racó del Bon Menjar' y los helados se llaman 'gelats' y los zumos se llaman 'sucs', y se quejan de que esto sea así, y de que se indique así.
¡Qué fuerte, qué fuerte! Así que 'gelats'... ¡qué barbaridad!
¡¡En catalán helados no se dice 'helados', se dice 'gelats'!!
¡¡Dios, qué fuerteeeee... qué atropello, qué indignación!!
¿¿Pero cómo puede ser que en otro idioma no digan 'helados' igual que se dice en español??
(menudo descubrimiento que acaban de hacer estos 'periodistas' de TeleEspe, ¿eh?)

Y encima la culpa de que se diga 'gelats' la tiene el gobierno catalán... que es el que está obligando a los catalanes a decir 'gelat' y 'entrepà de formatge', pero qué fuerte!!!

Lo mejor de todo es el enfoque de la noticia: SE QUEJAN DE QUE AL ESTAR EN CATALÁN, LOS TURISTAS NO LO ENTIENDEN.

Y luego nos recuerdan que el turismo es muy importante para la economía española, para que pensemos que por culpa del catalán y el vasco toda España nos vamos a arruinar...
(Por cierto, no viene a cuento, pero ¿Sabéis que entre los mejores restaurantes del mundo, todos los españoles que hay son catalanes o vascos?).

Vaya, vaya... así que en Telemadrid se quejan de que los guiris no entienden los letretitos de los bares.
Pero es que como todos sabemos, los ingleses y alemanes que vienen a emborracharse en las playas españolas tienen todos un doctorado en filología hispánica y si estuviera en español lo entenderían... además de que un restaurante no se ve claramente que es un restaurante, y un puesto de helados tampoco se ve claramente que es un puesto de helados... NO.. no se ve. Es necesario que lo ponga un cartel, y además en español.
Yo es que vamos, cuando me enteré de que en la esquina de mi casa había un bar fue porque había un letrero que ponía 'bar', ya que lógicamente, cuando vi el bar como tal no me di cuenta de que era un bar...
¿Qué debía de ser aquello tan raro con mesas y sillas y una barra y una terraza donde un señor servía cervezas y cafés?
¿Sería un puticlub al aire libre? ¿O una correduría de seguros? Hummm... ¿Un bufete de abogados? ¿O quizás una obra de Gaudí en plan tirao?
No, espera...
¿Y si era una tienda del Barça? ¡O una sede de Esquerra Republicana de Catalunya! ¡Ahí, en medio de la calle, que la ven los niños!

No... señores... ese sitio donde un camarero servía tapas y bebidas... ¡¡era un bar!!
¡¡¡Quéeeee!!! ¿¿Un bar??
¡¡Pues que pongan el letrero con la palabra BAR bien grande (y en español), que soy de Madrid y no me enteroooo!!

Volviendo al ejemplo del 'entrepà de formatge' (bocadillo de queso).
No es por nada pero un francés y un italiano entienden perfectamente la palabra 'formatge', porque en su idioma se dice igual. Lo que dudo que entiendan es 'queso'.
¿Es que Cataluña o Mallorca no tienen turistas franceses o italianos?
Curiosamente, en italiano 'helado' se dice 'gelato' (muy parecido a 'gelat') y yo creo que es mucho más internacional escribirlo con G que con H (incluso en Japón existe la palabra GELATO!!), ya que todo el mundo conoce el famosísimo 'gelato' italiano (menos en Madrid.. allí por lo visto sólo comen membrillo).
Otra de las quejas de la noticia es que tardaron 'una semana' en enterarse de que en un sitio donde ponía 'FRUITA' vendían fruta.
¡Uffff!
¡30 años de vida y 5 cursando una carrera para descifrar este increíble jeroglifico... FRUITA = FRUTA!
Estos de Telemadrid... les cuesta, les cuesta...

Pero de nuevo lo más curioso... Insisten en que los extranjeros no lo entienden...
¿Ah, no?
¡¡Pero si en inglés fruta es FRUIT !!
¡¡FRUIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIT!!
(Señores de Telemadrid: ¿notan ustedes el asombroso parecido con la palabra catalana FRUIIIIIITA? Está en la letrita 'i', por si su gran conocimiento de idiomas no les permite percatarse de ello).

Una cosa que muy poca gente sabe, y que no interesa que se sepa, es que el español es una lengua rara entre todas las románicas porque el vocabulario se derivó de una forma muy diferente... por ejemplo: ventana se dice finestra en catalán, fênetre en francés, fenestra en italiano.... el español es el único en que derivó 'ventana'. Lo mismo pasa con 'dirección', en todas las lenguas románicas existen dos palabras: una para referirse a la dirección en que algo se mueve (direcció, direction....) y otra para la dirección donde está algo, como una casa o una dirección de e-mail (adreça, addresse, indirizzo).. El español es la única en que sólo derivó dirección. Y lo curioso es que gracias a que muchas palabras pasaron del francés al inglés (liberty, transport, table), en inglés también existen dos palabras: 'direction' y 'addresse' (¡qué curioso! ¡se parece al catalán adreça y se pronuncia casi igual!).

El catalán es una puerta directa para comprender el francés, e indirecta para comprener mejor el inglés... y viceversa.
Otro ejemplo: mesa... en catalán taula, en francés table... y en inglés también 'table'.
Y otro: aceite... en catalán OLI, en italiano OLIO, en francés HUILE y en inglés OIL.
Pero claro, los de Telemadrid se quejarán si van a un bar en Barcelona y en las aceiteras pone OLI (en catalán) y no ACEITE, porque dirán que es que OLI los extranjeros no lo entienden, pero aceite sí que lo entieden (claro, claro...).

Lo curioso es que en las aceiteras normalmente no pone NADA, porque todo el mundo sabe distinguir el aceite del vinagre (supongo que en Madrid también...).
¡Ay, qué lengua tan difícil el catalán!
¡Que no se entiendeeee!
Volviendo a la noticia...

Es curioso que no se quejen de que en los autobuses tampoco ponga 'autobús', sino 'Transports Metropolitans de Barcelona'... porque claro, para saber que eso es un autobús, hace falta que lleve un cartel bien grande que ponga 'AUTOBÚS' (en español), que si no, los madrileños no lo entienden y se piensan que es un coche de bomberos... igual que una heladería, que si no pone bien grande 'HELADOS' se piensan que lo que están vendiendo son cacas de perro de colorines. ¿Y ya les han pedido a los del McDonald's que pongan un letrero donde diga 'Hamburguesería' (en español)? A ver si un madrileño se va a pensar que es una tienda de algo de Madonna...
Por cierto... en Cataluña y Mallorca muchos McDonald's tienen los menús en catalán... queja que también leí en otra noticia.
¡Ay, qué dilema!
¿Cómo se dirá BigMac en catalán? ¿Y Coca-Cola? ¿Y McFlurry? ¿Y McNuggets? ¿Y patatas?
'¡¡Jo, tía, yo es cuando me la voy al McDonald's en Barcelona está el menú en catalán y la digo, que no me la entiendo!!'
(Nota: patatas se dice patates, apuntáoslo que no se os olvide, no sea que luego no lo vayáis a entender).

Por lo visto llevan un par de años con este tipo de noticias dando a entender que moverse por Cataluña es imposible porque no se entera uno de nada... y también difundiendo la idea de que 'te multan si pones el letrero en castellano', cuando la realidad es que los comercios pueden poner todas las lenguas que quieran, sólo se les pide que también haya información disponible en catalán.

Alguno no estará de acuerdo en que se obligue a poner la información como mínimo en catalán (o el idioma que sea), ya que lo que debe primar es la libertad, si sólo quieren ponerlo en chino, pues en chino... Pero ése es otro tema, y curiosamente, nunca lo han tratado en Telemadrid ni en ningún otro sitio. Ellos (y la Cope y muchos otros medios) sólo han tratado esta gran mentira: 'Te multan por rotular en castellano'. Es decir: Está prohibido usar el castellano.

¿Cómo te van a multar por escribir algo en castellano? ¿Alguien se lo cree? Sí: los tontos.
De todas formas, si un restaurante decide llamarse 'El racó del Bon Menjar' y no 'Mesón Pepe' será porque quiere, ¿no?

Pero claro, en Telemadrid se quejan de que con ese nombre los turistas no entienden que ahí lo que se vende es comida ('menjar').

Es curioso, porque la mitad de veces en mi vida que he comido en un bar o restaurante (en España, en Italia, en Japón, en Francia...), jamás me fijé cómo se llamaba...
¡Simplemente vi que era un restaurante y entré!
Pero, no, los telemadriles quieren que se lo pongan ahí bien clarito en su idioma, así en plan Homer Simpson.
'ATENCIÓN: AQUÍ, COMIDA, PA JALAR, ¡ÑAM ÑAM!'

Por cierto, yo tengo una queja respecto a los bares de Madrid.
He ido muchas veces, y me encanta ir a comer al MUSEO DEL JAMÓN.
A pesar de su nombre, no es un museo, es un bar-restaurante... Yo supongo que los madrileños, listos y cultos como son con sus musicales y sus museos y su Real Academia y esas cosas, saben reconocer que un bar-restaurante es un bar-restaurante y no el Museo del Prado, por mucho que se llame 'museo' (de la misma manera que sabrán que una heladería es una heladería aunque lo ponga en catalán, ¿o es que el sentido común se lo dejan en casa?).

La cuestión es que en este Museo del Jamón, al igual que en algunos bares de Madrid, vendían una cosa que ponían ahí en un letrero, y que yo nunca logré entender lo que era.
Ellos se quejan del 'entrepà de formatge' en un bar de pueblo catalán, porque no se entiende.
Pues yo me quejo de otra cosa que tampoco entiendo, no en un bar de pueblo, sino por todo el centro de la capital española.

La cosa que nunca logré entender en Madrid, por no estar rotulada en cristiano fue:

'PANTUMACA'

¿¿¡¡ QUÉ COÑO ES PANTUMACA !!??

¿¿ES UNA PALABRA DEL DIALECTO MADRILEÑO??
¡¡¡¡ QUE ROTULEN EN ESPAÑOL, POR FAVOR !!!!

REFLEXIONS (paraula d'honor)

2009-04-01T02:18:00.002+02:00

Un company ens a fet arribar arribar el seguen escrit el qual publiquem integrament .

El pitjor enemic de la democracia no és la dictadura , sino el feixisme , l'hipocresia i el cinisme ; sí , el cinisme de no respectar a ningú , de trepitjar a tothom de sota mà , de sortir i entrar per la mateixa porta exercint el dret legal del vot , ( feta la llei feta la trampa ), no es pot sortir d'una executiva i tornar-hi a entrar immediatament , no és ètic convocar eleccions i tornar a presentar-se la mateixa gent , sí , tota la mateixa , amb diferents carrecs ; la saviesa popular en diu els mateixos gossos amb diferents collars .

Per exercir la democràcia teniu que ésser el que mai havieu volgut ésser tindre el coratge d'intentar ser militants de base . Vosaltres en totes les facetes de la vostra vida publica , Mai , Mai , heu estat miltants de base , o simplement simpatitzants , quan us ha tocat aquest rol , sempre haveu presentat la dimissió , no teniu la valentia de pertànyer a qualsevol assosiació con a base .

Vosaltres pertanyeu al grup de les aus anomenades aguilas imperiales , utilitzeu la parula democràcia i honor amb molta fluïdesa per tal d'escalar cims més alts.

Els foranis , els que som de base , quam sentim parlar d'aquestes paraules aguilas i escoltem les paraules magiques , democracia i honor , ens quedem com si acabéssim de fumar-nos alguna cosa espessa , igual alguns es pensen que estem parlant dels fanàtics que cada matí besen el marbre , o canten el cara al sol o mirent com surt , d'altres ho lliguem amb aquesta gentussa , que de tant en tant surt a la revista de torn , amb la cara dura d'haver dit Prometo pel meu honor complir els deures del meu carrec .

No hi ha paraula per noble que sigui que no deixi una llarga escuma de canalladas , no tindria que esser una paraula equívoca o un recurs demagògic , no hi ha res més eficaç per corrompre la paraula HONOR que posar-la en boca d'un politic messianic .

HONOR : qualitat moral que comporta el compliment dels propis deures

respecte dels altres i d'un mateix .

LO CODOL.

Símptomes

2009-03-24T20:39:00.004+01:00

Qui avisa no és traïdor diu la dita .. La patacada serà espectacular sino canviem el rumb (Joan Carretero, març 2005). La seva premonició, encertada al seu temps tal i com es va demostrar, és avui en dia vigent.

Confiem que en Joan Puigcercós posi tota la seva inteligència política per endreçar el rumb de la nau del nostre partit amb un grapat de vies d'aigua obertes que cal segellar inmediatament.

Malauradament no confiem gens que succeeixi el mateix a nivell local. L'executiva continuïsta, els regidors allunyats de la societat, i les males arts d'algus militants i simpatitzants (algunes perfectament reflectides en aquest blog) ens fan ser molt, però que molt, pessimistes amb aquest partit al nostre poble. Mira que la patacada fou de campionat, però és que per aquest camí, la divisió no serà amb els reagrupats, no, sinó entre ells mateixos (l'obsessió per ser candidats no els fa veure que quan s'és al govern és precisament l'acció de govern coherent amb els principis ideològics i el programa electoral la que fa pujar o baixar vots)

D'altra banda, la lluita per la independència del nostre país requereix sacrificis, conflicte, voluntat de servei a canvi de res, i sobretot i per damunt de tot, coherència. Coherència per sumar cada dia més adeptes al projecte. Sobretot joves, .. i molta gent del nostre partit els ha defraudat, enganyat, i ha fet tot el possible per evitar-ne la seva incorporació al projecte amb la seva actitud pactista i de renúncia als principis pels que s'haurien de regir els nostres representants (independència, transparència, socialdemocràcia, etc, etc).

L'elecció d'Oriol Junqueras com a candidat a les eleccions europees, les darreres manifestacions del Secretari General Joan Puigcercós així com la feina fosca que sembla està fent per renovar el partit, són símptomes positius, petites passes ... però les properes setmanes seran clau en les decissions estratègiques sobre finançament, sentència del Constitucional, suport a un govern espanyol amb l'aigua al coll (desitgem que siguin molt més encertades que les de l'Estatut, les del tripartit, les del suport incondicional a Zapatero i tantes d'altres que al nostre parer són les que ens han dut als resultats de l'enquesta)

Les enquestes (la del Periódico i perquè no dir-ho, les d'aquest blog) són simptomes, símptomes que cal corregir, i no ens confonguem , la responsabilitat recau en la direcció nacional.

I a Mont-roig, els símptomes són exactament els mateixos, i, no ens confonguem, la responsabilitat és de l'executiva local ((malauradament no es pot ser optimista quan l'executiva que hi havia mai es va responsabilitzar dels resultats de les darreres eleccions municipals). I malgrat les desqualificacions obstinades, desconeixen que nosaltres, també en som molt d'obstinats a l'hora de denunciar i publicar, el que són, únicament i exclusiva, les nostres opinions. I opinem, sí, i opineu, sí, i discrepem sí, i discrepeu, sí, que d'això es tracta a l'hora d'escriure als blogs. Per a la resta, ja tenim les webs oficials (les de Mont.roig i les de Catalunya) que sembla estan vacunades contra els símptomes esmentats.

JAUME RENYER: ANDALUSIA ES ESPANYA I CATALUNYA NO.

2009-03-17T09:18:00.001+01:00

Llegeixo les primeres reaccions de polítics catalans d'ordre (Ridao, Mas, Herrera...) aparentment sorpresos per l'acord entre el govern espanyol i l'andalús per saldar el "deute històric" de l'Estat amb Anadalusia.

Tots insisteixen en el greuge comparatiu entre comunitats autònomes espanyoles, Catalunya inclosa. Cap d'ells adopta una perspectiva nacional catalana sobre la qüestió: Anadalusia és Espanya, (més concreatment la punta de llança de les comunitats autònomes contra les nacions perifèriques), Catalunya no, és país sotmés a un règim, arbitrari i cada cop més brutal, de dominació política per part de l'Estat. Estem arribant com a país a situacions límit (per la crisi econòmica, per la degradació anunciada de l'autogovern, per les reformes del règim electoral que s'anuncien...) i no hi ha partits polítics que tinguin la voluntat i la capacitat d'afrontar el conflicte en tota regla (i en tots els fronts) que les forces estatals plantegen. La falta de previsió conscient, la inconsistència exhibida pels qui assumeixen responsabilitats que no són capaços d'assumir les pagarem cares en els anys a venir, que s'anuncien duríssims. Des de les entitats cíviques amb sentit de país i les actituds individuals de molts ciutadans catalanistes hom resistirà com es podrà mentre no siguem capaços de refer les eines polítiques per remuntar la situació de declivi nacional a la que ens veiem abocats.

Llegir-ne més ...

CONTRANATURA

2009-03-16T22:20:00.000+01:00

És evident , en la política actual , donada la gran diversitat de formacions polítiques existents , per aconseguir governar en un municipi es fa necessari un pacte polític entre aquelles formacions o partits polítics que s'han presentat a les eleccions i han aconseguit representació dins al consistori . Si cap d'elles ( partits o agrupacions ) aconsegueixen la majoria absoluta ( la meitat més un ) dels regidors elegits , per poder formar un equip de govern estable per tot el mandat és necessari un pacte dues o vàries formacions . L'ideal seria que aquestes formacions que formalitzen un pacte per un madat fossin , almenys , d'una mateixa ideologia política , ja que al contrari es fa molt difícil d'entendre's

Sempre s'ha dit que en els municipis , i mes en els petits , en les eleccions municipals la gent vota les persones i no als partits , el que sí és clar és que els elegibles es presenten recolzats per unes sigles d'un partit polític determinat , d'acord amb unes ideologies i objectius molt clars .

Per aquesta mateixa raó es fa molt difícil entendre com els representants d'un partit com és ERC , un partit independentista d'esquerres i republicà , pugui fer un pacte d'estabilitat amb els representants d'un partit com és el PP, un partit monàrquic , de dretes , clarament nacionalista espanyol i profundament contrari al independentisme català .

Llegim en una entrevista al primer tinent d'alcalde sr. Miquel Anguera , regidor per ERC , en el núm . 104 de la revista Ressò el seguent :

Pregunta : Se sent satisfet dels pactes postelectorals? Hi ha bona sintonia entre tots els representants dels partits que formen l'actual equip de govern?

Resposta : Contestant la primera pregunta , diria que en aquesta vida tot és millorable , evidenment , però el que vam sugnar com a pacte postelectoral , votat d'acord amb tots el membres de la nostra candidatura ( hi ha molts militants del seu propi partit que avui en dia no saben qui tipus de pacte es va signar , i con a tals tenien tot el dret a participar en la votació d'aceptacio "o no" del mecionat pacte ) i que són projectes a realitzar , ens satisfá plenament . quant a la segona qüestió , la sintonia dels vuit representants de l'equip de govern és bona , no tenim cap problema , perquè els que som al govern ens conixem i força , sempre "anteposem el bé del municipi" abans que el partidisme o les ideologies . Ho dic per si algú , a grans trets , no comprengués el pacte amb el PP.

Això esta molt be com teoria , el dia a dia de la política ens demostra tot el contrari .

El passat 4 de març de 2009 , en un ple extraordinari de l'Ajuntament de Mont-roig del Camp , el grup municipal d'ERC presentava una moció d'adhesió als del moviment anomenat "deu mil a Brusel.les" , el resultat de la votació va ser per part dels membres de l'equip de govern , 4 abstencions PSC , "NO" per part del PP i el vot favorable del regidor de ADMC , i per part de l'oposició , vot favorable de CIU , i abstenció de Vx+ .

Davant d'aquest resaultats un es pregunta , la moció presentada és bona pel nostre municipi? Hen de pensar que sí , ja que si no ho fos el regidors republicans no l'haurin presentat . A què es deu , doncs , l'abstenció dels socialistes , i el no rotund del partit popular , bé pel municipi o ideologia de partit?

Un cop més queda demostrat que no tots els pactes són bons , i que a més del del bé pel municipi , cal tenir en compte la ideologia dels partits que recolzen els regidors corresponents , queda més que demostrada la incompatibilitat d'un patit independentista d'esquerres i un partit nacionalista espanyol de dretes .

Seria bo que els regidors que varen presentar la moció , i que va ser aprobada amb els vots favorables de l'oposició , reflexionessin si els pactes amb aquesta formació és bona , ja no tan sols pel municipi , sinó principalment per la seva imatge com a republicans independentistes que diuen ser.

NOVA EXECUTIVA

2009-03-15T10:16:00.001+01:00

L’Assemblea de la Secció Local d’Esquerra de Mont-roig del Camp escull Miquel Àngel Rofes com a nou president de l’Executiva Local

L’Assemblea de la Secció Local d’Esquerra de Mont-roig del Camp va escollir el passat divendres 13 de març la nova Executiva Local, que serà presidida per Miquel Àngel Rofes, que fins aleshores ocupava la Secretaria d’Organització.

La nova Executiva Local té un marcat caràcter continuista, ja que estarà formada pels mateixos integrants de l’anterior executiva local, i per dos nous integrants. Els canvis més significatius són que l’anterior presidenta, Irene Aragonès, passa a ocupar la Secretaria de la Dona, i que el càrrec de portaveu del grup municipal, fins ara ocupat pel regidor d’Acció Social Miquel Anguera, passarà a ser ocupat per Ferran Pellicer, regidor de Serveis Territorials i Espais Públics. Miquel Anguera segueix a l’executiva ocupant la secretaria de Finances

La nova Executiva, que va presentar a l’Assemblea un pla de treball pels propers dos anys, té la voluntat d’ampliar els seus membres i de crear comissions sectorials per executar el seu pla de treball.

LIDERATGE

2009-02-24T22:59:00.002+01:00

No ia dubte , que el líder es imprescindible en la mojoria dels assumptes de la vida i encara més en política , pero adaptat al segle XXI . No crec en un lideratge basat en el culte a la personalitat d'un lider que mai no s'equivoca .

Des de sempre , se sap que un líder ha de tenir unas característiques mínimes basades en una personalitat forta , segur de si mateix i amb una prou empatia per saber convèncer als altres . Avui en dia , a més d'aquest perfil diguem-ne clàssic , cal que tingui habilitats per parlar amb públic i als mitjans de comunicació .

Peò un líder amb totes aquestes caracteristiques en el segle XXI ja no en té prou , la complexitat de la nostra societat i de la seva politica urgeix un model de lideratge basat en un líder que sàpiga treballar en equip . Per això , aquest líder també ha de ser capaç de reunir i triar els millors per fer l'equip . Un líder que no tingui un equip molt competent darrere que l'ajudi a resoldre els complexos problemes actuals realment ho te molt dificil per reexir . No espot enganyar a la ciutadania durant molt de temps com abans ; ara , gracies a la llibertat de premsa i sobretot a Internet , en poc temps es posen ràpidament al descobert las mancances dels lideratges

Per reunir un equip competent , el líder ha de tenir prou credibilitat i autoritat moral per covèncer que formi part de l¡equip les persones de mes alta vàlua i compètencia que comparteixen els mateixos objectius . Vet aqui un dels problemes més dificils de resoldre ; malgrat que en teoria cada dia hi ha més gent amb estudis i competent , en la politica catalana i en general sembla que això no es manifesti . Ans el contrari , la mediocritat semla imperar en els lideratges de molts partits .

El problema rau en el fet que en la política actual , els equips es formen per interessos particulars , els lideratges se sustenten en el mercadeig de quotes de poder a canvi de fidelitat absoluta . el fet d'aconseguir el lideratge d'un determonat grup per la via del "reglament" , prescindint de tota ètica i marginant a tot aquell que pose en dubte el lideratge , porta necessariament al fracàs , amb la corresponen perdua de suport electoral .

Per trancar aquesta conjuntura , cal que el lideratge estigui basat en un líder que , a part de reunir el que abans s'ha explicat , tingui una visió clara del que vol aconseguir . La convicció d'aquesta visió ha de ser tan forta que , juntament amb l'entitat moral i competent del líder , fa que la gent el segueixi malgrat que no expliqui com ho aconseguirà .

Per poder realitzar amb èxit un bon govern , cal un lideratge basat en el que abans s'ha dit . Aquest lideratge ha de fer de catalitzador del suport per mes llibertat i participacio ciutadana que es troba difuminat en la ciutadania per tal de que reaccioni amb força cap a la direcció correcte .

CURIOSITATS LINGÜÍSTIQUES

2009-02-14T15:22:00.002+01:00

QUI PER ELS SEUS ORIGENS PERD LA SEVA IDENTITAT.
LA LLENGUA DIU MOLT DE NOSALTRES:

Ells diuen 'perro viejo' i 'mosquita muerta' allà on nosaltres diem 'gat vell' i 'gata maula'.

La sort màxima de la rifa és un masculi 'el gordo', alla, i un femeni, 'la grossa', aqui.

De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui 'Virgen' i nosaltres que sigui 'Mare de Deú

Ells paguen ' impuestos ' , que ve d''imponer ', i nosaltres ' contribucions ' que ve de ' contribuir '

Els espanyols desvergonyits ho són del tot , no tene gens ni mica de vergonya, ja que són uns ' sinverguenzas ' , mentre que els corresponents catalans, són , només, uns ' poquavergonyes'

Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen ' madera' quan nosaltres toquem ' ferro '

Allà celebren cada any les ' Navidades ' mentre que aqui amb un sol ' Nadal ' anual ja en tenim prou , com en tenim prou també amb un ' bon dia ' i una ' bona nit ' cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples ' buenos dias ' i ' buenas noches ' diaris

Allà diuen ' ¡ oiga ! ' quan aqui filem mes prim amb un ' escolti! '.

Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen ' morenos ' i nosatres ' rossos ' , colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.

Dels genitals femenins , allà en diuen vulgarment ' almeja ' i aqui ' figa ', mots que deignen dues realitats tan diferents com és un mol-lusc salat, aspre , dur , grisenc i difícil d'obrir , en un cas , i , en l'altre, un fruit dolç , sucos , tou , rogenc i de tacte agradable i fàcil.

Mentre ells ' hablan ' -i fan!- aqui ' enraonem ' ,és adir , fem anar la raó , sense exit , tanmateix.

Allà per ensenyar alguna cosa a algú ' adiestran ' i aqui ' ensinistrem '. Més enllà dels conceptes polítics actuals , els uns basen l'ensenyament sobre la ' destra ' (dreta) i els altres sobre la ' sinistra ' (esquerra).....

Tota una concepció del món, doncs , s'endivina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col-lectiu , d'una psicologia nacional , diferent , no pas millor o pitjor que altres . No es tracta, en conseqüencia , de traduir només , sinó d'entendre . Per això. tots els qui han canviat de llengua a casa , al carrer , a la feina , no unicament canvien de llengua . També canvien de punt de vista.

L'ESSENCIA DE REAGRUPAMENT

2009-02-11T14:01:00.002+01:00

Reagrupament apareix al panorama politic a partir de la perdua d'identitat de la nostra força politica, ERC, perdua d'identitat que es fa palesa a partir del segon tripartit. El primer tripartit tenia ambició nacional , cosa que en el segon la nostra formació la va perdre per tal de subjectar-se a la cadira de mala manera.

Explicat aixó de forma breu i concisa, podriem allagar-ho més pero avorrir als lectors, explico aixo perque, reagrupatsmontroig, de forma directa o indirecta vol fer veure al poble que hi ha un altre manera de governar també en els ambits locals, no nomes a la Generalitat, sino com be comenta el company al post "Mont-roig és Catalunya" ho podem extendre a tots els pobles de Catalunya. Començant per la politica local es pot arribar a fer una Catalunya lliure, que basicament es el que representava ERC, ( ull que dic representava ) perque ara mateix d'aixo no es recorda ningu.

Hi ha accions de govern que no podem permetre que ERC en sugui complice, Ajuntament , Casa de cultura, carrers i plaçes, estat de les urbanitzacions, etc... aqui es on entrem el reagrupats per fer veure primer als nostres afiliats i despres a la resta de la gent que no podem dir que si a tot, no podem pasar pel tubo com si fossim asses.

Aquesta forma d'actuar es l'essencia de reagrupament, explicar a la gent que un altre poble es posible si governes ERC, en la forma de Republicanisme, Coherencia, i sobertot en seny.

Reagrupatsmontroig, el bloc, no apreix per criticar si la veina del tercer no ha fet aixo alló, aixo si ho voleu fer, ho podeu fer en un bar o en una plaça, pero la nostra idea de fer politica, reagupament s'ha de bassar en fets, i fets provats, escrit a la revista ressó, actes de plens de l'ajuntament, etc... no podem entar en coses del passat, el passat ja està escrit, Raegrupament vol esciure el el futur, un futur que siens hi possem pot esser molt millor que el que tenim fins ara, per tan sisplau regrupats mostren les nostres millors cartes i deixem el passat on esta, no volem arreglar el passar, volem escriure el futur de Mont-roig amb majúscules.

Les vaques porten esquella i la merda fa pudor!

2009-02-06T00:44:00.002+01:00

Ja n'hi ha prou! La població rural de Catalunya està patint una amenaça!Des de fa segles les campanes dels pobles toquen cada hora, les vaques, les ovelles i els cavalls porten esquelles al coll, els galls canten a la matinada i la merda fa pudor (com no pot ser d'altra manera).Darrerament hi ha hagut un gran augment de població urbanita "post moderna" que fa turisme rural per "respirar aire fresc" i "viure la natura". Això no hauria de ser un problema si no fos perquè alguns d'ells, Ajuntaments i constructores estan posant en perill la tasca dels pagesos i ramaders. Es veu que les esquelles i les campanes "molesten", els galls "criden" massa i els tractors "destorben" a la carretera, i segons algun Ajuntament no es cumpleixen alguna norma que s'han tret de la màniga.Serà certa la dita tan nostrada "de fora vingueren que de casa ens tregueren"?No hi ha cap problema en compartir el món rural, el que cal és respectar-lo com es mereix.A Catalunya tenim la sort que hi ha gent que pot viure encara de l'agricultura i ramaderia, una tasca que, de moment, no fa fums ni cal posar límits de velocitat a les vaques perquè pasturin.La muntanya no és Port Aventura! És real i és de veritat! Ajudem tots plegats perquè segueixi sent així.

REAL O FICTICI ?

2009-02-04T14:58:00.002+01:00

La modificació de les "ordenances fiscals" per l'exercici 2009 varen ser aprovades per l'equip de govern municipal de Mont-roig del Camp en un "ple extraordinari" , celebrat el pasat dia quatre de novembre de 2008 , amb un augment del 4.5 % per la majoria de les taxes municipals , que com consta en acta es l'IPC previst per l'any 2008

A Catalunya s'ha tancat l'any 2008 amb un increment del IPC (índex de preus al consum) del 1.6 %.

Amb dues excepcions , com son la taxa de l'aigua , que s'augmenta un 6.8 % , i la taxa de recollida de residus a mes de la neteja viaria que s'augmenta en un 15 %

En quant al subministrament de l'aigua podem considerar un augment raonable , ia que no pujava de preu des de l'any 2004 , i tenint amb compte el augment del IPC dels últims anys , queda encara per sota del seu preu real de cost.

Tot i aixo , amb una bona revisió de la xarxa municipal , i posant al dia els sistemas de contadors i connecxions per evitar el frau , es recaptaria mes i es cobriria tot el servei.

Capítol apart mereix el tema de la recollida de residus i neteja viaria , que s'augmenta en un 15 % , amb l'agrujant , que segons consta en acta tan sols es cobreix el 70 % del cost del servei , lo que significa que en el propers exercicis s'augmentarà el 30 % restan per tal de cobrir el cost total del servei , igualment també consta en acta , que en l'exercici actual el 30 % que falta el posaria l'ajuntament de les arques municipals.

Saben que el pressupost municipal ordinari , nomes es pot cobrir amb ingressos ordinaris , caldrà necessariament una reducció d'altres despeses ordinàries , com poden ser , festes , subvencions , etc....

Estem totalment d'acord amb el soterrament de contenidors , i amb la recollida selectiva , dons es positiu per l'imatge del nostre municipi , i pel tema d'olors i sanitat dels nostres carerrs i plaçes .

El que ia no queda tan clar , es si era prudent fer una inversio tan quantiosa pel tema de la neteja viaria , els nostres carrers estan fets un desastre i el treball de la maquina d'escombrar no llueix , ans al contrari deteriora encara mes , ( si això es possible ) , la pavimentació del nostres carrers.

Tot i tenint molt clar , que pel fet de la crisi econòmica no es pot deixar d'invertir en millores al servei del ciutada , estem convençuts de que el que s'ha de fer es buscar la formula de millora dels serveis , sense que o paguin tot els ciutadans , en una situació com l'actual , es evident que si es fes un bon pla d'AUSTERITAT , identificant i reduin totes aquelles partides on es possible estalviar , es podria mantenir i millorar la qualitat del serveis , sense necessitat de fer rascar la butxaca als convilatants .

Aquesta es la tasca d'un bon govern , fer grans despeses e inversions amb l'abundancia o sap fer tothom , el mèrit es donar els serveis necessaris i de qualitat quan manquen diners sense garregar-ho tot a les taxes.

ORIOL JUNQUERAS, SÍ .

2009-02-04T00:02:00.004+01:00

L'elecció d'Oriol Junqueras com a candidat d'ERC ha estat una gran notícia. Pels independentistes, pels independents que creuen que ens mereixem un altre país, un altre poble i pels que reclamavem un canvi de rumb a ERC.

L'Oriol ha estat un exemple per molts de nosaltres els darrers temps: Un exemple de compromís, d'idees clares, de seny i sensatesa, d'inteligència política.

Fundador de Sobirania i Progrés, Oriol Junqueras i Vies (11 d'abril de 1969) és llicenciat en Història Moderna i Contemporània i doctor en Història del Pensament Econòmic per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva tesi portà per títol "Economia i pensament econòmic a la Catalunya de l'alta edat moderna" i analitzava el naixement del pensament econòmic modern en el Mediterrani occidental establint els paral·lelismes oportuns amb el pensament anglès i castellà de les primeres dècades del segle XVII.
Actualment és professor associat al departament d'història moderna i contemporània de la UAB. Ha col·laborat en diferents mitjans de comunicació, com ara en els programes "En Guàrdia" i "El nas de Cleòpatra" de Catalunya Ràdio, en els programes "Minoria absoluta" i "Tu Diràs" de RAC 1 i en el programa "El favorit" de TV3.
Ha treballat com a guionista i assessor en sèries documentals de televisió, com "Els Maquis". "La guerra silenciada" o "Conviure amb el risc", entre altres.
És autor de nombrosos llibres: "Els catalans i Cuba", "La presó model de Barcelona", "La batalla de l'Ebre", "Manel Girona", el "Banc de Barcelona" i el "Canal d'Urgell", etc.
És promotor de la plataforma Sobirania i Progrés. Des del 16 d'abril de 2008, just un any després que s'estrenés a la xarxa el diari digital directe!cat, va agafar el relleu de Joan Camp en la direcció d'aquest mitjà electrònic d'informació i actualitat.
El 26 de gener de 2009 l'executiva d'Esquerra Republicana de Catalunya ratifica la seva candidatura com a cap de llista del partit per a les eleccions europees de 2009, previstes pel mes de juny. Tot i ser regidor d'ERC a l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) integra les llistes com a independent

MOCIÓ PER LA INTERNACIONALITZACIÓ DEL DRET DE DECIDIR A TENIR UN ESTAT PROPI DEL POBLE CATALÀ

2009-02-04T00:00:00.002+01:00

En un món globalitzat com l’actual, la nació catalana travessa una cruïlla històrica difícil i a la vegada decisiva. Trenta anys després de la recuperació de les nostres pròpies institucions d'autogovern, aquest, per bé que limitat, ha suposat un important avenç en el benestar de la societat catalana, en l'aprofundiment i en la seva adaptació a les demandes socials, econòmiques i culturals que se’ns han plantejat durant aquests temps.

Amb tot, el manteniment i la contínua millora del nostre país com un model de societat avançada i moderna, competitiva i capdavantera en la transmissió de valors cívics i socials progressistes necessiten assolir nous objectius i requereixen de nous instruments que no permeten l’actual marc constitucional espanyol. També és imprescindible una capacitat política que tampoc no està a la disposició de la classe política catalana a causa de la manca de sobirania amb què l’Estat Espanyol ha dotat a les autonomies.

Els reptes per a la continuïtat d'una nació moderna i pròspera en l’era de la globalització només podran ser superats si es desenvolupen polítiques ambicioses en el benestar social, en les infraestructures i els transports, en l’educació, en la recerca, en la societat del coneixement, en l'economia, en la indústria i en tots els àmbits que l’evolució futura demandi.

Aquestes polítiques ambicioses no són factibles sense un marc polític i jurídic adequat. L’actual marc, amb serioses limitacions que les recents reformes estatutàries han posat al descobert, agreujat per l’històric i persistent espoli fiscal al qual estem sotmesos, no podrà resoldre el nou finançament i farà del tot impossible la realització d’aquestes polítiques ambicioses i les inversions necessàries que es requereixen per fer front als reptes de la globalització amb garanties d’èxit.

Tot això, juntament amb les constants i sistemàtiques retallades de les nostres competències d'autogovern i els reiterats atacs contra la nostra llengua i cultura, posen en perill la nostra mateixa supervivència com a nació; més si tenim en compte que a Europa o es disposa d' un Estat propi o no s'hi compta.

Davant de tot això i en el context en el què ens trobem ara, el conjunt de la classe política i els sectors socials del nostre país hauríem de reflexionar molt seriosament sobre quin és el futur ens espera si no posseïm un Estat propi.

Ha arribat el moment que els catalans i catalanes decidim el nostre futur. És el moment d'apostar amb decisió per esdevenir una nació sobirana plenament reconeguda en el context internacional i poder desplegar totes les nostres capacitats col·lectives.

El dret a decidir és un dret democràtic i cívic que cal que totes les institucions sorgides de la voluntat popular pregonin i defensin. Més encara quan exercir aquest dret és la manera que avui disposem els catalans i les catalanes per encarar el nostre futur amb garanties de progrés i cohesió social. Progrés i cohesió social necessaris íntimament lligats a una llibertat i capacitat més grans del país per decidir les pròpies polítiques.

En els darrers mesos ha anat consolidant-se una iniciativa sorgida de la societat civil: Deu mil a Brussel·les per l'Autodeterminació de la nació catalana (Deumil.cat); l'objectiu de la qual és que milers de catalans i catalanes es manifestin el proper 7 de març pels carrers de Brussel·les -capital de les institucions europees- sota el crit de "Volem l'Estat propi!" en defensa i reclamant l'autodeterminació del nostre poble.

Deu mil a Brussel·les per l'Autodeterminació de la nació catalana pretén aconseguir que l'autodeterminació del nostre poble figuri en l'agenda internacional, especialment l’europea, i que els partits polítics nacionals es declarin compromesos amb aquest dret i a treballar per a garantir-ne l’exercici.

La iniciativa de la marxa a Brussel·les és de caràcter transversal i està totalment oberta al ciutadà individual, com també a les associacions que conformen la nostra societat civil, especialment les plataformes que en els darrers temps han estat protagonistes de les mobilitzacions més grans en resposta a les agressions contra les nostres llibertats i que reclamen el dret a decidir. També es dirigeix als sectors professionals i agents socials, empresarials i sindicals que entenen que la defensa dels seus sectors i interessos va íntimament lligada a una major capacitat del país per decidir les pròpies polítiques. I, sobretot, va dirigida al ciutadà català que, cansat que no se l’escolti, vol manifestar amb la seva pròpia veu a Europa, i al món, la nostra voluntat de ser una nació lliure.

Deumil.cat no està sotmès a cap sigla política específica i vol treballar obertament, mantenint l'autonomia de les persones, organitzacions i plataformes que persegueixin el mateix objectiu: l'autodeterminació de la nació catalana.

L'èxit de la iniciativa constituirà una oportunitat d'or per rellançar internacionalment el nostre dret a decidir. La marxa a Brussel·les servirà perquè el món, i Europa en particular, ens vegin als catalans i catalanes com una nació compromesa amb els valors cívics i democràtics. Constituirà una mostra de la nostra forma de ser, amb la presència i participació de la nostra cultura popular i una porta oberta als valors democràtics, cívics i solidaris que empeny la marxa a Brussel·les, mostrant la nostra inequívoca voluntat europeista des de fa generacions i la nostra determinació de participar en la construcció de la unitat europea com a catalans.

PER TOT AIXÒ, els regidors i les regidores del/s grup/s ________________________________________ PROPOSEM al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents ACORDS:

1.- Adhesió del Ple de la Corporació Municipal als objectius de la manifestació ciutadana que recorrerà pels carrers de Brussel·les el proper 7 de març. Objectius que no són altres que aconseguir posar el dret de decidir a tenir un Estat propi del poble català en l'agenda internacional i en la centralitat del debat polític català, per tal que la nostra classe política es comprometi a treballar per a garantir el seu exercici.

2.- Comprometre's aquest Ple de l'Ajuntament a fomentar dinàmiques que ajudin a fer conèixer internacionalment la reivindicació del dret de decidir a tenir un Estat propi català. Impulsant contactes institucionals internacionals amb autoritats locals d'Europa i del món en general.

3.- Comunicar aquests acords a l'organització de la manifestació ciutadana a Brussel·les Deumil.cat; al Consell Comarcal; a la Diputació provincial; al Parlament i Govern. Així com al Parlament i Comissió europees.

________________, a __ de _______________ de 2009

MONT-ROIG ÉS CATALUNYA

2009-01-23T00:48:00.003+01:00

El nostre Ajuntament és un desastre, amb un equip de govern interessat només en la patxanga comunicativa, en els sous seus i els dels seus, en fer un Ajuntament nou davant un poble i unes urbanitzacions cada dia més deixades de la mà de Déu, en qui dia passa any empeny, en dir que han fet el que ni han fet ni han pagat (Cap de Miami, nou vial de Mont-roig, ..). Tot s'acaba en uns mont-rogencs cada dia més desencitats i menys orgullosos de ser-ho.

Catalunya és també un desastre políticament parlant. Un president que només té paraules i cap fet rellevant, una oposició convergent més preocupada per tornar al poder que en sumar i fer pinya, una ERC que és més notícia per les ambaixades i els cotxes que per les necessitats urgents del nostre poble, una ICV cada dia més ridícula i esperpèntica i un PP a la deriva fent cursos d'espionatge i enyorant al gran Aznar. Tot s'acaba en uns catalans cada dia més desencitats i menys orgullosos de ser-ho.

Tant Mont-roig com Catalunya urgeixen un VIA FORA .. nova gent, jove, compromesa, patriota i desacomplexada.

Tant a Mont-roig com a Catalunya han d'apostar fort per la catarsi, per afrontar la crisi i l'atur imparables tot recuperant els valors de l'esforç, de la feina ben feta, del seny i la rauxsaL

Tant Catalunya com Mont-roig tenen al seu abast persones de gran valua, amb ideals, amb formació, amb experiència en gestió econòmica, que entenen la solidaritat com a puntal de la nostra societat

Reagrupament, les CUP, la Plataforma pel Dret a Decidir, Sobirania i Progrés, Lobby per la independència, Esquerra Independentista, .... i centenars i centenars de moviments que s'han creat darrerament són l'única alternativa davant la mediocritat regnants .. tant a Catalunya com a Mont-roig.

Nosaltres volem ser-hi, hi serem, com a reagrupats. Una opció més, no la única certament, però que ho deixarà ben clar a tothom, començant pels nostres, ERC, que o canvia de rumb (tant a Mont-roig com a Catalunya) o la patacada a les properes eleccions serà encara més monumental

I a l'ensems, o Mont-roig canvia de rumb o acabarem (si no ho hem fet ja) sent un trist poble dormitori, sense empreses ni serveis, sense futur.

I finalment, o Catalunya canvia de rumb o acabarà sent (si no ho és ja) una trista región de la sagrada e indivisible España que habla un extraño dialecto del castellano (Quim Monzó dixit).

MONT-ROIG és CATALUNYA, i són indestriables. I ara, més que mai, ens necessiten.

Col.lectiu VIA FORA

¿ NO CONECTEM ?

2009-01-16T14:47:00.002+01:00

Fa uns quants dies , parlant amb un al càrrec de l'Ajuntament , emb deia que no aconseguien conectar amb la gent del municipi , i que no trobaven la manera de poguéreu aconseguir , estava convençut de que feien totes les coses de la manera mes oberta possible i que procuraven que arribes al ciutadà el màxim possible d'informació , i que tot i això la gent del carrer no participava de forma significativa en els actes públics , com son , plens , assemblees etc .

Al meu entendre la resposta es molt sensilla . Es evident que els politics saben perfectament que la seva única funció , es estar al servei del ciutadà , i que d'alguna forma han de conèixer les inquietuts i preocupacions que tenen en tot moment , i quines son les prioritats a nivell de carrer . Això no s'ha aconsegueix darrere de la taula d'un despatx , per moltes hores que es pasin dins del edifici municipal , esta molt be obrir oficines d'informacio , esta molt be fen reunions amb els diversos grups del municipi , tipus esmorzars amb l'alcalde etc . Però on de veritat es connecta i coneix el pensament de la gent , es anar-los a trobar en el seu ambient , visitant els seus llocs de treball , els seus negocis , i el dia a dia pels carrers del municipi , tots vosaltres ( els politics ) sabeu com es fa una campanya electoral , patejan siment i asfalt per tal d'aconseguir la confinaça i el vot , aquest ha de ser el vostre comportament durant tot el mandat , " ELS POLITICS PASSEN ELS CIUTADANS QUEDEN " si de varita voleu la col-laboració i participacio de la gent , no espereu que os la vinguin a oferir , aneu a buscar-la .

Sugeriments : Les instancies que arriben a l'ajuntament , sigui quina sigui la questió o pregunta que plaregin , contesteu-les totes amb la major brebetat possible .

Els escrits enviats a la pagina web de l'ajuntament en l'apartat " l'ajuntament respon " s'han de contestar ràpidament , quan les respostes tarden o no arriben es per la confiança .

Una bona manera d'activar la participació ciutadana , seria buscar alguna formula que de manera , perfectament reglada , podessin fer preguntes i o sugeriments , tan a l'alcalde com a qualsevol regidor present en el ple , un cop tancada la sessiò.

NOVA CASA DE LA VILA

2009-01-11T15:13:00.002+01:00

Un fet que ens hauria de motivar a tots especialment és si , en la situació actual de manca de recursos econòmics , és factible la construcció d'un nou ajuntament en què , per construir-lo , s'ha de fer una gran inversió en l'adequació d'uns baixos , a més del corresponent lloger mentre durin les obres del nou edifici , i el més sorprenent es que per fer el nou edifici , s'enderroqui l'actual edifici , conegut com "CAN PEP"
S'entendria millor que , donat que es volen unificar tots els serveis en un sol edifici , utilitzessin els baixos llogats per instal-lar de manera provisional l'oficina d'urbanisme ; i donada la manca d'edificis pels serveis municipals , s'hauria de buscar un nou emplaçament per la CASA DE LA VILA , llocs no en falten , i.... perquè no tornar-lo a instal-lar en el seu antic emplaçament del carrer VERGE DE LA ROCA.
UN altre fet a tenir en compte és , la creació d'una nova ABS ( area bàsica de salut ) dintre del nostre municipi , que tindrà com a punt principal el nou CAP de Miami i que donarà servei a tota la franja costera amb la inclusió de Bonmont Terres Noves , i derivarà els pacients a l'hospital de dia de Cambrils , tot i tenint la garantia , expressada públicament per part de l'alcalde , que el desdoblament no significarà cap reducció dels serveis què actualment disposa el cap Mont-roig. Seria convenient fer un seguiment dels esdeveniments per tal de no tenir cap sorpresa d'última hora.
Tot i tenint clar que seà sanitat qui decideixi quina empresa donarà el servei al nou cap de Miami ( ICS o SAGESA ) , també es evident que l'Ajuntament de Mont-roig te quelcom a die en aquest tema .
Convilatans , nosaltres som els principals beneficiaris de la politica municipal , i tot i tenint molt clar que mai es pot acontentar a tothom , hauriem de participar i pendre part en tot allò que tan directament ens afecta.

2009-01-10T14:12:00.001+01:00

La força d’un municipi, a més del seu principal valor, és la gent que hi viu, tant temporalment com habitualment; i el que de veritat fa que la convivència i la força sigui factible, és la unió dels residents, a més de la implicació i participació en tot allò que els afecta, tant directament com indirectament

Massa sovint, es té la percepció que la gent del municipi, amb l’únic que se sent d’alguna manera obligat a participar, és en el fet d’anar a votar cada quatre anys, per escollir els representants del municipi que han de gestionar els nostres diners, a més d’establir quines són les prioritats del municipi, amb el convenciment que amb aquest acte és amb l’únic que poden influir, o bé decidir qui ha de manar durant quatre anys, quantes vagades hem dit o sentit la tan famosa i desafortunada expressió “si no ho fan com cal no els tornaré a votar ” o “ tots són iguals, només són bons per a ells ”, sense preocupar-nos, durant el mandat , de saber què és el que fan, perquè ho fan i com ho fan , i el que encara es pitjor, criticant tot el que fan a l’esquena.

L’ajuntament posa a disposició de tots el ciutadans suficients mecanismes, tant d’informació com de participació, per poder estar al dia del que fan els nostres polítics, de com gestionen els nostres recursos i quines són les raons per a les prioritats que estableixen, l’únic que hem de fer és participar activament, a través de la pàgina web de l’ajuntament, on en l’apartat “l’ajuntament respon” es poden fer tot tipus de suggeriments, a més de demanar tota mena d’explicacions, o també a través de la revista municipal “COMUNICA”, en les pàgines finals on es dóna veu als partits polítics del nostre municipi, hi figuren les seves adreces electròniques on podem enviar les preguntes i suggeriments que considerem oportunes, bo seria que tinguessin feina a contestar-nos per una elevada participació ciutadana.

També seria bo i positiu, una gran presència de convilatans en els actes municipals , en especial als “ PLENS MUNICIPALS “ que tenen lloc un cop al mes , on es pot escoltar el que voten i perquè ho voten, on les votacions i explicacions de vot deixen ben clar quin és el lloc on es troba cadascun d’ells; l’assistència massiva de ciutadans als plens els motivaria encara més a actuar de forma més clara i entenedora , a més de reflexionar amb més profunditat les decisions que es prenen en l’àmbit municipal.

LLIBERTAT D'EXPRESIO

2008-12-31T14:05:00.002+01:00

BÚSTIA
ANONIMAT ALS BLOGS...
Ves per on, amb l'arribada d'Internet, benvinguda sigui hem creat, de retruc, una nova casta d'éssers virtuals camuflats rere aquesta nova tecnologia.
Els fòrums de discussió que la Xarxa prometia que havia d'ésser un mitjà revolucionari de participació ciutadana s'ha convertit, amb el temps, en una cova dels sesense nom, dels àlies, dels anònims i sempre dins el protectorat dels covards, que poden engegar qualsevol disbarat, mentida, mitja veritat i aberració, sense temor a quedar en ridícul, ni en un mentider; i el que es pitjor: sense donar la cara, ni aportant proves, ni demostrant res del que vomiten i pengen al blog. Evidenment, no perlo de tots sinó només dels qui se sentin al.ludits
Hi ha el missatge, però no l'autor, tiren la pedra i amaguen la mà. El noms i els renoms amb els quals signen els ha donat una inmunitat i una impunitat que poden transformar aquests espais de debat i reflexió públics en veritables abocadors d'escombraries per a xenòfobs maquillats, salva-patries mesianics, decidits a vomitar les seves misèries ideològiques fustrans, politiques i personals i, per més inri, amb una bona dosi de faltes d'ortografia i sintaxi. Poc inporta el què, l'important és contr qui: això si, sempre d'incògnit i sense donar la cara. Com correspon a un/a covard/a. Per molt anys.
Miquel Anguera "Beatet", nvbre. 2008
PUBLICAT PER LA REVISTA "RESSÒ MONT-ROGENC" Nº 108, PAG 46.